nomes no trilho de navegação
Distribucion General: Desde México hasta el oeste de Panamá. Se localizan desde las tierras bajas hasta los 3.200 m.s.n.m..
Polinizan flores de Blakea austin-smithii y B. chlorantha (Melastomataceae).
Tamaño mediano hasta muy grande. El tamaño del cuerpo y el pelaje es muy largos y el pelaje varía con la elevación, humedad y estación. La espalda es pardo oscuro o café grisáceo, llegando hasta tener un color café o café amarillento sobre los costados (en tierras altas y frías, áreas húmedas); café leonado graduándose hasta tener un color café amarillento sobre los costados (áreas calientes y húmedas); café anaranjado pálido sobre los costados (áreas calientes y secas). La parte ventral es toda blanca. Las orejas son largas y dan la apariencia de ser desnudas. Las ojeras son oscuras, de moderadas a anchas. La cola es usualmente un poco bicolor y manchado por debajo y en ocasiones es uniformemente oscura, es casi desnuda. Parte superior de las patas traseras mide cerca de 1/3 o menos de su longitud, Los dedos son blancos.
El mure montés mexicanu (Peromyscus mexicanus) ye una especie de rucador de la familia Cricetidae,[2] nativa d'América central y Méxicu.[1]
La so área de distribución inclúi Méxicu, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica y Panamá.[1] El so rangu altitudinal bazcuya ente zones baxes y 3000 msnm.[1]
El mure montés mexicanu (Peromyscus mexicanus) ye una especie de rucador de la familia Cricetidae, nativa d'América central y Méxicu.
Peromyscus mexicanus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua i Panamà. Els seus hàbitats naturals inclouen els boscos secundaris semicaducifolis, prop de rierols. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1] El seu nom específic, mexicanus, significa 'mexicà' en llatí.[2]
Peromyscus mexicanus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua i Panamà. Els seus hàbitats naturals inclouen els boscos secundaris semicaducifolis, prop de rierols. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie. El seu nom específic, mexicanus, significa 'mexicà' en llatí.
Die Mexikanische Hirschmaus (Peromyscus mexicanus) ist ein in Mittelamerika lebendes Nagetier (Rodentia) aus der Familie der Wühler (Cricetidae).
Erwachsene Mexikanische Hirschmäuse erreichen eine Kopf-Rumpf-Länge von 94 bis zu 125 Millimetern und eine Schwanzlänge von 95 bis 132 Millimetern. Sie wiegen zwischen 40,3 bis 56,5 Gramm bei den Männchen sowie 35,0 bis 47,0 Gramm bei den unbefruchteten Weibchen.[1] Ihr kurzes, weiches Fell ist an der Oberseite bräunlich bis zimtrot gefärbt, die Unterseite ist cremig weiß. Die Ohren sind dunkelbraun mit einer schwachen weißlichen Kante. Die Hinterfüße sind weiß und die Fußwurzelgelenke dunkelbraun. Der Schwanz ist überwiegend glatt, schwach beschuppt, zeigt kaum erkennbare Haare und ist zweifarbig, oben matt weiß, unten dunkel sowie leicht gefleckt. Die Zahnformel lautet I2/2-C0/0-P0/0-M3/3.[1]
Die Mexikanische Hirschmaus kann von anderen Arten von Weißfußmausarten (Peromyscus) durch das nahezu vollständige Fehlen von Haaren auf dem Schwanz unterschieden werden.[1]
Die Mexikanische Hirschmaus kommt mit mehreren Unterarten von Mexiko bis Panama verbreitet vor. Sie bewohnt bevorzugt Laubwälder im tropischen Tiefland, wurde jedoch auch in Kaffee- und Zuckerrohrplantagen nachgewiesen. Die Art wird von der Weltnaturschutzorganisation IUCN als „Least Concern = nicht gefährdet“ klassifiziert.[2]
Die Mexikanische Hirschmaus lebt gewöhnlich in Höhlen unter umgestürzten Baumstämmen oder zwischen den Wurzeln von Bäumen. Die Brutzeit kann sich durchgehend über das Jahr erstrecken. Ein Weibchen wirft zwischen einem und vier Junge. Das Geschlechterverhältnis der Würfe zeigt keine Unterschiede zwischen männlichen und weiblichen Jungtieren. Nach sechs bis sieben Tagen beginnen sie im Nest umherzukriechen.[1]
Die Mexikanische Hirschmaus ernährt sich gerne von tropischen Früchten, beispielsweise von Mango- (Mangifera) und Prunus-Arten. In ihren Bauen wurden auch Kaffeebohnen und verschiedene Samen gefunden. Gliederfüßer (Arthropoda) sind außerdem ein wichtiger Bestandteil ihrer Nahrung.[1]
Fressfeinde sind u. a. Eulen (Strigiformes) und Schlangen. Untersuchungen ergaben, dass die Mexikanische Hirschmaus auch zum Nahrungsspektrum des Langschwanzwiesels (Mustela frenata) gehört, das dadurch eine wichtige ökologische Rolle spielt, indem es die Peromyscus-Populationen in Grenzen hält.[3]
Die Mexikanische Hirschmaus (Peromyscus mexicanus) ist ein in Mittelamerika lebendes Nagetier (Rodentia) aus der Familie der Wühler (Cricetidae).
