nomes no trilho de navegação
The effect of vertebrate predators on desert pocket gophers is not well understood. This is because they are fossorial mammals and only subject to predation when above the ground. It appears that avian predators are the greatest threat to desert pocket gophers, however Canis, Mustela and Crotalus appear to have some effectiveness as predators as well.
Known Predators:
Anti-predator Adaptations: cryptic
Desert pocket gophers are heavily built, medium-sized gophers with relatively long, nearly naked tails and pale coloration. Their pelage is drab-brown dorsally, with thinly spread black-tipped hairs. This coloration continues until the abdomen where it may begin to blend with white hairs on the abdomen, chest, and feet.
Desert pocket gophers have massive forelimbs with large olecranon and epicondylar processes and large claws with flexible digits. They are adapted for a strong and powerful mode of digging. They have reduced eyes and pinnae, which enable them to better travel underground and through tunnels. They also have large, external, fur-lined cheek pouches which reach from the side of the mouth back to their shoulders.
Desert pocket gophers can be easily distinguished from other pocket gophers by the lack of sagittal crest, prominent knob over the middle of the jugal on the end of the squamosal arm of the zygoma, and also by checking to see that the rostrum does not exceed the length of the basioccipital. The zygoma of the desert pocket gopher are also unique among pocket gophers in that they has parallel sides in contrast to sides that converge posteriorly. The dental formula is 1/1, c 0/0, p 1/1, m 3/3, and their upper incisors are bisulcate.
There is pronounced sexual dimorphism in desert pocket gophers. Mean external and cranial measurements, excluding interorbital breadth, were all found to be greater in males. Body weights of desert pocket gophers ranged from 198 to 254 g in males, and from 165 to 207 g in females.
Range mass: 165 to 254 g.
Range length: 218 to 302 mm.
Average length: 254 mm.
Other Physical Features: endothermic ; homoiothermic; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: male larger
There is no information about the lifespan of desert pocket gophers; however, a study conducted on a closely related species, T. talpoides, provides some data about the longevity of pocket gophers. In a five year field study that was conducted on a population of T. talpoides, the oldest female collected was 4 years and 9 months old, and the oldest male was 3 years of age. The mean lifespan for the population of interest was found to be about 13.6 months for males and 18.3 months for females. Ninety-six percent of the pocket gophers where 2 years old or less when last trapped.
Desert pocket gophers are fossorial mammals which prefer sandy and disturbed soils that are excessively drained and easily penetrated. They occupy desert scrub as well as many man-made habitats. They are common along the lowlands of rivers as well as along irrigation ditches. Their use of claws for digging, as opposed to incisors, restricts this species to sandy soils that are less than 30% clay and greater than 40% sand. Desert pocket gophers spend most of their time about 100-200 mm below the surface in underground burrows that exceed 30 meters long. The burrows are made up of many side chambers and associated mounds of earth above ground, as well as a central chamber where all of the passages converge. One observed central chamber was 280mm long, 230 mm wide, and 200 mm deep.
Range elevation: 1220 to 1520 m.
Habitat Regions: temperate ; terrestrial
Terrestrial Biomes: desert or dune ; scrub forest
Other Habitat Features: agricultural ; riparian
Desert pocket gophers are found from extreme western Texas and southwest, southcentral New Mexico (USA) to extreme north Chihuahua (Mexico). This species is commonest in the narrow strip of bottom land along the upper Rio Grande Valley from Chihuahua into New Mexico.
Biogeographic Regions: nearctic (Native )
Desert pocket gophers are strict herbivores. They are opportunistic feeders and will eat a wide variety of plants including underground roots, rhizomes, and bulbs they encounter within their burrow system. They also feed on above ground vegetation that is easily accessible from their burrows. They will eat any part of the plant including stems, roots, leaves, flowers, needles, buds and seeds. They also eat alfalfa as well as a variety of grass species. Desert pocket gophers obtain adequate amounts of water from the moisture in the vegetation they feed on. They rarely require fresh water to drink.
