nomes no trilho de navegação
They are relatively common in their range so there is no special status for H. moschatus. Most of their living area falls within the Wet Tropics World Heritage Area so it seems that populations are pretty secure.
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Perception Channels: tactile ; chemical
Not only are they the smallest macropodids, but they are also morphologically the most primitive. Hypsiprymnodon moschatus is considered to represent the earliest evolutionary stage linking an ancestral arboreal opossum to the kangaroos. They are one of the very few truly diurnal macropodids in Australia. They are unique in that they have a well developed first digit on their hind foot. It is clawless and nonopposable to the other digits, but in all other genera the first digit is completely absent. Their scaly tail is also unique and different from other species within the family. Their name comes from a musky scent that is given off by both sexes.
--
H. moschatus rarely come into contact with humans and have no economic impact on them.
Musky rat kangaroos are different from other rat-kangaroos in that they are primarily insectivorous. They also eat worms, tuberous roots and palm berries. The animal sits on its haunches while eating and finds food by turning over debris and digging. They are solitary, but have sometimes been seen in feeding aggregations of two or three.
Hypsiprymnodon moschatus live in the Austrailian tropical rainforest. They occupy about 320km of the coast in norteastern Queensland.
Biogeographic Regions: australian (Native )
They live in the dense vegetation surrounding lakes and streams in the rainforest. They sleep in their nests, but little else is known due to their reclusive nature.
Terrestrial Biomes: rainforest
Their body is 208-341mm long and their tail is 65-123mm long. They are a rich brown or rusty grey color and mostly covered by short velvety underfur. The underside is a creamy tan color, paler than the back. The tail is scaly and naked like that of an opossum. The ears are naked as well and are thin, round, and dark in color. The claws are small, weak, and unequal in length. Females have four mammae and a well developed pouch. The forelimbs and hindlimbs are more similar in size than in other Macropods. The dentition is adapted for a general diet, and the dental formula is (i 3/1,c 0-1/10, pm 2/2, m 4/4) X 2 = 32 or 34. Throughout early life, molariform teeth migrate to make room for late erupting molars. This fourth molar doesn't erupt until very late in life.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Average mass: 500 g.
Breeding takes place betweeen February and July (the rainy season). Usually two young are born and they leave the pouch after 21 weeks. For several more weeks the young reside in nests. Females are sexually mature at slightly more than one year.
Key Reproductive Features: gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual
Average number of offspring: 2.
Average age at sexual or reproductive maturity (male)
Sex: male: 365 days.
Average age at sexual or reproductive maturity (female)
Sex: female: 365 days.
Müşklü kenquru siçovullar (lat. Hypsiprymnodontidae) ikikəsicidişlilər dəstəsinə aid heyvan fəsiləsi.
Müşklü kenquru siçovullar (lat. Hypsiprymnodontidae) ikikəsicidişlilər dəstəsinə aid heyvan fəsiləsi.
Ar c'hangourou-razh musk (Hypsiprymnodon moschatus) zo ur bronneg godellek a vev en Aostralia ha Ginea Nevez. Ar spesad bev nemetañ eo er c'herentiad Hypsiprymnodontidae.
Bevañ a ra er c'hoadeier gleb, en takadoù stank ar struzh enno, tro-dro d'ar froudoù ha d'al lennoù.
Etre 20 cm ha 40 cm eo e gorf, gant ul lost 10 cm. Gell-gris eo e vlevenn, sklaeroc'h e gof eget e gein. Noazh eo e zivskouarn hag e lost. Kazi a-vent eo e bavioù a-raok gant e bavioù a-dreñv ha dilec'hiañ a ra en ur redek gant e bevar ezel kentoc'h eget lammat evel ar c'hangouroued.
Ar gouennañ a c'hoarvez e koulz ar glaveier, etre miz C'hwevrer ha miz Gouere. Daou golen a vez ganet an aliesañ ha chom a reont 21 sizhun e godell o mamm.
En em vagañ a ra dreist-holl diwar amprevaned, met ivez diwar buzhug, gwrizioù pe hugennoù.
Ar c'hangourou-razh musk (Hypsiprymnodon moschatus) zo ur bronneg godellek a vev en Aostralia ha Ginea Nevez. Ar spesad bev nemetañ eo er c'herentiad Hypsiprymnodontidae.
Bevañ a ra er c'hoadeier gleb, en takadoù stank ar struzh enno, tro-dro d'ar froudoù ha d'al lennoù.
El cangur rata mesquer (Hypsiprymnodon moschatus) és un marsupial de la mida d'una rata que viu a les selves pluvials de Nova Guinea i el nord-est d'Austràlia. Tot i que alguns científics classifiquen aquesta espècie dins una subfamília (Hypsiprymnodontinae) de la família dels potoròids, la classificació més recent la situen dins de la família dels hipsiprimnodòntids, juntament amb cangurs rata prehistòrics.[1] És el macropodiforme més petit dels que són quadrúpedes i únicament diürns. El cangur rata mesquer fa aproximadament 30 cm de llargada i té una cua calba. S'alimenta de fruita que ha caigut i de petits invertebrats.
Es mou estenent les potes anteriors i tirant les potes posteriors cap endavant alhora. Les mares donen a llum dues o tres cries, que romanen al marsupi durant unes 21 setmanes.
El cangur rata mesquer (Hypsiprymnodon moschatus) és un marsupial de la mida d'una rata que viu a les selves pluvials de Nova Guinea i el nord-est d'Austràlia. Tot i que alguns científics classifiquen aquesta espècie dins una subfamília (Hypsiprymnodontinae) de la família dels potoròids, la classificació més recent la situen dins de la família dels hipsiprimnodòntids, juntament amb cangurs rata prehistòrics. És el macropodiforme més petit dels que són quadrúpedes i únicament diürns. El cangur rata mesquer fa aproximadament 30 cm de llargada i té una cua calba. S'alimenta de fruita que ha caigut i de petits invertebrats.
