Quercus emoryi (lat. Quercus emoryi) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus emoryi (lat. Quercus emoryi) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus emoryi, conegut amb el nom comú en anglès Emory oak, és una espècie de roure comú a Arizona, Nou Mèxic i oest de Texas (el Parc Nacional de Big Bend), EUA i el nord de Mèxic cap al sud fins a Durango i San Luis Potosí. En general creix en turons secs a altituds moderades.
Es tracta d'un tipus de roure que està dins del grup dels roures vermells, que conserven les seves fulles tot l'hivern fins que les fulles noves es produeixen a la primavera, i és un gran arbust o petit arbre de 5-17 m d'alçada. Les fulles són de 3-6 cm de llarg, senceres o dentades ondulades, verdes coriàcies, de color fosc per sobre, més pàl·lid per sota. Les glans són 1,5-2 cm de llarg, color marró negrós, i maduren en 6-8 mesos després de la pol·linització, el nucli és dolç, i és un aliment important per a molts mamífers i aus.
L'arbre porta el nom del topògraf de l'exèrcit dels Estats Units, el tinent William Hemsley Emory, que va inspeccionar la zona de l'oest de Texas on va ser descobert el 1846.
Quercus emoryi, conegut amb el nom comú en anglès Emory oak, és una espècie de roure comú a Arizona, Nou Mèxic i oest de Texas (el Parc Nacional de Big Bend), EUA i el nord de Mèxic cap al sud fins a Durango i San Luis Potosí. En general creix en turons secs a altituds moderades.
Es tracta d'un tipus de roure que està dins del grup dels roures vermells, que conserven les seves fulles tot l'hivern fins que les fulles noves es produeixen a la primavera, i és un gran arbust o petit arbre de 5-17 m d'alçada. Les fulles són de 3-6 cm de llarg, senceres o dentades ondulades, verdes coriàcies, de color fosc per sobre, més pàl·lid per sota. Les glans són 1,5-2 cm de llarg, color marró negrós, i maduren en 6-8 mesos després de la pol·linització, el nucli és dolç, i és un aliment important per a molts mamífers i aus.
L'arbre porta el nom del topògraf de l'exèrcit dels Estats Units, el tinent William Hemsley Emory, que va inspeccionar la zona de l'oest de Texas on va ser descobert el 1846.
Àrea de distribució naturalQuercus emoryi ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Eichen (Quercus) innerhalb der Familie der Buchengewächse (Fagaceae). Ein englischsprachiger Trivialname ist Emory oak, ein spanischsprachiger Trivialname ist Bellota.[1]
Quercus emoryi ist eine immergrüne verholzende Pflanze, die ihre Laubblätter den Winter über behält, bis im folgenden Frühjahr neue Laubblätter austreiben. Quercus emoryi wächst als großer Strauch oder kleiner Baum und erreicht Wuchshöhen von 5 bis 17 Metern.[2]
Die Laubblätter sind 3 bis 6 Zentimeter lang, ihr Rand ist wellig und gezähnt. Die Blattoberseite ist dunkelgrün und -unterseite heller.[2]
Die Eicheln sind 1,5 bis 2 Zentimeter lang und schwärzlich-braun.[2]
Die Eicheln von Quercus emoryi reifen 6 bis 8 Monate nach der Bestäubung.[2] Ihr Kern ist süß und daher als Nahrung für viele Säugetiere und Vögel bedeutsam.[2]
Quercus emoryi kommt in den südwestlichen USA in Arizona (einschließlich Saguaro National Park), New Mexico, im westlichen Texas (einschließlich Big Bend National Park) und im nördlichen Mexiko in Sonora, Chihuahua, Coahuila (einschließlich Parque Nacional Maderas del Carmen), Durango, Nuevo León und San Luis Potosí vor.[3][4][2] Typischerweise wächst sie auf trockenen Hügeln mittlerer Höhenlagen.
