Die rooiborsbyvreter (Merops nubicoides) is 'n algemene intra-Afrika broeiende somertrekvoël in boomveld, savanne en vloedvlaktes. Die voëls broei gewoonlik in groot kolonies in sandwalle, dikwels naby veldbrande. In Engels staan die voël bekend as die Southern Carmine Bee-eater.
Die voël is 26 cm lank en 38 cm met die middelstert ingesluit. Die voël weeg 52 tot 75 gram.
Die rooiborsbyvreter (Merops nubicoides) is 'n algemene intra-Afrika broeiende somertrekvoël in boomveld, savanne en vloedvlaktes. Die voëls broei gewoonlik in groot kolonies in sandwalle, dikwels naby veldbrande. In Engels staan die voël bekend as die Southern Carmine Bee-eater.
Merops nubicoides[2] ye una especie d'ave coraciforme de la familia Meropidae que vive nel sur d'África, dende KwaZulu-Natal y Namibia hasta Gabón, el sur de la República Democrática d'El Congu y Kenia.
Esta especie, como los demás abeyerucos ye una ave bien colorida, nel so plumaxe predominen los tonos carmesí, con esceición del pileu, el obispillo y les coberteras de la cola que son azules.
Los sos hábitats naturales son los valles de ribera y les llanures inundables, con preferencia peles vera con turries verticales pa poder cavar los túneles pal so nial. Ye una especie bien social y axúntase en grandes bandaes tantu na dómina de cría como fora d'ella. Fuelguen pela nueche xuntos, de normal nos árboles y cañaverales, y esvalíxense mientres el día. Añeren en fondu d'un túnel d'unu a dos metros de fondura escaváu nuna turria arenosa, onde suelen poner de dos a cinco güevos.
Ye una especies migratoria que pasa la dómina de cría, ente agostu y payares, en Zimbabue, enantes de treslladase al sur, a Sudáfrica pa pasar el branu, y darréu migrar al África ecuatorial dende marzu a agostu.
La so dieta componse principalmente d'abeyes y otros inseutos voladores, que cacen al vuelu acesmando dende un posaderu. Pueden usar como posaderos les cañes de la vexetación o los llombos de los grandes animales. Tamién s'averen cuando se producen quemes de carbes p'atrapar a los inseutos que fuxen
Merops nubicoides ye una especie d'ave coraciforme de la familia Meropidae que vive nel sur d'África, dende KwaZulu-Natal y Namibia hasta Gabón, el sur de la República Democrática d'El Congu y Kenia.
Esta especie, como los demás abeyerucos ye una ave bien colorida, nel so plumaxe predominen los tonos carmesí, con esceición del pileu, el obispillo y les coberteras de la cola que son azules.
Volando nel norte de BotswanaLos sos hábitats naturales son los valles de ribera y les llanures inundables, con preferencia peles vera con turries verticales pa poder cavar los túneles pal so nial. Ye una especie bien social y axúntase en grandes bandaes tantu na dómina de cría como fora d'ella. Fuelguen pela nueche xuntos, de normal nos árboles y cañaverales, y esvalíxense mientres el día. Añeren en fondu d'un túnel d'unu a dos metros de fondura escaváu nuna turria arenosa, onde suelen poner de dos a cinco güevos.
Ye una especies migratoria que pasa la dómina de cría, ente agostu y payares, en Zimbabue, enantes de treslladase al sur, a Sudáfrica pa pasar el branu, y darréu migrar al África ecuatorial dende marzu a agostu.
La so dieta componse principalmente d'abeyes y otros inseutos voladores, que cacen al vuelu acesmando dende un posaderu. Pueden usar como posaderos les cañes de la vexetación o los llombos de los grandes animales. Tamién s'averen cuando se producen quemes de carbes p'atrapar a los inseutos que fuxen
L'abellerol escarlata meridional [1] (Merops nubicoides) és un ocell de la família dels meròpids (Meropidae) i de l'ordre dels coraciformes (Coraciiformes), que habita la zona afrotròpica al sud de l'equador, des de Namíbia fins a Gabon, Zaire oriental i Kenya. És una espècie migratòria que cria entre agost i novembre a Zimbabwe; després, passa l'estiu austral a Sud-àfrica, i en març marxa cap a l'Àfrica equatorial.
