nomes no trilho de navegação
El ratpenat llengut de cua petita (Anoura caudifer) és una espècie de ratpenat que viu a Amèrica del Sud. El nom científic d'aquesta espècie es dóna de manera diferent sia A. caudifer o A. caudifera, ja que els científics han donat arguments per ambdós noms basant-se en la gramàtica llatina i les normes de nomenclatura d'espècies de la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica.[1] Quan Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va descriure per primer cop aquest ratpenat el 1818, va utilitzar el nom específic "caudifer", nom actualment més utilitzat per les fonts més influents com són la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i Mammal Species of the World. El ratpenat llengut de cua petita viu a Bolívia, el sud i nord-est del Brasil, Colòmbia, l'Equador, Guaiana francesa, Guyana, Perú, Surinam, Veneçuela, i l'extrem nord de l'Argentina,[2] on habita a boscos tropicals d'ambdós costats dels Andes, en elevacions de fins a 1.500 metres.[3]
El ratpenat llengut de cua petita és una de les espècies més petites, amb un longitud conjunta del cap i del cos que varia entre 4,7 i 10 centímetres i un pes d'entre 8,5 i 13 grams. Té un pelatge de color marró fosc argentat que li cobreix el cos i part de les ales i dels húmers. Alguns individus tenen taques pàl·lides, sovint vermelloses, a part alta de l'esquena, que s'entenen a la part del darrere del coll i del cap. Les parts sense pèl de les membranes de les ales són de color marró fosc o negres.[3]
El cap és relativament llarg i estret i la llengua és llarga i extensible, assolint fins a 3 centímetres.[4] Té una protuberància petita i estreta en forma de fulla en el llavi superior, que per altra banda és suau al tacte. En comparació amb alguns altres ratpenats, té les orelles relativament petites i més separades, i li manca l'antitrague. Aquesta espècie té una cua molt curta, només d'entre 3 i 7 mil·límetres, que no arriba més enllà de l'extrem de l'uropatagi (la membrana que té entre les potes), en el qual s'hi troba integrada. No obstant això, alguns individus, no tenen cua i per aquesta raó es va pensar que pertanyien a una espècie diferent.[3]
És un animal nocturn que passa el dia refugiat en coves, forats als arbres o algunes estructures fetes per l'home. Les colònies poden ser de fins a un centenar d'individus, encara que el més freqüent és que estiguin formades per entre 5 i 15 membres. Com la majoria de ratpenats que viuen en coves, generalment comparteix el seu refugi amb altres espècies, incloses altres del gènere Anoura, així com Micronycteris microtis i vampirs.
Té un metabolisme basal infreqüentment elevat, que s'ha mesurat que fa 28ml O2/h.[5] Donat que són capaços de mantenir la seva temperatura corporal fins i tot en temperatures relativament baixes, necessiten una ingesta elevada de calories en comparació amb la seva mida, i, com a mínim, han d'estar 4 hores alimentant-se cada nit.[3]
Són animals omnívors, que fan servir la seva llengua llarga per xuclar el nèctar de les flors, encara que també s'alimenta de petits coleòpters, hemípters i lepidòpters.[3]
La temporada d'aparellament d'aquesta espècie no és clara i pot variar al llarg de la seva àrea de distribució. Generalment els estudis han mostrat que els adults són fèrtils entre l'agost i el novembre, durant la temporada de pluges, i infèrtils la resta de l'any, encara que s'han trobat excepcions. És probable que només s'aparelli un cop l'any i doni a llum una única cria.[3]
El ratpenat llengut de cua petita (Anoura caudifer) és una espècie de ratpenat que viu a Amèrica del Sud. El nom científic d'aquesta espècie es dóna de manera diferent sia A. caudifer o A. caudifera, ja que els científics han donat arguments per ambdós noms basant-se en la gramàtica llatina i les normes de nomenclatura d'espècies de la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. Quan Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va descriure per primer cop aquest ratpenat el 1818, va utilitzar el nom específic "caudifer", nom actualment més utilitzat per les fonts més influents com són la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i Mammal Species of the World. El ratpenat llengut de cua petita viu a Bolívia, el sud i nord-est del Brasil, Colòmbia, l'Equador, Guaiana francesa, Guyana, Perú, Surinam, Veneçuela, i l'extrem nord de l'Argentina, on habita a boscos tropicals d'ambdós costats dels Andes, en elevacions de fins a 1.500 metres.
