Corymbia ficifolia (prèviament conegut com a Eucalyptus ficifolia) és un dels arbres ornamentals més comunament plantats que estan relacionats amb la més àmplia família de les Mirtàcies. És un arbre nadiu d'una àrea molt restringida de les costes del sud d'Austràlia Occidental, tot i que no se la considera una espècie vulnerable en estat silvestre. Se l'anomena "Eucaliptus vermell" o "eucaliptus de flors vermelles" per les seves vistoses flors d'aquest color. No obstant, hi ha altres eucaliptus també de flor vermella que han adoptat el mateix nom popular.
Aquesta espècie té preferència pel sòl poc fèrtil i sorrenc, però és molt adaptable a un gran rang de condicions. Tot i això, no suporta fortes gelades o excessiva humitat. Està estretament relacionat amb Eucalyptus calophylla, molt més estès per tot el sud d'Austràlia Occidental. Són tan filogenèticament semblants que per a alguns especialistes és delicat separar-los taxonòmicament.
Corymbia ficifolia (prèviament conegut com a Eucalyptus ficifolia) és un dels arbres ornamentals més comunament plantats que estan relacionats amb la més àmplia família de les Mirtàcies. És un arbre nadiu d'una àrea molt restringida de les costes del sud d'Austràlia Occidental, tot i que no se la considera una espècie vulnerable en estat silvestre. Se l'anomena "Eucaliptus vermell" o "eucaliptus de flors vermelles" per les seves vistoses flors d'aquest color. No obstant, hi ha altres eucaliptus també de flor vermella que han adoptat el mateix nom popular.
Aquesta espècie té preferència pel sòl poc fèrtil i sorrenc, però és molt adaptable a un gran rang de condicions. Tot i això, no suporta fortes gelades o excessiva humitat. Està estretament relacionat amb Eucalyptus calophylla, molt més estès per tot el sud d'Austràlia Occidental. Són tan filogenèticament semblants que per a alguns especialistes és delicat separar-los taxonòmicament.
Corymbia ficifolia ist eine Pflanzenart aus der Gattung Corymbia innerhalb der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Sie kommt im Südwesten von Western Australia vor[1][2] und wird dort „Red-flowering Gum“ genannt.[3]
Corymbia ficifolia wächst als buschiger Baum, der Wuchshöhen von 2 bis 10 Metern erreicht.[2] Die Borke verbleibt am gesamten Baum, ist grau-braun bis rotbraun, schachbrettartig oder kurzfasrig und besitzt Drüsen. Im Mark sind Öldrüsen vorhanden.[4]
Bei Corymbia ficifolia liegt Heterophyllie vor. Die Laubblätter sind immer in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Die Blattspreite an jungen Exemplaren ist lanzettlich bis eiförmig und besitzt steife einfache Haare und steife Drüsenhaare. Die Blattspreite an mittelalten Pflanzen ist lanzettlich bis elliptisch, gerade, ganzrandig und matt grün. Der im Querschnitt schmal abgeflachte oder manchmal kanalförmige Blattstiel an erwachsenen Exemplaren ist 10 bis 20 Millimeter lang. Die Blattspreite an erwachsenen Exemplaren ist relativ dick, bei einer Länge von 7,5 bis 15 cm und einer Breite von 3 bis 5 cm breit-lanzettlich bis eiförmig, gerade, mit sich verjüngender oder gerundeter Spreitenbasis und spitzem, bespitztem oder stumpfen oberen Ende. Ihre Blattober- und -unterseite ist verschieden glänzend grün gefärbt. Die erhabenen oder kaum erkennbaren Seitennerven gehen in geringen Abständen in einem stumpfen Winkel vom Mittelnerv ab. Auf jeder Blatthälfte gibt es einen ausgeprägten, durchgängigen, sogenannten Intramarginalnerv; er verläuft in geringem Abstand am Blattrand entlang. Die Keimblätter (Kotyledonen) sind fast kreisförmig.[4]