Abans, es considerava que l'abellerol escarlata (Merops nubicus) era una espècie formada per dues subespècies: l'abellerol escarlata septentrional (M. nubicus nubicus) i l'abellerol escarlata meridional (M. nubicus nubicoides). Avui es considera que són espècies diferents.[2]
Els dos abellerols carmesí són molt semblants. La diferència més notable és el color del plomatge a la gola, blau verdós en l'espècie septentrional i carmesí en la meridional.[3]
L'abellerol escarlata meridional (Merops nubicoides) és un ocell de la família dels meròpids (Meropidae) i de l'ordre dels coraciformes (Coraciiformes), que habita la zona afrotròpica al sud de l'equador, des de Namíbia fins a Gabon, Zaire oriental i Kenya. És una espècie migratòria que cria entre agost i novembre a Zimbabwe; després, passa l'estiu austral a Sud-àfrica, i en març marxa cap a l'Àfrica equatorial.
Abans, es considerava que l'abellerol escarlata (Merops nubicus) era una espècie formada per dues subespècies: l'abellerol escarlata septentrional (M. nubicus nubicus) i l'abellerol escarlata meridional (M. nubicus nubicoides). Avui es considera que són espècies diferents.
Els dos abellerols carmesí són molt semblants. La diferència més notable és el color del plomatge a la gola, blau verdós en l'espècie septentrional i carmesí en la meridional.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Gwenynysor fflamgoch y De (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: gwenynysorion fflamgoch y De) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Merops nubicoides; yr enw Saesneg arno yw Southern carmine bee eater. Mae'n perthyn i deulu'r Gwenynysorion (Lladin: Meropidae) sydd yn urdd y Coraciiformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn M. nubicoides, sef enw'r rhywogaeth.[2]
Mae'r gwenynysor fflamgoch y De yn perthyn i deulu'r Gwenynysorion (Lladin: Meropidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Gwenynysor aeliog Merops superciliosus Gwenynysor amryliw Merops ornatus Gwenynysor bach Merops pusillus Gwenynysor Boehm Merops boehmi Gwenynysor bronwinau'r De Merops oreobates Gwenynysor cynffonlas Merops philippinus Gwenynysor du Merops gularis Gwenynysor fforchog Merops hirundineus Gwenynysor gwyrdd Merops orientalis Gwenynysor gyddfgoch Merops bullocki Gwenynysor gyddflas Merops viridis Gwenynysor gyddfwyn Merops albicollis Gwenynysor mygydog Merops bullockoides Gwenynysor penwinau Merops leschenaulti Gwybedog gwenyn Merops apiasterAderyn a rhywogaeth o adar yw Gwenynysor fflamgoch y De (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: gwenynysorion fflamgoch y De) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Merops nubicoides; yr enw Saesneg arno yw Southern carmine bee eater. Mae'n perthyn i deulu'r Gwenynysorion (Lladin: Meropidae) sydd yn urdd y Coraciiformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn M. nubicoides, sef enw'r rhywogaeth.
Sydlig karminbiæder (latin: Merops nubicoides) er en skrigefugl, der lever i akacie-savanne i det centrale og sydlige Afrika.
Sydlig karminbiæder (latin: Merops nubicoides) er en skrigefugl, der lever i akacie-savanne i det centrale og sydlige Afrika.
The southern carmine bee-eater (Merops nubicoides) is a species of bee-eater found across sub-equatorial Africa. It was formerly considered conspecific with the closely related northern carmine bee-eater, with the combined species then known as carmine bee-eater.
This species, like other bee-eaters, is richly coloured and is predominantly carmine in colouration, but the crown and undertail are blue.
The southern carmine bee-eater occurs from KwaZulu-Natal and Namibia to Gabon, the eastern Democratic Republic of the Congo and Kenya. The bee-eater is a migratory species, spending the breeding season, between August and November, in Zimbabwe and Zambia, before moving as south as South Africa for the summer months, and then migrating to Equatorial Africa from March to August.
