nomes no trilho de navegação
Els heptagènids (Heptageniidae) són una família d'insectes pertanyent a l'ordre dels efemeròpters o efímeres.
Algunes espècies són depredadores,[7] però la gran majoria són herbívores brostejadores, les quals es nodreixen de les microalgues incrustants que troben a la superfície dels còdols i de les roques dels rius.[2]
El fet que mostrin preferència per viure en zones dominades per substrats de partícules gruixudes (com ara, roques i còdols) i tinguin la capacitat de suportar temperatures molt baixes (ja sigui a l'hivern o durant tot l'any), fa que aquestes siguin les efímeres dominants a totes les capçaleres i trams superiors de les conques hidrogràfiques. En realitat, hom pot definir un gradient de preferència per l'hàbitat que abasta des de les zones de capçalera (amb corrents forts) fins als trams mitjans amb corrents moderats o baixos durant els períodes d'estiatge. Segons aquest gradient, la seqüència dels gèneres seria: Rhithrogena> Epeorus> Ecdyonurus> Electrogena> Heptagenia. Els dos darrers gèneres seleccionen les parts dels còdols on el corrent és pràcticament nul, de manera que viuen a les zones laterals inferiors i als espais que resten sota les pedres.[2]
Es troba a tots els continents, llevat de l'Antàrtida:,[8] Nord-amèrica (amb 128 espècies),[9][10][7][11][12][13][14] Centreamèrica[15] (Costa Rica), Sud-amèrica (l'Equador i Xile), Europa[16][17] (Irlanda,[18] la Gran Bretanya,[18] Bèlgica, els Països Baixos[19] França, Luxemburg, Itàlia,[20] Suïssa,[21] Eslovènia, Alemanya, Noruega, Suècia, Finlàndia, Àustria, Txèquia,[22] Grècia,[23] Romania, Bulgària, Rússia i la península Ibèrica),[24] Àfrica[25] (Algèria, Etiòpia, Kenya, el Níger, Ghana, Malawi, Uganda, Moçambic, la Costa d'Ivori, Namíbia, Zimbabwe, Swazilàndia i Sud-àfrica), Àsia (Armènia, l'Azerbaidjan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, el Kazakhstan, l'Iran, la Xina,[26] Mongòlia, la península de Corea, el Vietnam, Tailàndia,[27] Malàisia,[27] Borneo,[28] les illes Filipines[28][29] i el Japó) i Oceania (Nova Guinea, Austràlia[30] i Nova Zelanda).[31]
Als rius catalans n'hi ha cinc gèneres i 22 espècies descrites però amb la possibilitat que encara n'hi hagi algunes més per descobrir, que principalment habiten als Pirineus. La màxima diversitat d'aquesta família es presenta en rius pirinencs, atès que el gènere Rhithrogena és el que compta amb un nombre més elevat d'espècies i fonamentalment habita en capçaleres d'alta muntanya car està adaptat a viure en zones de ràpids amb corrents forts.[2]
Per les seues preferències d'hàbitat, associades a requeriments elevats en oxigen dissolt, els heptagènids són considerats bioindicadors d'aigües netes. Tot i així, en zones molt fredes toleren contaminacions moderades d'origen orgànic si només hom té en compte el factor de la presència, ja que, altrament, també s'hi observa una dràstica reducció en la seua densitat poblacional.[2]
Els heptagènids (Heptageniidae) són una família d'insectes pertanyent a l'ordre dels efemeròpters o efímeres.
Гептагениялар (лат. Heptageniidae) — күнүмдүк ийнеликтердин бир тукуму.
The Heptageniidae (synonym: Ecdyonuridae) are a family of mayflies with over 500 described species mainly distributed in the Holarctic, Oriental, and Afrotropical regions, and also present in the Central American Tropics and extreme northern South America.[1] The group is sometimes referred to as flat-headed mayflies or stream mayflies. These are generally rather small mayflies with three long tails. The wings are usually clear with prominent venation although species with variegated wings are known. As in most mayflies, the males have large compound eyes, but not divided into upper and lower parts.
