nomes no trilho de navegação
Tadarida aegyptiaca makes up a small part of the diet of owls. Young in roosts may fall prey to snakes.
Known Predators:
Anti-predator Adaptations: cryptic
Tadarida aegyptiaca is sexually dimorphic, with males slightly smaller than females. Males range in size from 11.0 to 20.0 g, with an average of 15.8 g, while females range from 13.8 to 20.5 g, averaging 16.3 g. The snout is long and slightly upturned at the lip. Ears are very large (18 to 23 mm long) and forward-pointing. The tragus is square with an accessory appendage. These bats have a grayish-brown dorsal coat, with particularly dark areas on the back of the head and the back. Tadarida aegyptiaca shares only with Tadarida brasiliensis among Tadarida the distinct separation of the ears along the top of the head.
The wingspan of T. aegyptiaca averages 35.4 cm, while the wing area is 0.0130 m^2. The aspect ratio for the wings is 9.7, with a wing loading of 12.0 Nm^-2. Body length is 104 to 120 mm, tail length is 41 to 46 mm, and forearm lenth is 47 to 56 mm. The dental formula is 1/2, 1/1, 2/2, 3/3.
Range mass: 13.8 to 20.5 g.
Average mass: 16.3 g.
Range length: 104 to 120 mm.
Average wingspan: 35.4 cm.
Other Physical Features: endothermic ; homoiothermic; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: female larger
Data for Tadarida aegyptiaca is lacking, but the lifespan for molossids in general averages about ten years, plus or minus about three years.
Average lifespan
Status: wild: 10 years.
Tadarida aegyptiaca is usually found in warm, semi-arid and arid regions. It is generally not found in forested or mountainous habitats.
Egyptian free-tailed bats prefer rock crevices and cliff faces for diurnal roosts. They nest in human structures as well, including the roofs of houses and churches. They are also known to roost in caves, crevices, and dead trees.
Range elevation: 500 (high) m.
Habitat Regions: temperate ; tropical ; terrestrial
Terrestrial Biomes: desert or dune ; savanna or grassland ; chaparral ; scrub forest
Other Habitat Features: urban ; suburban ; caves
Tadarida aegyptiaca, the Egyptian free-tailed bat, has an Old World distribution, stretching from Morocco across central and east Africa to southwest Asia, India, and Sri Lanka, excluding the Sahara desert. The range of T. aegyptiaca includes much of the African continent to South Africa.
This species has a patchy distribution throughout its range. It is poorly known through northwestern Africa, but in other parts of its range it is quite abundant and widespread, including India and South Africa.
Biogeographic Regions: palearctic (Native ); oriental (Native ); ethiopian (Native )
Egyptian free-tailed bats are echolocating aerial insectivores. Equipped with high-aspect-ratio wings, the actively hunts airborne prey, possibly up to 500 m above ground. They hunt using a long (10-20 ms), narrow bandwidth (5-10 kHz) search-phase echolocation call centered around 14-18 kHz. Echolocation frequencies can range up to 26 kHz, while the highest energy frequency is about 18 kHz. Tadarida aegyptiaca is considered a fast, long-range aerial-hawking insectivore.
This species is known to consume insects of the orders Lepidoptera and Coleoptera. In a study of T. aegyptiaca in the Rajasthan desert of India (25-30ºN), Advani (1982) found a distinct seasonal variation in diet. During the winter (December through February at this latitude), the bats preferred Coleoptera, Orthoptera, Diptera, and Hymenoptera. Foods consumed in less quantities during the winter included Lepidoptera, Araneae, Neuroptera, and Dictyoptera. In the spring and summer, Coleoptera contributed to an even greater percentage of diet, nearly 40%. Orthoptera were also a major component of the diet, as was Lepidoptera. Isoptera and Hymenoptera made up a modest percent of the diet, while Dictyoptera, Diptera, and Odonata made only meager contributions. The monsoon season brought about drastic changes in dietary composition. Isoptera became the dominant food source, with Coleoptera, Hymenoptera, Lepidoptera, and Orthoptera contributing to most of the rest of the diet. Diptera and Neuroptera made minor contributions, and some plant material was found as well. In the post-monsoon period prior to winter (October and November), dietary preferences closely resembled those for the winter. Coleoptera and Hymenoptera predominated, while Orthoptera, Lepidoptera, Diptera, and Odonata all made significant contributions. Some Isoptera, Dictyoptera, Neuroptera, Araneae, and plant parts were also found.
