Pluvialis is 'n genus van kiewiete, 'n groep waadvoëls in die familie Charadriidae. Die genus omvat 4 spesies.[1] Hierdie voëls broei in die gematigde of Arktiese Noordelike Halfrond.
Pluvialis is 'n genus van kiewiete, 'n groep waadvoëls in die familie Charadriidae. Die genus omvat 4 spesies. Hierdie voëls broei in die gematigde of Arktiese Noordelike Halfrond.
Qonurqanad (lat. Pluvialis Briss., 1760) cinsi Quşlar (Aves) sinfinin Bozcalar (Charadriidae) fəsiləsinə, Cüllütkimilər (Charadriiformes) dəstəsinə aiddir[1].
Azərbaycanda Qonurqanad cinsinə 3 növ daxildir:
Qızılxallı qonurqanad
Asiya qonurqanadı
Qızılı qonurqanad
Adi sufərəsi
Gözəl əntiqdurna
1. Azərbaycanın heyvanlar aləmi. III cild, Onurğalılar. Bakı: "Elm", 2004.-620 səh.
Qonurqanad (lat. Pluvialis Briss., 1760) cinsi Quşlar (Aves) sinfinin Bozcalar (Charadriidae) fəsiləsinə, Cüllütkimilər (Charadriiformes) dəstəsinə aiddir.
Pluvialis a zo ur genad e rummatadur an evned, ennañ morlivided[1], krouet e 1760 gant an evnoniour gall Mathurin Jacques Brisson (1723-1806).
Pevar spesad a ya d'ober ar genad :
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Pluvialis a zo ur genad e rummatadur an evned, ennañ morlivided, krouet e 1760 gant an evnoniour gall Mathurin Jacques Brisson (1723-1806).
Pluvialis és un gènere d'ocell limícoles de la família dels caràdrids (Charadriidae). Grans migradors, crien a la tundra àrtica i passen l'hivern a Sud-amèrica, Europa meridional, Àfrica, Àsia meridional, Austràlia i illes del Pacífic i l'Índic. Als Països Catalans es poden contemplar amb regularitat el pigre gris i la daurada grossa.
Se n'han descrit quatre espècies dins aquest gènere:[1]
Pluvialis és un gènere d'ocell limícoles de la família dels caràdrids (Charadriidae). Grans migradors, crien a la tundra àrtica i passen l'hivern a Sud-amèrica, Europa meridional, Àfrica, Àsia meridional, Austràlia i illes del Pacífic i l'Índic. Als Països Catalans es poden contemplar amb regularitat el pigre gris i la daurada grossa.
Pluvialis sind eine Gattung der Vögel aus der Familie der Regenpfeifer.
Die Arten der Gattung haben einen kiebitzähnlichen Körperbau. Sie besitzen eine hohe Brust und einen stark abfallenden Rücken. Der Hals ist länger als jener der Charadrius-Arten, der kleine Kopf ist oberseits abgeflacht. Die Arten besitzen einen dünnen, am Ende leicht verdickten Schnabel und große schwarze, von einem dunklen Lidring umgebene Augen. Der Bauch, die Brust, der vordere Hals und das Gesicht sind im Prachtkleid schwarz. Diese dunklen Partien werden von einem weißen Band umrahmt, es zieht sich von der Stirn über den Hals bis zur Brust, bei einigen Arten von dort weiter bis zum Schwanz. Der Oberkopf, der Nacken sowie die Flügel sind auf gelb-grauem Grund dunkel gefleckt. Im Schlichtkleid sind diese Regenpfeifer auf der Oberseite grau oder bräunlich, der Bauch ist wie das Gesicht und die Kehle hell. Das Jugendkleid ähnelt dem Schlichtkleid sehr. Die Beine und der Schnabel sind immer schiefergrau.
Die Vertreter dieser Gattung sind größtenteils Zugvögel. Sie geben meist pfeifende, manchmal auch zwitschernde Töne von sich. Im Sand, im flachen Wasser oder im Moos stochern sie nach Weichtieren, Krebsen, Insekten und Würmern. Den kleineren Anteil der Nahrung machen Pflanzenteile wie Früchte, Samen und Blätter aus. Das Gelege wird hauptsächlich vom Weibchen bebrütet. Die Jungen sind Nestflüchter.
