nomes no trilho de navegação
Plecotus sardus és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. És endèmic de l'illa de Sardenya (Itàlia). Els seus hàbitats naturals són els boscos, on es refugia a coves. Està amenaçat per la pertorbació i destrucció del seu hàbitat com a conseqüència de les activitats humanes.[1] El nom específic es refereix a l'illa on viu l'espècie.[2]
Plecotus sardus és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. És endèmic de l'illa de Sardenya (Itàlia). Els seus hàbitats naturals són els boscos, on es refugia a coves. Està amenaçat per la pertorbació i destrucció del seu hàbitat com a conseqüència de les activitats humanes. El nom específic es refereix a l'illa on viu l'espècie.
Das Sardische Langohr (Plecotus sardus) ist eine Fledermausart aus der Gattung der Langohrfledermäuse (Plecotus) innerhalb der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae).
Die Art ist auf der Insel Sardinien endemisch und wurde erst 2002 neu beschrieben. Sie ähnelt dem Braunen Langohr (Plecotus auritus), ist aber größer und hat einen deutlich längeren Tragus (Ohrdeckel). Ihr Fell ist dunkelbraun gefärbt.
Das Sardische Langohr ist bislang von drei Orten auf Sardinien bekannt, wo es vor allem in dichtbewaldeten Regionen lebt. Als Schlafplätze dienen ihm in erster Linie Kalksteinhöhlen.
Das Sardische Langohr (Plecotus sardus) ist eine Fledermausart aus der Gattung der Langohrfledermäuse (Plecotus) innerhalb der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae).
Die Art ist auf der Insel Sardinien endemisch und wurde erst 2002 neu beschrieben. Sie ähnelt dem Braunen Langohr (Plecotus auritus), ist aber größer und hat einen deutlich längeren Tragus (Ohrdeckel). Ihr Fell ist dunkelbraun gefärbt.
Das Sardische Langohr ist bislang von drei Orten auf Sardinien bekannt, wo es vor allem in dichtbewaldeten Regionen lebt. Als Schlafplätze dienen ihm in erster Linie Kalksteinhöhlen.
Su Plecotus sardus (Mucedda, Kiefer, Pidinchedda, & Veith, 2002) o origrone sardu est unu sorighe pinnadu de sa familia Vespertilionidae chi si agattat petzi in Sardigna.
Est unu tzuntzureddu piticu piticu, cund una conca e restu de carena longa 45 mm, su bratzu longu tra 41 e 42 mm, sa coa de 51 mm, su pei de una longaria chi bi andat tra sos 6,8 e 7,7 mm, sas origras tra 37,5 e 39 mm. Podet pesare fintzas a 9,5 g.
S'alipedde est un'ispetzia chi bolet istare ind unu logu firmu, essende sedentaria. Si podet agattare in grutas totu naturales, a si papare dontzi tipu de babbautzu, ca in cussas artifitziales no bi andat.
Custu tipu de tzurrundeddu istat solu in tres logos de sa Sardigna tzentrale: calicuna gruta a curtzu de Baunei in sa provìntzia de Ozzastra, Oliana in cussa de Nùgoro e a chirriu de su lagu Omodeu, in sa bidda de Ula (provìntzia de Aristanis). Bivet in padentes a artura bassa e a curtzu de costeras.
Pro su fattu chi s'animale bolet unu logu liberu dae sa presentzia de s'omine, e no bolet issu a lu istrobbare, sa lista ruja IUCN lu ponet comente ispetzia vulnerabile.
Su Plecotus sardus (Mucedda, Kiefer, Pidinchedda, & Veith, 2002) o origrone sardu est unu sorighe pinnadu de sa familia Vespertilionidae chi si agattat petzi in Sardigna.
Est unu tzuntzureddu piticu piticu, cund una conca e restu de carena longa 45 mm, su bratzu longu tra 41 e 42 mm, sa coa de 51 mm, su pei de una longaria chi bi andat tra sos 6,8 e 7,7 mm, sas origras tra 37,5 e 39 mm. Podet pesare fintzas a 9,5 g.
S'alipedde est un'ispetzia chi bolet istare ind unu logu firmu, essende sedentaria. Si podet agattare in grutas totu naturales, a si papare dontzi tipu de babbautzu, ca in cussas artifitziales no bi andat.