Die Blütezeit reicht in Western Australia von Dezember oder Januar bis Mai.[2] Endständig auf einem bei einer Länge von 15 bis 25 Millimetern im Querschnitt stielrunden Blütenstandsschaft steht ein zusammengesetzter Blütenstand, der aus doldigen Teilblütenständen mit jeweils drei bis sieben Blüten besteht.[4]
Die keulen- oder kreiselförmige Blütenknospe ist 9 bis 13 Millimeter lang, 6 bis 8 Millimeter breit und nicht blau-grün bemehlt oder bereift. Die Kelchblätter bilden eine Calyptra, die bis zur Öffnung der Blüte (Anthese) vorhanden bleibt. Die glatte Calyptra ist kniescheibenförmig sowie schnabelförmig und schmaler als der glatte Blütenbecher (Hypanthium). Die Blüten sind cremefarben bis rosa oder rot.[4]
Die gestielte Frucht ist bei einer Länge von 25 bis 35 Millimetern und einem Durchmesser von 20 bis 30 Millimetern eiförmig und vierfächerig. Der Diskus ist eingedrückt und die Fruchtfächer sind eingeschlossen.[4]
Der regelmäßige oder seitlich abgeflachte, kahn- oder eiförmige Samen besitzt eine netzartige, matte bis seidenmatte, rotbraune Samenschale. Das Hilum befindet sich am oberen Ende des Samens.[4]
Das natürliche Verbreitungsgebiet von Corymbia ficifolia sind ausschließlich die Südküste und küstennahe Bereiche östlich und westlich von Albany in Western Australia.[1] In Western Australia kommt Corymbia ficifolia in den selbstständigen Verwaltungsbezirken Albany, Denmark, Manjimup und Plantagenet in den Regionen South West und Great Southern vor.[2]
Corymbia ficifolia gedeiht auf weißen und grauen Sand- oder sandigen Lehmböden, oft mit Kies. Er kommt bevorzugt an Hängen vor.[2]
Die Erstveröffentlichung erfolgte 1860 durch Ferdinand von Mueller unter dem Namen (Basionym) Eucalyptus ficifolia F.Muell. in Fragmenta Phytographiae Australiae, Volume 2 (13), S. 15. Das Typusmaterial weist die Beschriftung Prope litora aestuarii „Broken Inlet“ Novae Hollandiae austro occidentalis. Mx. auf.[3] Die Neukombination zu Corymbia ficifolia (F.Muell.) K.D.Hill & L.A.S.Johnson erfolgte 1995 unter dem Titel Systematic studies in the eucalypts. 7. A revision of the bloodwoods, genus Corymbia (Myrtaceae) in Telopea, Volume 6 (2–3), S. 245. Ein weiteres Synonym für Corymbia ficifolia (F.Muell.) K.D.Hill & L.A.S.Johnson ist Eucalyptus ficifolia var.carmina Blakely.[3][5][6]
Corymbia ficifolia dient als Zierpflanze in Gärten und Parks, sowie an Straßenrändern. Es gibt Sorten[3].
Corymbia ficifolia ist eine Pflanzenart aus der Gattung Corymbia innerhalb der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Sie kommt im Südwesten von Western Australia vor und wird dort „Red-flowering Gum“ genannt.
Corymbia ficifolia, commonly known as red flowering gum,[2] is a species of small tree that is endemic to the south-west of Western Australia. It has rough, fibrous bark on the trunk and branches, egg-shaped to broadly lance-shape adult leaves, flower buds in groups of seven, bright red, pink or orange flowers and urn-shaped fruit. It has a restricted distribution in the wild but is one of the most commonly planted ornamental eucalypts.