Animal Foods: insects; terrestrial non-insect arthropods
Primary Diet: carnivore (Insectivore , Eats non-insect arthropods)
Tadarida aegyptiaca is a common insectivore throughout much of its range. This species may also be a host to various viruses and other pathogens, including rabies.
Egyptian free-tailed bats are geographically widespread consumer of potentially damaging pest animals such as Lepidoptera and Hymenoptera. They may thus serve to control populations of harmful insects in areas where they are abundant.
Positive Impacts: controls pest population
Because this species is known to roost in buildings, guano deposits may cause some risk of contamination by bacteria, arthropods, and other pests. However, guano deposits are usually small and dry, so this risk is slight. There is also some risk of rabies from coming into contact with this species, like all bats. Additionally, the coarse-scale distributions of disease outbreaks of all four strains of African filovirus (including Marburg and Ebola) overlap with the range of T. aegyptiaca. A total of 38 genera and well over 100 species of small mammal share this overlap, and no work yet has been performed on Egyptian free-tailed bats to show that they serve as a host for Filoviridae viruses.
Negative Impacts: injures humans (causes disease in humans ); household pest
Tadarida aegyptiaca is not listed on any threatened or endangered species lists.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
State of Michigan List: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Like all microchiropterans, Tadarida aegyptiaca depends on echolocation to some degree. Apart from navigation, T. aegyptiaca uses its echolocating abilities in active pursuit of insectivorous prey.
There is some evidence to suggest that Egyptian free-tailed bats have a well-developed olfactory sense. The number of perforations in the cribriform plate for this species is much higher than other members of Vespertilionoidea. The cribriform plate facilitates the targeting of olfactory receptor (OR) axons with their specific glomeruli, leading to the first synapse of OR neurons with the olfactory bulb. Therefore, a higher number of cribriform plate perforations should be correlated with greater olfactory acuity. Rather than foraging, social behavior may be the reason for such olfactory prowess. However, in their study of scent-dispersing hairs (osmetrichia) in pteropodid and molossid bats, Hickey and Fenton (1987) found distinct hair types present in scent dispersing regions of several Tadarida, but not for the Egyptian free-tailed bat.
Communication Channels: visual ; acoustic ; chemical
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; ultrasound ; echolocation ; chemical
One subspecies, T. a. thomasi, occurs in abundance in the Great Indian Thar Desert. When referred to in the literature, this subspecies is also associated with the common name “wrinkle-lipped bat." In Egypt, the subspecies present is T. a. aegyptiaca.
There is no available data on the specific mating systems found in Tadarida aegyptiaca. As Advani (1982:19) states, “little is known about the ecology, biology, and ethology of this species.”
Tadarida aegyptiaca is monoestrous and monotocous, and it breeds seasonally. Females are sexually mature during their first year, whereas males do not reach sexual maturity until their second year. In South Africa, spermatogenesis occurs in February. By July, over 90% of seminiferous tubules are in late spermatogenesis. Spermatozoa are released into the epididymes and stored in the caudal epididymis from July through September. The seminiferous tubules regress in August and September, becoming inactive from October to January. Late spermatogenesis produces associated increases in testis mass, diameter of seminiferous tubules, and height of seminiferous epithelium above the condition during spermatogenic inactivity.
The uterus of Egyptian free-tailed bats is bicornuate in sexually mature females. The right uterine horn and ovary are significantly larger than their corresponding structures on the left side of the body. Follicular development occurs in April. Both ovaries develop up to the secondary follicle; later stages (including Graadian follicles and the corpus luteum) develop only in the right ovary. During the development of these follicles, the uterine endometrium becomes increasingly vascularized.
Copulation, ovulation, and fertilization occur in August. Gestation lasts about four months; births occur in December. A second period of follicular development occurs between October and December but does not result in ovulation. Lactation continues through January; by February females are in anoestrus.
A somewhat different reproductive cycle is observed for this species in the northern hemisphere. In India, mating occurs for three weeks from the end of May to early June. Ovulation immediately follows copulation. Gestation lasts from 77 to 90 days. Pregnancy occurs from June through September, with births occurring through October.
Breeding interval: Tadarida aegyptiaca breeds once yearly.
Breeding season: Mating occurs between May and August, depending on latitude.
Average number of offspring: 1.
Range gestation period: 77 to 120 days.