The Sardinian long-eared bat (Plecotus sardus) is a species of bat endemic to Sardinia, Italy.
This species was discovered in 2002 in the caves of central Sardinia, the type locality being a cave in Lanaitto's Valley in the Oliena District.[2] It appears to be closely related to Plecotus auritus and Plecotus macrobullaris.[2] It was identified as a new species by a study clearly showing divergence from other Plecotus species in its mitochondrial 16S rRNA gene.[3]
P. sardus is a small bat with a head-and-body length of about 45 mm (1.8 in), ears of about 38 mm (1.5 in) and a weight of up to 9 g (0.32 oz). The snout is cone-shaped with a fleshy knob on the chin. The ears are oval and joined above the forehead by a fine membrane. The tragus is tapered with a blunt tip and is half as long as the ear. The wing membranes are attached to the rear part of the base of the fifth toe. The tail is long and extends a short way beyond the interfemoral membrane. The fur is fine, long and woolly and is greyish-brown dorsally and whitish or pale brown ventrally. The wing membranes are brown. Two features which distinguish this bat from related species are the cylindrical penis in males and the short, Y-shaped penile bone.[3]
The Sardinian long-eared bat was first identified in 2002 and is only known from three caves where it roosts. Two of these are in the Gennargentu National Park and one near the coast. It hunts in forests and the threats it faces include habitat loss and disturbance by tourism. With a small total population and a decreasing population trend, the International Union for Conservation of Nature lists it as being a "vulnerable species".[1] This bat is the sole surviving endemic mammal found on the Island of Sardinia, the others all having become extinct since the arrival of humans some 8500 years ago.[4]
The Sardinian long-eared bat (Plecotus sardus) is a species of bat endemic to Sardinia, Italy.
This species was discovered in 2002 in the caves of central Sardinia, the type locality being a cave in Lanaitto's Valley in the Oliena District. It appears to be closely related to Plecotus auritus and Plecotus macrobullaris. It was identified as a new species by a study clearly showing divergence from other Plecotus species in its mitochondrial 16S rRNA gene.
Plecotus sardus es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.
Es endémica de Cerdeña (Italia).
Datos: Q1455589
Multimedia:
Especies: Plecotus sardus
Plecotus sardus es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.
Plecotus sardus Plecotus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Plecotus sardus Plecotus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Plecotus sardus
L'Oreillard de Sardaigne (Plecotus sardus) est une espèce de chiroptères microchiroptères de la famille des Vespertilionidae.
Cette chauve-souris est endémique de la Sardaigne, en Italie. Elle se rencontre uniquement dans trois communes du centre de l'île : dans certaines grottes à Baunei (en province de l'Ogliastra), à Oliena (en province de Nuoro) et près du lac Omodeo, à Ula Tirso (en province d'Oristano)[1].
Le nom vulgaire attesté en français est « Oreillard sarde » selon l'Union internationale pour la conservation de la nature[2], mais l'encyclopédie Handbook of the Mammals of the World lui préfère le nom normalisé d'« Oreillard de Sardaigne ». L'épithète spécifique sardus est nommée en référence au lieu de sa découverte : la Sardaigne[1].
Cette espèce a été décrite en 2002 par les naturalistes Mauro Mucedda, Andreas Kiefer, Ermanno Pidinchedda et Michael Veith (de). Elle est génétiquement proche de l'Oreillard roux (P. auritus) et de l'Oreillard montagnard (P. macrobullaris)[1].
L'Oreillard sarde est considéré comme « vulnérable » par l'Union internationale pour la conservation de la nature[2].
Plecotus sardus
L'Oreillard de Sardaigne (Plecotus sardus) est une espèce de chiroptères microchiroptères de la famille des Vespertilionidae.