Their diet is made up primarily of bees and other flying insects, and their major hunting strategy involves hawking flying insects from perch. Perches may include branches of vegetation or even the backs of large animals, such as the kori bustard. They are attracted to wildfires because of the flushed insects, and are often seen circling high in the air. They circle larger animals and even cars to catch the insects that are trying to escape.
Its usual habitat included low-altitude river valleys and floodplains, preferring vertical banks suitable for tunneling when breeding, but readily digging vertical burrows in the level surface of small salt islands. This is a highly sociable species, gathering in large flocks, in or out of breeding season. They roost communally in trees or reedbeds, and disperse widely during the day. Nesting is at the end of a 1 to 2 meter long burrow in an earthen bank, where they lay from 2 to 5 eggs.
The southern carmine bee-eater (Merops nubicoides) is a species of bee-eater found across sub-equatorial Africa. It was formerly considered conspecific with the closely related northern carmine bee-eater, with the combined species then known as carmine bee-eater.
La Sudkarmina abelmanĝulo (Merops nubicoides) (iam simple Karmina abelmanĝulo) estas preskaŭpaserina birdo de la familio Meropedoj aŭ abelmanĝuloj. Ĝi reproduktiĝas en subekvatora Afriko, kun teritorio el norda Sudafriko kaj Namibio al Gabono, orienta Kongo kaj Kenjo.
Tiu ĉi specio, kiel aliaj abelmanĝuloj, estas belege kolora, rimarkinda birdo, ĉefe karmina en koloro, sed kun krono, pugo kaj subventro bluaj. Krome estas nigra makulo ekde la nigra beko al okulo kaj ĉirkaŭ, sub kaj malantaŭ ĝi. La vosto- kaj flugilpintoj estas grizecaj. Same la subvosto. La vosto montras du longajn centroplumojn. La specio estas metalbrila en kapo, kie ambaŭ koloroj kaj blua kaj karmina estas tre kontrastaj (dividitaj per la nigra strio), rimarkindaj kaj brilegaj. Tiu specio longas 34 ĝis 39 cm kaj pezas 40 ĝis 67 g.
Ties kutima habitato inkludas malaltajn rivervalojn kaj inundebenaĵojn, prefere kun vertikalaj bordoj taŭgaj por tunelfosi por reproduktado. Tiu ĉi estas tre socia specio, kiu kuniĝas en grandaj birdaroj, en aŭ for de la reprodukta sezono. Ili ripozas komunume en arboj aŭ kanejoj kaj disiĝas amplekse dumtage. Nesto estas ĉe la fino de 1-2metra longa nestotruo en tereca bordo, kie la ino demetas 2-5 ovojn.
Tiu ĉi estas migranta specio, kiu loĝas dum la reprodukta sezono, inter aŭgusto kaj novembro, en Zimbabvo ekzemple, antaŭ translokiĝi suden al Sudafriko por la someraj (en suda hemisfero) monatoj, kaj migri al ekvatora Afriko el marto al aŭgusto.
Ties dieto komponas ĉefe el abeloj kaj aliaj flugantaj insektoj, kaj ties plej ĉasstrategio inkludas gvatadon de flugantaj insektoj, kiel ĉe rabobirdoj el gvatejoj. Tiuj gvatejoj povas inkludi branĉojn aŭ eĉ dorsojn de grandaj animaloj, kiel tiuj de la specio Koria otido, de kie ili povas vidi tiujn insektojn kiuj ekflugas aŭ eksaltas pro la paŝo de la granda birdo. Tiu strategio estas simila al tiu de pli grandaj birdoj, kiel bovardeo, ekde la dorso de ŝafoj, bovoj aŭ eĉ pli grandaj mamuloj. Tiuj abelmanĝuloj estas allogitaj de incendioj, kiuj forpelas kaj eĉ preskaŭ rostas insektojn, kaj pro tio ili estas ofte vidataj ĉirkaŭ tiuj alte en aero; ankaŭ tiu strategio estas propra de aliaj pli grandaj birdoj, kiel turfalkoj.