The Mexican deer mouse (Peromyscus mexicanus) is a species of forest-dwelling rodent in the family Cricetidae.[2] It is found in southern Mexico and throughout much of Central America.
Mexican deer mice are moderately sized mouse-like animals with narrow, slightly elongated, heads and long tails. They have a combined head and body length of 9 to 12 centimetres (3.5 to 4.7 in), and a tail 10 to 13 centimetres (3.9 to 5.1 in) long.[3]
The fur is soft, short, and generally rufous or russet in color. However, the general body color varies with geographic location, and with the time of year, being generally paler in drier climates or during dry seasons. At the extremes, it may vary from nearly black to pale grey.
The underparts and feet are creamy white, with brown or rufous fur on the upper parts of the limbs. There is a patch of almost blackish fur at the base of the whiskers, and a dark ring around the eyes. The fur on the tail is sparse and very short, making it almost invisible on casual examination; a feature that distinguishes the Mexican deer mouse from almost all other species of Peromyscus.[4]
The Mexican deer mouse inhabits the tropical lowlands of southern Mexico, reaching as far north as San Luis Potosi in the east and the Guerrero-Oaxaca border in the west. It is also found in the central and Pacific coastal regions of Central America, including Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, and Nicaragua. At the extreme southern end of its range it reaches the western border regions of Panama.[3]
It is a forest dwelling species, and is more common in deep forest than along woodland edges. It is especially common where limestone cliffs or boulders provide plentiful ground cover, but, in general, it is among the most commonly encountered mammals in the dense forests of Central America and southern Mexico. It is also relatively common in coffee and cacao plantations.[4]
Mexican deermice live in burrows in areas with substantial cover, such as fallen logs, tree roots, or dense undergrowth. Densities of up to 50 individuals per hectare have been reported, but can be much lower where food is less abundant. The home range of individual Mexican deer mice has been estimated at over 0.5 hectares (1.2 acres). They are omnivorous, feeding on both seeds and invertebrates. They eat a wide variety of seeds, including plums, mangos, coffee beans, and acorns, as well as those from various local species of Solanaceae and Asteraceae. The invertebrates eaten are mainly beetles, spiders, ants, and grasshoppers.[4]
Mexican deer mice breed throughout the year, and have a gestation period of 28 to 32 days. Litters consist of between one and four young (usually two or three), and the female enters estrus again immediately after giving birth. The young first begin to develop hair at around six days, by which time they are able to crawl about, although they are not fully mobile until around twelve days. Adults reach sexual maturity at between 46 and 77 days old, but a female typically only gives birth to one or two litters during her lifetime.[4]
Although it is not a threatened species, it has been found to be a good bioindicator for testing conservation management strategies within Biosphere Reserves.[5]
The Mexican deer mouse belongs to the mexicanus species group within the genus Peromyscus. Genetic analysis has shown that its closest relatives are the Yucatan, Guatemalan, Chiapan, and naked-eared deer mice. Indeed, these were so similar genetically that the Mexican deermouse may be paraphyletic with respect to some or all of the other named species.[6]
Seven sub-species of Mexican deer mouse are currently recognised:[4]
The Mexican deer mouse (Peromyscus mexicanus) is a species of forest-dwelling rodent in the family Cricetidae. It is found in southern Mexico and throughout much of Central America.
