Amanitaceae

Les Amanitàcies (Amanitaceae) són una família de fongs basidiomicets. La família, comunmen anomenada la família Amanita, és de l'ordre dels Agaricals. Bàsicament consisteix en el gènere Amanita, però també inclou el gèneres Limacella i Torrendia.

Algunes espècies notables d'amanitàcies

• Amanita caesarea, Ou de reig
• Amanita muscaria, Reig bord
• Amanita pantherina, Pigat
• Amanita phalloides, Farinera borda

Enllaços externs

• Informació sobre les amanitàcies
• Imatges
• Més imatges
• Pàgina molt completa

Muchomůrkovité (Amanitaceae) je čeleď hub.^[1]

Rody

• Amanita – muchomůrka
• Amarrendia
• Catatrama
• Limacella – slizobedla

Reference

1. ↑ BioLib – Amanitaceae

Fluesvamp-familien (Amanitaceae) er en tidligere, systematisk placering inden for Bladhat-ordenen^[1] . Familien omfatter bl.a. vore giftigste svampe. Alle er lamelsvampe, dvs. hvor frugtlegemet er en paddehat med lameller på undersiden.

• Fluesvamp (Amanita)

Note

Die Wulstlingsverwandten (Amanitaceae) sind eine Pilzfamilie aus der Ordnung der Champignonartigen (Agaricales). Die Stellung der Familie wird in der Literatur unterschiedlich dargestellt. Einige Autoren stellen einzelne oder alle Gattungen dieser Familie zu den Dachpilzverwandten (Pluteaceae).

Merkmale

Die Fruchtkörper der Wulstlingsverwandten sind Blätterpilze oder knollen- bzw. keulenförmig ausgebildet sein. Das Hymenophor ist als Lamellen oder gekammerte Gleba ausgebildet. Die blätterpilzartigen Formen besitzen ein Velum universale, manchmal auch ein Velum partiale. Das Velum universale kann als Volva oder als Flocken oder Schuppen auf der Huthaut zurückbleiben oder verschleimen. Das Sporenpulver ist weiß bis grünlich, die Sporen sind rundlich, oval oder elliptisch, meist glatt oder feinwarzig, amyloid oder inamyloid.

Ökologie

In der Familie kommen Saprobionten, Parasiten und Ektomykorrhiza-Bildner vor.

Systematik

Zu den Wulstlingsverwandten werden etwa 7 Gattungen gestellt, von denen in Europa folgende vorkommen:

• Wulstlinge (Amanita)
• Schleimschirmlinge (Limacella)
• Limacellopsis
• Saproamanita
• Zhuliangomyces

Quellen

• Egon Horak: Röhrlinge und Blätterpilze in Europa. 6. völlig neu bearbeitete Auflage. Elsevier - Spektrum Akademischer Verlag, München 2005, ISBN 978-3-8274-1478-6 (557 Seiten).

• Achim Bollmann, Andreas Gminder, Peter Reil: Abbildungsverzeichnis europäischer Großpilze. In: Jahrbuch der Schwarzwälder Pilzlehrschau. 4. Auflage. Volume 2. Schwarzwälder Pilzlehrschau, 2007, ISSN 0932-920X (301 Seiten; Verzeichnis der Farbabbildungen fast aller europäischen Großpilze (> 5 mm) inkl. CD mit über 600 Gattungsbeschreibungen).

Weblinks

– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

The Amanitaceae is a family of mushroom-forming fungi. Amanita Pers. is one of the most specious and best-known fungal genera.^[1] The family, also commonly called the amanita family, is in order Agaricales, the gilled mushrooms. The family consists primarily of the large genus Amanita, but also includes the smaller genera Amarrendia, Catatrama, Limacella, Limacellopsis, Saproamanita, Torrendia and Zhuliangomyces. Both Amarrendia and Torrendia are considered to be synonymous with Amanita but appear quite different because they are secotioid.

The species are usually found in woodlands. The most characteristic emerge from an egg-like structure formed by the universal veil.

This family contains several species valued for edibility and flavor, and other deadly poisonous ones. More than half the cases of mushroom poisoning stem from members of this family. The most toxic members of this group have names that warn of the poisonous nature, but others, of varying degrees of toxicity, do not.