Die Pluvialis-Arten bewohnen die Tundren Nordasiens und Nordamerikas, sie sind auch im nördlichen Europa anzutreffen. Sie Überwintern in Europa, Zentralasien, in den USA und im nördlichen Südamerika.
Es werden folgende Arten unterschieden:
Der Sibirische Goldregenpfeifer wird von einigen Autoren als Unterart vom Wanderregenpfeifer betrachtet.
Pluvialis sind eine Gattung der Vögel aus der Familie der Regenpfeifer.
Goldtüten (Pluvialis) sünd en Geslecht vun Vagels ut de Familie vun de Tüten (Charadriidae). Dor weert veer Aarden mit torekent.[1]
Goldtüten (Pluvialis) sünd en Geslecht vun Vagels ut de Familie vun de Tüten (Charadriidae). Dor weert veer Aarden mit torekent.
Pluvialis is a genus of plovers, a group of wading birds comprising four species that breed in the temperate or Arctic Northern Hemisphere.
In breeding plumage, they all have largely black underparts, and golden or silvery upperparts. They have relatively short bills and feed mainly on insects, worms or other invertebrates, depending on habitat, which are obtained by a run-and-pause technique, rather than the steady probing of some other wader groups. They hunt by sight, rather than by feel as do longer-billed waders.
The genus Pluvialis was introduced by the French zoologist Mathurin Jacques Brisson in 1760 with the European golden plover (Pluvialis apricaria) as the type species.[1][2] The genus name is Latin and means relating to rain, from pluvia, "rain". It was believed that they flocked when rain was imminent.[3]
The genus contains four species:[4]
The American and Pacific golden plovers were formerly considered conspecific as "lesser golden plover".[5]
Pluvialis is a genus of plovers, a group of wading birds comprising four species that breed in the temperate or Arctic Northern Hemisphere.
In breeding plumage, they all have largely black underparts, and golden or silvery upperparts. They have relatively short bills and feed mainly on insects, worms or other invertebrates, depending on habitat, which are obtained by a run-and-pause technique, rather than the steady probing of some other wader groups. They hunt by sight, rather than by feel as do longer-billed waders.
P. apricaria
P. fulva
P. dominica
P. squatarola
Tiu genro Pluvialis estas genro de birdoj de familio de Ĥaradriedoj kaj ordo de Ĥaradrioformaj birdoj. Tradiciu tiu genro Pluvialis estis konsiderata ĉu sama ĉu samgenra kun genro Charadrius, kies specioj povus esti pli precize nomataj kiel ĥaradrioj. Tiuj birdoj de genro Pluvialis karakterizas per makula brunarĝenta aŭ brunflava dorso -de tie la nomoj orpluvio aŭ arĝenta pluvio- kaj blanka zono kiu disigas tiun makulan dorson de nigraj partoj de maskloj plenkreskulaj.
Pluvialis es un género de aves de la familia Charadriidae. Está integrado por 4 especies, las que son conocidas vulgarmente con el nombre de chorros o chorlitos. Fue descrito originalmente por el zoólogo francés Mathurin Jacques Brisson, en el año 1760.
Sus especies se reproducen en tundras del norte del Hemisferio norte próximas al Ártico, tanto en Europa y Asia como en el norte de América del Norte. Al llegar el otoño, gracias al potente vuelo que le proporcionan sus puntiagudas alas, emprenden largas migraciones, las cuales los llevan, según las especies, a pasar el invierno septentrional en el verano austral en costas, marjales y praderas de Australasia o del sur de América del Sur,[1][2] aunque en otras especies lo hacen sólo hasta regiones de climas más benignos, como los del sur de Europa, el norte de África,[3] el sur de Asia, y Hawái o California en los Estados Unidos.
Tienen patas negras, al igual que sus picos, los que son relativamente cortos. En plumaje nupcial, todas sus especies tienen las partes ventrales mayormente negras bordeadas de blanco, y las dorsales de color dorado o plateado salpicado de negro. El dorso le otorga un camuflaje adecuado entre la vegetación de la tundra frente a las aves de presa; el negro de la parte ventral es visible para las demás aves a nivel del suelo, especialmente durante su vuelo de exhibición.
En invierno pierden el plumaje negro y muestran un tono general ocre amarillento, con el pecho y el vientre blancos. Algunos ejemplares no regresan a las zonas de cría, pasando toda esa temporada en las zonas de invernada, y es allí donde mudan al plumaje nupcial aunque no presentan signo alguno de intentos de reproducirse.