Average weaning age: 1 months.
Range time to independence: 8 (high) months.
Average age at sexual or reproductive maturity (female): 1 years.
Average age at sexual or reproductive maturity (male): 2 years.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
Parental investment prior to parturition is high in both sexes. Males generate and store sperm for up to six months, whereas females exhibit a very long period of gestation (up to four months). Because females only give birth to one individual each year, they are able to devote all post-parturition resources to that pup.
Parental Investment: pre-fertilization (Provisioning, Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female, Protecting: Female)
Narrow (Nile Valley and Red Sea coast).
Native, resident.
Die Egiptiese losstertvlermuis (Tadarida aegyptiaca) kom voor in die hele Suider-Afrika.
Die vlermuis is donker grysbruin met 'n donkerder kop maar sonder die ligter nekkraag van die ander losstertvlermuise. Die soogdier word tot 11 cm lank en weeg ±15g.
Hulle het verskeie habitats maar verkies meestal die oper gebiede. Hulle eet insekte wat in die vlug gevang word. Hulle rus gedurende die dag in kolonies in grotte, rotsskeure of hol boomstamme. Een kleintjie word in die somer gebore.
Die Egiptiese losstertvlermuis (Tadarida aegyptiaca) kom voor in die hele Suider-Afrika.
El ratpenat cuallarg egipci (Tadarida aegyptiaca) és una espècie de ratpenat de la família dels molòssids.
Aquesta espècie presenta un dimorfisme sexual, sent els mascles lleugerament més petits que les femelles. El pes dels mascles varia entre els 11 i 20 grams, sent 15,8 la mitjana, mentre que en el cas de les femelles, el pes varia entre 13,8 io 20,5 grams, sent 16,3 la mitjana. El musell és llarg i lleugerament cap amunt a la zona dels llavis. Les orelles, que apunten cap endavant, són molt grans (entre 18 i 23 mm). El trague és quadrat i té un apèndix accessori. La coloració del pelatge d'aquesta espècie de ratpenats és marró grisos en el dors i presenta zones més fosques a la part del darrere del cap i a l'esquena. Entre les altres espècies del seu gènere, el ratpenat cuallarg egipci només comparteix la seva característica separació entre les orelles amb el ratpenat cuallarg brasiler.[1][2][3]
L'envergadura de les seves ales té un valor mitja de 35,4 centímetres, amb una longitud del cos entre 10,4 i 12, centímetres, una longitud de cua entre 4,1 i 4,6 centímetre i una longitud de l'avantbraç d'entre 4,7 i 5,6 centímetres. La seva fórmula dental és 1 / 2 , 1 / 1 , 2 / 2 , 3 / 3 1 / 2 , 1 / 1 , 2 / 2 , 3 / 3 {displaystyle { frac {1/2,1/1,2/2,3/3}{1/2,1/1,2/2,3/3}}} 
Viuen a Algèria, Angola, Botswana, República Democràtica del Congo, Egipte, Etiòpia, Índia, Kenya, Marroc, Namíbia, Nigèria, Oman, Pakistan, Aràbia Saudita, Sud-àfrica, Sri Lanka, Sudan, Tanzània, Uganda, Iemen, Zàmbia i Zimbabwe.[6][7]
El ratpenat cuallarg egipci viu generalment en regions àrides, semi-àrides i temperades. Generalment no viu en hàbitats muntanyosos ni boscosos.[8] Durant el dia prefereixen refugiar-se en esquerdes a les roques o penya-segats, malgrat que també cerquen refugi en estructures fetes per l'home, com cases o esglésies. També es poden refugiar en coves i arbres morts.[8][9][4]
Com altres espècies de la família dels molòssids, el ratpenat cuallarg egipci té una ràtio elevada entre la longitud i la corda (vegeu imatge). Aquesta característica els permet volar alt i ràpid. No obstant això, el ratpenat cuallarg egipci té una de les càrregues alars més baixes entre els membres de la seva família, per tant el seu vol és més lent. Juntament amb els seus crits d'ecolocalització llargs i de banda estreta, s'adapta bé al vol sostingut a gran alçada. Fisiològicament, aquesta espècie és capaç de mantenir aquest vol perllongat i actiu, ja que té una capacitat de càrrega d'oxigen a la sang relativament més gran de la que seria d'esperar en un mamífer de la seva grandària.[10][5][11]
Els ratpenats cuallarg egipcis es troben aparentment actius més entrada la nit que moltes altres espècies de ratpenats. Un estudi va mostrar que aquesta espècie sortia del refugi bastant més tard i es mantenia activa molt més enllà de la mitjanit a l'estiu.[12]
El ratpenat cuallarg egipci és monoestric i s'aparella estacionalment. Les femelles són sexualment madures durant el seu primer any de vida, mentre que els mascles no assoleixen la maduresa sexual fins al segon any. A Sud-àfrica, l'espermatogènesi té lloc al febrer i s'estén fins al juliol. Els espermatozous són alliberats a l'epididim i emmagatzemats entre juliol i setembre. Els tubs seminífers és retruen entre agost i setembre i es tornen inactius entre octubre i gener.[13]