L'orecchione sardo (Plecotus sardus Mucedda, Kiefer, Pidinchedda, & Veith, 2002) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi endemico della Sardegna.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con una lunghezza totale della testa e del corpo di 45 mm, l'avambraccio è lungo tra i 41 e i 42 mm, la coda circa 51 mm, il piede tra i 6,8 e i 7,7 mm e le orecchie tra i 37,5 e i 39 mm. Arriva a pesare 9,5 g.[3]
La pelliccia è lunga, fine e lanosa. Le parti dorsali sono bruno-grigiastre con la base dei peli marrone scura e la parte centrale biancastra, mentre le parti ventrali sono biancastre o marroni chiare con la base dei peli più scura. Il muso è conico, con un cuscinetto rotondo sul mento. Le orecchie sono enormi, ovali e unite sulla fronte da una sottile membrana cutanea. Il trago è lungo circa la metà del padiglione auricolare, affusolato e con l'estremità smussata. Le membrane alari sono marroni e attaccate posteriormente alla base del quinto dito dei piedi. La punta della lunga coda si estende leggermente oltre l'ampio uropatagio. Il calcar è lungo, leggermente curvato e con un piccolo lobo terminale. Il pene è cilindrico e con l'estremità appuntita, mentre l'osso penico è corto e a forma di Y. Queste ultime due caratteristiche sono diagnostiche nella distinzione dalle altre forme simpatriche.
Si rifugia nelle grotte naturali, cavità ipogee e soffitte buie[4]. È una specie sedentaria.
Si nutre di insetti.
Questa specie è conosciuta soltanto in tre località della Sardegna centrale, in alcune grotte presso Baunei nella provincia di Nuoro, Oliena in provincia di Nuoro e nelle vicinanze del lago Omodeo, nel comune di Ula Tirso, in provincia di Oristano.
Vive nei boschi in aree carsiche a bassa quota e vicino alla costa.
La IUCN Red List, considerato l'areale limitato, la popolazione probabilmente piccola e la qualità del proprio habitat in declino, classifica P.sardus come specie vulnerabile (VU).[1]
L'orecchione sardo (Plecotus sardus Mucedda, Kiefer, Pidinchedda, & Veith, 2002) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi endemico della Sardegna.
De Sardijnse grootoorvleermuis (Plecotus sardus) is een grootoorvleermuis.
De Sardijnse grootoorvleermuis lijkt op de bruine grootoorvleermuis door de bruinachtige kleur van zijn rug en de lengte van zijn duim, maar op de grijze grootoorvleermuis door de witte kleur van zijn buik, de breedte van zijn tragus en de lengte van zijn arm, en op de berggrootoorvleermuis door het uiterlijk van zijn penis. Hij verschilt echter van alle Europese grootoorvleermuizen in de lengte van zijn tragus en het uiterlijk van zijn baculum. Van de Balkangrootoorvleermuis (Plecotus teneriffae kolombatovici) verschilt hij ook nog door de lengten van zijn armen en oren.
Deze soort komt voor op Sardinië. De soort is pas in 2003 ontdekt en is het nauwste verwant aan de groep van de berggrootoorvleermuis (P. macrobullaris) en de bruine grootoorvleermuis (P. auritus).
De Sardijnse grootoorvleermuis (Plecotus sardus) is een grootoorvleermuis.
Gacek sardyński (Plecotus sardus) – gatunek ssaka z rzędu nietoperzy, podobny do gacka alpejskiego (Plecotus macrobullaris, syn. Plecotus alpinus) i gacka szarego, odkryty jako nowy dla nauki w roku 2002. Jest endemitem włoskiej wyspy Sardynii, która jest jego jedynym miejscem występowania na świecie. Charakteryzuje się równowąskim prąciem (u gacka brunatnego zwęża się ono od nasady ku szczytowi, zaś u gacka szarego przyjmuje buławkowaty kształt), zaś od gacka alpejskiego różni się brakiem trójkątnej plamki na dolnej wardze. Dotychczas znany z zaledwie kilku stanowisk, zlokalizowanych w wapiennych górach w centralnej części wyspy. O jego biologii wiadomo niewiele – nieliczne okazy znaleziono w krasowych jaskiniach lub odłowiono w sieci w pobliżu sztucznego zbiornika wodnego.