Estas aves se alimentan en tundras, campos, playas, y marismas. Su dieta se compone principalmente de insectos, gusanos, arañas, crustáceos, y otros invertebrados, que capturan gracias a la vista, y mediante la técnica de correr y hacer una pausa, en lugar del constante sondeo de algunos de los otros grupos de aves zancudas.
Una rara costumbre de una especie que migra cada año a las lagunas de Ozogoche, en el centro-sur de Ecuador, se presenta entre los meses de septiembre y octubre, cuando cientos de chorlitos (llamados cuvivíes en esa zona) descienden en picada y se sumergen en las frías aguas de las lagunas, por lo que mueren de hipotermia, comportamiento suicida del que hasta la actualidad no hay una explicación científica.
Su hábitat de reproducción son los páramos y tundras. Anidan en el suelo en terrenos abiertos, secos o rocosos, siempre totalmente libres de vegetación arbórea. En una pequeña concavidad del suelo colocan varios huevos grisáceos manchados de café y negro, los que quedan perfectamente camuflados con el entorno.
Este género se subdivide en 4 especies:[4][5]
|fechaacceso=
requiere |url=
(ayuda) |fechaacceso=
requiere |url=
(ayuda) Pluvialis es un género de aves de la familia Charadriidae. Está integrado por 4 especies, las que son conocidas vulgarmente con el nombre de chorros o chorlitos. Fue descrito originalmente por el zoólogo francés Mathurin Jacques Brisson, en el año 1760.
Urre-txirri (Pluvialis) Charadriidae familiako genero baten izen arrunta da.
Generoak, egun, lau espezie ditu:[1]
Urre-txirri (Pluvialis) Charadriidae familiako genero baten izen arrunta da.
Kurmitsat (Pluvialis) on rantalintujen lahkoon kuuluva lintusuku. Ne elävät pohjoisella pallonpuoliskolla. Kurmitsoja on neljä lajia:
Kurmitsat (Pluvialis) on rantalintujen lahkoon kuuluva lintusuku. Ne elävät pohjoisella pallonpuoliskolla. Kurmitsoja on neljä lajia:
Kapustarinta (Pluvialis apricaria) Siperiankurmitsa (Pluvialis fulva) Amerikankurmitsa (Pluvialis dominica) Tundrakurmitsa (Pluvialis squatarola)Pluvialis est un genre d'oiseaux qui comprend quatre espèces de limicoles de taille moyenne de la famille des Charadriidae.
D'après la classification de référence (version 2.2, 2009) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Pluvialis est un genre d'oiseaux qui comprend quatre espèces de limicoles de taille moyenne de la famille des Charadriidae.
Lóur (fræðiheiti: Pluvialis) er ættkvísl vaðfugla. Búsvæði þeirra er á tempraða og heimskautasvæðum norðurhvels jarðar. Nafnið pluvialis kemur frá orðinu pluvia á latínu sem þýðir rigning. En talið var að þær hópuðust saman í rigningu. Tegundirnar eru fjórar og hafa allar á varptíma svarta undirsíðu ásamt því að hafa gulleita eða gráleita efri síðu. Þær éta aðallega skordýr.
Lóur (fræðiheiti: Pluvialis) er ættkvísl vaðfugla. Búsvæði þeirra er á tempraða og heimskautasvæðum norðurhvels jarðar. Nafnið pluvialis kemur frá orðinu pluvia á latínu sem þýðir rigning. En talið var að þær hópuðust saman í rigningu. Tegundirnar eru fjórar og hafa allar á varptíma svarta undirsíðu ásamt því að hafa gulleita eða gráleita efri síðu. Þær éta aðallega skordýr.
Pluvialis (comunemente: piviere) è un genere nella famiglia dei Charadriidae.
Pluvialis comprende quattro specie:
Pluvialis (comunemente: piviere) è un genere nella famiglia dei Charadriidae.