La Sudkarmina abelmanĝulo (Merops nubicoides) (iam simple Karmina abelmanĝulo) estas preskaŭpaserina birdo de la familio Meropedoj aŭ abelmanĝuloj. Ĝi reproduktiĝas en subekvatora Afriko, kun teritorio el norda Sudafriko kaj Namibio al Gabono, orienta Kongo kaj Kenjo.
Tiu ĉi specio, kiel aliaj abelmanĝuloj, estas belege kolora, rimarkinda birdo, ĉefe karmina en koloro, sed kun krono, pugo kaj subventro bluaj. Krome estas nigra makulo ekde la nigra beko al okulo kaj ĉirkaŭ, sub kaj malantaŭ ĝi. La vosto- kaj flugilpintoj estas grizecaj. Same la subvosto. La vosto montras du longajn centroplumojn. La specio estas metalbrila en kapo, kie ambaŭ koloroj kaj blua kaj karmina estas tre kontrastaj (dividitaj per la nigra strio), rimarkindaj kaj brilegaj. Tiu specio longas 34 ĝis 39 cm kaj pezas 40 ĝis 67 g.
Ties kutima habitato inkludas malaltajn rivervalojn kaj inundebenaĵojn, prefere kun vertikalaj bordoj taŭgaj por tunelfosi por reproduktado. Tiu ĉi estas tre socia specio, kiu kuniĝas en grandaj birdaroj, en aŭ for de la reprodukta sezono. Ili ripozas komunume en arboj aŭ kanejoj kaj disiĝas amplekse dumtage. Nesto estas ĉe la fino de 1-2metra longa nestotruo en tereca bordo, kie la ino demetas 2-5 ovojn.
Tiu ĉi estas migranta specio, kiu loĝas dum la reprodukta sezono, inter aŭgusto kaj novembro, en Zimbabvo ekzemple, antaŭ translokiĝi suden al Sudafriko por la someraj (en suda hemisfero) monatoj, kaj migri al ekvatora Afriko el marto al aŭgusto.
Ties dieto komponas ĉefe el abeloj kaj aliaj flugantaj insektoj, kaj ties plej ĉasstrategio inkludas gvatadon de flugantaj insektoj, kiel ĉe rabobirdoj el gvatejoj. Tiuj gvatejoj povas inkludi branĉojn aŭ eĉ dorsojn de grandaj animaloj, kiel tiuj de la specio Koria otido, de kie ili povas vidi tiujn insektojn kiuj ekflugas aŭ eksaltas pro la paŝo de la granda birdo. Tiu strategio estas simila al tiu de pli grandaj birdoj, kiel bovardeo, ekde la dorso de ŝafoj, bovoj aŭ eĉ pli grandaj mamuloj. Tiuj abelmanĝuloj estas allogitaj de incendioj, kiuj forpelas kaj eĉ preskaŭ rostas insektojn, kaj pro tio ili estas ofte vidataj ĉirkaŭ tiuj alte en aero; ankaŭ tiu strategio estas propra de aliaj pli grandaj birdoj, kiel turfalkoj.
El abejaruco carmesí del sur (Merops nubicoides)[2] es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en el sur de África, desde KwaZulu-Natal y Namibia hasta Gabón, el sur de la República Democrática del Congo y Kenia.
Esta especie, como los demás abejarucos es un ave muy colorida, en su plumaje predominan los tonos carmesí, con excepción del píleo, el obispillo y las coberteras de la cola que son azules.
Sus hábitats naturales son los valles de ribera y las llanuras inundables, con preferencia por las orillas con taludes verticales para poder cavar los túneles para su nido. Es una especie muy social y se reúne en grandes bandadas tanto en la época de cría como fuera de ella. Descansan por la noche juntos, normalmente en los árboles y cañaverales, y se dispersan durante el día. Anidan en fondo de un túnel de uno a dos metros de profundidad excavado en un talud arenoso, donde suelen poner de dos a cinco huevos.