Heptageniids breed mainly in fast-flowing streams, but some species use still waters. The nymphs have a flattened shape and are usually dark in colour. They use a wide range of food sources with herbivorous, scavenging, and predatory species known.
The oldest described member of the family is Amerogenia from the Late Cretaceous (Turonian) aged New Jersey amber.
Data related to Heptageniidae at Wikispecies
The Heptageniidae (synonym: Ecdyonuridae) are a family of mayflies with over 500 described species mainly distributed in the Holarctic, Oriental, and Afrotropical regions, and also present in the Central American Tropics and extreme northern South America. The group is sometimes referred to as flat-headed mayflies or stream mayflies. These are generally rather small mayflies with three long tails. The wings are usually clear with prominent venation although species with variegated wings are known. As in most mayflies, the males have large compound eyes, but not divided into upper and lower parts.
Heptageniids breed mainly in fast-flowing streams, but some species use still waters. The nymphs have a flattened shape and are usually dark in colour. They use a wide range of food sources with herbivorous, scavenging, and predatory species known.
The oldest described member of the family is Amerogenia from the Late Cretaceous (Turonian) aged New Jersey amber.
Heptageniidae o ecdionúridos (Ecdyonuridae) es una familia de efímeras con alrededor de 500 especies descritas de distribución fundamentalmente holártica. Son generalmente efímeras bastante pequeñas con dos largas colas. Las alas son normalmente claras, con una venación prominente, aunque se conocen especies con alas multicolores. Como sucede con la mayoría de las efímeras, los machos tienen grandes ojos compuestos pero no divididos en partes superiores e inferiores (el grupo es denominado a veces como efímeras de cabeza plana, flat-headed mayflies en inglés).
Los heptageníidos se alimentan principalmente en arroyos rápidos (un nombre común alternativo es efímeras de los arroyos (stream mayflies en inglés)), pero algunas especies frecuentan aguas tranquilas. Las ninfas presentan una forma aplanada y son normalmente de color oscuro. Usan una amplia variedad de recursos alimentarios de modo que se conocen especies herbívoras, carroñeras y depredadoras.
Datos: Q264822
Multimedia:
Especies: Heptageniidae
Heptageniidae o ecdionúridos (Ecdyonuridae) es una familia de efímeras con alrededor de 500 especies descritas de distribución fundamentalmente holártica. Son generalmente efímeras bastante pequeñas con dos largas colas. Las alas son normalmente claras, con una venación prominente, aunque se conocen especies con alas multicolores. Como sucede con la mayoría de las efímeras, los machos tienen grandes ojos compuestos pero no divididos en partes superiores e inferiores (el grupo es denominado a veces como efímeras de cabeza plana, flat-headed mayflies en inglés).
Los heptageníidos se alimentan principalmente en arroyos rápidos (un nombre común alternativo es efímeras de los arroyos (stream mayflies en inglés)), pero algunas especies frecuentan aguas tranquilas. Las ninfas presentan una forma aplanada y son normalmente de color oscuro. Usan una amplia variedad de recursos alimentarios de modo que se conocen especies herbívoras, carroñeras y depredadoras.
Kivipäeviklased (Heptageniidae) on ühepäevikuliste seltsi kuuluv putukate sugukond.
Eestis on vähemalt 6 liiki:
Les heptagéniidés constituent une famille d'éphémères dont environ 500 espèces ont été décrites et dont la distribution est surtout holarctique. Il s'agit généralement d'éphémères assez petits avec deux ou trois longs filaments à l'extrémité de l'abdomen (cerques). Les ailes des imagos sont d'ordinaire transparentes avec un système de veines apparent bien que l'on connaisse des espèces aux ailes tachetées. Comme chez la plupart des éphémères, les mâles ont de grands yeux composés mais qui ne sont pas divisés en partie supérieure et partie inférieure (ce groupe est quelquefois désigné sous le nom d'éphémères à tête plate).
Les heptagéniidés se reproduisent surtout dans les eaux courantes (un autre nom commun est éphémères de ruisseau), mais quelques espèces fréquentent des eaux stagnantes. Les larves ont une forme aplatie en relation avec leur vie dans des eaux torrentielles et sont d'habitude de couleur sombre. Elles se nourrissent de façon très diverse : certaines sont herbivores, d'autres fouillent dans les détritus et d'autres encore sont prédatrices.