Die Geschwänzte Langnasenfledermaus (Anoura caudifer) ist eine Fledermausart aus der Familie der Blattnasen (Phyllostomidae), welche in Südamerika beheimatet ist.
Die Geschwänzte Langnasenfledermaus ist eine relativ kleine Fledermausart mit einer Gesamtlänge von 47 bis 70 mm. Die Schnauze und Zunge ist lang, die Ohren klein und rund. Das Fell ist dicht, seidig und meist dunkelbraun. Der Schwanz ist kurz und in die Schwanzflughaut eingebettet. Von Anoura cadenai und der Breitzahn-Langnasenfledermaus (Anoura latidens) unterscheidet sich die Art durch das Vorhandensein des winzigen Schwanzes. Im Gegensatz zu Geoffroys Schwanzlose Fledermaus (Anoura geoffroyi) besitzt sie einen voll entwickelten Calcar.
Kolonien der Geschwänzten Langnasenfledermaus bestehen meistens aus 5–15 Individuen, können aber eine Größe von bis zu 100 Tieren erreichen. Tagsüber werden Baumhöhlen, Tunnel und Höhlen als Schlafplatz genutzt. In Höhlen findet man diese Art oft zusammen mit Anoura geoffroyi, Anoura cultrata, Carollia perspicillata und Pteronotus parnellii.
Die Geschwänzte Langnasenfledermaus ernährt sich hauptsächlich von Nektar verschiedener Pflanzen, unter anderem von verschiedenen neotropischen Hülsenfrüchtlern, Passionsblumen und der Marcgravia, wobei wahrscheinlich kleinere Blüten bevorzugt werden. Dies macht sie zu einem wichtigen Bestäuber dieser Pflanzen. Um den Energiebedarf zu decken, muss Anoura caudifer während 4 Stunden rund 800 Blüten besuchen[1]. Dabei legt sie jede Nacht eine Strecke von etwa 50 km zurück.
Über die Fortpflanzung der Geschwänzten Langnasenfledermaus ist relativ wenig bekannt, und der Zeitpunkt scheint lokal unterschiedlich zu sein.
Die Verbreitung der Geschwänzten Langnasenfledermaus reicht von Kolumbien bis Argentinien, wobei das Amazonasbecken Brasiliens ausgelassen wird. Ihr Bestand wird von der IUCN dank der weiten Verbreitung und wahrscheinlich großen Populationen als stabil und ungefährdet eingestuft[2]. Jedoch ist auch diese Art wie die meisten neotropischen Fledermäuse von der Zerstörung ihres Lebensraums betroffen.
Die Geschwänzte Langnasenfledermaus (Anoura caudifer) ist eine Fledermausart aus der Familie der Blattnasen (Phyllostomidae), welche in Südamerika beheimatet ist.
The tailed tailless bat (Anoura caudifer) is a species of leaf-nosed bat from South America.