Some notable species

• Amanita caesarea, Caesar's mushroom
• Amanita muscaria, fly agaric
• Amanita rubescens, blusher
• Amanita pantherina, panther cap
• Amanita phalloides, death cap.
• Amanita velosa, orange spring amanita.
• Amanita virosa, destroying angel
• Limacella bangladeshana, first limacella in Bangladesh
• Limacella solidipes, ringed limacella

See also

• List of Agaricales families
• List of Amanita species
• List of Basidiomycota families

References

La amanitacoj (Amanitaceae) estas familio de fungoj el la ordo de agarikaloj. Plejmulto da specioj havas agarikecan aspekton, kun liberaj lamenoj, kies strukturo estas diverĝa, kaj blankan sporaron. Plejparte temas pri ektomikorizaj fungoj, do simbiozuloj de arboj. Unu el la genroj estas la amanito (Amanita), kaj ekzemplo de aparte konata specio la muŝamanito aŭ muŝmortiga amanito (A. muscaria), somera kaj aŭtuna arbara, venena fungo. Alia genro estas la limacelo (Limacella).
En tiu familio troviĝas manĝeblaj, tre bongustaj fungoj, sed ankaŭ la plej venenaj, i. a. en la grupo de la falusforma amanito (Amanita phalloides), pro kiu ĉiujare mortas dekoj da fungomanĝantoj en ambaŭ hemisferoj.

Grupeto da muŝoamanitoj

Catatrama estas funga genro el Amanitacoj. Unutipa genro, ĝi enhavas nur unu specion nome Catatrama costaricensis, kiu troviĝas en arbaroj de Quercus pilarius en Kostariko.

Aliaj projektoj

Amanitaceae es una familia de hongos basidiomicetos del orden Agaricales. El género más conocido de la familia, y que le otorga su nombre, es Amanita, pero también incluye a Limacella.^[1]​^[2]​ La situación taxonómica de estos géneros es discutida y unos autores los consideran dentro de Pluteaceae y otros de Agaricaceae. Morfológicamente, se trata de setas cuyo sombrero es ovoideo, al menos cuando son jóvenes, especialmente cuando mantienen el velo universal. Ecológicamente, surgen en bosques de pinos y frondosas. Algunas de sus especies son comestibles, y otras muy venenosas; de hecho, un buen número de intoxicaciones por hongos proceden de la ingestión de especies del grupo.^[3]​

Taxonomía

Algunas especies comunes son:

• Amanita caesarea, comestible tras cocción.
• Amanita muscaria, tóxica
• Amanita rubescens, comestible tras cocción.
• Amanita pantherina, tóxica
• Amanita phalloides, tóxica
• Amanita velosa, comestible tras cocción.
• Amanita virosa, tóxica
• Limacella solidipes

Referencias

Amanitaceae perretxiko-onddoen onddoen familia da. Amanita familia ere deitzen zaio, Agaricales, perretxikoak nahastuta.

Espezie nabarmen batzuk

• Amanita caesarea
• Amanita muscaria
• Amanita rubescens
• Amanita pantherina
• Amanita phalloides
• Amanita velosa
• Amanita virosa
• Limacella solidipes

Kärpässienet ja limalakit (Amanitaceae) on helttasieniin kuuluva sieniheimo.^[1] Siihen kuuluu viisi sukua.

Suvut

• Kärpässienet (Amanita)^[2]
• Amarrendia^[3]
• Catatrama^[4]
• Limalakit (Limacella)^[5]
• Torrendia^[6]

Lähteet

Les Amanitaceae (Amanitacées) sont une famille de champignons basidiomycètes du clade II Pluteoïde de l'ordre des Agaricales. Dans le genre le plus important, l'espèce la plus connue est probablement Amanita muscaria, mais aussi Amanita phalloides qui passe pour une espèce des plus toxiques, quasi toujours mortelle. Le sporophore des amanitacées est lamellé, généralement ovoïde émergent, ensuite convexe immature et enfin plus ou moins étalé. Les sporophores portent souvent, mais pas tous, une volve et/ou un anneau, plus ou moins tenaces. Les lames sont, sauf exception, blanches, rarement jaunes.

Description

Le genre Amanita

Aucune caractéristique macroscopique n'est à elle seule déterminante de ce genre^[1]. Ce sont des espèces dont les sporophores sont lamellés, généralement ovoïdes puis convexes et enfin plus ou moins étalés. Ils portent souvent, mais pas tous, une volve et/ou un anneau, plus ou moins tenaces. Les lames sont, sauf exception, blanches ainsi que la sporée. Le genre est divisé en deux sous-genres et sept sections.

