Rattus satarae és una espècie de rosegador de la família dels múrids. És endèmic dels Ghats Occidentals (Índia), on viu a altituds d'entre 700 i 2.150 msnm. El seu hàbitat natural són els boscos primaris montans, tant perennifolis com caducifolis. Està amenaçada per la transformació del seu medi per a usos agrícoles i la tala d'arbres.[1] El seu nom específic, satarae, significa 'de Satara' en llatí.[2]
Rattus satarae és una espècie de rosegador de la família dels múrids. És endèmic dels Ghats Occidentals (Índia), on viu a altituds d'entre 700 i 2.150 msnm. El seu hàbitat natural són els boscos primaris montans, tant perennifolis com caducifolis. Està amenaçada per la transformació del seu medi per a usos agrícoles i la tala d'arbres. El seu nom específic, satarae, significa 'de Satara' en llatí.
The Sahyadris forest rat (Rattus satarae) is a species of rat belonging to the family Muridae. It is native to the northern Western Ghats in India where it is split between three regions, Satara in Maharashtra, the Nilgiri mountains in Tamil Nadu and Kodagu district in Karnataka.[1]
R. satarae is listed as vulnerable by the IUCN due to it being restricted to less than 2,000 km2 of forest habitat that remains. The locations it is found in are highly fragmented and it is vulnerable to changes in its habitat. The species is facing a decline in the quality of its habitat and the number of mature individuals in the population. It is highly sensitive to changes in its habitat. The main threats faced by the species include loss of forests to plantations, logging, pesticide use, and planting of exotic species.[1]
The species has only been seen in the moist deciduous and evergreen forests of the northern Western Ghats are of India, between 700 and 2,150 m in altitude. It lives almost exclusively in nests or burrows in the middle or high canopy, only occasionally going to the ground near the base of a tree or vine. It eats fruits and insects.[1][2]
R. satarae has a long, soft coat with a golden brown back and white underside. Its tail is very long.[2] It was originally described as a subspecies of the black rat (Rattus rattus) due to its similar appearance. However, DNA evidence has shown that they are two distinct species with no interbreeding despite them occupying the same habitat. Their similarities are thought to be due to convergence as a result of sharing the same ecological niche.[3]
The Sahyadris forest rat (Rattus satarae) is a species of rat belonging to the family Muridae. It is native to the northern Western Ghats in India where it is split between three regions, Satara in Maharashtra, the Nilgiri mountains in Tamil Nadu and Kodagu district in Karnataka.
La rata de los bosques de Sahyadri (Rattus satarae) es una especie de rata de la familia Muridae. Es nativa de los bosques de Sahyadri, en los Ghats occidentales, al oeste de la India, una zona dividida en tres regiones: Satara, en Maharashtra; las montañas del Nilgiri, en Tamil Nadu; y el distrito de Kodagu, en Karnataka.[1]
R. satarae posee un largo, suave pelaje marrón dorado y blanco y negro en la parte inferior. Posee, además, una cola muy larga. (2) Inicialmente fue descrita como una subespecie de la rata negra (Rattus rattus) debido a su parecido con esta. No obstante, su ADN demuestra que son dos especies muy distintas, sin cruces entre ambas, a pesar de que ambas comparten el mismo hábitat. Se cree que su parecido es debido a convergencias como resultado de compartir el mismo nicho ecológico. [2]
La rata R. satarae se halla en la lista de animales vulnerables del UICN, dado que su hábitat está restringido a menos de 2.000 km² de bosque. Las zonas en las que vive, se hallan muy repartidas y es un animal muy sensible a los cambios en su hábitat. La especie es objeto de merma de su hábitat y del número de individuos adultos de su población. Las principales amenazas a las que se ven sometidos son la pérdida de bosque frente a plantaciones, la actividad maderera, el uso de pesticidas y la invasión de especies invasoras.
Esta especie tan solo ha sido vista en los humedales caducifolios y los bosques de árboles perennes al norte de los Ghats occidentales de la India, entre los 700 y los 2.150 m de altitud. Viven casi exclusivamente en nidos o en madrigueras a nivel medio o alto del dosel arbóreo, y tan solo ocasionalmente descienden al suelo, al pie de los árboles. Se alimentan de fruta y de insectos.[1][3]
La rata de los bosques de Sahyadri (Rattus satarae) es una especie de rata de la familia Muridae. Es nativa de los bosques de Sahyadri, en los Ghats occidentales, al oeste de la India, una zona dividida en tres regiones: Satara, en Maharashtra; las montañas del Nilgiri, en Tamil Nadu; y el distrito de Kodagu, en Karnataka.