The scientific name of this species is variously given as either A. caudifer or A. caudifera, with scientists having argued for both names on the basis of Latin grammar and of the ICZN rules on the naming of species.[1][3] When Étienne Geoffroy Saint-Hilaire first described the bat in 1818, he used the species name "caudifer", and this is the name currently preferred by such influential sources as the International Union for Conservation of Nature and Mammal Species of the World.[1][2]
The common name of the bat is typically given as the "tailed tailless bat".[1] This is because the species belongs to the genus Anoura, commonly called the "tailless bats", yet it possesses a tail. However, the name is arguably somewhat misleading, since only three of the other seven species of "tailless bats" genuinely lack a tail.[4] Of the remaining four, however, three have tails that are significantly shorter even than that of A. caudifer, and the fourth, the equatorial tailless bat, was only distinguished from A. caudifer in 2006.[5]
The tailed tailless bat is one of the smaller bat species, with a total head and body length of 4.7 to 7.0 cm (1.9 to 2.8 in), and weighing just 8.5 to 13 g (0.30 to 0.46 oz). It has silky, dark-brown hair covering the body and parts of the wings and upper arms. Some individuals have paler, often reddish, patches on the upper back, and extending onto the back of the neck and head. The hairless parts of the wing membranes are dark brown or black in color.[4]
The head is relatively long and narrow, and the tongue is long and extensible, reaching up to 3 cm (1.2 in).[6] A small, narrow, nose-leaf is found on the upper lip, which is otherwise smooth. Compared with some other bats, the ears are relatively small and widely separated, and lack an antitragus. As its name implies, the tailed tailless bat does normally have a tail, although this is very short, only 3 to 7 mm (0.1 to 0.3 in) in length, and does not reach beyond the edge of the uropatagium (membrane between the legs), in which it is embedded. Some individuals, however, have no tail at all, and these were once thought to represent a different species.[4]
The tailed tailless bat is found in Bolivia, southern and northeastern Brazil, Colombia, Ecuador, French Guiana, Guyana, Peru, Suriname, Venezuela, and the extreme northern tip of Argentina.[2] It inhabits tropical forests on both sides of the Andes, at elevations up to 1,500 m (4,900 ft).[4]
Tailed tailless bats have an unusually high metabolic rate, having been measured at 28 ml O2/h.[7] Since they are able to maintain their body temperatures even in relatively cool weather, they require a high calorific intake for their size, and must spend at least four hours every night feeding.[4]
The exact breeding season of tailed tailless bats is unclear, and may vary across its range. Studies have generally found fertile adults between August and November, during the rainy season, and infertile individuals at other times of the year, although with some exceptions. Tailed tailless bats probably only breed once a year, giving birth to a single offspring.[4]
The tailed tailless bat is nocturnal, spending the day roosting in caves, tree hollows, and some man-made structures. Colonies can contain up to 100 individuals, although more typically they range from just five to 15 individuals. As with most cave-dwelling bats, it typically shares its larger roosts with other species, including other species of tailless bat, as well as common big-eared bats, vampire bats, and others. They are omnivorous, using their long tongues to lap nectar from flowers, but also eating some small beetles, bugs, and lepidopterans.[4]
The tailed tailless bat (Anoura caudifer) is a species of leaf-nosed bat from South America.