Plant Foods: leaves; roots and tubers; wood, bark, or stems; seeds, grains, and nuts; fruit; flowers
Foraging Behavior: stores or caches food
Primary Diet: herbivore (Folivore )
The main influence of desert pocket gophers on the ecosystems in which they live is through their continuous working of the soil. Desert pocket gophers increase the mixing and aeration of soils they inhabit, increasing soil fertility and stimulating vegetation growth. The vertical cycling of soil through desert pocket gopher activity also increases soil fertility in that it loosens and aerates the earth as well as mixes organic matter into the soil, through such things as fecal materials and vegetation stores underground. However, this continuous working of the soil can also accelerate soil erosion on overgrazed ranges.
Ecosystem Impact: soil aeration
Commensal/Parasitic Species:
Humans benefit from desert pocket gophers through their cycling of the soil. This cycling process allows for soil aeration and blending of organic matter into the soil which in turn increases soil fertilization.
Desert pocket gophers have small eyes and ears as an adaptation for moving through underground tunnels. They do not rely heavily on visual or acoustic perception channels. They mainly perceive their environment through the vibrissae covering their body, and through their sensitive tail, which they use as a guide when moving backwards out of a tunnel. Chemical cues are also very important.
Little is known about the communication habits of desert pocket gophers in the wild. Pocket gophers in captivity make grinding, chattering noises with their teeth, eliciting similar clicking noises from other pocket gophers nearby.
Communication Channels: tactile ; acoustic
Other Communication Modes: pheromones
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
The conservation status of Geomys arenarius is described as near threatened.
IUCN Red List of Threatened Species: near threatened
Desert pocket gophers are considered pests by humans because of the great economic loss they can cause in agricultural areas. Their burrowing and ejecta mounds can damage crops as well as lead to the depletion of grazing ranges. Some crops that are particularly damaged through desert pocket gopher activity are sweet potatoes, sugar cane, and peas. Desert pocket gophers can also cause erosion through their mounds and tunnels and are considered a nuisance by home gardeners.
Negative Impacts: crop pest
During the reproductive season, males seek a female by either extending their burrows to those occupied by a female, or by searching above ground for an entrance to a female burrow. Because home ranges of males do not overlap, but male home ranges overlap with those of one to four females, the breeding system is polygynous. The highly territorial behavior of desert pocket gophers decreases during the breeding season in accordance with this mating behavior.
Mating System: polygynous
Desert pocket gophers have two reproductive cycles in a year, one in spring and another in summer. The breeding season is also prolonged in the summer months, allowing for the possibility of having more than one litter per year.
The gestation period of G. arenarius is 18 to 19 days and females have 3 to 4 offspring per reproductive effort. Newborn pocket gophers are born altricial with closed eyes, ears, and cheek pouches. At about 26 days the offspring's ears and eyes open and around 39 days the cheek pouches have opened and are able to carry food. At about 100 days molting to adult pelage is half complete. Weaning occurs around 35-40 days of age; however, the young stay with their mother until about the age of 2 months, when they begin to disperse.
Breeding interval: Desert pocket gophers have two reproductive cycles a year, with a prolonged breeding season during the summer months.
Breeding season: Mating usually occurs during the spring and summer months.
Range number of offspring: 4 to 6.
Range gestation period: 18 to 19 days.
Range weaning age: 35 to 40 days.
Average time to independence: 2 months.
Range age at sexual or reproductive maturity (female): 9 to 12 months.
Average age at sexual or reproductive maturity (male): 1 years.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
Not much is known about the parental care of desert pocket gophers. Newborns are atricial when born, requiring some parental care to survive. Young stay with their mother for almost a month after weaning, however the reasons for such extended care is unknown. Male parental care is either absent or unknown.