Rattus satarae Rattus generoko animalia da. Karraskarien barruko Murinae azpifamilia eta Muridae familian sailkatuta dago.
Rattus satarae (Hinton, 1918) è un roditore della famiglia dei Muridi endemico dell'India meridionale.[1][2]
Roditore di medie dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 157 e 190 mm, la lunghezza della coda tra 153 e 235 mm, la lunghezza del piede tra 27,5 e 34,5 mm e la lunghezza delle orecchie tra 21 e 26,5 mm.[3]
La pelliccia è lunga, soffice e densa. Le parti superiori sono bruno-dorate, cosparse di lunghi peli nerastri, mentre le parti inferiori sono bianco crema. I piedi sono bruno-giallastri. La coda è più lunga della testa e del corpo ed è uniformemente bruno-grigiastra. Il numero cromosomico è 2n=42.
È una specie arboricola. Costruisce nidi nelle chiome degli alberi. Scende al suolo raramente.
Si nutre di frutta e insetti.
Questa specie è endemica di tre aree nei Ghati Occidentali: Satara, nel Maharashtra, nel Distretto dei Nilgiri nel Tamil Nadu e Coorg nel Karnataka.
Vive nelle foreste umide decidue montane e sempreverdi tra 700 e 2.150 metri di altitudine. È molto sensibile al disturbo ambientale.
La IUCN Red List, considerato l'areale limitato e frammentato e il continuo declino nella qualità del proprio habitat e nel numero di individui adulti, classifica R.satarae come specie vulnerabile (VU).[1]
Rattus satarae (Hinton, 1918) è un roditore della famiglia dei Muridi endemico dell'India meridionale.
Rattus satarae is een rat (Rattus) die voorkomt in de West-Ghats en Nilgiriheuvels van Zuidwest-India. Deze soort is nauw verwant aan de zwarte rat (R. rattus) en de Aziatische zwarte rat (R. tanezumi); hij werd in een van beide geplaatst tot Musser & Carleton (2005) hem een aparte soort maakten.
Deze soort heeft 42 chromosomen, net als de Aziatische zwarte rat, maar verschilt daar morfologisch van. De rug is goudbruin, de onderkant wit. De vacht is lang en zacht. De staart is zeer lang. Andere zoogdieren die alleen in de West-Ghats en aangrenzende gebieden voorkomen zijn de knaagdieren Vandeleuria nilagirica en Mus famulus en de baardaap (Macaca silenus).
Rattus satarae is een rat (Rattus) die voorkomt in de West-Ghats en Nilgiriheuvels van Zuidwest-India. Deze soort is nauw verwant aan de zwarte rat (R. rattus) en de Aziatische zwarte rat (R. tanezumi); hij werd in een van beide geplaatst tot hem een aparte soort maakten.
Deze soort heeft 42 chromosomen, net als de Aziatische zwarte rat, maar verschilt daar morfologisch van. De rug is goudbruin, de onderkant wit. De vacht is lang en zacht. De staart is zeer lang. Andere zoogdieren die alleen in de West-Ghats en aangrenzende gebieden voorkomen zijn de knaagdieren Vandeleuria nilagirica en Mus famulus en de baardaap (Macaca silenus).
Szczur dekański[3] (Rattus satarae) – endemiczny gatunek gryzonia z rodziny myszowatych, występujący w Indiach[2][4].
Gatunek został opisany naukowo w 1918 roku przez M. Hintona[4].
Gryzoń ten zamieszkuje trzy fragmenty pierwotnego lasu na wschodnich stokach Ghatów Zachodnich, na wysokości od 700 do 2150 m n.p.m., w stanach Karnataka, Maharasztra i Tamilnadu. Występuje w tropikalnych lasach deszczowych, które zostały znacznie przerzedzone i podzielone na małe enklawy leśne w związku z rozwojem populacji Indii[2][4].
Są to gryzonie dosyć mało ruchliwe, chętniej poruszają się biegiem niż skokami, w odróżnieniu od szczurów śniadych. Żyją na drzewach, tylko sporadycznie schodząc na ziemię[2].
Rattus satarae jest uznawany za gatunek narażony na wyginięcie, ze względu na zagrożenie dla jego środowiska. Szczury te występują w lasach, których obszar jest obecnie mniejszy niż 2000 km². W dziewiczych fragmentach lasu są najczęściej chwytanymi szczurami, ale ich populacja maleje. Są bardzo wrażliwe na zmiany środowiska, nie występują w lasach przerzedzonych przez ludzką działalność ani na plantacjach, gdzie zastępuje je szczur śniady (Rattus rattus wroughtoni)[2].