Es mou estenent les potes anteriors i tirant les potes posteriors cap endavant alhora. Les mares donen a llum dues o tres cries, que romanen al marsupi durant unes 21 setmanes.
Das Moschusrattenkänguru (Hypsiprymnodon moschatus) ist eine Beutelsäugerart. Es gilt als urtümlichster Vertreter der Känguruartigen (Macropodoidea), eines Taxons, das daneben noch die Kängurus und Rattenkängurus umfasst.
Im Körperbau zeigt das Moschusrattenkänguru einige Merkmale, die bei keinem anderen Känguru oder Rattenkänguru vorkommen. So ist die erste Zehe der Hinterbeine noch vorhanden und der Schwanz ist beschuppt und unbehaart. Auch die Ohren sind dünn, rund und unbehaart und die Vordergliedmaßen im Verhältnis länger als bei den anderen Arten. Ihr kurzes, seidiges Fell ist braun oder rostfarben gefärbt, die Unterseite ist heller. Diese Tiere erreichen eine Kopfrumpflänge von 21 bis 34 Zentimetern, eine Schwanzlänge von 12 bis 16 Zentimetern und ein Gewicht von 340 bis 680 Gramm. Der Name bezieht sich auf den moschusartigen Geruch, den beide Geschlechter verströmen.
Moschusrattenkängurus leben in Regenwäldern entlang der Nordostküste von Queensland (Australien). Meistens halten sie sich in der Nähe von Gewässern wie Flüssen oder Seen auf. Als einziges Rattenkänguru sind sie strikt tagaktiv; sie gelten als scheue, zurückgezogen lebende Tiere. Meist bewegen sie sich auf allen vieren fort statt zu hüpfen, dafür können sie auch gut klettern. Mit ihrem eingerollten Schwanz sammeln sie Zweige und Blätter, aus denen sie sich ein Nest errichten. Sie leben in der Regel einzelgängerisch, begeben sich aber manchmal zu zweit oder dritt auf Nahrungssuche.
Auch in der Nahrung unterscheidet sich das Moschusrattenkänguru von anderen Rattenkängurus, da es sich fast ausschließlich von Insekten ernährt. Gelegentlich nimmt es auch Würmer, Pilze und Beeren zu sich, wobei das Tier oft auf seinem Hinterteil sitzt und mit den Vorderpfoten das Laub am Boden nach Beute durchwühlt.
Weibchen haben einen gut entwickelten Beutel mit vier Zitzen. Die Jungen, meistens zwei, kommen in der Regenzeit (Februar bis Juli) zur Welt. Sie verlassen den Beutel mit rund fünf Monaten, bleiben aber noch einige Wochen im Nest der Mutter. Die Geschlechtsreife tritt mit rund einem Jahr ein.
Moschusrattenkängurus sind relativ häufig und zählen nicht zu den bedrohten Arten. Ein Gutteil ihres Verbreitungsgebietes liegt in Naturschutzgebieten, sodass ihr Lebensraum weitgehend stabil ist.
In der traditionellen Systematik wird das Moschusrattenkänguru in einer eigenen Unterfamilie (Hypsiprymnodontinae) innerhalb der Rattenkängurus (Potoroidae) geführt. Nach phylogenetischer Sichtweise steht es jedoch allen anderen Kängugruartigen (Macropodoidea) gegenüber, womit die Rattenkängurus zu einer polyphyletischen Gruppe würden. Aus diesem Grund sind die Hypsiprymnodontinae als Hypsiprymnodontidae in den Rang einer eigenen Familie innerhalb der Känguruartigen befördert worden.
Neben dem Moschusrattenkänguru als einziger rezenter Art und den fossilen Arten Hypsiprymnodon bartholomaii, H. dennisi, H. karenblackae und H. philcreaseri werden den Hypsiprymnodontiden einige weitere fossile Formen zugeordnet, unter anderem die Gattungen Ekaltadeta aus dem Miozän von Riversleigh und Propleopus aus dem Pliozän und Pleistozän des südöstlichen Australiens,[1] wenngleich eine neuere Verwandtschaftsanalyse (2007) ergab, dass diese als „Riesenrattenkängurus“ (Propleopinae) zusammengefassten Formen zusammen mit anderen fossilen Vertretern eine eigene, noch ursprünglichere Linie bilden könnten.[2]
Das Moschusrattenkänguru (Hypsiprymnodon moschatus) ist eine Beutelsäugerart. Es gilt als urtümlichster Vertreter der Känguruartigen (Macropodoidea), eines Taxons, das daneben noch die Kängurus und Rattenkängurus umfasst.
The musky rat-kangaroo (Hypsiprymnodon moschatus) is a small marsupial found only in the rainforests of northeastern Australia. First described in the later 19th century, the only other species are known from fossil specimens. They are similar in appearance to potoroos and bettongs, but are not as closely related. Their omnivorous diet is known to include materials such as fruit and fungi, as well as small animals such as insects and other invertebrates. The local Aboriginal name for the species is durrgim yuri.[4][5]
The description of this species, assigned to a new genus Hypsiprymnodon, was published in 1876 by Edward Pierson Ramsay, a curator at the Australian Museum.[3] The syntypes are part of the museum's collection, mounted specimens of a male and female collected at Rockingham Bay, Queensland.[6] Ramsay's specimens were obtained during European settlement of northeastern Australia on an expedition toward the Herbert River.[7] A description of the species was provided by Richard Owen in the year after Ramsay's publication, the name Pleopus nudicaudatus, describing the five toes of the hind foot and its scaly, naked tail, is now regarded as a synonym.[8] Ramsay had provisionally assigned the species to the genus Hypsiprymnus, but in his review of the dentition he proposed to separate them to a new genus.[3] Hypsiprymnodon moschatus has been placed with the subfamily Hypsiprymnodontinae of the family Potoroidae, the most recent classification[1] places it in the family Hypsiprymnodontidae with prehistoric taxa.