L'úter és bicorne en les femelles sexualment madures. La banya uterina dreta i el seu ovari són significativament més grans que les corresponents als costat esquerre del cos. El desenvolupament fol·licular té lloc a l'abril. Ambdós ovaris es desenvolupen fins al fol·licle secundari. En posteriors etapes es desenvolupen només a l'ovari dret. Durant el desenvolupament d'aquests fol·licles, l'endometri uterí es torna cap cop més vascularitzat.[13]
La copula, l'ovulació i la fertilització tenen lloc a l'agost. El període de gestació té una durada de 4 mesos, després dels quals, al desembre, té lloc el part. La lactància s'allarga fins al gener.
S'ha observat que les espècies de l'hemisferi nord presenten un cicle reproductiu diferent. A l'Índia, l'aparellament té lloc durant tres setmanes entre finals de maig i principis de juny. L'ovulació té lloc immediatament després, seguida d'un període de gestació d'entre 77 i 90 dies. L'embaràs es produeix entre juny i setembre, i el naixement a l'octubre.[14]
Aquesta espècie s'alimenta d'insectes dels ordres dels lepidòpters i coleòpter. En un estudi fet al desert de Rajasthan, a l'Índia, Advani[8] va observar variacions estacionals a la dieta. Durant l'hiven (entre desembre i febrer), preferien coleòpters, ortòpters, dípters e himenòpters i en menor quantitat lepidòpters, aranyes, neuròpters i dictiòpters. A la primavera i l'estiu, els coleòpters representaven la major part de la dieta, arribant a ser el 40%. Els ortòpter i els lepidòpters també representaven una part importat. En canvi, els isòpters i els himenòpters representaven un percentatge modest, i els dictiòpters, els dípters i els odonats representaven contribucions pobres. La temporada de monsons portaven canvis dràstics en la composició de la dieta. Els isòpters esdevenien la font d'aliment principal, amb coleòpters, himenòpters, lepidòpters i ortòpters contribuint en la major part de la resta de la dieta. Els dípters i neuròpters, juntament amb algunes plantes, completaven la dieta. En el període post-monsònic previ a l'hivern (octubre i novembre), la preferències dietètiques són semblant a les de l'hivern.[10]
El ratpenat cuallarg egipci (Tadarida aegyptiaca) és una espècie de ratpenat de la família dels molòssids.
The Egyptian free-tailed bat, also known as Egyptian guano bat or Egyptian nyctinome, (Tadarida aegyptiaca) is a species of bat in the family Molossidae.
The Egyptian free-tailed bat has fine, dense fur which is greyish brown, shading darker on the head and back and paler on the underparts, particularly around the throat. The wings are narrow and pointed with translucent light brown membranes, there is a short tail which is projects beyond the membrane connecting the wings and the ears sit close together on the top of the head and are rather rounded in shape. The face is rather bulldog-like and heavily wrinkled faces and this gives rise to the family name Molossidae, which refers to the Ancient Epirote mastiffs called molossus. Head and body length is 6–8 cm. Forearms 5 cm.[2]
The Egyptian free-tailed bat is widely but apparently locally distributed throughout Africa, except parts of the north west[1] and east through the Arabia and the Middle East to south Asia as far east as Bangladesh and south to Sri Lanka.[2]
The Egyptian free-tailed bat occurs in a wide range of habitats, from arid savannas to humid uplands, so long as there is access to water both as a source of moisture for the bats and because the bats' insect food tends to congregate over and around water. It also requires cliff faces and in caves to roost in but it will also use man-made structures for roosting, such as old buildings and temples.[2]
The Egyptian free-tailed bat is, like most bats, nocturnal and roost by day in colonies which can vary from as few as 3 to thousands of individual bats. It is a fast flier and in a night's foraging can cover large distances over open terrain. Prey is taken both in flight and plucked from the ground and includes beetles, caterpillars, flies, moths, spiders, termites alates and wasps. It is not as clumsy as other bat species on the ground and can scamper about quite adeptly.[2]
Roost sites have a strong smell and it is thought that this odour may be important in social interactions and with the bats being able to identify their roost sites. The female gives birth to one young each year, normally in the summer, and pregnancy lasts 4 months.[2]
Molecular sequence data indicates T. aegyptiaca's closest relative is Chaerephon jobimena of Madagascar. These two species plus Tadarida brasiliensis of the Americas form a clade believed to be about 9.8 million years old.[3]
The Egyptian free-tailed bat, also known as Egyptian guano bat or Egyptian nyctinome, (Tadarida aegyptiaca) is a species of bat in the family Molossidae.