Le genre Amarrendia

Les espèces du genre Amarrendia sont hypogées. À l'heure actuelle, ce genre n'est connu seulement qu'en Australie. Les travaux moléculaires ont exclu plusieurs espèces hypogées attribuées à l'origine au genre Amarrendia et morphologiquement semblables. Elles n'appartiennent plus aux Amanitaceae.

Le genre Limacella

Les espèces du genre Limacella sont fortement différenciées du genre Amanita par leur mode de développement. Un voile membraneux partiel est présent chez certaines espèces.

Le genre Torrendia

Les espèces du genre Torrendia sont originaires des régions méditerranéennes et d'Australie. Le genre Torrendia semble avoir des ancêtres communs avec les espèces de la section Caesareae du genre Amanita^[2]. C'est un genre sécotioïde.

Taxinomie

Classification phylogénétique

Situation des Amanitaceae dans le Clade II Pluteoïde

Depuis 2006 le clade des Agaricales est divisé en 6 clades :

Classification classique

Limacella guttata, la limacelle lenticulaire

Liste des genres de la famille des Amanitaceae

La famille comprend les cinq genres suivants : (elle y inclut les sous-genres et les espèces types pour les xxx espèces d'amanites)^[3]

Liste des genres

Selon Catalogue of Life (4 novembre 2020)^[4] :

• genre Amanita
• genre Amarrendia
• genre Aspidella
• genre Catatrama
• genre Limacella
• genre Limacellopsis
• genre Saproamanita
• genre Zhuliangomyces

Selon BioLib (4 novembre 2020)^[5] :

• genre Amanita Pers.
• genre Amarrendia Bougher & T. Lebel
• genre Catatrama Franco-Mol.
• genre Limacella Earle

• Amanita muscaria

• Aspidella aureofloccosa

• Limacella guttata

• Saproamanita vittadinii

Références taxinomiques

• (en) Référence BioLib : Amanitaceae (consulté le 4 novembre 2020)
• (en) Référence Catalogue of Life : Amanitaceae (consulté le 11 décembre 2020)
• (en) Référence Index Fungorum : Amanitaceae E.-J. Gilbert 1940 (+ MycoBank) (consulté le 4 novembre 2020)
• (fr+en) Référence ITIS : Amanitaceae (consulté le 4 novembre 2020)
• (en) Référence NCBI : Amanitaceae (taxons inclus) (consulté le 4 novembre 2020)
• (en) Référence Tree of Life Web Project : Amanitaceae (consulté le 4 novembre 2020)
• (en) Référence Index Fungorum : Amanitaceae R. Heim ex Pouzar 1983 (Nom accepté: Amanitaceae E.-J. Gilbert 1940) Non Valide (+ MycoBank) (consulté le 4 novembre 2020)

Notes et références

Jamur Kikik atau Amanita junguilea (Amanitaceae) adalah jenis jamur dengan tubuh buah berwarna kekuningan, memiliki Cap berdiameter 3 – 6 cm berwarna kuning pada bagian tepi dan agak kecoklatan di bagian tengah (sentral). Pada permukaan atas Cap terdapat butiran-butiran yang lengket. Bagian bawah berbilah, berwarna putih dan agak lembap. Tangkai di tengah berwarna putih. Volva berbentuk bolbus kenyal, tanpa cincin. jamur ini memiliki panjang 4 – 8 cm dengan diameter 0,5 cm.

Jamur Kikik ditemukan di kawasan hutan primer kawasan TNKS di daerah Sungai Piring Desa Napalicin Kecamatan Rawas Hulu Sumatra Selatan^[1]. Jamur ini tumbuh di permukaan tanah yang lembap pada daerah yang tinggi. Jamur ini beracun dan dapat memabukkan, tetapi ada penawarnya yaitu tangkai dari jamur ini.

Spesies Amanitaceae

Spesies Amanitaceae disebut juga keluarga Amanita. Spesies ini terdiri dari Amanita, Amarrendia, Catatrama, Limacella, dan Torrendia. Spesies ini dapat ditemukan di hutan. Beberapa spesies dapat dimakan dan memiliki rasa. Lebih dari setengah kasus keracunan jamur berasal dari anggota spesies ini. Spesies yang paling beracun dari kelompok ini memiliki nama bersifat racun. Spesies ini memiliki hampir 500 jenis dan varian ^{[2] [3]}, anatara lain:

• Caesarea Amanita
• Muscaria Amanita
• Rubescens Amanita
• Amanita pantherina
• Phalloides Amanita
• Amanita Velosa
• Amanita virosa
• Limacella solidipes