Parental Investment: altricial ; pre-fertilization (Provisioning, Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning, Protecting: Female); pre-independence (Protecting: Female)
Geomys arenarius és una espècie de rosegador de la família dels geòmids. Viu al nord de Mèxic i el sud dels Estats Units. Es tracta d'una espècie excavadora. El seu hàbitat natural són els sòls blans de zones pertorbades o sorrenques a prop d'aigües obertes (sovint a la vora de rius, estanys o canals de reg). Està amenaçat per la destrucció i fragmentació del seu entorn a causa del pasturatge i la supressió d'incendis.[1]
Viuen al sud dels Estats Units, als estats de Nou Mèxic i Texas, i al nord de Mèxic, a l'estat de Chihuahua, en sòls sorrencs i remoguts que estan molt drenats i són fàcilment penetrables. Són comuns al llarg de les terres baixes dels rius, així com al llarg de rases de reg. Fan ús de les urpes per excavar, enlloc de les dents incisives, el qual restringeix aquesta espècie a sòls sorrencs amb una composició per sota del 30% de fang i més del 40% de sorra.[2]
L'àrea de distribució dels individus d'aquesta espècie és equivalent a la mida del seu cau, amb l'excepció de l'època d'aparellament. Són animals extremadament sedentaris que un cop establerts només canvien de territoris per motius de força major com pot ser que el seu territori estigui atapeït d'animals grans. S'ha descobert que els territoris que ocupen aquests animals poden variar de forma o mida, en funció de la disponibilitat d'aliment i les condiciones del sòl.[3]
Els individus d'aquesta espècie són robusts, de mida mitjana, tenen cues relativament llargues i gairebé nues i tenen una coloració pàl·lida. El seu pelatge dorsal és de color marró pàl·lid i està format per pèls llargs i fins que són de color negre a l'extrem. Aquesta coloració continua fins a l'abdomen on de vegades es barrejar amb pèls blancs a l'abdomen, al pit i als peus.
Tenen unes potes davanteres grans que acaben en uns dits flexibles amb urpes llargues, i que estan molt adaptades a l'excavació. Han reduït els ulls i les orelles, el qual els permet desplaçar-se millor sota terra a través dels túnels.[4] També compten amb unes grans bosses externes i folrades a les galtes, que arriben des del costat de la boca fins a les espatlles.
Els individus d'aquesta espècie es poden distingir fàcilment d'altres geòmids per la manca de cresta sagital, per una protuberància al centre d'os zigomàtic, i comprovant què el seu rostre no excedeixi en longitud la part basilar de l'os occipital. El zigoma d'aquesta espècie també és únic entre els geòmids en el té els costats laterals paral·lels en contrast amb els costats laterals de la resta d'espècies que convergeixen posteriorment. Les seves dents incisives superiors tenen dos solcs.
Hi ha un pronunciat dimorfisme sexual en aquesta espècie. S'ha observat que els amidaments externs i cranials, excloent l'amplitud interorbital, eren més grans en els homes. Els pesos corporals dels d'aquesta espècie van des de 198 fins a 254 g en els mascles, i de 165 a 207 g en les femelles.[5]
Passen la major part del temps en sistemes de túnels que arriben a superar els 30 metres longitud i es troben entre 10 i 20 cm per sota de la superfície. Els caus estan formats per nombroses cambres laterals i monticles, així com una cambra central on conflueixen tots els túnels. En un estudi d'un cau, es va observar que la cambra central feia 28 cm de llarg, 23 d'ample i es trobava a 20 cm de profunditat.[6][2]
Són animals solitaris de vida subterrània. Els individus viuen sols, cadascun en el seu propi sistema de túnels, i són intolerants a altres membres de la seva pròpia espècie. L'excepció a aquest patró de comportament té lloc durant l'època d'aparellament, en la qual els mascles cerquen les femelles. Quan un individu està enutjat o es introduït a un altre individu, comença a emetre sons respirant ràpidament i lluitarà violentament amb l'altre. També poden cridar ocasionalment si són ferits.
Quan cerquen aliment a la superfície, recullen l'aliment i l'emmagatzemen a les bosses de les galtes per portar-lo al cau. Quan tornen a entrar al cau obstrueixen l'entrada permetent un millor control de la temperatura a l'interior del cau, així com mantenir als depredadors fora. Aquesta espècie recull i emmagatzema aliment al cau per al seu ús durant l'hivern.[4][7]
Durant l'època d'aparellament, els mascles cerquen una femella estenen els seus caus fins als caus ocupats per femelles, o per la superfície cercant l'entrada d'un cau d'una femella. Com els territoris dels mascles no es solapen entre ells, però si es solapen amb els d'entre una i quatre femelles, el sistema d'aparellament és polígam. El comportament extremament territorial d'aquesta espècie es redueix durant l'època d'aparellament d'acord amb la seva forma d'aparellar-se.[7] Tenen dos cicles reproductius durant l'any, a la primavera i a l'estiu. Com que la temporada d'aparellament s'allarga, això els permet tenir més d'una ventrada per any.