The specific epithet is derived from Latin term moschatus, meaning musky.[9] The description as a new species of 'rat-kangaroo' was the last of the 19th century, bringing the total to nine species, and no other new species would be formally described for another 90 years.[7]
Hypsiprymnodon moschatus is the smallest species of the macropod order, weighing around 500 grams. The total length of the head and body is 155 to 270 millimetres, the weight range 360 to 680 grams.[10] Sexual dimorphism is not readily apparent in this species, although the females may be slightly larger.[11] They have a long black tail, measuring from 125 to 160 mm. The appearance of the tail is scaly, rather than hairy, and proportionally shorter than the length of the head and body.[10] Their ears are also nearly hairless and appear leathery.[12] The pelage is a uniform, deep and rich brown colour with reddish highlights over most of the body, the head and lower parts are somewhat greyish.[10] The dark and chocolatey colour of the fur distinguish them from the other living 'rat-kangaroos'. A steel grey colour at the head grades into the rich brown of the body.[12] The feet of H. moschatus are blackish and, uniquely among the macropods, have five toes at the hind foot. A band of white, variously slight to distinct, appears from the belly toward the throat. The animal emits a noticeable musky odour.[10]
Dentition of the species resembles that of the extant potoroids, but for that family's incisor formula of I3/1. The dental formula of H. moschatus is I3/2 C1/0 PM1/1 M4/4. Two premolars found in juveniles are replaced at maturity when a single sectorial premolar erupts. The sequence of emerging molars and premolars allows the age of the individual to be determined. Hypsiprymnodon moschatus have a fine and delicate skull structure with a rostrum that is narrow and elongate. A long nasal bone structure and distance between the canine and premolar teeth is large.[13]
The species only occurs in the northeastern part of the continent. They may be locally common in remaining areas of extensive rainforest and can occur at high and low elevations. The distribution range extends from west of Ingham, Queensland at Mt. Lee to Mt. Amos south of Cooktown. They are found in low altitude rainforests, such as Cape Tribulation and Mission Beach, and within the montane habitat of the Carbine, Atherton and Windsor tableland regions.[10] The population density of H. moschatus is from 1.40 to 4.50 animals per hectare.[14]
A usually solitary animal that is only active during the day, distinguishing them from the nocturnal habits of the rat-kangaroos in the Potoroidae family. They are most active in the morning and afternoon, retiring to their shelter during the middle of the day.[15] They are mostly terrestrial, foraging at the forest floor, although they are able to move through the branches of the lower vegetation.
A nest is roughly constructed at a site where the animal shelters while sleeping.[10] Observations of the behaviour within its dense habitat presented difficulties to early field work, however, the use of a thread, lightly glued to the animal and fed from a spool, allowed the activity and range of males and females to be more accurately evaluated. The individual ranges overlap in both their foraging and nest site. Males may venture out in a range from 0.8 to 4.2 hectares, while females are recorded foraging over a smaller sized area of up to 2.2 ha. Although they are usually solitary in the activities, several may gather to feed at fallen fruit.
Their omnivorous diet comprises fruits and fungi along with some insects and other invertebrates, found among the leaf litter and lower storey of the rainforest.[10] The composition of the diet has been described as omnivorous, perhaps with reduced capacity for the carnivory of some fossil species of propleonines, but other records suggest the diet is largely frugivorous.[16]
Aggressive behaviours between males may be displayed during the austral spring and summer months, vigorously pursuing each other for around 30 seconds. The male's encounters, sometimes in competition for fruit, increase in frequency during breeding months; physical interactions between the males are restricted to striking with the front paw.[17] Reproductive activity is mostly from October to April, the usual litter size is two offspring. The newborns travel in the pouch of the mother for about 21 weeks, and then are left at the nest while the mother forages until the juveniles are fully weaned.[10] The earliest records note that the animal was elusive and discreet in its nature, and that specimens were difficult to obtain.[3]
Regular activity is conducted on all four limbs, but unlike the bettongs and potoroos, the musky rat-kangaroo bounds using all its paws when moving rapidly. This resembles the characteristic hopping of a rabbit more than that of its macropod relations.[12] It moves by extending its body and then bringing both of its hind legs forward, and uses an opposable toe on the hind foot to climb trees.[18]
A number of parasitic species are presumed to be associated with H. moschatus, including internal organisms such as roundworm and tapeworm species and ectoparasites such as ticks, mites, lice and fleas; the identified species of mites (Acari) are those of genera Mesolaelaps and Trichosurolaelaps.[19]
Musky rat-kangaroos have been protected from many of the threatening factors that greatly reduced the potoroine species, and their rainforest habitat has in part remain secluded and conserved. The species remains vulnerable to fragmentation of the population by land clearing, which disrupts the ability to recolonise and increases genetic isolation, Their role in seed dispersal within their range is likewise important to the ecology of their tropical rainforest habitat.[20] By carrying a fleshy fruit away to be consumed, or pressing them into earth as a cache, Hypsiprymnodon moschatus gives advantage to the plant's potential for recruitment. This interaction between plants and mammal has been compared to those on other continents, such as the squirrels and agoutis, and posited as an example of convergent evolution.[21]
The lack of size difference in the sexes corresponds to a limited home range for males, the inability to range beyond the female also allows greater attention to sexual competitors.[11] The high level of overlaps in range of a local populous allows high population densities.[22]
After the first description of the species, the musky rat-kangaroo was allied to various familial relationships. Later revisions have strongly indicated deep divergence from the extant potoroid marsupials, Bettongia and Potorous, and separated at the family level as Hypsiprymnodontidae. The discovery of fossil specimens has revealed a more widespread and diverse lineage in Miocene Australia. The placement may be summarised as,
The musky rat-kangaroo (Hypsiprymnodon moschatus) is a small marsupial found only in the rainforests of northeastern Australia. First described in the later 19th century, the only other species are known from fossil specimens. They are similar in appearance to potoroos and bettongs, but are not as closely related. Their omnivorous diet is known to include materials such as fruit and fungi, as well as small animals such as insects and other invertebrates. The local Aboriginal name for the species is durrgim yuri.