El ratón silvestre mexicano (Peromyscus mexicanus) es una especie de roedor de la familia Cricetidae,[2] nativa de América central y México.[1]
Su área de distribución incluye México, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua, Costa Rica y Panamá.[1] Su rango altitudinal oscila entre zonas bajas y 3000 msnm.[1]
Aunque no se trata de una especie amenazada, se ha visto que puede ser un buen bioindicador para testar la eficacia de estrategias de conservación llevadas a cabo en Reservas de la Biosfera.[3]
El ratón silvestre mexicano (Peromyscus mexicanus) es una especie de roedor de la familia Cricetidae, nativa de América central y México.
Peromyscus mexicanus Peromyscus generoko animalia da. Karraskarien barruko Neotominae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.
Peromyscus mexicanus Peromyscus generoko animalia da. Karraskarien barruko Neotominae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.
Il peromisco messicano (Peromyscus mexicanus (Saussure, 1860)) è un roditore della famiglia dei Cricetidi originario dell'America centrale.
Gli esemplari adulti presentano una lunghezza testa-tronco di 94-125 millimetri e una coda di 95-132 millimetri. Il peso si aggira tra i 40,3 e i 56,5 grammi nei maschi e tra i 35,0 e i 47,0 grammi nelle femmine non fecondate[2]. La pelliccia, corta e morbida, va dal marrone al rosso cannella sul lato superiore, mentre il lato inferiore è bianco crema. Le orecchie sono di colore marrone scuro con un debole bordo biancastro. Le zampe posteriori sono bianche e le articolazioni tarsali sono marrone scuro. La coda è per lo più liscia, debolmente squamosa, mostra dei peli difficilmente riconoscibili ed è bicolore, scura e leggermente maculata sopra, bianco opaco sotto. La formula dentaria è I2/2-C0/0-P0/0-M3/3[2].
Il peromisco messicano si può distinguere dalle altre specie di peromisco (Peromyscus) per la quasi completa mancanza di peli sulla coda[2].
Il peromisco messicano si incontra, con diverse sottospecie, dal Messico a Panama. Predilige le foreste decidue tropicali di pianura, ma è stato trovato anche nelle piantagioni di caffè e canna da zucchero. Viene classificato dalla IUCN come «specie a rischio minimo» (Least Concern)[1].
Il peromisco messicano di solito vive in tane situate sotto tronchi caduti o tra le radici degli alberi. La stagione degli amori può protrarsi continuamente durante tutto il corso dell'anno. La femmina partorisce da uno a quattro piccoli. Il rapporto tra i sessi all'interno della nidiata non mostra differenze tra maschi e femmine. Dopo sei o sette giorni i piccoli iniziano a girellare intorno al nido[2].
Il peromisco messicano ama mangiare frutti tropicali, come il mango (Mangifera) e le specie del genere Prunus. Nelle tane sono stati trovati anche chicchi di caffè e vari semi. Anche gli artropodi (Arthropoda) costituiscono una parte importante della dieta[2].
Tra i predatori di questa specie figurano, tra gli altri, rapaci notturni (Strigiformes) e serpenti. Gli studi hanno dimostrato che il peromisco messicano compare anche sul menù della donnola dalla lunga coda (Mustela frenata), che svolge un importante ruolo ecologico mantenendo entro i limiti le popolazioni di Peromyscus[3].
Il peromisco messicano (Peromyscus mexicanus (Saussure, 1860)) è un roditore della famiglia dei Cricetidi originario dell'America centrale.
De Mexicaanse hertmuis (Peromyscus mexicanus) is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Saussure in 1860.
De Mexicaanse hertmuis heeft een kop-romplengte van 11 tot 14 cm, een staartlengte van 10 tot 14 cm en een gewicht van 29 tot 50 gram.
De Mexicaanse hertmuis is nachtactief en dit knaagdier leeft met name op de grond, hoewel het een goede klimmer is. Geleedpotigen, zaden en nectar vormen het voedsel.
De soort leeft in regenwouden, droogbossen en prairies langs de Atlantische kust van Mexico van San Luis Potosí tot de isthmus van Tehuantepec, de Pacifische kust van Mexico van Oaxaca tot Chiapas, en in de heuvel- en berggebieden tot 3.200 meter hoogte van Guatemala tot oostelijk Panama.
Bronnen, noten en/of referentiesDe Mexicaanse hertmuis (Peromyscus mexicanus) is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Saussure in 1860.
Peromyscus mexicanus é uma espécie de roedor da família Cricetidae.
Pode ser encontrada nos seguintes países: Belize, Costa Rica, Guatemala, Honduras, México, Nicarágua e Panamá.
Peromyscus mexicanus é uma espécie de roedor da família Cricetidae.