El període de gestació és de 18 o 19 dies, després dels quals les femelles donen a llum 3 o 4 cries. Els nounats són altricials. Cap als 26 dies després de néixer, se'ls obren els ulls i les orelles, i cap als 39 dies, les bosses de les galtes s'obren i ja poden portar aliment. Cap als 100 dies el pelatge d'adult és mig complet. El deslletament té lloc entre els 35 i 40 dies. No obstant això, les cries romanen amb la mare fins al dos mesos d'edat, moment en què comencen a dispersar-se.[3] La cria per part dels pares és absent o desconeguda.
No hi ha informació sobre l'esperança de vida d'aquesta espècie. No obstant això, un estudi d'una espècie estretament relacionada, T. talpoides, ha proporcionat algunes dades sobre la seva longevitat. En un estudi de camp de cinc anys de duració sobre una població de T. talpoides, la femella més gran tenia 4 anys i 9 mesos d'edat, i el mascle més gran en tenia 3. Es va observar que la mitjana d'edat de la població era d'uns 13,6 mesos en els mascles i de 18,3 mesos en les femelles. El 96% dels individus tenia 2 anys o menys en el moment de la seva captura.[3]
Aquesta espècie té els ulls i les orelles petites com a adaptació per desplaçar-se amb facilitat pels túnels subterranis, i no confien massa en la seva vista ni en la seva oïda. Principalment perceben el seu entorn a través de les vibrisses que els cobreixen el cos, i a través de la seva cua sensible, que fan servir com a guia quan es mouen cap enrere per un túnel. Els indicadors químics també són molt importants.
Es coneix poc sobre els hàbits de comunicació d'aquesta espècie en estat salvatge. En captivitat emeten sons com de triturar i esclafar amb les dents, similars als d'altres geòmids.[3][8]
Aquesta espècie és estrictament herbívora. Són animals oportunistes que s'alimenten d'una àmplia varietat de plantes, incloses les arrels subterrànies, els rizomes i els bulbs que troben dins dels seu sistema de túnels. També s'alimenten de vegetació de la superfície que es de fàcil accés des dels seus caus. S'alimenten de qualsevol part de la planta: tiges, arrels, fulles, flors, espines, brots i llavors. També mengen alfals, així com una varietat d'espècies de gespa. Aquests animals obtenen les quantitats necessàries d'aigua de la humitat a la vegetació de la qual s'alimenten i rarament requereixen aigua per beure.[3]
L'efecte dels predadors sobre aquesta espècie no està encara ben estudiat. Això es deu al fet que són animals subterranis i només estan a l'abast dels predadors quan es troben a la superfície. Sembla que les aus, en especial l'aligot rovellat, són la seva major amenaça, encara que els coiots, les musteles i els cròtals han mostrat certa efectivitat com a predadors.[3]
Aquests animals tenen influència sobre els ecosistemes en què viuen, és a través del moviment continu de la terra que forma el sòl, el que augmenta la barreja i la penetració d'aire als sòls que habiten, augmentant la seva fertilitat i estimulant el creixement de vegetació.[7] Aquesta espècie també augmenta la fertilitat del sòl perquè allibera i aireja la terra i barreja la matèria orgànica en el sòl, a través de matèria fecal i magatzems subterranis de vegetació. Tanmateix, aquest moviment continu de la terra també pot accelerar l'erosió del sòl. A més, els seus monticles poden danyar els cultius i conduir a l'esgotament de les pastures. Alguns cultius particularment danyats per aquesta espècie són les patates dolces, la canya de sucre i els pèsols.[3]
S'han descrit dues subespècies:[9]
La IUCN considera aquesta espècie com gairebé amenaçada.[1]
Geomys arenarius és una espècie de rosegador de la família dels geòmids. Viu al nord de Mèxic i el sud dels Estats Units. Es tracta d'una espècie excavadora. El seu hàbitat natural són els sòls blans de zones pertorbades o sorrenques a prop d'aigües obertes (sovint a la vora de rius, estanys o canals de reg). Està amenaçat per la destrucció i fragmentació del seu entorn a causa del pasturatge i la supressió d'incendis.