Macam jamur

• Khamir
• Jamur ulat
• Jamur Bulan
• Jamur Kikik
• Jamur Kuping Kongop
• Jamur Kuping Pimir
• Boletus sp (Boletaceae)
• Suillus bovinus (Boletaceae)
• Jamur Telok Pipit
• Chantharellus cibarius (Chantharellaceae)
• Jamur Karang
• Clavariadelphus truncatus (Clavariaceae)
• Dacrymyces deliquescens (Dacrymycetaceae)
• Exidia galandulosa (Exiidiaceae)
• Jamur otak
• Helvella monochella (Helvellaceae)
• Hydnum repandum (Hydnaceae)
• Hygrophorus hypotejus (Hygrophoraceae)
• Jamur Taoun
• Hygrocybe punicea (Hygrophoraceae)
• Lepiota procera (Lepiotaceae)
• Jamur Terompet /Jamur Sarang Burung
• Polyporus giganteus (Polyporaceae)
• Pycnoporus cinnabarinus (Polyporaceae)
• Lactarius pyrogalus (Russulaceae)
• Russula sp (Russulaceae)
• Russula nygricans (Russulaceae)
• Hypoloma capnoides (Strophariaceae)
• Theleophora terestris (Theleophoraceae)
• Jamur cabe
• Jamur awan
• Jamur Kelapa
• Collybia sp (Tricholomataceae)
• Jamur Tiram
• Jamur akar

Referensi

Pranala luar

• 10 poisonous mushroom to watch out four in britain
• (Indonesia) Magic mushroom termasuk jenis narkoba
• Jamur Kikik di Index Fungorum.
• Amanita studies site with 510+ taxa treated

Serksætt eða reifasveppsætt (fræðiheiti: Amanitaceae) er ætt hattsveppa og inniheldur þrjár ættkvíslir. Helst þeirra eru serkir (Amanita). Flestar tegundir vaxa í skóglendi. Ungir sveppir eru hjúpaðir hulu sem verður slíður við rót stafsins þegar þeir stækka upp úr henni.

Þessi líffræðigrein er stubbur. Þú getur hjálpað til með því að bæta við greinina.

Le amanitaceae (Amanitaceae Pers., 1797) costituiscono una famiglia di funghi basidiomiceti appartenente all'ordine Agaricales.^[1]

Descrizione

I funghi appartenenti a questa famiglia possiedono un cappello largo ornato da squame, residue dal velo generale. Le lamelle sono di solito bianche, non annesse al gambo, il quale è slanciato, cilindrico e con una base bulbosa ricoperta da una volva più o meno evidente. Le spore emesse da questi funghi sono bianche ed ellittiche.^[2]

Tassonomia

Generi

• Amanita (incl. Amanitopsis)
• Amarrendia
• Catatrama
• Limacella

Galleria d'immagini

• Amanita rubescens

• Amanita vaginata var. fulva

• Limacella subfurnacea

• Volvaria bombycina

Note

Amanitaceae sunt familia fungorum ordinis Agaricalium. Principale familiae genus est Amanita, et alia familiae genera sunt Catatrama et Limacella. Studia mycologica magnam diversitatem in eorum definitionibus familiae exhibent, atque grave et recentissimum, Index fungorum, hos fungos in Pluteaceas digerit; ea diu in Agaricaceas digesta sunt.

Species in terris silvestribus plerumque habitant. Eae ex structura ovi simili ex rica universa (vel involucro universo) emergunt.

Intra familiam sunt species quae edibilitate et sapore magnopere aestimantur exque contrario species cui est venenum mortiferum. Plus quam dimidium eventuum veneficiorum a fungis effectorum ex singulis huius familiae sunt. Mortiferissimis huius familiae singulis sunt nomina quae de veneno monent, sed aliis, toxicitatis^? variabilis, non sunt.

Nonnullae species notabiles in Amanitaceis

• Amanita caesarea
• Amanita muscaria
• Amanita rubescens
• Amanita pantherina
• Amanita phalloides
• Amanita velosa
• Amanita virosa

Nexus interni

• Index familiarum Agaricalium

Nexus externi

• De plus quam 500 taxibus Amanitarum apud situm pluto.njcc.com
• Photogrammata fungorum apud situm infochembio.ethz.ch

Mušmiru dzimta (Amanitaceae) pieder bazīdijsēnēm.^[1] Dzimtā ietilpst vairāk nekā 540 sugu, no kuriem vairāk nekā 500 sugu pieder mušmiru ģintij. Daļa no sugām ir toksiskas un pat nāvējoši indīgas sēnes, tajā skaitā zaļā mušmire (Amanita phalloides), baltā mušmire (Amanita virosa) un Amanita verna, toties dzimtā ir arī neēdamās un arī ēdamās sēnes, piemēram, Amanita caesarea.