Anoura caudifer es una especie de murciélago de la familia Phyllostomidae de América Del sur.[2][3]
Se encuentra en: Sudamérica. En Argentina, Bolivia, Brasil, Colombia, Ecuador, Guayana Francesa, Guayana, Perú, Surinam y Venezuela.[2]
El nombre científico de esta especie se da de diversas maneras como A. caudifer o A. caudifera, y los científicos han defendido ambos nombres sobre la base de la gramática latina y de las reglas ICZN sobre el nombre de las especies. [5] [6] Cuando Étienne Geoffroy Saint-Hilaire describió por primera vez al murciélago en 1818, usó el nombre de especie " caudifer ", y este es el nombre preferido actualmente por fuentes tan influyentes como la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza y las Especies de Mamíferos del Mundo . [5] [7]
La especie pertenece al género Anoura, comúnmente llamado "murciélagos sin cola", pero posee una cola. Sin embargo, podría decirse que el nombre es algo engañoso, ya que solo tres de las otras siete especies de "murciélagos sin cola" realmente carecen de cola. [8] Sin embargo, de los cuatro restantes, tres tienen colas que son significativamente más cortas incluso que la de A. caudifer, y el cuarto, el Anoura aequatoris, solo se distinguió de A. caudifer en 2006. [9]
Es una de las especies de murciélagos más pequeñas, con una longitud total de cabeza y cuerpo de 4,7 a 7 cm, y con un peso de solo 8,5 a 13 g. Tiene un cabello sedoso de color marrón oscuro que cubre el cuerpo y partes de las alas y la parte superior de los brazos. Algunas personas tienen parches más pálidos, a menudo rojizos, en la parte superior de la espalda y se extienden hacia la parte posterior del cuello y la cabeza. Las partes sin pelo de las membranas de las alas son de color marrón oscuro o negro. [10]
La cabeza es relativamente larga y estrecha, y la lengua es larga y extensible, llegando alcanzar 3 cm. [11] Se encuentra una nariz en forma de hoja pequeña y estrecha en el labio superior, que por lo demás es lisa. En comparación con algunos otros murciélagos, las orejas son relativamente pequeñas y están ampliamente separadas, y carecen de antitragus . Como su nombre lo indica, el murciélago sin cola de cola normalmente tiene una cola, aunque esto es muy corto, solo de 3 a 7 mm de longitud, y no llega más allá del borde del uropatagium (membrana entre las piernas), en el que está incrustado. Sin embargo, algunos individuos no tienen cola, y alguna vez se pensó que representaban una especie diferente. [12]
Estos murciélagos tienen una tasa metabólica inusualmente alta, habiéndose medido a 28 ml O2/h. [13] Dado que pueden mantener la temperatura corporal incluso en climas relativamente fríos, requieren una ingesta alta de calorías para su tamaño, y deben pasar al menos cuatro horas cada noche alimentándose. [14]
La temporada exacta de reproducción de los murciélagos sin cola no está clara y puede variar en su rango. Los estudios generalmente han encontrado adultos fértiles entre agosto y noviembre, durante la temporada de lluvias, e individuos infértiles en otras épocas del año, aunque con algunas excepciones. Los murciélagos sin cola probablemente solo se reproducen una vez al año, dando a luz a una sola cría. [15]
Es nocturno, pasa el día descansando en cuevas, huecos de árboles y algunas estructuras hechas por el hombre. Las colonias pueden contener hasta 100 individuos, aunque más típicamente varían de solo cinco a 15 individuos. Al igual que con la mayoría de los murciélagos que habitan en cuevas, generalmente comparte sus perchas más grandes con otras especies, incluidas otras especies de murciélagos sin cola, así como con murciélagos de orejas grandes, vampiros y otros. Son omnívoros, usan sus largas lenguas para lamerse el néctar de las flores, pero también comen algunos escarabajos pequeños, insectos y lepidópteros . [16]
Anoura caudifer es una especie de murciélago de la familia Phyllostomidae de América Del sur.
Anoura caudifer Anoura generoko animalia da. Chiropteraren barruko Glossophaginae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Anoura caudifer Anoura generoko animalia da. Chiropteraren barruko Glossophaginae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Anoura caudifer (E.Geoffroy, 1818) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso nell'America meridionale.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza totale tra 47 e 70 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 34 e 39 mm, la lunghezza della coda tra 3 e 6 mm, la lunghezza del piede tra 7 e 12 mm, la lunghezza delle orecchie tra 8 e 17 mm e un peso fino a 13 g.[3]
La pelliccia è densa e setosa e ricopre metà dell'avambraccio e le parti prossimali delle membrane alari. Il colore generale del corpo è marrone scuro, con la base dei peli grigiastra ed è più chiaro in una zona sotto gli occhi e sul dorso anteriore. Le membrane variano dal marrone scuro al nerastro. Il muso è allungato e fornito all'estremità di una piccola foglia nasale lanceolata. La lingua è allungabile e fornita di papille sulla punta. Il labbro inferiore è allungato, si estende ben oltre il labbro superiore ed è attraversato verticalmente da un solco profondo, con due callosità su entrambi i lati. Le orecchie sono relativamente piccole, rotonde e separate, l'antitrago è assente mentre il trago è corto e senza particolari modifiche. La coda è rudimentale e si estende leggermente oltre l'uropatagio il quale è ridotto ad una sottile membrana lungo la parte interna degli arti inferiori, cosparso di pochi corti peli e con il margine libero a forma di U rovesciata. Il calcar è ben sviluppato.