The desert pocket gopher (Geomys arenarius) is a species of rodent in the family Geomyidae. It is found in the state of Chihuahua in Mexico and in Texas and New Mexico in the United States.[1]
Geomys arenarius is a medium sized rodent, with a relatively long and hairy tail, and pale coloration.[2] Like other gophers, their bodies are thicker than other rodents, eyes are reduced, and they are equipped with large, strong-clawed forelimbs allowing them to be fossorial.[2] Their fur is a dull brown along their backs, with scattered black tipped hairs.[2] The dull brown coloration continues dorsally and laterally until it reaches the chest, abdomen and feet, where it sometimes blends with the white hair of these areas.[2]
The desert pocket gopher is in the genus Geomys , within the family Geomyidae within the order Rodentia. The evolutionary history of Geomys arenarius has been studied by several different parties, but the exact phylogeny is still being decided. While there was evidence to give the Geomys arenarius its own taxon based on genetic and morphological uniqueness, some researchers believe it is actually a subspecies of Geomys bursarius because of the similarities between the two rodents.[3] No solid argument has been made to dispute the status of Geomys arenarius as its own species, but many researchers report that it is a subspecies, it has merely been separated by allopatric speciation.[2]
Desert pocket gophers mostly inhabit a narrow strip of land following the Upper Rio Grande Valley from Chihuahua, Mexico, then proceeding north and west into parts of New Mexico[2] and Texas[4] in the United States. Due to their restricted home range size, they are isolated from other members of Geomys.[5]
Desert pocket gophers prefer areas of well traveled, loose soil, or sandy riverbanks; places that are easy to tunnel into and make a burrow.[2] They are commonly found near open water like rivers, ponds, or irrigation canals. The areas they inhabit are usually skirted by rocky plains or desert.[2] Their preferred climate is one that is arid and moisture deficient, where summers are long and hot and winters are short and moderate in temperature.[2]
In comparison to other gopher species, the desert pocket gopher-depending on the properties of the soil-can have a significant effect on the soils in the habitats it dwells in because it causes more disturbance from its digging than other species do.[6]
The desert pocket gopher (Geomys arenarius) is a species of rodent in the family Geomyidae. It is found in the state of Chihuahua in Mexico and in Texas and New Mexico in the United States.
Geomys arenarius Geomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Geomyidae familian sailkatuta dago.
Geomys arenarius Geomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Geomyidae familian sailkatuta dago.
Aavikkotaskurotta (Geomys arenarius) on Pohjois-Amerikan aavikoilla elävä jyrsijä.[2][3]
Aavikkotaskurotta on vaaleanruskea jyrsijä. Naaras on noin 35 cm pitkä ja painaa 150–200 grammaa, uros on hiukan isompi.[4]
Aaavikkotaskurottia tavataan Meksikossa, Teksasin länsiosissa ja New Mexicon osavaltiossa.[5]
Taskurotat elävät enimmäkseen yksikseen kukin omassa tunnelistossaan, mutta paritteluaikana koiraat kaivavat yhdyskäytäviä naaraiden tunneleihin.[6]
Aavikkotaskurotta (Geomys arenarius) on Pohjois-Amerikan aavikoilla elävä jyrsijä.
Geomys arenarius
Le Géomys du désert (Geomys arenarius)[1] est un mammifère de la famille des Géomyidés qui rassemble des rongeurs à larges abajoues. On rencontre des populations dans les États de Chihuahua au Mexique et du Texas et du Nouveau-Mexique aux États-Unis.
L'espèce a été décrite pour la première fois en 1895 par un zoologiste américain, Clinton Hart Merriam (1855-1942).
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (5 nov. 2012)[2] :
Geomys arenarius
Le Géomys du désert (Geomys arenarius) est un mammifère de la famille des Géomyidés qui rassemble des rongeurs à larges abajoues. On rencontre des populations dans les États de Chihuahua au Mexique et du Texas et du Nouveau-Mexique aux États-Unis.
L'espèce a été décrite pour la première fois en 1895 par un zoologiste américain, Clinton Hart Merriam (1855-1942).
Geomys arenarius is een zoogdier uit de familie van de goffers (Geomyidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Merriam in 1895.