Atsauces

Amanitacaea is een familie van paddenstoelen uit de orde Agaricales waartoe de onder andere de Vliegenzwam behoort.

Onderstaande geslachten worden onderscheiden in Index Fungorum van 2008:

• Agaricus Raf. 1830
• Amanita Pers. 1797
• Amanitaria E.-J. Gilbert 1941
• Amanitella Earle 1909
• Amanitella Maire 1913
• Amanitina E.-J. Gilbert 1940
• Amanitopsis Roze 1876
• Amarrendia Bougher & T. Lebel 2002
• Amidella E.-J. Gilbert 1940
• Amplariella E.-J. Gilbert 1940
• Ariella E.-J. Gilbert 1941
• Aspidella E.-J. Gilbert 1941
• Boletium Clem. 1909
• Catatrama Franco-Mol. 1991
• Gilbertia Donk 1934
• Leucomyces Earle 1909
• Limacella Earle 1909
• Myxoderma Fayod ex Kühner 1926
• Pseudofarinaceus Battarra ex Kuntze 1891
• Torrendia Bres. 1902
• Vaginaria (Forq.) Sacc. 1887
• Vaginarius Roussel 1806
• Vaginata Nees ex Gray 1816
• Venenarius Earle 1909
• Volvella E.-J. Gilbert & Beeli 1941
• Volvoamanita (Beck) E. Horak 1968
• Volvoboletus Henn. 1898

Zie de categorie Amanitaceae van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.

Muchomorowate (Amanitaceae R. Heim ex Pouzar) – rodzina grzybów znajdująca się w rzędzie pieczarkowców^[2].

Charakterystyka

Grzyby kapeluszowe o mięsistym i centralnie osadzonym kapeluszu. Hymenofor w postaci wolnych i cienkich blaszek. Trzon zazwyczaj z pierścieniem. Wysyp zarodników biały, zarodniki gładkie^[3].

Systematyka

Rodzina Amanitaceae jest zaliczana według "Catalogue of Life: 2009 Annual Checklist" do rzędu pieczarkowców (Agaricales) i należą do niej rodzaje^[2]:

• Amanita Pers. 1797 – muchomor
• Catatrama Franco-Mol. 1991
• Limacella Earle 1909 – muchomornica

Polskie nazwy na podstawie pracy Władysława Wojewody z 2003 r^[4].

Przypisy

Amanitaceae (ou família dos amanitas) é uma família de fungos pertencentes à ordem Agaricales. A família é composta essencialmente pelo género Amanita. Inclui, no entanto, os géneros menos representativos Limacella e Torrendia.^[1]

Os trabalhos na área da micologia apresentam uma grande divergência no que diz respeito às definições de famílias, e o Index fungorum classifica estes fungos como parte da família Pluteaceae. Durante muito tempo, foram considerados como pertencentes à família Agaricaceae.

As espécies deste grupo são normalmente encontradas em bosques, onde emergem a partir do solo de estruturas em forma de ovo, formadas pelo micélio.

Esta família contém várias espécies conhecidas pela sua comestibilidade e sabor, enquanto outras são conhecidas pelo seu veneno mortal. Mais de metade dos casos de envenenamento por cogumelos advém da ingestão de membros deste grupo.

Algumas das espécies em Amanitaceae

• Amanita caesarea, cogumelo-dos-césares
• Amanita muscaria
• Amanita rubescens
• Amanita pantherina
• Amanita phalloides
• Amanita velosa
• Amanita virosa
• Limacella solidipes

Amanita caesarea.

Referências

Amanitaceae Edouard-Jean Gilbert (1940)^[1] este o familie de ciuperci a încrengăturii Basidiomycota, din clasa Agaricomycetes și în ordinul Agaricales, cuprinzând 5 genuri, în primul rând cel de tip Amanita. Familia este răspândită pe toate continentele (în afară de Antarctida) și apare preponderent în păduri de foioase și de conifere cât și prin pășuni tufișuri sau livezi și parcuri, din primăvară până în toamnă.^[2][3]