Pode ser encontrada nos seguintes países: Belize, Costa Rica, Guatemala, Honduras, México, Nicarágua e Panamá.
Peromyscus mexicanus[2][3] är en däggdjursart som först beskrevs av Henri Saussure 1860. Peromyscus mexicanus ingår i släktet hjortråttor och familjen hamsterartade gnagare.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Denna gnagare förekommer i Centralamerika från södra Mexiko till centrala Panama. Den når i bergstrakter 3000 meter över havet. Arten vistas i olika slags skogar och buskskogar. Den besöker även odlingsmark.[1]
Individerna går främst på marken och bygger bon av växtdelar som göms mellan rötter, under kvistar eller på andra platser. Ibland söker arten skydd i bergssprickor. Födan utgörs främst av ryggradslösa djur som insekter och spindlar. Dessutom äter arten frön och gröna växtdelar. Honor kan para sig hela året men under den torra perioden är ungar sällsynt. Per kull föds 2 eller 3 ungar.[1]
Wikispecies har information om Peromyscus mexicanus.
Peromyscus mexicanus är en däggdjursart som först beskrevs av Henri Saussure 1860. Peromyscus mexicanus ingår i släktet hjortråttor och familjen hamsterartade gnagare. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Denna gnagare förekommer i Centralamerika från södra Mexiko till centrala Panama. Den når i bergstrakter 3000 meter över havet. Arten vistas i olika slags skogar och buskskogar. Den besöker även odlingsmark.
Individerna går främst på marken och bygger bon av växtdelar som göms mellan rötter, under kvistar eller på andra platser. Ibland söker arten skydd i bergssprickor. Födan utgörs främst av ryggradslösa djur som insekter och spindlar. Dessutom äter arten frön och gröna växtdelar. Honor kan para sig hela året men under den torra perioden är ungar sällsynt. Per kull föds 2 eller 3 ungar.
Peromyscus mexicanus là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Saussure mô tả năm 1860.[2]
Bài viết liên quan đến họ gặm nhấm Cricetidae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Peromyscus mexicanus là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Saussure mô tả năm 1860.
멕시코사슴쥐(Peromyscus mexicanus)는 비단털쥐과에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 멕시코 남부와 중앙아메리카 대부분 지역에 걸쳐 발견된다.
멕시코사슴쥐는 적당히 크기의 쥐를 닮은 동물로 머리가 좁고 약간 가늘고 길며, 꼬리가 길다. 머리부터 몸까지 길이는 9~12cm이고, 꼬리 길이는 10~13cm이다.[3] 털은 부드럽고 짧으며, 일반적으로 적갈색 또는 황갈색을 띤다. 그러나 일반적인 털 색은 분포하는 지리적 위치와 일년 중 계절에 따라 다양하며, 건조한 기후 또는 건기에는 보통 연한 색을 띤다. 극단적으로 거의 검은색부터 연한 회색까지 다양하다. 하체와 발의 털은 크림색과 흰색이고, 팔다리의 상체 부분은 갈색 또는 적갈색을 띤다. 수염 아래는 거의 거무스레한 색의 반점이 나 있으며 눈 둘레는 짙은 색 고리가 있다. 꼬리에 아주 짧은 털이 듬성 듬성 나 있으며, 무심코 보면 잘 보이지 않는다. 이는 사슴쥐속의 거의 모든 종과 구별되는 특징이다.[4]
멕시코사슴쥐는 멕시코 남부의 열대 저지대에서 서식하며, 분포 지역은 북쪽의 산루이스포토시주부터 게레로주와 오아하카주 국경까지 지역이다. 코스타리카와 엘살바도르, 과테말라, 온두라스, 니카라과를 포함한 중앙아메리카의 중부와 태평양 해안 지대에서도 발견된다. 분포 지역의 남쪽 끝은 파나마 서부 국경이다.[3] 숲에서 서식하는 종으로 삼림 지대 가장자리보다는 깊은 숲 속에서 더 흔하게 발견된다. 특히 석회암 절벽이나 바위가 풍부한 표층을 제공하는 둥근 바위가 있는 곳에서 흔히 볼 수 있지만, 일반적으로 중앙아메리카와 멕시코 남부의 울창한 숲에서 가장 흔하게 발견되는 포유류 중 하나이다. 커피와 카카오 농장에서도 비교적 흔하다.[4]
현재 7종의 아종이 알려져 있다.[4]