Si rifugia all'interno di grotte, tunnel, cavità e denso fogliame degli alberi spesso associata con altre specie di pipistrelli come Anoura geoffroyi, Anoura cultrata, Carollia perspicillata e Pteronotus parnellii. Forma gruppi tra 5 e 15 individui. Le attività predatorie e di nutrimento iniziano circa un'ora dopo il tramonto e proseguono per non più di 6 ore.
Si nutre di insetti, nettare e polline di piante delle famiglie delle Fabaceae, Passifloraceae, Campanulaceae, Bombacaceae, Bromeliaceae, Marcgraviaceae, Myrtaceae, Lythraceae, Malvaceae e Rubiaceae.
I periodi riproduttivi variano all'interno del vasto areale. Femmine gravide sono state catturate in Ecuador durante il mese di agosto, mentre altre che allattavano sono state osservate in Brasile ad ottobre.
Questa specie è diffusa nella Guyana francese, Suriname, Guyana, Venezuela, Colombia, Ecuador, Perù, Bolivia, Argentina nord-occidentale e Brasile centro-settentrionale e sud-orientale.
Vive nelle foreste tropicali fino a 1.500 metri di altitudine.
La IUCN Red List, considerato il vasto areale e la popolazione presumibilmente numerosa, classifica A.caudifer come specie a rischio minimo (LC).[1]
Anoura caudifer (E.Geoffroy, 1818) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso nell'America meridionale.
Anoura caudifer is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door É. Geoffroy in 1818.
Bronnen, noten en/of referenties
Anoura caudifer é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae descrita por É. Geoffroy Saint-Hilaire em 1818.
Pode ser encontrada na Colômbia, Venezuela, Guiana, Suriname, Guiana Francesa, Brasil, Peru, Equador, Bolívia e Argentina.[2]
Assim como os outros morcegos da subfamília Glossophaginae, Anoura caudifer é um importante polinizador das florestas da América do Sul.
Habita principalmente florestas úmidas de baixada (próximas ao nível do mar), mas com frequência também é encontrada em áreas mais altas e secas. Segundo Sazima et al. (1995)[3] este é talvez o único morcego nectarívoro na Mata Atlântica acima dos 1.000 m de altitude.
A dieta desta espécie é composta principalmente de néctar e pólen, mas frutos e insetos são eventualmente consumidos como forma de repor nutrientes não presentes nas flores.
Dentre as espécies de plantas polinizada por esta espécie, pode-se citar algumas bromélias, malváceas (por ex. Callianthe bedfordiana) e alguns cactos (por ex. Cipocereus sp.).
Anoura caudifer é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae descrita por É. Geoffroy Saint-Hilaire em 1818.