El canguro rata almizclado (Hypsiprymnodon moschatus) es una especie de marsupial diprotodonto de la familia Hypsiprymnodontidae propia de Australia[2] y es el único miembro viviente de su género y familia.[3] Su nombre vulgar alude al olor emitido por ambos sexos.[4]
Es el macropodiforme de menor tamaño y el más primitivo.[5] Se considera que en muchos aspectos es una evidencia de los orígenes evolutivos de los canguros a partir de las zarigüeyas.[6] Superficialmente es similar a los canguros rata.[3] La coloración de su pelaje es parda o gris herrumbroso, más brillante en el dorso y más pálido en las partes inferiores.[7] Algunos ejemplares tienen, además, una zona de color blanco en la garganta que se extiende como una estrecha línea hasta el pecho.[7] Las orejas carecen de pelo y son oscuras, finas y redondeadas.[5] Difiere del resto de macropodiformes por tener el primer dedo del pie, en el cual falta la uña, y pese a no ser oponible como en los falangeros sirve para mostrar su afinidad con estos;[4] la cola, además es escamosa y carece de pelo.[4]
Son pequeños marsupiales escasamente más grandes que una rata;[4] tienen una longitud cabeza-cuerpo de entre 208 y 341 mm, más la cola que mide entre 123 y 65 mm y un peso que varía entre 337 y 680 g.[7]
Su fórmula dental es la siguiente: (i 3/1, c0-1/10, pm 2/2, m4/4) x2= 32 o 34.[5]
Es endémico de Australia, donde está restringido a bosques tropicales de una zona relativamente reducida del noreste del estado de Queensland, encontrándose desde el nivel del mar hasta los 1.100 m de altitud.[1] Habita zonas de densa vegetación en torno a lagos y arroyos.[5]
Es de hábitos estrictamente diurnos, refugiándose durante la noche en su nido,[1] y aunque es un animal solitario se han observado pequeños grupos de hasta tres o más individuos buscando comida.[7]
Es omnívoro, se alimenta de materia vegetal, además de insectos e invertebrados que encuentra revolviendo la hojarasca del suelo de la selva.[4] Habitualmente cuando se desplaza rápidamente lo hace dando botes en lugar de brincar,[6] pero a diferencia del resto de macropodiformes lo hace utilizando sus cuatro patas.[8]
No muestra los mismos patrones reproductivos que los canguros,[3] y no presenta diapausa embrionaria.[8] La época de cría tiene lugar de febrero a julio durante la estación lluviosa.[5] Las hembras paren de 1 a 4 crías, pero habitualmente son 2.[1] Abandonan el marsupio de la madre tras 21 semanas y a partir de entonces pasan una parte considerable del día en el nido.[7] Ambos sexos alcanzan la madurez sexual al año.[7]
Se han encontrado especímenes fósiles desde el Mioceno. La única especie descrita hasta el momento es H. bartholomaii Flannery & Archer, 1987.[9]
El canguro rata almizclado (Hypsiprymnodon moschatus) es una especie de marsupial diprotodonto de la familia Hypsiprymnodontidae propia de Australia y es el único miembro viviente de su género y familia. Su nombre vulgar alude al olor emitido por ambos sexos.
Hypsiprymnodon moschatus Hypsiprymnodon generoko animalia da. Martsupialen barruko Diprotodontia ordeneko animalia da. [[Hypsiprymnodontidae familian sailkatuta dago.
Hypsiprymnodon moschatus Hypsiprymnodon generoko animalia da. Martsupialen barruko Diprotodontia ordeneko animalia da. [[Hypsiprymnodontidae familian sailkatuta dago.
Myskikenguru (Hypsiprymnodon moschatus) on pienikokoinen kenguruiden sukuinen pussieläinlaji. Toisin kuin muut kengurut, se liikkuu yleensä neljällä jalalla kuten kaniini. Se synnyttää yleensä kaksoset.
Se luokitellaan nykyisin Hypsiprymnodontidae-heimon ainoaksi elossa olevaksi lajiksi, kun ennen se oli alaheimona rottakenguruiden heimossa.
Myskikenguru on pienikokoinen, ruskea, hiirimäinen kenguru. Sen ruumiin pituus on 23-34 cm ja hännänpituus 13-17 cm. Sillä on pitkät takajalat niin kuin muillakin kenguruilla, mutta samanlainen häntä kuin hiirellä.
Myskikengurua tavataan Australian koillisosissa ja Uusi-Guinean sademetsissä.
Myskikenguru (Hypsiprymnodon moschatus) on pienikokoinen kenguruiden sukuinen pussieläinlaji. Toisin kuin muut kengurut, se liikkuu yleensä neljällä jalalla kuten kaniini. Se synnyttää yleensä kaksoset.
Se luokitellaan nykyisin Hypsiprymnodontidae-heimon ainoaksi elossa olevaksi lajiksi, kun ennen se oli alaheimona rottakenguruiden heimossa.
Le kangourou-rat musqué (Hypsiprymnodon moschatus, Musky Rat-kangaroo en anglais) est un petit marsupial, trouvé dans les forêts humides en Australie et en Nouvelle-Guinée.
Classé par certains scientifiques dans la sous-famille des Hypsiprymnodontinae de la famille des Potoroidae, les plus récentes recherches l'élèvent au rang de famille des Hypsiprymnodontidae en y incluant également des rats-kangourous préhistoriques.
C'est le plus petit des macropodes. Il mesure environ 23 cm de long.
Il est quadrupède et uniquement diurne. Il se déplace en étirant simultanément ses pattes avant puis en rapprochant ensemble ses pattes arrière.
Il se nourrit de fruits tombés sur le sol et de petits invertébrés.