Es una especies migratoria que pasa la época de cría, entre agosto y noviembre, en Zimbabue, antes de trasladarse al sur, a Sudáfrica para pasar el verano, y posteriormente migrar al África ecuatorial desde marzo a agosto.
Su dieta se compone principalmente de abejas y otros insectos voladores, que cazan al vuelo acechando desde un posadero. Pueden usar como posaderos las ramas de la vegetación o las espaldas de los grandes animales. También se acercan cuando se producen incendios de matorrales para atrapar a los insectos que huyen
El abejaruco carmesí del sur (Merops nubicoides) es una especie de ave coraciforme de la familia Meropidae que vive en el sur de África, desde KwaZulu-Natal y Namibia hasta Gabón, el sur de la República Democrática del Congo y Kenia.
Esta especie, como los demás abejarucos es un ave muy colorida, en su plumaje predominan los tonos carmesí, con excepción del píleo, el obispillo y las coberteras de la cola que son azules.
Volando en el norte de BotsuanaSus hábitats naturales son los valles de ribera y las llanuras inundables, con preferencia por las orillas con taludes verticales para poder cavar los túneles para su nido. Es una especie muy social y se reúne en grandes bandadas tanto en la época de cría como fuera de ella. Descansan por la noche juntos, normalmente en los árboles y cañaverales, y se dispersan durante el día. Anidan en fondo de un túnel de uno a dos metros de profundidad excavado en un talud arenoso, donde suelen poner de dos a cinco huevos.
Es una especies migratoria que pasa la época de cría, entre agosto y noviembre, en Zimbabue, antes de trasladarse al sur, a Sudáfrica para pasar el verano, y posteriormente migrar al África ecuatorial desde marzo a agosto.
Su dieta se compone principalmente de abejas y otros insectos voladores, que cazan al vuelo acechando desde un posadero. Pueden usar como posaderos las ramas de la vegetación o las espaldas de los grandes animales. También se acercan cuando se producen incendios de matorrales para atrapar a los insectos que huyen
Merops nubicoides Merops generoko animalia da. Hegaztien barruko Meropidae familian sailkatua dago.
Merops nubicoides
Le Guêpier carmin (Merops nubicoides) est une espèce d'oiseau de la famille des Meropidae.
Il gruccione carminio meridionale (Merops nubicoides Des Murs & Pucheran, 1846) è un uccello appartenente alla famiglia Meropidae[2] originario del continente africano.
Misura circa 38 cm di lunghezza[3] e presenta una vistosa colorazione rossa su gran parte del corpo. Il capo, il groppone, il sottocoda e parte delle ali sono di colore azzurro turchese, e sono presenti strisce oculari nere. Il becco, sottile e appuntito, è leggermente curvo. Le timoniere centrali presentano una caratteristica forma allungata.
È un migratore parziale che si nutre di insetti, specialmente alati. Caccia spesso insetti che si muovono in sciami come ad esempio le termiti volanti e le locuste. Caccia da un punto sopraelevato scoperto o con un volo basso inframmezzato da frequenti planate. Durante la caccia emette flebili richiami bitonali. Non di rado si posa sul dorso di altri animali, compresi uccelli più grandi come struzzi e otarde. È tendenzialmente gregario e forma colonie che possono contare anche decine di migliaia di coppie. Il nido consiste in una galleria scavata nei dirupi vicini ai fiumi che termina con una camera non foderata.
È diffuso in buona parte dell'Africa centro-orientale, con un areale che si estende dall'Angola settentrionale fino al Rwanda, alla Tanzania e al Sudafrica orientale, comprendendo Botswana, Burundi, Repubblica Democratica del Congo, Kenya, Malawi, Mozambico, Namibia, Swaziland, Zambia e Zimbabwe[1]. Vive in ambienti aperti come le pianure fluviali e le savane.
Il gruccione carminio meridionale (Merops nubicoides Des Murs & Pucheran, 1846) è un uccello appartenente alla famiglia Meropidae originario del continente africano.