Corymbia ficifolia is a straggly tree that typically grows to a height of 10 m (33 ft) and forms a lignotuber. It has rough, fibrous brownish bark on the trunk and branches. The adult leaves are dull to slightly glossy, paler on the lower surface, egg-shaped to broadly lance-shaped, 70–130 mm (2.8–5.1 in) long and 25–50 mm (0.98–1.97 in) wide, tapering to a petiole 8–20 mm (0.31–0.79 in) long. The flower buds are arranged on the ends of branchlets on a branched peduncle 15–32 mm (0.59–1.26 in) long, each branch of the peduncle with seven buds on pedicels 13–27 mm (0.51–1.06 in) long. Mature buds are oval to pear-shaped, 12–18 mm (0.47–0.71 in) long and 6–8 mm (0.24–0.31 in) wide with a rounded to flattened operculum. Flowering occurs from December to May and the flowers are bright red to pink or orange. The fruit is a woody urn-shaped capsule 20–42 mm (0.79–1.65 in) long and 18–30 mm (0.71–1.18 in) wide with the valves enclosed in the fruit.[2][3][4][5]
The other two bloodwoods found in the south-west of Western Australia are C. haemotoxylon and marri (C. calophylla). Unlike C. ficifolia, they have tessellated bark rather than fibrous bark.
Red-flowering gum was first formally described in 1860 by Ferdinand von Mueller who gave it the name Eucalyptus ficifolia and published the description in his book, Fragmenta Phytographiae Australiae.[6][7] In 1995, Ken Hill and Lawrence Alexander Sidney Johnson changed the name to Corymbia ficifolia.[5][8]
In 2009, Parra-O and colleagues published a combined analysis of nuclear rDNA (ETS + ITS) and morphological characters published to clarify relationships within the genus Corymbia. C. ficifolia was shown to comprise a natural group with two other Western Australian species C. calophylla and C. haematoxylon. They classified the group as section Calophyllae within the subgenus Corymbia.[9]
The botanical Latin specific epithet ficifolia is from ficus meaning "fig" and folium, "a leaf", referring to the similarity of its leaves to some species of Ficus.[7][10]
The type specimen was collected from around the Broke Inlet by George Maxwell.[2]
Corymbia ficifolia grows in sandy soil in low forest on slopes and is restricted to a sub-coastal distribution south-east of Perth, east of Mount Frankland, Walpole and the Stirling Range.[2][11]
Red-flowering gum is one of the most widely cultivated of all eucalypts, both in Australia and overseas. It is best suited to temperate districts with low summer rainfall and is rarely reliable on the east coast of Australia. In suitable climates it is moderately fast-growing and is often larger and more vigorous in cultivation than in the wild. Eucalypts are difficult to grow from cuttings and are usually grown from seed. As a result, flower colour cannot be guaranteed, although some small forms have become available as grafted plants.[12]
In nature Corymbia ficifolia prefers infertile, sandy soils but it is readily adaptable to most temperate locations, provided it is not exposed to severe frost or sustained tropical damp. It is an ideal street tree as it is hardy, moderately fast growing, and rarely grows large enough to require pruning. The largest known single-stemmed tree of this species in the world (216.5 cm diameter) is located on Princes Street in Hamilton, New Zealand.[13] Because of its big and lovely colourful flowers, genetic improvement for cold resistance in Dublin area in Ireland is being carried out by collecting seeds from Western and Southern Australia in the coldest parts of Australia where it grows. In Ireland most of the plants were killed by severe frosts but the surviving shoots have been kept by tissue culture.[14]
Corymbia ficifolia, commonly known as red flowering gum, is a species of small tree that is endemic to the south-west of Western Australia. It has rough, fibrous bark on the trunk and branches, egg-shaped to broadly lance-shape adult leaves, flower buds in groups of seven, bright red, pink or orange flowers and urn-shaped fruit. It has a restricted distribution in the wild but is one of the most commonly planted ornamental eucalypts.
Corymbia ficifolia, o eucalipto rojo, eucalipto de flores rojas (previamente Eucalyptus ficifolia) es uno de los árboles ornamentales más comúnmente plantados que están relacionados con la más amplia familia de los Eucalyptus.