Les femelles ont 2 ou 3 petits qu'elles gardent dans leur poche marsupiale jusqu'à environ 21 semaines.
Le kangourou-rat musqué (Hypsiprymnodon moschatus, Musky Rat-kangaroo en anglais) est un petit marsupial, trouvé dans les forêts humides en Australie et en Nouvelle-Guinée.
Il ratto canguro muschiato (Hypsiprymnodon moschatus Ramsay, 1876) è una specie di marsupiale delle dimensioni di un ratto diffusa nelle foreste pluviali della Nuova Guinea e dell'Australia nord-orientale. Nonostante alcuni scienziati lo considerino come appartenente ad una sottofamiglia (Ipsiprimnodontini, Hypsiprymnodontinae) della famiglia dei Potoroidi, le classificazioni più recenti[1] lo pongono nella famiglia degli Ipsiprimnodontidi insieme ad altre specie preistoriche di ratti canguro. Questo animale, il più piccolo tra tutti i Macropodiformi, ha un'andatura quadrupede ed è attivo solamente di giorno. Lungo circa 23 cm, si nutre di frutti caduti, ma anche di piccoli invertebrati.
Si sposta estendendo prima le zampe anteriori e poi portando in avanti entrambe le posteriori.
La femmina dà alla luce due o tre piccoli, che rimarranno nel marsupio per circa 21 settimane.
Il ratto canguro muschiato (Hypsiprymnodon moschatus Ramsay, 1876) è una specie di marsupiale delle dimensioni di un ratto diffusa nelle foreste pluviali della Nuova Guinea e dell'Australia nord-orientale. Nonostante alcuni scienziati lo considerino come appartenente ad una sottofamiglia (Ipsiprimnodontini, Hypsiprymnodontinae) della famiglia dei Potoroidi, le classificazioni più recenti lo pongono nella famiglia degli Ipsiprimnodontidi insieme ad altre specie preistoriche di ratti canguro. Questo animale, il più piccolo tra tutti i Macropodiformi, ha un'andatura quadrupede ed è attivo solamente di giorno. Lungo circa 23 cm, si nutre di frutti caduti, ma anche di piccoli invertebrati.
Si sposta estendendo prima le zampe anteriori e poi portando in avanti entrambe le posteriori.
La femmina dà alla luce due o tre piccoli, che rimarranno nel marsupio per circa 21 settimane.
Hypsiprymnodon moschatus (binomen a Ramsay anno 1876 factum; Anglice musky rat-kangaroo) est marsupiale herbivorum Australianum.
Nomen generis a verbis Graecis deducitur, quae sunt ὕψι 'in alto', πρυμνός 'postremus', ὀδούς 'dens'. Nomen speciei a vocabulo musco (odoramento) venit.
Hypsiprymnodon moschatus
Vide "Hypsiprymnodon moschatus" apud Vicispecies. 
Vicimedia Communia plura habent quae ad Hypsiprymnodon moschatus spectant (Hypsiprymnodon, Hypsiprymnodon moschatus). 
Haec stipula ad mammale spectat. Amplifica, si potes! Hypsiprymnodon moschatus (binomen a Ramsay anno 1876 factum; Anglice musky rat-kangaroo) est marsupiale herbivorum Australianum.
Muskusinės kengūros (lot. Hypsiprymnodontidae, angl. Musky Rat-kangaroo, vok. Moschusrattenkänguru) – sterblinių žinduolių šeima, kurioje vienintelė rūšis – muskusinė kengūra (Hypsiprymnodon moschatus). Tai labai primytivi žiurkės didumo kengūra, kurios gerai išsivystę užpakalinių kojų visi penki pirštai. Gyvena tankiuose krūmynuose. Paplitusi rytinėje Australijos dalyje.
De muskuskangoeroerat (Hypsiprymnodon moschatus), ook wel muskusratkangoeroe, is de enige levende soort uit de kangoeroefamilie Hypsiprymnodontidae. Deze soort leeft in het noordoosten van Australië.
De muskuskangoeroerat heeft een lichaamslengte van 23 tot 33.5 cm en een staart van 13 tot 17 cm lang. Het gewicht bedraagt 510 tot 530 gram. De kop is grijs en het lichaam is roodbruin van kleur. De staart is kaal en geschubd. Ook de oren zijn onbehaard. De muskuskangoeroerat is de primitiefste kangoeroesoort en dit dier bezit enkele kenmerken van de koeskoezen die de andere kangoeroes niet hebben: de muskuskangoeroerat heeft vijf tenen, een simpele maag zodat deze soort geen gras kan verteren en deze kangoeroe krijgt tweelingen. Bovendien beweegt de muskuskangoeroerat zich veelal voort op vier poten. Zowel de mannelijke als de vrouwelijke dieren verspreiden een sterke muskusgeur, vooral in de paartijd.
De muskuskangoeroerat is een solitair of in paren levend dier. In de ochtend en late middag is dit dier actief en de muskuskangoeroerat voedt zich met zaden, noten, paddenstoelen en insecten. Er worden ook voedselvoorraden opgeslagen, wat heel zeldzaam is bij buideldieren. 's Nachts slaapt deze kangoeroe in een nest op de bosbodem.
De muskuskangoeroerat leeft in Australië in de tropische regenwouden van het Kaap York-schiereiland in het noorden van Queensland.
Bronnen, noten en/of referentiesDe muskuskangoeroerat (Hypsiprymnodon moschatus), ook wel muskusratkangoeroe, is de enige levende soort uit de kangoeroefamilie Hypsiprymnodontidae. Deze soort leeft in het noordoosten van Australië.
Multimedia w Wikimedia Commons Torebnik piżmowy[3][4] (Hypsiprymnodon moschatus) – gatunek torbacza, jedyny współczesny przedstawiciel rodzaju torebnik (Hypsiprymnodon) i rodziny torebnikowatych (Hypsiprymnodontidae)[5][4].