C'est un taxon polluo-sensible dont la présence témoigne d'une bonne qualité de l'eau[1].
Liste des genres européens de cette famille :
Les heptagéniidés constituent une famille d'éphémères dont environ 500 espèces ont été décrites et dont la distribution est surtout holarctique. Il s'agit généralement d'éphémères assez petits avec deux ou trois longs filaments à l'extrémité de l'abdomen (cerques). Les ailes des imagos sont d'ordinaire transparentes avec un système de veines apparent bien que l'on connaisse des espèces aux ailes tachetées. Comme chez la plupart des éphémères, les mâles ont de grands yeux composés mais qui ne sont pas divisés en partie supérieure et partie inférieure (ce groupe est quelquefois désigné sous le nom d'éphémères à tête plate).
Les heptagéniidés se reproduisent surtout dans les eaux courantes (un autre nom commun est éphémères de ruisseau), mais quelques espèces fréquentent des eaux stagnantes. Les larves ont une forme aplatie en relation avec leur vie dans des eaux torrentielles et sont d'habitude de couleur sombre. Elles se nourrissent de façon très diverse : certaines sont herbivores, d'autres fouillent dans les détritus et d'autres encore sont prédatrices.
C'est un taxon polluo-sensible dont la présence témoigne d'une bonne qualité de l'eau.
Liste des genres européens de cette famille :
Afghanurus Demoulin 1961 Cinygma Eaton 1885 Epeorus Eaton 1881 Ecdyonurus Eaton 1868 Electrogena Zurwerra & Tomka 1985 Heptagenia Walsh 1863 Kageronia Matsumura 1931 Rhithrogena Eaton 1881Heptageniidae Needham, 1901 è una famiglia di insetti dell'ordine Ephemeroptera comprendente circa 500 specie.
Lunghe da 0,4 a 1,5 cm, queste effimere dalla testa di forma appiattita sono generalmente di colore marrone scuro, con ali chiare e due lunghe code addominali.
Le uova sono deposte nell'acqua. Le ninfe, molto attive, vivono sotto le pietre e la vegetazione, o tra residui vegetali. Alcune sono pessime nuotatrici e si aggrappano fermamente alle rocce e ai sassi del fondale. Molte si nutrono di alghe o di particelle di materia organica.
In tutto il mondo, tranne Australia e Nuova Zelanda; rare in Sudamerica.
In laghi, stagni e torrenti veloci.
Heptageniidae Needham, 1901 è una famiglia di insetti dell'ordine Ephemeroptera comprendente circa 500 specie.
Heptageniidae is een familie van haften (Ephemeroptera).
De familie Heptageniidae omvat de volgende geslachten:
Heptageniidae is een familie van haften (Ephemeroptera).
Flatdøgnfluer (Heptageniidae) er en familiegruppe av døgnfluene. De er tilknyttet et liv i ferskvann som nymfer (larve), de voksne tar ikke til seg føde og lever ikke så lenge. Men de fleste lever lengre enn ett døgn.
De er utbredt i hele verden, unntatt New Zealand og Australia, de er sjeldne og har få arter i Sør-Amerika. De mangler på de kaldeste stedene som Antarktis og Arktis. Det er flest arter på den nordlige halvkule.
Flere av døgnfluene i familien flatdøgnfluer er modell for fluefiskere som binder fiskefluer.
Kroppen er brunlig på farge og mellom 4 og 15 millimeter lang. Artene i denne gruppen har to lange haletråder (cerci) som voksne.
Nymfene har en flat kroppsform med tre haletråder. Beina og særlig lårene (coxa) er store og kraftige. De har utvendige gjeller på bakkroppen. De er flate og vanligvis mørkt farget.
Flatdøgnfluer lever mesteparten av sitt liv i ferskvann som larver eller nymfer. Flatdøgnfluer har nymfestadiet i både stillestående og rennende vann, ofte med sterk strøm. Både i mindre bekker, større elver og langs stranden av dammer og innsjøer.