Tadarida aegyptiaca es una especie de murciélago de la familia Molossidae.
Se encuentra en África, la Península arábiga, India, Sri Lanka y Bangladés.
Tadarida aegyptiaca es una especie de murciélago de la familia Molossidae.
Tadarida aegyptiaca Tadarida generoko animalia da. Chiropteraren barruko Molossinae azpifamilia eta Molossidae familian sailkatuta dago
Tadarida aegyptiaca Tadarida generoko animalia da. Chiropteraren barruko Molossinae azpifamilia eta Molossidae familian sailkatuta dago
Egyptindoggilepakko (Tadarida aegyptiaca)[3] on suurimmaksi osin Afrikassa ja Etelä-Aasiassa esiintyvä lepakkolaji.[1]
Egyptindoggilepakko (Tadarida aegyptiaca) on suurimmaksi osin Afrikassa ja Etelä-Aasiassa esiintyvä lepakkolaji.
Tadarida aegyptiaca (E.Geoffroy, 1818) è un pipistrello della famiglia dei Molossidi diffuso in Africa e nell'Asia centrale e meridionale.[1][2]
Pipistrello di medie dimensioni, con la lunghezza totale tra 91 e 131 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 42 e 55 mm, la lunghezza della coda tra 30 e 50 mm, la lunghezza del piede tra 7 e 12 mm, la lunghezza delle orecchie tra 16 e 26 mm e un peso fino a 22 g.[3]
La pelliccia è corta e alquanto lucida. Le parti dorsali sono grigie, bruno-grigiastre, bruno-rossastre, bruno-nerastre o nere, spesso più scure sulla testa ed i fianchi, mentre le parti ventrali sono più chiare e brizzolate. La superficie ventrale degli avambracci è priva di peli e biancastra. Il muso è lungo, troncato, con il labbro superiore che si estende ben oltre quello inferiore e ricoperto su ogni lato da 5 pliche cutanee e da piccole setole spatolate. Le orecchie sono relativamente lunghe, triangolari ed unite alla base anteriore. Il trago è grande, rettangolare e ben visibile dietro l'antitrago il quale è semi-circolare. Le membrane alari sono marroni e semi-trasparenti. È presente un cuscinetto carnoso sulla pianta dei piedi. La coda è lunga, tozza e si estende per più della metà oltre l'uropatagio. Una sacca golare è presente in entrambi i sessi. Il cariotipo è 2n=48 FNa=54. In Sudafrica il numero cromosomico è 2n=68.
Emette ultrasuoni sotto forma di impulsi di lunga durata, alta intensità e frequenza modulata iniziale di 26 kHz, finale di 15 kHz e con massima energia a 18 kHz. Sono spesso frequenti fino a 3 armoniche.
Si rifugia in gruppi da alcune decine a diverse migliaia di individui fenditure, pareti ed ammassi rocciosi, muri, vecchi edifici e templi. Forma vivai in estate nel Sudafrica. Il volo è rapido e diretto.
Si nutre di insetti come coleotteri, falene, ortotteri, vespe, termiti, mosche, millepiedi, ragni ed altri grandi artropodi sia in volo che raccolti al suolo.
Danno alla luce un solo piccolo all'anno tra novembre e dicembre dopo una gestazione di 4 mesi. I maschi raggiungono la maturità sessuale al secondo anno mentre le femmine al primo.