Es nativo de un área pequeña de las costas del sur de Australia Occidental (de apenas decenas de kilómetros) al este de la localidad de Walpole (430 km al sudeste de Perth), no es considerada vulnerable en estado salvaje.
En Australia se le denomina "red flowering gum" (eucalipto de flor roja) y este nombre se usa frecuentemente, pero generalmente no para indicar Corymbia ficifolia en particular como opuesto a los de su propia especie y otros árboles similares.
Hay varias especies de árboles parecidos con el mismo nombre común. El propio nombre es algo erróneo ya que si bien todos los eucaliptos florecen, muchas flores son rojas, Corymbia ficifolia no es un "eucalipto" (en inglés le llaman también "Gum"), en Australia le llaman al género Corymbia "Bloodwood" (palo de sangre o árbol de sangre), Corymbia ficifolia y sus flores pueden tener algunos tonos entre crema pálido, rosa, anaranjado o profundo carmesí.
En la naturaleza prefiere suelo infértil, arenoso, pero se adapta fácilmente a una gran diversidad de condiciones templadas, no se debe exponer a severas heladas o demasiada humedad tropical. Ideal como árbol de calle: algo resistente al frío, de moderado crecimiento, y no crece exageradamente como para requerir poda.
No se reproduce por estacas, pero lo hace bien de semilla, tarda alrededor de 7 años antes de que florezca por primera vez y 15-20 años para alcanzar su tamaño final que es de entre 2-8 m como máximo.
Para un jardinero casero comprar un eucalipto de flor roja del vivero es toda una aventura: porque podría no ser ficifolia, y el color de la flor no se ha domesticado en verdad -no hay manera de averiguar que color las flores adquirirán después de plantar un arbolito y hay que esperar hasta que alcance su madurez.
Corymbia ficifolia es una pariente estrecha del "eucalipto de puerto Gregorio" (Port Gregory Gum), o marri Corymbia calophylla. El marri está muy difundido en el sur de Australia Occidental. Aunque en la naturaleza puede crecer mucho más grande que Corymbia ficifolia (50 m), bajo cultivo este tamaño es raro.
Las dos especies son muy difíciles de separar taxonómicamente. Es necesario considerar un rango de factores, a tener en cuenta, máxime que se hibrida fácilmente y recordar que la especie es un concepto humano artificial que la naturaleza no siempre obedece.
Corymbia calophylla tiende a poseer:
Corymbia ficifolia:
Muchos ejemplares individuales son claramente una especie o la otra, pero aún expertos no siempre ven la diferencia, particularmente cuando muchos árboles cultivados se han hibridado.
Ambas especies son inusuales al crecer solo en primavera, lo cual significa que los brotes florales (que abren a fines del verano) están expuestos en el follaje y muy visibles. Ambas especies comparten el hábito de florecer de manera significativa solo en el segundo año; típicamente partes de un determinado árbol florecen un año y en otras partes el siguiente, pero esto varía enormemente. En un típico comportamiento de Corymbia, cada árbol parece tener sus hábitos particulares.
Corymbia ficifolia fue descrita por (F.Muell.) K.D.Hill & L.A.S.Johnson y publicado en Telopea 6: 245. 1995.[1]
Corymbia ficifolia, o eucalipto rojo, eucalipto de flores rojas (previamente Eucalyptus ficifolia) es uno de los árboles ornamentales más comúnmente plantados que están relacionados con la más amplia familia de los Eucalyptus.
Vista de la planta Botones florales.Le Corymbia ficifolia est une espèce d'arbre du genre Corymbia. C'est un des arbres d'ornement de la famille des Myrtaceae les plus communément plantés. Il est originaire d'une très petite zone côtière du sud de l'Australie-Occidentale (quelques dizaines de kilomètres de long) à l'est de Walpole (à 430 km au sud de Perth, mais il n'est pas considéré comme espèce menacée dans la nature.
