Alectoris barbara (Bonnaterre 1790)

Detall del cap de la perdiu d'Àfrica

La perdiu d'Àfrica o perdiu mora a les Balears (Alectoris barbara) és un ocell de la família dels fasiànids (Phasianidae) natural del nord d'Àfrica i utilitzat profusament com espècie cinegètica.

Morfologia

• Fa 33 - 34 cm de llargària, amb una envergadura de 46 – 49 cm. Aspecte arrodonit i escàs dimorfisme sexual.
• Dors gris-marró i parts inferiors gris beix. Flancs vermellosos amb estretes vires blanques.
• Cara gris clar amb un ampli collar marró vermellós clapejat de clar. Banda fosca pel front, capell i clatell.
• Potes i bec de color rogenc.
• Cant similar al de la perdiu roja, però una mica més agut.

Hàbits

Espècie sedentària. Quan és molestada s'estima més córrer que volar. Si cal, farà un vol ràpid i curt amb les seves arrodonides ales.

Hàbitat i distribució

Habita terrenys àrids i estepàrids arribant al límits de terres de conreu del nord d'Àfrica, des del Marroc fins al nord-oest d'Egipte. Va ser introduït a les illes Canàries, Sardenya, el sud de la península Ibèrica i altres llocs.

Reproducció

Alectoris barbara

Espècie monògama, les parelles es formen en primavera. Fan un niu a terra, folrat de plomes i fulles, on ponen 10 a 16 ous que coven durant 25 dies. Els perdigons abandonen el niu al poc de nàixer i poden volar als 10 dies.

Alimentació

Poden menjar una gran varietat de llavors, fulles, brots i raïls. També, sobretot els joves, poden menjar insectes.

Llista de subespècies

S'han descrit quatre subespècies:

• A. b. barbara (Bonnaterre, 1792). De les zones septentrionals del Marroc i d'Algèria.
• A. b. barbata (Reichenow, 1896). Líbia i el nord-oest d'Egipte.
• A. b. koenigi (Reichenow, 1899). Del nord-oest del Marroc.
• A. b. spatzi (Reichenow, 1895). Del sud del Marroc, al sud de Tunis, a través del centre d'Algèria.

Referències

Enllaços externs

• Martín P., Cardona A., Avifauna Canaria II, Aves de las Zonas Bajas p 48 (castellà)