Questa specie è diffusa in maniera discontinua in Africa, Penisola Arabica, Asia centrale e Subcontinente indiano.
Vive in diversi tipi di habitat, dalle zone aride alle vallate e colline umide.
Sono state riconosciute 5 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato l'ampia diffusione e la relativa abbondanza, classifica T.aegyptiaca come specie a rischio minimo (LC).[1]
Tadarida aegyptiaca (E.Geoffroy, 1818) è un pipistrello della famiglia dei Molossidi diffuso in Africa e nell'Asia centrale e meridionale.
Tadarida aegyptiaca is een zoogdier uit de familie van de bulvleermuizen (Molossidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door É. Geoffroy in 1818.
De soort komt voor van Zuid-Afrika tot Nigeria, Algerije, van Egypte tot Saoedi-Arabië, Jemen en Oman en oostelijk tot India en Sri Lanka en noordelijk tot Afganistan.
Bronnen, noten en/of referentiesTadarida aegyptiaca is een zoogdier uit de familie van de bulvleermuizen (Molossidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door É. Geoffroy in 1818.
Multimedia w Wikimedia Commons Molosek egipski[3] (Tadarida aegyptiaca) – gatunek ssaka z rodziny molosowatych (Molossidae)[4]. Występuje w suchych zaroślach typu busz w Afryce Północnej i na Bliskim Wschodzie.
T. aegyptiaca jest jednym z najliczniejszych ssaków Bliskiego Wschodu. W ciągu dnia nietoperze te śpią w bardzo licznych grupach obejmujących tysiące osobników. Niemal każda większa szczelina skalna jest przez nie wykorzystywana, nawet wówczas, gdy jest już ona zajęta przez inne ptaki lub ssaki.
Okres godowy przypada na końcówkę zimy. Samica wydaje na świat 1 młode po ciąży trwającej 77–84 dni. Zdarza się również, że po porodzie znów zachodzi w ciążę.
Molosek egipski (Tadarida aegyptiaca) – gatunek ssaka z rodziny molosowatych (Molossidae). Występuje w suchych zaroślach typu busz w Afryce Północnej i na Bliskim Wschodzie.
Tadarida aegyptiaca é uma espécie de morcego da família Molossidae. Pode ser encontrada na África, e da península arábica até a Índia, Sri Lanka e Bangladesh.
Tadarida aegyptiaca é uma espécie de morcego da família Molossidae. Pode ser encontrada na África, e da península arábica até a Índia, Sri Lanka e Bangladesh.
Tadarida aegyptiaca[2][3] är en fladdermusart som först beskrevs av E. Geoffroy 1818. Tadarida aegyptiaca ingår i släktet Tadarida och familjen veckläppade fladdermöss.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Arten når en kroppslängd (huvud och bål) av 104 till 120 mm, en svanslängd av 41 till 46 mm, en underarmlängd av 47 till 56 mm och en vingspann av cirka 355 mm. Vikten varierar mellan 11 och 20,5 g och honor är allmänt lite tyngre än hanar. Huvudet kännetecknas av stora framåtriktade spetsiga öron. Öronen är inte sammanlänkade på hjässan vad som skiljer Tadarida aegyptiaca från nästan alla andra medlemmar i släktet Tadarida. Annars har bara Tadarida brasiliensis separerade öron, men den förekommer i Amerika.[6]
Tadarida aegyptiaca beskrevs efter en individ från Egypten[2] men där förekommer arten bara i en mindre region vid norra Röda havet. De största populationerna hittas i södra Afrika från Zambia till Sydafrika och i västra Indien samt östra Pakistan. Dessutom förekommer avskilda populationer i Algeriet, södra Kenya, västra Angola och nordvästra Namibia, på Arabiska halvön, i södra Iran, i Afghanistan, i Sri Lanka och i östra Indien.[1]
Arten lever i låglandet och i bergstrakter upp till 2100 meter över havet. Den vistas i olika habitat som kan vara torr eller fuktiga.[1]
Individerna vilar i grottor, i bergssprickor i håligheter mellan murstenar som kan tillhöra byggnader eller fristående murar. Vid sovplatsen bildas mindre flockar med 2 till 3 medlemmar eller stora kolonier med några tusen individer.[1] Tadarida aegyptiaca börjar jakten efter insekter tidigast under kvällen och är aktiv långt efter midnatt. Den kommer vanligen senare tillbaka till viloplatsen än de andra fladdermössen som lever i samma region. Arten jagar flygande insekter och andra ryggradslösa djur med hjälp av ekolokalisering.[6] Vanliga byten är skalbaggar, flygande termiter, nattfjärilar, flugor, getingar och hopprätvingar. Ibland plockas vattenlevande insekter, spindlar eller insektslarver från grunden.[1] Enligt uppskattningar når arten en höjd upp till 500 meter över marken.[6]
Fladdermusen faller själv offer för ugglor och unga individer utan flugförmåga dödas troligen av ormar.[6]
Parningen sker hos den sydafrikanska populationen i augusti och den enda ungen föds fyra månader senare i december. Den indiska populationen parar sig i maj eller juni och ungen föds i september eller oktober. Cirka en månad efter födelsen slutar honan med digivning och ungen blir efter ungefär 8 månader självständig. Könsmognaden infaller för honor efter ett år och för hanar efter två år. Den genomsnittliga livslängden för arter i familjen veckläppade fladdermöss är 10 år.[6]
Wikispecies har information om Tadarida aegyptiaca.