Szczur dekański (Rattus satarae) – endemiczny gatunek gryzonia z rodziny myszowatych, występujący w Indiach.
Gatunek został opisany naukowo w 1918 roku przez M. Hintona.
Rattus satarae är en gnagare i familjen råttdjur och släktet råttor[3] som lever i västra Indien[1]. Den är nära släkt med svartråttan, och betraktades tidigare som en underart av denna.[2]
Rattus satarae har en kroppslängd från nos till svansrot på mellan 15 och 19 cm, och en svanslängd mellan 15 och 24 cm.[2] Pälsen på ovansidan är gyllenbrun, men kan ha svarta hår inblandade, medan buken vanligtvis är helt vit. Svansen och vanligen fötterna är mörka. Framfötterna har fyra tår, bakfötterna fem. Honan har 10 till 12 spenar.[4]
Arten är endemisk[a] för norra delen av bergskedjan Västra Ghats i västra Indien, där den förekommer i tre mindre, fragmenterade områden.[1]
Råttan är en trädlevande art som förekommer i trädkronorna i städsegröna och lövfällande skogar på höjder mellan 700 och 2 150 m. Den lever i byggda bon eller naturliga håligheter i träden. Dieten består av frukt och insekter.[1]
Rattus satarae är rödlistad som sårbar ("VU") av IUCN, och beståndet minskar. Arten är mycket känslig för störningar, och främsta orsakerna till dess nergång är, förutom den starkt fragmenterade utbredningen, skogsbruk, uppodling av skog för plantageplantering, nyplantering med biotopfrämmande arter och biocidanvändning.[1]
Arten betraktades länge som en underart av svartråtta, kallad Rattus rattus satarae, men ett fransk-belgiskt forskarlag kunde 2011 med hjälp av DNA- och enzymanalys fastställa att den var en egen art.[2]
Rattus satarae är en gnagare i familjen råttdjur och släktet råttor som lever i västra Indien. Den är nära släkt med svartråttan, och betraktades tidigare som en underart av denna.
Rattus satarae là một loài động vật có vú trong họ Chuột, bộ Gặm nhấm. Loài này được Hinton mô tả năm 1918.[2]
Rattus satarae là một loài động vật có vú trong họ Chuột, bộ Gặm nhấm. Loài này được Hinton mô tả năm 1918.
사히아드리스숲쥐(Rattus satarae)는 시궁쥐속에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 인도 서고츠 북부 지역의 토착종으로 타밀나두 주와 카르나타카 주 닐기리 산맥, 마하라시트라의 사타라 구 세 지역 사이에 나누어 분포한다.[1]
사히아드리스숲쥐는 길고 부드러운 털을 갖고 있고, 등 쪽은 황금빛 갈색을 띠며 배 쪽은 희다. 꼬리가 아주 길다.[3] 원래는 곰쥐와 유사한 겉모습 때문에 곰쥐의 아종으로 기술했다. 그러나 DNA 증거를 통해 두 종이 같은 서식지에서 서식하지만 이종 교배가 일어나지 않는다는 사실이 밝혀졌다. 이와 같은 유사성은 같은 생태적 지위를 공유한 결과로 나타나는 수렴 진화 때문으로 간주되고 있다.[4]
해발 700m와 2,150m 사이의 인도 서고츠 북부 지역 습윤 낙엽성 숲과 상록수 숲에서만 발견된다. 임관층 중간 또는 고층의 둥지 또는 굴 속에서만 거의 배타적으로 서식하며, 가끔 나무 또는 덩굴 바닥 근처의 땅에 내려오기도 한다. 과일과 곤충을 먹는다.[1][3]
사히아드리스숲쥐는 남아있는 숲 서식지 면적이 2,000km2 이하로 제한적으로 서식하기 때문에 국제 자연 보전 연맹(IUCN)에서 "취약종"으로 분류하고 있다. 발견되는 장소는 매우 파편적이고, 서식지 변화에 취약하다. 서식지 질 저하와 성숙한 개체의 개체수 감소에 직면하고 있다. 서식지 변화에 아주 민감하다. 사히아드리스숲쥐가 직면하고 있는 주요 위협 요인은 플랜테이션을 위한 숲 감소와 벌목, 농약 사용, 외래종의 침범 등이다.[1]