Wcześniej był zaliczany do kanguroszczurowatych i kangurowatych.
Występuje w wilgotnych lasach równikowych na wschodzie Australii w północno-wschodnim Queensland[3].
Torebnik piżmowy ma wydłużony pysk, okrągłe i nagie uszy, zaś ogon jest nieowłosiony i pokryty łuskami. Ma brązowe, gęste futro. Wybarwienie części grzbietowej ciemniejsze, zaś na bokach jaśniejsze. Pazury są słabo wykształcone[3].
Torebnik piżmowy (Hypsiprymnodon moschatus) – gatunek torbacza, jedyny współczesny przedstawiciel rodzaju torebnik (Hypsiprymnodon) i rodziny torebnikowatych (Hypsiprymnodontidae).
Wcześniej był zaliczany do kanguroszczurowatych i kangurowatych.
O rato-canguru-almiscarado (Hypsiprymnodon moschatus) é um marsupial do tamanho de um rato, que pode ser encontrado em florestas pluviais da Nova Guiné e do Nordeste da Austrália. Apesar de alguns cientistas colocarem esta espécie com uma subfamília (Hypsiprymnodontinae) da família Potoroidae, a mais recente classificação coloca-a na família Hypsiprymnodontidae. É o mais pequeno dos macrópodes e é quadrúpede e de hábitos diurnos. Tem aproximadamente 23 cm de comprimento. Alimenta-se de fruta caída e também de pequenos invertebrados.
Movimenta-se estendendo as patas traseiras e depois avançando ambas as patas posteriores.
As fêmeas têm ninhadas de 2 a 3 crias, que permanecem na bolsa durante cerca de 21 semanas.
O rato-canguru-almiscarado (Hypsiprymnodon moschatus) é um marsupial do tamanho de um rato, que pode ser encontrado em florestas pluviais da Nova Guiné e do Nordeste da Austrália. Apesar de alguns cientistas colocarem esta espécie com uma subfamília (Hypsiprymnodontinae) da família Potoroidae, a mais recente classificação coloca-a na família Hypsiprymnodontidae. É o mais pequeno dos macrópodes e é quadrúpede e de hábitos diurnos. Tem aproximadamente 23 cm de comprimento. Alimenta-se de fruta caída e também de pequenos invertebrados.
Movimenta-se estendendo as patas traseiras e depois avançando ambas as patas posteriores.
As fêmeas têm ninhadas de 2 a 3 crias, que permanecem na bolsa durante cerca de 21 semanas.
Potkanokengura pižmová (lat. Hypsiprymnodon moschatus) je druh z čeľade potkanokengurovité.
Dĺžka 16 - 28 cm, chvost je dlhý 12 - 17 cm. Hmotnosť dosahuje 375 - 675 g. Samica rodí 2-3 mláďatá, ktoré strávia vo vaku až 21 týždňov.
Dažďové pralesy Novej Guinei a severná Austrália.
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Potkanokengura pižmová
Wikidruhy ponúkajú informácie na tému Potkanokengura pižmová
Tento článok týkajúci sa živočíchov je zatiaľ „výhonok“. Pomôž Wikipédii tým, že ho doplníš a rozšíriš. Myskkänguru (Hypsiprymnodon moschatus) är ett pungdjur i ordningen fåframtandade pungdjur (Diprotodontia). Djuret som utgör den enda arten i familjen Hypsiprymnodontidae och även i släktet Hypsiprymnodon är närmare släkt med kängurudjur och råttkänguruer än med andra djur i samma ordning.
Denna art har fyra tår på bakre foten och svansen bär fjäll samt saknar hår. Öronen är runda och naken. De främre extremiteterna är i jämförelse till kroppen längre än hos kängurudjur och råttkänguruer. Den korta silkeslena pälsen är brun eller rostfärgade och på undersidan ljusare. Ibland förekommer en vit fläck på främre halsen. Myskkänguruer når en kroppslängd mellan 21 och 34 cm, en svanslängd av 12 till 16 cm och en vikt mellan 340 och 680 gram. Djurets namn syftar på den myskliknande doften som förekommer hos bägge kön. I motsats till andra fåframtandade pungdjur finns vid bakfoten en väl utvecklad rörlig stortå som inte är motsättlig.[2] En annan källa från samma år anger att stortån är motsättlig och att den används för att klättra i träd.[3] Den nakna svansen används som gripverktyg. Svansen bär bruna fjäll.[4]
Tandformeln är I 3/1 C 0-1/0-1 P 2/2 M 4/4, alltså 32 till 34 tänder.[5]
Myskkänguruer har ett litet utbredningsomrde och förekommer enbart i regnskog utmed den nordöstra kustlinjen av Queensland i Australien.[1] Arten vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 1500 meter över havet.[4]
Inom traditionell taxonomi räknades myskkänguruer som en underfamilj i familjen råttkänguruer. Nyare studier indikerar att den bör placeras i den egna familjen Hypsiprymnodontidae.[6] Två nära släktingar, Propleopus oscillans och Propleopus chillagoensis, som levde fram till pleistocen blev upp till 70 kilogram tunga.[7] Enligt uppskattningar skilde sig myskkänguruns utvecklingslinje från råttkänguruernas utvecklingslinje för 45 miljoner år sedan.[4]
Myskkänguruer lever i regnskog och vistas ofta i närheten av vattendrag eller sjöar.[2] I motsats till råttkänguruer är de aktiva på dagen men mycket skygga. Oftast går dessa djur på fyra extremiteter istället för att hoppa och de har bra förmåga att klättra. Med hjälp av svansen samlar de kvistar och löv för att bygga en bo. Vanligtvis lever myskkänguruer ensam men ibland förekommer mindre grupper av två till tre individer. Arten vilar under natten och under dagens hetaste timmar.[2][5]
Även angående föda skiljer sig myskkänguruer från råttkänguruer på grund av att de äter många insekter. Ibland livnär sig dessa djur av maskar, svampar och bär. Ofta sitter de på sin bakdel och letar med framfötterna i lövhögar efter föda.[5] En annan viktig del av födan utgörs av frukter som hamnade på marken.[4]
Myskkängurun faller offer för rovlevande djur som större ormar, ugglor, hökfåglar och pungmårdar.[4]
Honor har en bra utvecklade pung med fyra spenar. Under regntiden (februari till juli) födds mest två ungdjur. Ungdjuren lämnar pungen efter ungefär fem månader men stannar oftast några veckor till i moderns bo. Efter cirka ett år är ungarna könsmogna.[2] I motsats till flera kängurudjur finns ingen fördröjd dräktighet.[4]
Myskkänguruer finns i jämförelsevis stor antal och de räknas inte till de hotade arterna. Enda hotet utgörs av introducerade hundar och katter.[1] Flera regioner av deras levnadsområde ligger i naturskyddsområden som Queenslands våta tropiker och därför är populationen relativt stabil.[5]
Wikimedia Commons har media som rör Myskkänguru.