Tadarida aegyptiaca är en fladdermusart som först beskrevs av E. Geoffroy 1818. Tadarida aegyptiaca ingår i släktet Tadarida och familjen veckläppade fladdermöss. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Вид статево диморфний. Вага самців: 11.0–20.0 г, вага самиць: 13.8–20.5 г, розмах крил ≈35.4 см, довжина тіла: 104–120 мм, довжина хвоста 41–46 мм, довжина передпліччя 47–56 мм. Морда довга. Вуха дуже великі (довжина від 18 до 23 мм) й направлені вперед. Ці кажани мають сірувато-коричневе спинне хутро, з особливо темними областями на задній частині голови та спини. Тільки T. aegyptiaca й T. brasiliensis мають чітке відокремлення вух.
Знайдений по всій Африці, на Аравійському півострові й до Індії, Шрі-Ланки та Бангладешу. Висота проживання від рівня моря до 2100 м над рівнем моря. Цей вид зустрічається в різних типах середовища проживання від посушливих районів до вологих пагорбів і долин.
Лаштує сідала у тріщинах печер, скель, великих валунів, вузьких просторах між колонами, щілинах у старих будівлях, храмах і фортецях, від невеликих груп з 2 або 3 осіб до сотні і тисячі осіб. Живиться жуками, молями, прямокрилими, осами, літаючими термітами, мухами, гусеницями, павуками та іншими великими комахами. T. aegyptiaca становить невелику частину раціону сов. Молодь на сідалах може стати здобиччю змій. Бракує даних для цього виду, але тривалість життя молосових в середньому становить десять років, ± 3 роки.
Tadarida aegyptiaca là một loài động vật có vú trong họ Dơi thò đuôi, bộ Dơi. Loài này được E. Geoffroy mô tả năm 1818.[2]
.svg)
Phương tiện liên quan tới Tadarida aegyptiaca tại Wikimedia Commons
Tadarida aegyptiaca là một loài động vật có vú trong họ Dơi thò đuôi, bộ Dơi. Loài này được E. Geoffroy mô tả năm 1818.
이집트자유꼬리박쥐(Tadarida aegyptiaca)는 큰귀박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다. 아프리카 대부분의 지역과 이집트, 사우디아라비아, 예멘 그리고 오만, 파키스탄, 인도, 스리랑카에 분포한다. 인도에서는 라자스탄 주와 구자라트 주, 마디아프라데시 주, 마하라슈트라 주, 카르나타카 주, 케랄라 주, 타밀나두 주 그리고 서벵골 주에서 발견된다.[2] 자연 서식지는 건조 사바나 지역이다.
머리에서 몸까지 몸길이는 6~8cm이고 전완장은 5cm, 날개폭은 35cm이다. 몸은 완전한 초콜릿 갈색을 띠며, 등쪽의 털 기부 쪽 일부는 연한 갈색을 그리고 하체의 털 기부는 흰색을 띤다. 눈에 띄는 꼬리와 넓은 입술을 갖고 있다. 그리고 부드럽고 촘촘하며 짧은 털을 갖고 있다.
분자생물학 염기서열 정보에 의하면 이집크자유꼬리박쥐의 근연종은 마다가스카르 섬의 붉은자유꼬리박쥐(Chaerephon jobimena)이다.[3]
.svg)
.jpg){kind=small}