Gacek sardyński (Plecotus sardus) – gatunek ssaka z rzędu nietoperzy, podobny do gacka alpejskiego (Plecotus macrobullaris, syn. Plecotus alpinus) i gacka szarego, odkryty jako nowy dla nauki w roku 2002. Jest endemitem włoskiej wyspy Sardynii, która jest jego jedynym miejscem występowania na świecie. Charakteryzuje się równowąskim prąciem (u gacka brunatnego zwęża się ono od nasady ku szczytowi, zaś u gacka szarego przyjmuje buławkowaty kształt), zaś od gacka alpejskiego różni się brakiem trójkątnej plamki na dolnej wardze. Dotychczas znany z zaledwie kilku stanowisk, zlokalizowanych w wapiennych górach w centralnej części wyspy. O jego biologii wiadomo niewiele – nieliczne okazy znaleziono w krasowych jaskiniach lub odłowiono w sieci w pobliżu sztucznego zbiornika wodnego.
Plecotus sardus é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Endêmica da Sardenha (Itália).
Plecotus sardus é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Endêmica da Sardenha (Itália).
Sardinskt långöra[2] (Plecotus sardus) är en fladdermus i familjen läderlappar som förekommer endemisk på Sardinien. Population antogs tidigare tillhöra brunlångöra (Plecotus auritus) eller grålångöra (Plecotus austriacus) och den godkänns sedan 2002 som art.[3][1]
Denna fladdermus blir utan svans cirka 45 mm lång, har ungefär 40 mm långa underarmar och en vikt av 6,5 till 9,5 g. Även öronen är nästan 40 mm långa och de är vid framkanten sammanlänkade med varandra. Liksom andra släktmedlemmar har sardinskt långöra stora tummar, stora klor vid tummarna och en långsträckt tragus i örat. Pälsen är på ovansidan brunaktig och undersidan är ofta ljusare. Den tydligaste skillnaden mot andra släktmedlemmar finns i de genetiska egenskaperna.[4]
Pälsen på ovansidan bildas av hår som är mörkbrun från roten till efter mitten, sedan ljusbrun till vitaktig och vid spetsen åter brun. Även undersidans hår är bruna vid basen men inte lika mörk som på ovansidan och de har en vitaktig spets. Gränsen mellan den mörka ovansidan och den ljusa undersidan är tydlig. Hos sardinskt långöra förekommer en brun flygmembran, ibland med röd skugga, och cirka 2,5 mm av svansen ligger utanför svansflyghuden. Hela svansen är ungefär 51 mm lång.[5]
Arten är bara känd från Sardinien och den vilar där i grottor eller i bergssprickor i låglandet, ofta nära havet. Hittills accepterade den inga gömställen som skapades av människor. Sardinskt långöra letar i skogar efter föda.[1]
Levnadssättet antas vara lika som hos andra arter av släktet Plecotus.[4]
Sardinskt långöra hotas av intensivt skogsbruk samt av besökare i grottorna. På Sardinien förekommer en nationalpark där arten kan leva ganska ostörd. IUCN listar hela beståndet som sårbar (VU).[1]
Sardinskt långöra (Plecotus sardus) är en fladdermus i familjen läderlappar som förekommer endemisk på Sardinien. Population antogs tidigare tillhöra brunlångöra (Plecotus auritus) eller grålångöra (Plecotus austriacus) och den godkänns sedan 2002 som art.
Denna fladdermus blir utan svans cirka 45 mm lång, har ungefär 40 mm långa underarmar och en vikt av 6,5 till 9,5 g. Även öronen är nästan 40 mm långa och de är vid framkanten sammanlänkade med varandra. Liksom andra släktmedlemmar har sardinskt långöra stora tummar, stora klor vid tummarna och en långsträckt tragus i örat. Pälsen är på ovansidan brunaktig och undersidan är ofta ljusare. Den tydligaste skillnaden mot andra släktmedlemmar finns i de genetiska egenskaperna.
Pälsen på ovansidan bildas av hår som är mörkbrun från roten till efter mitten, sedan ljusbrun till vitaktig och vid spetsen åter brun. Även undersidans hår är bruna vid basen men inte lika mörk som på ovansidan och de har en vitaktig spets. Gränsen mellan den mörka ovansidan och den ljusa undersidan är tydlig. Hos sardinskt långöra förekommer en brun flygmembran, ibland med röd skugga, och cirka 2,5 mm av svansen ligger utanför svansflyghuden. Hela svansen är ungefär 51 mm lång.
Arten är bara känd från Sardinien och den vilar där i grottor eller i bergssprickor i låglandet, ofta nära havet. Hittills accepterade den inga gömställen som skapades av människor. Sardinskt långöra letar i skogar efter föda.