Nymfene lever av organisk materiale, som alger eller råtnende planter. Men også av andre mindre dyr eller fiskeegg. Døgnfluer kan ikke ta til seg føde eller fuktighet som voksne individer.
De fleste nymfer kryper rundt på bunnen, både på åpen sand bunn og blant planter. Men noen arter er gode svømmere.
Eggene legges i vannmassene. I Norden er utviklingen ett år. Flatdøgfluer tilhører gruppen insekter med ufullstendig forvandling, som betyr at den ikke har et puppestadium mellom nymfestadiet og «Fluestadiet» (imago). Døgnfluenes livssyklus er enestående i dyreriket på grunn et mellomstadium kalt subimago som ingen andre kjente insektsgrupper gjennomgår. Fluefiskere kaller dette stadiet for dun (engelsk).
I Norge er det 4 arter. I 1993 ble det i bladet Insekt-Nytt, publisert en liste[1], med forslag til norske navn på døgnfluene. Norsk entomologisk forenings foreslåtte navn står først i listen, andre norske navn er skrevet inn bak. Det forvirrende med norske navn er at ulike bøker bruker ulike navn og navnene kan variere med dialektene. De fleste nummer av InsektNytt kan lastes ned og leses på siden til Norsk Entomologisk forening [1].
Norsk entomologisk forening har også utgitt en rekke Insekttabeller. Dette er små og billige hefter der en kan bestemme insekter til artsnivå. Et av heftene (se kilde) tar for seg døgnfluelarvene.
Nomenklaturen følger Puthz[2], unntatt for slekten Nixe som følger Flowers.[3] Et latinsk familienavn ender med ...idae, og et navn på en overfamilie på ...oidea.
Flatdøgnfluer (Heptageniidae) er en familiegruppe av døgnfluene. De er tilknyttet et liv i ferskvann som nymfer (larve), de voksne tar ikke til seg føde og lever ikke så lenge. Men de fleste lever lengre enn ett døgn.
De er utbredt i hele verden, unntatt New Zealand og Australia, de er sjeldne og har få arter i Sør-Amerika. De mangler på de kaldeste stedene som Antarktis og Arktis. Det er flest arter på den nordlige halvkule.
Flere av døgnfluene i familien flatdøgnfluer er modell for fluefiskere som binder fiskefluer.
Multimedia w Wikimedia Commons Zmarwlocikowate[2] (Heptageniidae) – rodzina owadów uskrzydlonych należących do rzędu jętek.
Obecnie do tej rodziny należą następujące rodzaje[1]:
Zmarwlocikowate (Heptageniidae) – rodzina owadów uskrzydlonych należących do rzędu jętek.
Obecnie do tej rodziny należą następujące rodzaje:
Anepeorus (McDunnough, 1925) Cinygma (Eaton, 1885) Cinygmula (McDunnough, 1933) Ecdyonurus (Eaton, 1868) Epeorus (Eaton, 1881) Heptagenia (Walsh, 1863) Ironodes (Traver, 1935) Leucrocuta (Flowers, 1980) Maccaffertium (Bednarik, 1979) Macdunnoa (Lehmkuhl, 1979) Nixe (Flowers, 1980) Raptoheptagenia (Whiting and Lehmkuhl, 1987) Rhithrogena (Eaton, 1881) Spinadis (Edmunds and Jensen, 1974) Stenacron (Jensen, 1974) Stenonema (Traver, 1933)Acanthomola
Anepeorus
Cinygma
Cinygmula
Epeorus
Heptagenia
Ironodes
Leucrocuta
Macdunnoa
Nixe
Raptoheptagenia
Rhithrogena
Stenacron
Stenonema
Семидневные подёнки[1], или гептагении (лат. Heptageniidae) — семейство подёнок, насчитывающее более 500 видов, в основном распространённых в Голарктическом регионе.
Небольшие подёнки, имеющие два хвоста.
Нимфы обитают в основном в быстро текущих водоёмах, некоторые также могут жить в медленных водоёмах. Нимфы могут быть хищными, растительноядными или детритофагами[2].
Семидневные подёнки, или гептагении (лат. Heptageniidae) — семейство подёнок, насчитывающее более 500 видов, в основном распространённых в Голарктическом регионе.