Descriere

• Pălăria: Bureții acestei familii au inițial formă de ou, învelit în așa numitul velum universale, mulți conțin în plus un velum partiale. Cuticula este în mod normal uscată și poartă solzi trecători (exceptie sunt câteva specii mucoase din genul Limacella).
• Lamelele: sunt albe, destul de subțiri, aglomerate, și libere, adică neaderate la picior.
• Sporii: sunt albi până verzui, netezi până slab verucoși, amilozi (ce înseamnă colorabilitatea structurilor tisulare folosind reactivi de iod) sau neamilozi (nu se decolorează cu reactivi de iod).
• Piciorul: se subțiază spre pălărie și prezintă cu excepția subgenului Amanita sect. Vaginatae un inel și bulb. Se dezvoltă mereu dintr-o volvă mai mult sau mai puțin marcantă.
• Carnea: este destul de moale, de miros și gust nu neplăcut.^[4]

Genurile familiei

Această familie cuprinde după Catalogue of Life 5 genuri:^[5]

• Amanita: cu 7 secții^[6]
• Amarrendia: se dezvoltă numai în Australia și subteran ca trufele.^[7]
• Catatrama: conține numai o singură specie, Catatrama costaricensis, găsită în Costa Rica 1991.^[8]
• Limacella: conține aproximativ 40 de specii care seamănă parțial foarte mult cu specii de genul Lepiota sau Macrolepiota.^[9]
• Torrendia: conține 5 specii, foarte asemănătoare subgenului Amanita sect. Caesareae.^[10] Tipul de specie Torrendia pulchella a fost prim-descrisă de renumitul micolog italian Giacomo Bresadola în 1902.

Genurile Amanitaceae în imagini (selecție)

• Amanita caesarea

• Amanita crocea

• Amanita ovoidea

• Amanita regalis

• Amanita spissa

• Amanita virosa

• Amanita vittadinii

• Limacella guttata

• Limacella illinita

• Torrendia pulchella

Note

Legături externe

• Materiale media legate de Amanitaceae la Wikimedia Commons

Amanita (mušnica)
Limacella (spolzenka)
Torrendia

Mušničarke (znanstveno ime Amanitaceae) so družina gliv iz reda lističark (Agaricales) s klobukom in belimi, prostimi lističi. Trosni prah je bel, bet pa ima v večini primerov zastiralce ter pri dnu ostanke zunanje ovojnice.

Večina gliv iz te družine je strupenih, vendar to ni pravilo, saj so nekatere užitne, nekatere pa pogojno užitne.

Glej tudi

• gobani

Amanitaceae är en familj av svampar inom ordningen skivlingar. Ibland sammanförs den med familjen Pluteaceae,^[3] till vilken bland annat hjortskölding (Pluteus cervinus) räknas. Dess arter återfinns vanligtvis i skogsbygder.

Släkten och grupperingar

Kamskivlingar (Amanitopsis) räknades tidigare som ett eget släkte inom Amanitaceae, sedan som ett undersläkte till flugsvampsläktet (Amanita), men numera räknas kamskivlingar som en sektion av Amanita ssp Vaginatae.^[2][4] Kamskivlingarna kan särskiljas från flugsvamparna genom att de unga individerna saknar den hinna över skivorna på undersidan av hatten som sedan utvecklas till fotens ring.^[5] Brun kamskivling (Amanita fulva) är en av de vanligaste kamskivlingsarterna.

Amarrendia och Torrendia räknas idag som egna släkten, men vissa egenskaper pekar på att de också kan vara undersläkten till flugsvampsläktet. Limacella är dock ett eget släkte, som bland annat skiljer sig från flugsvampar i utvecklingen av skivorna och stödstrukturerna i hatten.^[2]

Referenser

1. ^ Pouzar Z. (15 april 1983). ”Taxonomic and nomenclatural notes on some families of larger fungi” (på Engelska). Ceská Mykologie "37" (3): ss. 172–76.
2. ^ [a b c d e f] Tulloss, Rodham E.;Yang, Zhu-liang (10 oktober 2009). ”Studies in the Genus Amanita Pers. (Agaricales, Fungi)”. http://pluto.njcc.com/~ret/amanita/mainaman.html. Läst 12 februari 2010.
3. ^ Encyclopædia Britannica Online 2010: Agaricales. Läst 2010-02-12.
4. ^ Matli, F (2006). ”Intressanta fynd av kamskivlingar”. Svensk Mykologisk Tidskrift 27 (2): sid. 11–16. http://www.svampar.se/bildarkiv/SMT_2006_2_kamskivlingar.pdf. ^{[död länk]}
5. ^ Lohmeyer, Till R.; Künkele Ute, Sahlin Olle (2008). Svampar: [plockning och artbestämning: mer än 600 arter]. Bath: Parragon. sid. 61. Libris 10946068. ISBN 978-1-4075-2405-4 (inb.)