Dans la nature Corymbia ficifolia préfère les sols stériles, les sols sablonneux, mais il est facilement adaptable à la plupart des endroits tempérés, à condition qu'il ne soit pas exposé à des gels sévères ou à des pluies tropicales. C'est un arbre idéal car il est rustique, à croissance modérément rapide et pousse rarement trop haut pour nécessiter un élagage.
Il est difficile à greffer, mais pousse bien à partir de semences, en tenant généralement environ 7 ans avant de fleurir pour la première fois et 15 à 20 ans pour atteindre à peu près sa pleine taille entre 2 et 8 m.
Il était précédemment classé parmi les Eucalyptus d'où son nom ancien nom Eucalyptus ficifolia.
Le Corymbia ficifolia est une espèce d'arbre du genre Corymbia. C'est un des arbres d'ornement de la famille des Myrtaceae les plus communément plantés. Il est originaire d'une très petite zone côtière du sud de l'Australie-Occidentale (quelques dizaines de kilomètres de long) à l'est de Walpole (à 430 km au sud de Perth, mais il n'est pas considéré comme espèce menacée dans la nature.
Dans la nature Corymbia ficifolia préfère les sols stériles, les sols sablonneux, mais il est facilement adaptable à la plupart des endroits tempérés, à condition qu'il ne soit pas exposé à des gels sévères ou à des pluies tropicales. C'est un arbre idéal car il est rustique, à croissance modérément rapide et pousse rarement trop haut pour nécessiter un élagage.
Il est difficile à greffer, mais pousse bien à partir de semences, en tenant généralement environ 7 ans avant de fleurir pour la première fois et 15 à 20 ans pour atteindre à peu près sa pleine taille entre 2 et 8 m.
Il était précédemment classé parmi les Eucalyptus d'où son nom ancien nom Eucalyptus ficifolia.
O eucalipto de flor [1] (Corymbia ficifolia, previamente Eucalyptus ficifolia) é unha árbore da familia Myrtaceae (a mesma familia na que se inclúen os eucaliptos verdadeiros). Emprégase coma ornamental en Galicia.
É nativo dunha área pequeniña das costas do sur de Australia Occidental (dunhas ducias de quilómetros) ao leste da localidade de Walpole (430 km ao sueste de Perth), porén non é considerada vulnerábel en estado salvaxe.
En Australia denomínana de "Red Flowering Gum" (eucalipto de flor vermella)
Hai varias especies de árbores semllantes co mesmo nome común. O propio nome é algo erróneo xa que aínda que todos os eucaliptos florean ou teñen flores son vermellas, Corymbia ficifolia non é un "eucalipto".
Na natureza prefire solos infértiles e areentos, mais adáptase de xeito doado a unha gran diversidade de condicións tépedas. Non atura as xeadas severas ou o exceso de humidade tropical.
Úsase coma ornamental coma árbore de beirarrúa: algo resistente ao frío, de moderado crecemento, non soe requirir poda.
Non se reproduce por esgallos, pero faino ben de semente, tarda ao redor de 7 anos antes de que floreza por vez primeira e 15-20 anos para acadar o seu tamaño final que é de entre 2–8 m como máximo.
Corymbia ficifolia foi descrita por (F.Muell.) K.D.Hill & L.A.S.Johnson e publicado en Telopea 6: 245. 1995.[2]
O eucalipto de flor (Corymbia ficifolia, previamente Eucalyptus ficifolia) é unha árbore da familia Myrtaceae (a mesma familia na que se inclúen os eucaliptos verdadeiros). Emprégase coma ornamental en Galicia.
Vista da planta Botóns florais.Corymbia ficifolia là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được (F.Muell.) K.D.Hill & L.A.S.Johnson mô tả khoa học đầu tiên năm 1995.[1]
Corymbia ficifolia là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được (F.Muell.) K.D.Hill & L.A.S.Johnson mô tả khoa học đầu tiên năm 1995.