Levnadssättet antas vara lika som hos andra arter av släktet Plecotus.
Sardinskt långöra hotas av intensivt skogsbruk samt av besökare i grottorna. På Sardinien förekommer en nationalpark där arten kan leva ganska ostörd. IUCN listar hela beståndet som sårbar (VU).
Країни проживання: Італія (Сардинія). Відомі три місця проживання знаходяться в безпосередній близькості до берега або на низьких висотах.
Зустрічається в найбільш лісистій частини Сардинії, сідала лаштує в природних печерах. Два з трьох відомих місць розташовані в карстових районах. Вид осілий, штучних місць проживання не використовує.
Схожий на Plecotus auritus, але більший і має значно більші козелки (вушні раковини). Їх шерсть зверху темно-коричнева.
Plecotus sardus là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được Mucedda, Kiefer, Pidinchedda, & Veith mô tả năm 2002.[1]
Bài viết họ Dơi muỗi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Plecotus sardus là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được Mucedda, Kiefer, Pidinchedda, & Veith mô tả năm 2002.
Plecotus sardus (Mucedda, Kiefer, Pidinchedda, & Veith, 2002)
Охранный статус
Plecotus sardus (лат.) — вид ушанов из семейства гладконосых летучих мышей (Vespertillionidae).
Обнаруженный в качестве нового вида на основе генетических анализов, этот вид сочетает в себе морфологические признаки Plecotus austriacus и Plecotus auritus.
Эндемик острова Сардинии (Италия). Известны три места обитания в непосредственной близости к берегу или на низких высотах.
Встречается в наиболее лесистой части Сардинии, для ночёвок использует природные пещеры. Два из трёх известных мест расположены в карстовых районах. Вид оседлый, искусственных мест проживания не использует.
Похож на Plecotus auritus, но крупнее и имеет более длинные козелки (ушные раковины). Окраска шерсти сверху тёмно-коричневого цвета.
Plecotus sardus (лат.) — вид ушанов из семейства гладконосых летучих мышей (Vespertillionidae).
Обнаруженный в качестве нового вида на основе генетических анализов, этот вид сочетает в себе морфологические признаки Plecotus austriacus и Plecotus auritus.
Эндемик острова Сардинии (Италия). Известны три места обитания в непосредственной близости к берегу или на низких высотах.
Встречается в наиболее лесистой части Сардинии, для ночёвок использует природные пещеры. Два из трёх известных мест расположены в карстовых районах. Вид оседлый, искусственных мест проживания не использует.
Похож на Plecotus auritus, но крупнее и имеет более длинные козелки (ушные раковины). Окраска шерсти сверху тёмно-коричневого цвета.
사르데냐긴귀박쥐(Plecotus sardus)는 애기박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다. 사르데냐 섬의 토착종이다. 2002년 사르데냐 중부의 동굴에서 처음 발견했으며, 모식 산지는 올레나의 라냐토 계곡의 동굴이다.[2] 토끼박쥐(Plecotus auritus)와 산악긴귀박쥐(Plecotus alpinus)의 근연종으로 보인다.[2] 미토콘드리아 16S rRNA 유전자 분석 결과, 다른 토끼박쥐속 종에서 분기된 것이 명확하여 신종으로 명명되었다.[3]
사르데냐긴귀박쥐는 작은 박쥐로 머리부터 몸까지 길이가 약 45mm, 귀는 약 38mm 그리고 몸무게는 최대 9g이다. 주둥이는 원뿔 모양으로 턱에 혹이 나 있다. 귀는 타원형이며, 일종의 가는 비막으로 이마 위에 붙어 있다.
사르데냐긴귀박쥐(Plecotus sardus)는 애기박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다. 사르데냐 섬의 토착종이다. 2002년 사르데냐 중부의 동굴에서 처음 발견했으며, 모식 산지는 올레나의 라냐토 계곡의 동굴이다. 토끼박쥐(Plecotus auritus)와 산악긴귀박쥐(Plecotus alpinus)의 근연종으로 보인다. 미토콘드리아 16S rRNA 유전자 분석 결과, 다른 토끼박쥐속 종에서 분기된 것이 명확하여 신종으로 명명되었다.