Anoura caudifer[2] är en fladdermusart som först beskrevs av E. Geoffroy 1818. Anoura caudifer ingår i släktet Anoura, och fladdermusfamiljen bladnäsor.[3][4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade.[3]
Det vetenskapliga artepitetet varierar mellan “caudifer” och “caudifera”, men ska enligt International Commission on Zoological Nomenclature (ICZN) vara caudifer (Simmons 2005).[1]
Denna fladdermus når en absolut längd av 47 till 70 mm, inklusive en 3 till 6 mm lång svans. Underarmarna är 34 till 39 mm långa och vikten varierar mellan 8,5 och 13,0 g. Artens päls är allmänt brun och några individer har olika ljusare eller rödaktiga skuggor. Huvudet kännetecknas av en något långdragen nos med en bladformig hudflik på överläppen. I mitten på underläppen finns en djupare ränna. Hos Anoura caudifer är öronen skilda från varandra och de är avrundade vid toppen.[6]
I motsats till Anoura geoffroyi är den del av flygmembranen som ligger mellan bakbenen inte täckt med päls. Anoura caudifer har en liten svans och små calcar (små pinnar av brosk vid bakbenen) men de är inte rudimentära som hos Anoura geoffroyi. Det finns även differenser i tändernas konstruktion som skiljer Anoura caudifer från andra arter av samma släkte.[6]
Anoura caudifer är en sydamerikansk art som förekommer i Venezuela, Colombia, Ecuador, Peru, Bolivia, Guyana, Surinam, Brasilien och nordvästra Argentina.[7][8][9] Arten föredrar fuktiga bergsskogar som habitat men den hittas även i skogar i låglandet och i mera torra landskap. Den hittas ofta mellan 500 och 1500 meter över havet. Några individer fångades vid 200 meters höjd och andra vid 2880 meters höjd.[1]
Denna fladdermus äter främst nektar från olika växter. Dessutom ingår pollen, frukter och insekter i födan. Arten är därför betydande för flera växters pollinering. Individerna vilar i grottor eller i tätare bladansamlingar. De bildar där mindre kolonier med 5 till 15 medlemmar. Anoura caudifer blir vanligen fyra timmar efter solnedgången aktiv.[6]
När arten fortplantar sig beror antagligen på populationens utbredningsområde. En hona som fångades i ett nät var dräktig med en unge.[6]
Wikimedia Commons har media som rör Anoura caudifer.
Anoura caudifer är en fladdermusart som först beskrevs av E. Geoffroy 1818. Anoura caudifer ingår i släktet Anoura, och fladdermusfamiljen bladnäsor. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade.
Det vetenskapliga artepitetet varierar mellan “caudifer” och “caudifera”, men ska enligt International Commission on Zoological Nomenclature (ICZN) vara caudifer (Simmons 2005).
Країни поширення: Аргентина, Болівія, Бразилія, Колумбія, Еквадор, Французька Гвіана, Гаяна, Перу, Суринам, Венесуела. У тропічній області вони зустрічаються у великих колоніях, але вони рідкісні на півдні.
Вони дуже важливі запилювачі.
Немає серйозних загроз по всьому ареалу.
Anoura caudifer là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được E. Geoffroy mô tả năm 1818.[2]
Phương tiện liên quan tới Anoura caudifer tại Wikimedia Commons
Anoura caudifer là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được E. Geoffroy mô tả năm 1818.
꼬리있는민꼬리박쥐(Anoura caudifer)는 주걱박쥐과(신세계잎코박쥐류)에 속하는 박쥐의 일종이다. 남아메리카에서 발견된다.
학명이 A. caudifer 또는 A. caudifera로 다양하며, 라틴어 문법과 국제동물명협회(International Commission on Zoological Nomenclature, ICZN)의 명명 규칙에 기초하여 두 이름이 논란이 있다.[1][3] 에티엔 조프루아 생틸레르가 1818년 처음 기재했을 때 "caudifer"라는 학명을 사용했고, 현재 국제 자연 보전 연맹(IUCN)과 세계의 포유류 종 같은 영향력있는 출처에서 사용하고 있다.[1][2] 통용명은 일반적으로 "꼬리있는민꼬리박쥐"(tailed tailless bat)라는 이름으로 알려져 있다.[1] 꼬리가 있지만, 민꼬리박쥐속(Anoura)에 속하기 때문에 꼬리있는민꼬리박쥐라는 이름으로 불린다.
.jpg){kind=small}