Myskkänguru (Hypsiprymnodon moschatus) är ett pungdjur i ordningen fåframtandade pungdjur (Diprotodontia). Djuret som utgör den enda arten i familjen Hypsiprymnodontidae och även i släktet Hypsiprymnodon är närmare släkt med kängurudjur och råttkänguruer än med andra djur i samma ordning.
Misk sıçankangurusu (Hypsiprymnodon moschatus) yalnız başına Hypsiprymnodontidae familyasına konulan iki ön dişli bir keseli türü. Kangurumsuların (Macropodoidea) arasında en ilkelleri olarak kabul edilir. Diğer kangurumsular Sıçankangurusugiller ve Kangurugiller'dir.
Misk sıçankangurusu'nun vücudunda diğer kangurumsularda bulunmayan bazı özellikler vardır: Arka ayaklarının baş parmakları diğer kangurumsu familyalarından farklı olarak hala mevcuttur. Kuyruğu tüysüz ve pulludur. Kulakları ince, yuvarlak ve tüysüz olur. Ön ayakları diğer familyalardan farklı olarak daha uzundur. Üst kısmı kahverengi veya kızıl, alt kısmı ise daha açık renk olan postunun tüyleri kısa ve ipekimsidir. Vücutları 21 – 34 cm, kuyrukları ise 12 – 16 cm uzunluğa ve 340 - 680 gram ağırlığa ulaşırlar. İsimleri hem erkek hem dişilerin ürettiği misk kokusuna dikkati çekmektedir.
Misk sıçankangurusu Avustralya'nın kuzeydoğusunda bulunan tropik ormanlarda yaşar. Genelde bir ırmağın ya da gölün yakınında rastlanırlar. Sıçankangurusugiller'den farklı olarak daima gündüz aktif olur. Çok ürkek ve saklı yaşayan bir hayvandır. Hoplayarak ilerlemekten daha çok dört ayak üzerinde yürür ve iyi tırmanıcıdır. Genelde yalnız yaşarlar ama bazen ikişer veya üçer bireyin birlikte yem aradığıda görülür.
Beselenme şeklide diğer kangurularda olduğundan farklıdır. Misk sıçankangurusu neredeyse sadece böcek ile beslenir. Ara sıra solucan, mantar veya meyvede yer.
Dişilerin iyi gelişmiş bir keseleri ve kesenin içinde 4 adet memeleri vardır. Çoğunlukla 2 adet olan yavrular genelde yağmur zamanında (şubat ile haziran arası) dünyaya gelir. İlk 5 ayı annenin kesesinde geçirdikten sonra keseden çıkarlar. Birkaç hafta daha annelerinin yuvasında kalır ve yaklaşık bir yıl sonra ergenlik çağına ulaşırlar.
Misk sıçankangurusu eski sınıflandırmalarda Sıçankangurusugiller familyası içerisinde Hypsiprymnodontinae alt familyasına konulurdu. Ancak daha çağdaş görüşlere göre kendi kendine kladistik bir grup olduğu kabul edilir ve artık Hypsiprymnodontidae adında ayrı bir familyaya konulmaktadır.
Misk sıçankangurusu (Hypsiprymnodon moschatus) yalnız başına Hypsiprymnodontidae familyasına konulan iki ön dişli bir keseli türü. Kangurumsuların (Macropodoidea) arasında en ilkelleri olarak kabul edilir. Diğer kangurumsular Sıçankangurusugiller ve Kangurugiller'dir.
Довжина тулуба: 20–35 см, довжинахвоста: 6.5–15 см, вага: 300—650 г. Колір хутра цих тварин світло-коричневий або рудо-сірий на спині, черево жовтувате, боки — помаранчеві. Хутро жорстке, хвіст майже не має хутра, вкритий особливими шкіряними лусочками, нагадує хвіст американських опосумів. За деякими рисами є проміжною формою між посумами та кенгуру. Має особливість — великі пальці задніх лап рухливі, без кігтів на відміну від посумів.
Кенгуровий мускусний щур діє вдень, а вночі відпочиває. Харчується здебільшого комахами, іноді ягодами. Створює кубла з папороті. Живе у густих чагарникових хащах, дощових лісах та біля водоймищ. Гарно лазить по деревам і стрибає як кенгуру. Створює групи з 2–3 осіб.
Статева зрілість у самок наступає на 1 рік життя. Розмноження триває з лютого до червня. Народжується 2 дитинча, які залишають торбу матері після 21 дня.
Вид мешкає на невеличкій території у південно-східному Квінсленді.
Chuột kangaroo Musky[3], tên khoa học Hypsiprymnodon moschatus, là một loài thú có túi chỉ có ở các rừng nhiệt đới Đông Bắc Úc, thuộc họ Hypsiprymnodontidae, bộ Hai răng cửa. Loài này được Ramsay mô tả năm 1876.[2] Mặc dù vậy, một số nhà khoa học đặt loài này như là một phân họ Hypsiprymnodontinae của họ Potoroidae, trong lần phân loại gần đây nhất.