Amanitaceae, lamelli mantarlar (Agaricales) takımından bir mantar familyası.

Cinsler

• Amanita
• Limacella
• Torrendia

• 1 Морфологія
• 2 Екологія
• 3 Практичне значення
• 4 Примітки
• 5 Джерела

1. ↑ ^{а б} За даними «Словника грибів Ейнсуорта і Бісбі» (Kirk P.M., Cannon P.F. et all. Ainsworth & Bisby’s Dictionary of the Fungi (10th edition). — Wallingford (UK) : CABI Europe-UK, 2008. — ISBN 978-0-85199-826-8.)

Amanitaceae là một họ nấm trong bộ Agaricales. Bộ này gốm chủ yếu là chi Amanita, nhưng cũng bao gồm các chi Torrendia, Catatrama và Limacella.

Một vài loài trong Amanitaceae

• Amanita caesarea, Caesar's mushroom
• Amanita muscaria, fly agaric
• Amanita rubescens, blusher
• Amanita pantherina, panther cap
• Amanita phalloides, death cap.
• Amanita velosa, orange spring amanita.
• Amanita virosa, destroying angel
• Limacella solidipes, ringed limacella

Tham khảo

Liên kết ngoài

• Amanitaceae trên Index Fungorum.
• Amanita studies site with 510+ taxa treated

Bài viết liên quan đến bộ nấm Agaricales này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

распространение Amanitaceae

Систематика
на Викивидах

Изображения
на Викискладе

Амани́товые или Мухомо́ровые (лат. Amanitaceae) — семейство грибов порядка Агариковых. Некоторые исследователи относят роды мухоморовых к сем. Плютеевых (Pluteaceae), другие (С. П. Вассер) объединяют сем. Мухоморовые и Плютеевые в порядок Аманитальные (Amanitales), согласно 10 изданию Словаря грибов^[1] оба семейства относятся к порядку Агариковых.

Морфология

Плодовые тела шляпконожечные, центральные, развиваются по гемиангиокарпному, бивелангиокарпному или пилеокарпному типу.

Шляпка мясистая, иногда тонкомясистая, к ней часто пристают различного вида плёнки или хлопья, оставшиеся от общего покрывала.

Мякоть мясистая, иногда хрупкая, белая или беловатая, на срезе обычно не изменяется, но есть виды с окисляющейся мякотью (мухомор серо-розовый), вкус слабо выражен, запах отсутствует или имеется специфический.

Гименофор пластинчатый, пластинки почти всегда белые, свободные или слабо приросшие, иногда с коллариумом.

Ножка хорошо выраженная, цилиндрическая, высокая, внизу с утолщением, часто с клубневидным основанием, выполненная или полая, основание может быть прикрыто вольвой, в средней или верхней части на ножке имеется кольцо (это характерно не для всех представителей), иногда отваливающееся по мере роста гриба.

Остатки покрывал: вольва различных типов — плёнчатая, хорошо развитая, или в виде хрупких приросших колец, может исчезать с возрастом, реже совсем отсутствует; кольцо плёнчатое, сохраняется или исчезает с возрастом, у некоторых представителей (подрод Поплавок) отсутствует. На шляпке может иметься слизистое покрывало (у рода Limacella).

Споры белые, округлой или эллиптической формы, иногда цилиндрические, амилоидные или неамилоидные, не цианофильные гладкие или слегка шероховатые, без поры прорастания, с двумя ядрами.

Трама пластинок билатерального типа, реже неправильного или инверсного (у зрелых плодовых тел рода Limacella). Трама мякоти шляпок мономитическая, гифы неамилоидные.

Базидии четырёхспоровые, реже двухспоровые, булавовидные, цистиды обычно отсутствуют, у некоторых видов имеются хейлоцистиды.

Экология

Аманитовые — почти все микоризообразователи с деревьями, за исключением отдельных видов рода Limacella. Обитают в хвойных и лиственных лесах, древесных насаждениях (иногда и в степной зоне), реже в степях. Распространены на всех континентах, кроме Антарктиды, большинство видов распространены в Голарктике.

Практическое значение

Некоторая часть видов семейства токсична и даже смертельно ядовита (бледная поганка Amanita phalloides, весенняя поганка Amanita verna и мухомор вонючий Amanita virosa), есть несъедобные и съедобные виды, некоторые из них высоко ценятся (цезарский гриб).