De soort komt voor in Mexico en de Verenigde Staten.
Bronnen, noten en/of referentiesGeomys arenarius is een zoogdier uit de familie van de goffers (Geomyidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Merriam in 1895.
Geomys arenarius[2][3][4][5][6][7] är en däggdjursart som beskrevs av Clinton Hart Merriam 1895. Geomys arenarius ingår i släktet Geomys och familjen kindpåsråttor.[8][9] IUCN kategoriserar arten globalt som nära hotad.[1]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[8] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.[4]
Artepitet i det vetenskapliga namnet är sammansatt av de latinska orden aren (sand) och arious (bunden till). Epitet för underarten G. a. brevirostris kommer likaså från latin och består av orden brevi (kort) och rostroum (nos).[10]
Jämförd med andra arter av samma släkte är Geomys arenarius medelstor. Pälsen på ovansidan är blek brun och består av hår med svarta spetsar. På undersidan finns vit päls. Gränsen mellan dessa två färger är mer eller mindre skarp, beroende på individ. Svansen är sparsamt täckt med hår. Skillnaden mot andra kindpåsråttor består främst i avvikande detaljer av skallens konstruktion. Individerna når en absolut längd av 22,5 till 28 cm, inklusive en 7,5 till 9,5 cm lång svans. Honor är med 165 till 207 g lättare än hanar som väger 198 till 254 g.[10]
Denna gnagare förekommer med två populationer i New Mexico och västra Texas (USA) samt i norra Mexiko. Den vistas där i sandiga regioner nära vattenansamlingar.[1] I utbredningsområdet förekommer långa och heta somrar samt måttlig kyla vintrar.[10] Området är en högplatå som ligger cirka 1200 till 1600 meter över havet.[11]
Enligt en studie från 1974 sker fortplantningen under sommaren och en kull har 2 till 6 ungar. Arten jagas av olika predatorer som skallerormar, rovlevande fåglar, prärievarg, vesslor och grävlingar.[11]
Wikispecies har information om Geomys arenarius.
Geomys arenarius är en däggdjursart som beskrevs av Clinton Hart Merriam 1895. Geomys arenarius ingår i släktet Geomys och familjen kindpåsråttor. IUCN kategoriserar arten globalt som nära hotad.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.
Geomys arenarius arenarius Geomys arenarius brevirostrisArtepitet i det vetenskapliga namnet är sammansatt av de latinska orden aren (sand) och arious (bunden till). Epitet för underarten G. a. brevirostris kommer likaså från latin och består av orden brevi (kort) och rostroum (nos).
Jämförd med andra arter av samma släkte är Geomys arenarius medelstor. Pälsen på ovansidan är blek brun och består av hår med svarta spetsar. På undersidan finns vit päls. Gränsen mellan dessa två färger är mer eller mindre skarp, beroende på individ. Svansen är sparsamt täckt med hår. Skillnaden mot andra kindpåsråttor består främst i avvikande detaljer av skallens konstruktion. Individerna når en absolut längd av 22,5 till 28 cm, inklusive en 7,5 till 9,5 cm lång svans. Honor är med 165 till 207 g lättare än hanar som väger 198 till 254 g.
Denna gnagare förekommer med två populationer i New Mexico och västra Texas (USA) samt i norra Mexiko. Den vistas där i sandiga regioner nära vattenansamlingar. I utbredningsområdet förekommer långa och heta somrar samt måttlig kyla vintrar. Området är en högplatå som ligger cirka 1200 till 1600 meter över havet.
Enligt en studie från 1974 sker fortplantningen under sommaren och en kull har 2 till 6 ungar. Arten jagas av olika predatorer som skallerormar, rovlevande fåglar, prärievarg, vesslor och grävlingar.
Geomys arenarius là một loài động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Loài này được Merriam mô tả năm 1895.[2]
Bài viết về một loài thuộc bộ Gặm nhấm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Geomys arenarius là một loài động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Loài này được Merriam mô tả năm 1895.
사막흙파는쥐 또는 사막주머니고퍼(Geomys arenarius)는 흙파는쥐과에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 멕시코 치와와주와 미국 텍사스주, 뉴멕시코주에서 발견된다.[1]