De zuidelijke karmijnrode bijeneter (Merops nubicoides) is een bijeneter uit de familie Meropidae. Deze bijeneter komt voor in grote delen van Midden- en zuidelijke Afrika.
De vogel is 24 tot 27 cm lang en weegt 44 tot 66 g. De verlengde staartpennen kunnen tot 12 cm lang worden. Deze soort werd vroeger als een ondersoort beschouwd van de noordelijke karmijnrode bijeneter. Deze soort is 10 tot 40% zwaarder en verschilt verder doordat de keel karmijnrood gekleurd is (in plaats van blauw), de verlengde staartpennen zijn langer en de iris is veel donkerder (bij noordelijke soort: rood).[2]
Afbeelding gemaakt door John Gerrard Keulemans
De soort broedt in Zuid-Angola, het noordoosten van Namibië (Caprivistrook) en Zuid-Zambia tot het oosten van Malawi en het midden van Mozambique. De zuidelijke winter wordt doorgebracht tot ver in Burundi en zuidelijk tot in Zuid-Afrika.
Het leefgebied bestaat uit bosrijke savanne in de buurt van rivieren, overstromingsvlakten, afgesloten rivierarmen, mangrove, uitgestrekte weidegebieden met her en der bomen. Om te broeden heeft de vogel steile oeverwallen nodig langs geulen van rivieren. In Malawi wordt de vogel tot op 2200 m boven de zeespiegel waargenomen.[2]
Deze bijeneter heeft een groot verspreidingsgebied en daardoor is de kans op de status kwetsbaar (voor uitsterven) gering. De grootte van de populatie is niet gekwantificeerd, maar hij gaat in aantal achteruit. Echter, het tempo ligt onder de 30% in tien jaar (minder dan 3,5% per jaar). Om deze redenen staat de zuidelijke karmijnrode bijeneter als niet bedreigd op de Rode Lijst van de IUCN.[1]
Bronnen, noten en/of referentiesDe zuidelijke karmijnrode bijeneter (Merops nubicoides) is een bijeneter uit de familie Meropidae. Deze bijeneter komt voor in grote delen van Midden- en zuidelijke Afrika.
Sydlig karminbiätare[2] (Merops nubicoides) är en fågel i familjen biätare inom ordningen praktfåglar.[3] Tidigare behandlades den som en underart till nordlig karminbiätare.[4] Fågeln häckar på akaciasavann i centrala och södra Afrika.[3] Den är kolonihäckare som placerar boet i jordhålor i vallar och flodbanker.[4] IUCN kategoriserar arten som livskraftig.[1]
Sydlig karminbiätare (Merops nubicoides) är en fågel i familjen biätare inom ordningen praktfåglar. Tidigare behandlades den som en underart till nordlig karminbiätare. Fågeln häckar på akaciasavann i centrala och södra Afrika. Den är kolonihäckare som placerar boet i jordhålor i vallar och flodbanker. IUCN kategoriserar arten som livskraftig.
Merops nubicoides là một loài chim trong họ Meropidae.[1]
Merops nubicoides
Des Murs & Pucheran, 1846
Карми́нная щу́рка (лат. Merops nubicoides) — вид птиц из семейства щурковые.
Карминная щурка, как и другие щурки, ярко окрашена. Верхняя часть головы голубого цвета, от клюва к глазу и далее к затылку тянется чёрная полоса. Клюв тонкий, немного загнут книзу, чёрный. Горло розового цвета. Поясница и подхвостье голубые. Хвост прямой, центральные рулевые перья длиннее остальных[1][2].
Встречается в Южной и Восточной Африке: от Анголы на западе до Танзании на востоке и от Руанды на севере до ЮАР на юге[1]. Совершает сезонные миграции.
Карминная щурка обитает на открытых саваннах и в травянистых речных долинах. Селится колониями, состоящими из нескольких десятков тысяч пар. У каждой пары своя отдельная нора[1].
Основой рациона питания являются насекомые. Щурки охотятся на пчёл, ос, саранчу и термитов. Иногда щурки сидят на спинах пасущихся животных и склёвывают паразитов, которые их беспокоят[1].