Nó loài thú hai răng trước nhỏ nhất có bốn chân và chỉ sống ban ngày. Chuột kangaroo Musky dài khoảng 23 cm, nó có một cái đuôi không có lông, và ăn trái cây và các loại hạt lớn, cũng như cá loài không xương sống nhỏ.[4]
Nó di chuyển bằng cách kéo dài cơ thể của nó và sau đó đưa cả hai chân sau của nó về phía trước, và sử dụng một mấu đối diện ở chân sau để leo lên cây.[4]
Phương tiện liên quan tới Hypsiprymnodon moschatus tại Wikimedia Commons
.png){kind=small}
Bài viết liên quan đến động vật có vú này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Chuột kangaroo Musky, tên khoa học Hypsiprymnodon moschatus, là một loài thú có túi chỉ có ở các rừng nhiệt đới Đông Bắc Úc, thuộc họ Hypsiprymnodontidae, bộ Hai răng cửa. Loài này được Ramsay mô tả năm 1876. Mặc dù vậy, một số nhà khoa học đặt loài này như là một phân họ Hypsiprymnodontinae của họ Potoroidae, trong lần phân loại gần đây nhất.
Nó loài thú hai răng trước nhỏ nhất có bốn chân và chỉ sống ban ngày. Chuột kangaroo Musky dài khoảng 23 cm, nó có một cái đuôi không có lông, và ăn trái cây và các loại hạt lớn, cũng như cá loài không xương sống nhỏ.
Nó di chuyển bằng cách kéo dài cơ thể của nó và sau đó đưa cả hai chân sau của nó về phía trước, và sử dụng một mấu đối diện ở chân sau để leo lên cây.
Мускусный кенгуру или цепконогий кенгуру, или мускусная кенгуровая крыса, или цепконог[1] (Hypsiprymnodon moschatus) — единственный вид рода Hypsiprymnodon. Распространён на побережье северо-восточного Квинсленда.
Это небольшой зверёк: длина его тела составляет 208—341 мм, хвоста 65—123 мм; масса 337—680 г. Волосяной покров густой и бархатистый; окрас шерсти ярко-коричневый или рыже-серый на спине, на боках оранжевый, брюхо желтоватое.
Внешне мускусный кенгуру сходен с обычной крысой. Голова у него короткая, морда заострённая. Уши небольшие, голые, тёмные. Хвост пушистый только у основания, покрыт кожными чешуйками; напоминает хвост опоссума. Конечности одинаковой длины. Когти маленькие, слабые. Задние конечности имеют подвижный I палец, который, однако, не противопоставлен другим пальцам и не имеет когтя. Самки имеют развитую выводковую сумку и 4 соска. Мускусными кенгуру этих зверьков назвали за характерный запах мускуса, свойственный обоим полам.
Мускусный кенгуру обитает в дождевых лесах, часто в густых зарослях по берегам водоёмов. Это довольно обычное животное, однако его нелегко наблюдать из-за скрытности и осторожности. Передвигается мускусный кенгуру проворно, на четырех лапах; по некоторым сведениям способен прыгать на задних лапах, как настоящий кенгуру. Хорошо лазает по деревьям. Активен днем; ночью спит в гнезде из сухих папоротников и лишайников. Материал для гнезда мускусный кенгуру носит при помощи хвоста.
Мускусные кенгуру преимущественно насекомоядны. Их излюбленная пища — черви и насекомые, а также ягоды и корнеплоды, которые они выкапывают из земли. Мускусный кенгуру ведет одиночный образ жизни, хотя во время кормления обычны группы из 2—3 особей.
Размножаются мускусные кенгуру в дождливый сезон, с февраля по июль. Рождаются 2 детёныша. Они покидают сумку в возрасте 21 недель, после чего ещё несколько недель остаются в гнезде. Самки достигают половой зрелости после года жизни.
Мускусный кенгуру не только самый маленький вид в подотряде Macropodiformes, но и морфологически — самый примитивный. Он считается эволюционным звеном между древесными поссумами и кенгуру.
Интересно то, что процесс покидания матери повзрослевшим и готовым к самостоятельной жизни потомством происходит «через силу», так как самка всё ещё проявляет участие в заботе о своих детях.
Мускусный кенгуру или цепконогий кенгуру, или мускусная кенгуровая крыса, или цепконог (Hypsiprymnodon moschatus) — единственный вид рода Hypsiprymnodon. Распространён на побережье северо-восточного Квинсленда.
麝袋鼠（學名：Hypsiprymnodon moschatus），是哺乳綱下雙門齒目下的單科種，僅在近年才將其置放在目前的一個科內，麝袋鼠科，並與遠古時代的其他麝袋鼠共用此科。
这是一篇與有袋類相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
사향쥐캥거루(Hypsiprymnodon moschatus)는 오스트레일리아 북부 지역의 우림에서만 발견되는 유대류이다. 일부 학자들은 쥐캥거루과에 속하는 사향쥐캥거루아과(Hypsiprymnodontinae)에 포함되는 종으로 분류하기도 한다. 가장 최근의 분류는 선사시대 쥐캥거루 종들과 함께, 사향쥐캥거루과로 분류하고 있다.[1]
네발로 낮에만 움직이는 주행성 동물로 대형캥거루류(캥거루아목) 중에서 가장 작은 종이다. 사향쥐캥거루의 크기는 약 23cm로 털없는 꼬리를 갖고 있으며, 작은 무척추동물들처럼 땅에 떨어진 과일과 큰 씨앗을 먹는다.[2]
다음은 캥거루목의 계통 분류이다.[3]
캥거루목 웜뱃아목 웜뱃상과† Diprotodontidae
캥거루아목 쿠스쿠스아목 쿠스쿠스상과 주머니하늘다람쥐상과