Dzeltenie tārtiņi, dzelteno tārtiņu ģints (Pluvialis) ir tārtiņu dzimtas (Charadriidae) ģints, kas apvieno 4 mūsdienās dzīvojošas sugas.[1] Tās ligzdo ziemeļu puslodes vai nu Arktikas, vai mērenās joslas reģionā. Latvijā sastopamas 3 dzelteno tārtiņu ģints sugas: dzeltenais tārtiņš (Pluvialis apricaria), tundras tārtiņš (Pluvialis fulva) un jūras ķīvīte (Pluvialis squatarola).[2] Dzeltenais tārtiņš ir izvēlēts par Latvijas Gada putnu 2015.[3]
Dzelteno tārtiņu ģints sugas ir vidēji lieli bridējputni, kas ir lielākie visā tārtiņu apakšdzimtā. Tie ir ar garām kājām, kompaktu, vārpstveida ķermeni, īsu kaklu un nelielu galvu. Vairošanās sezonas laikā visām dzlteno tārtiņu sugām ir melna pavēdere, bet mugurpuse dzelteni vai balti raibumota. Šiem putniem ir relatīvi īss un taisns knābis. Kā visiem tārtiņu apakšdzimtas putniem arī dzeltenajiem tārtiņiem ir raksturīgs medību paņēmiens, mijoties ātram skrējienam ar sastingšanu.[4][5] Turklāt atšķirībā no, piemēram, slokām, kas arī ir tārtiņveidīgie putni, dzeltenie tārtiņi medī, izmantojot redzi, nevis ar knābi iztaustot grunti.
Lielākais ģintī ir dzeltenais tārtiņš, kura lielāko indivīdu ķermeņa garums ir 29 cm, svars 312 g.[6] Dzeltenais tārtiņš ir arī lielākā visas tārtiņu apakšdzimtas suga. Mazākais ģintī ir tundras tārtiņš (Pluvialis fulva), kura mazāko indivīdu ķermeņa garums ir 23 cm, svars 100 g.[7]
Dzeltenie tārtiņi, dzelteno tārtiņu ģints (Pluvialis) ir tārtiņu dzimtas (Charadriidae) ģints, kas apvieno 4 mūsdienās dzīvojošas sugas. Tās ligzdo ziemeļu puslodes vai nu Arktikas, vai mērenās joslas reģionā. Latvijā sastopamas 3 dzelteno tārtiņu ģints sugas: dzeltenais tārtiņš (Pluvialis apricaria), tundras tārtiņš (Pluvialis fulva) un jūras ķīvīte (Pluvialis squatarola). Dzeltenais tārtiņš ir izvēlēts par Latvijas Gada putnu 2015.
Pluvialis is een geslacht van vogels uit de familie kieviten en plevieren (Charadriidae). Het geslacht telt 4 soorten.[1]
Pluvialis is een geslacht van vogels uit de familie kieviten en plevieren (Charadriidae). Het geslacht telt 4 soorten.
Siewki[3] (Pluvialinae) – monotypowa podrodzina ptaków z rodziny sieweczkowatych (Charadriidae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Eurazji i Ameryce Północnej[4].
Długość ciała 23–31 cm; masa ciała 100–395 g; rozpiętość skrzydeł 60–83 cm[5].
Epitet gatunkowy Charadrius pluvialis Linnaeus, 1758 (obecnie syn. Pluvialis apricaria) (łac. pluvialis – w związku z deszczem < pluvia – deszcz < pluere – padać)[6].
Do rodzaju należą następujące gatunki[3]:
Siewki (Pluvialinae) – monotypowa podrodzina ptaków z rodziny sieweczkowatych (Charadriidae).
Pluvialis är ett fågelsläkte i familjen pipare inom ordningen vadarfåglar.[1] Släktet omfattar fyra arter som häckar runt jorden på höga breddgrader på norra halvklotet, från Island och Färöarna till Skandinavien, Sibirien, Alaska, Kanada och Grönland, vintertid spridda i stora delar av världen.:[1][2]
Pluvialis är ett fågelsläkte i familjen pipare inom ordningen vadarfåglar. Släktet omfattar fyra arter som häckar runt jorden på höga breddgrader på norra halvklotet, från Island och Färöarna till Skandinavien, Sibirien, Alaska, Kanada och Grönland, vintertid spridda i stora delar av världen.:
Kustpipare (P. squatarola) Ljungpipare (P. apricaria) Amerikansk tundrapipare (P. dominica) Sibirisk tundrapipare (P. fulva)Pluvialis là một chi chim trong họ Charadriidae.[1]
Pluvialis là một chi chim trong họ Charadriidae.
Ржанки (лат. Pluvialis) — род птиц семейства ржанковых.