Примечания

鵝膏菌科（学名：Amanitaceae）是傘菌綱傘菌目的一個科，包含多种蕈類。本科最大的屬為鵝膏菌屬。

真菌學的研究顯示在傘菌目下面，各科之間的定義有著非常大的歧異度；並且現今的權威性網站Index Fungorum將這些真菌歸類為光柄菇科的一部份。在很長的一段時間，本科被放在傘菌科底下。

本科的物種通常可在森林裡找到；子實體是從有普遍面紗構造組成的蛋型構造中生成。

本科包含各種可食用或美味的物種，其他則有致死的毒性。超過一半的菇類致死案例全部是出自本科的物種。最毒的一些物種在命名時會出現本物種有毒的警告，但其他毒性有變化度的物種則沒有這種警告。

鵝膏菌科中的一些有名物種

• Amanita caesarea（白橙蓋鵝膏）
• Amanita muscaria（毒蠅傘）
• Amanita rubescens （赭蓋鵝膏菌）
• Amanita pantherina（豹斑鵝膏）
• Amanita phalloides（毒瓢蕈）
• Amanita velosa （orange spring amanita）
• Amanita virosa（鱗柄白鵝膏）
• Limacella solidipes（ringed Limacella）

外部連結

• Amanitaceae information
• Picture of mushrooms
• More pictures of mushrooms
• Amanita studies site with 510+ taxa treated
• Index fungorum

• テングタケ属 Amanita
• ヌメリカラカサタケ属 Limacella

テングタケ科（Amanitaceae）はハラタケ目に分類されるキノコの科のひとつ。そのほとんどが菌根菌であるため、単生、もしくは散生で発生する。傘は円形で、条線があるものやイボ状の突起があるものもある。胞子紋は白色。柄はまっすぐ伸び、傘の中心に付く。傘と柄は容易に分離し、成菌の多くは明確なつばとつぼを持つ。ごく一部で食用となるものもあるが、有毒種の割合が圧倒的に多く、ドクツルタケやタマゴテングタケ等致命的な猛毒菌もある。

下位分類[編集]

テングタケ属（Amanita）

代表的なものにテングタケやベニテングタケ、タマゴタケなどがある。中でも特に有名なベニテングタケは、その派手な色彩から猛毒と考えられがちだが、同属のドクツルタケやタマゴテングタケに比べてその毒性ははるかに弱く、少量の摂取なら重篤な中毒に陥ることはまずない。が、非常に毒性の強いα-アマニチンはやはり含まれるので、安易に摂食すべきではない。テングタケの傘表面には多量のイボテン酸（旨味成分でもある）が含まれており、乾燥すると脱炭酸してムッシモールとなる。これらを摂取すると双方が中枢神経系の抑制伝達物質であるγアミノ酪酸（GABA）の機能を阻害し、結果、GABA受容体に作用して精神錯乱や譫妄症状を引き起こす。テングタケの10～15％程度であるが、ベニテングタケにもイボテン酸が含まれる。テングタケ属の亜属には、テングタケ亜属とマツカサモドキ亜属がある。

テングタケ亜属

ベニテングタケ（有毒）、タマゴタケ（食用）、カバイロツルタケ（食用）など

マツカサモドキ亜属のキノコ

タマゴテングタケ（猛毒）、ドクツルタケ（猛毒）、ガンタケ（微毒）など

ヌメリカラカサタケ属（Limacella）

ヌメリカラカサタケとチャヌメリカラカサタケは、日本でも秋の落葉樹林でしばしば観察できる。テングタケ属と違い、つば、つぼがはっきりしない。鱗片状にささくれ立った傘には粘性がある。毒はなく食用にもなるが、粉臭い。近年でも数種の再分類がなされるなど不確定な要素が多い分類群である。

ギャラリー[編集]

• ベニテングタケ（有毒）

• タマゴタケ（食用）

• カバイロツルタケ（食用）

• タマゴテングタケ（猛毒）

• ドクツルタケ（猛毒）

• ガンタケ（微毒）

テングタケの成長過程と細部

• 土から顔を出した状態

• 成長初期段階

• キノコらしい形になった

• 傘が開ききった状態

• 傘を真上から見たところ

• 傘の裏

• 根元付近

• 土から抜いてみた状態

参考文献[編集]

• 『北陸のきのこ図鑑』 著者：池田良幸／監修：本郷次雄 （橋本確文堂／2005年） ISBN 4893790927
• 『きのこ博物館』 著者：根田仁 （八坂書房／2003年） ISBN 489694819X