Von der IUCN wird 2017 Quercus emoryi als „least concern“ = „ungefährdet“ eingestuft.[1]
Die Erstbeschreibung von Quercus emoryi erfolgte 1848 durch John Torrey in William Hemsley Emory: Notes of a Military Reconnoissance, S. 151, Tafel 9.[2]
Das Artepitheton emoryi ehrt den Vermesser der United States Army, Lieutenant William Hemsley Emory, der das Gebiet von West-Texas zu vermessen hatte, wo Quercus emoryi 1846 entdeckt wurde. Synonyme für Quercus emoryi Torr. sind: Quercus balsequillana Trel., Quercus duraznillo Trel., Quercus hastata Liebm.[2]
Quercus emoryi gehört zur Sektion Lobatae in der Untergattung Quercus innerhalb der Gattung Quercus.
Quercus emoryi ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Eichen (Quercus) innerhalb der Familie der Buchengewächse (Fagaceae). Ein englischsprachiger Trivialname ist Emory oak, ein spanischsprachiger Trivialname ist Bellota.
Quercus emoryi, the Emory oak, is a species of oak common in Arizona (including inside Saguaro National Park), New Mexico and western Texas (including inside Big Bend National Park), United States, and northern Mexico (Sonora, Chihuahua, Coahuila (including Parque Nacional Maderas del Carmen), Durango, Nuevo León, and San Luis Potosí).[3][4] It typically grows in dry hills at moderate altitudes.
Quercus emoryi is a wintergreen tree in the red oak group, retaining its leaves throughout the winter until new leaves are produced in spring. It is a large shrub or small tree from 5–17 metres (16–56 feet) tall. The leaves are 3–6 centimetres (1–2+1⁄2 inches) long, simple or wavy-toothed, leathery, dark green above, paler below. The acorns are 1.5–2 cm (5⁄8–3⁄4 in) long, blackish-brown, and mature in 6–8 months from pollination; the kernel is sweet, and is an important food for people and for certain other mammals.[5]
The seeds of this tree are called chich’il in Ndee, wi-yo:thi or toa in O’odham, bellotas in Spanish, and acorns in English.[6] The English and Latin botanical names for this tree come from the name of a United States Army surveyor, Lieutenant William Hemsley Emory, who surveyed the area that had become known as West-Texas in the 1840s.
The Emory acorn is sweet and is an important food for livestock, deer, squirrels, the Gila chipmunk, and birds such as quail and wild turkeys.[5][7][8] Deer and livestock also browse the foliage.[9]
Native American groups have eaten Emory acorns traditionally, ceremonially, and in contemporary cuisine. The acorns are most commonly ground into meal.[10][11][8]
Emory oak health and habitat have been challenged in 2020, including in Oak Flat, Arizona in the Tonto National Forest by the Resolution Copper mining company's large copper mine.
According to the United States Department of Agriculture:
Emory oak acorns are a critically important resource for Western Apache Tribal Nation, both as a food source and due to its cultural and ceremonial uses. For decades, Apache elders watched in frustration as groves produced less acorn yield and declined in overall health. The ... Emory oak Collaborative Tribal Restoration Initiative is restor[ing] and protect[ing] Emory oak stands ... to ensure the long-term persistence of Emory oak. Habitat loss, fire suppression, livestock grazing, groundwater reductions, species competition and climate change have all impacted the Emory oak population. This program uses tribal traditional ecological knowledge to guide goals and activities.[12]
Quercus emoryi, the Emory oak, is a species of oak common in Arizona (including inside Saguaro National Park), New Mexico and western Texas (including inside Big Bend National Park), United States, and northern Mexico (Sonora, Chihuahua, Coahuila (including Parque Nacional Maderas del Carmen), Durango, Nuevo León, and San Luis Potosí). It typically grows in dry hills at moderate altitudes.
Quercus emoryi, la encina Emory es una especie arbórea perteneciente a la familia de las fagáceas. Está clasificada en la sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Es una especie común en Arizona, Nuevo México y el oeste de Texas (Parque nacional Big Bend), Estados Unidos, y el norte de México hacia el sur hasta Durango y San Luis Potosí. Crece de manera típica en colinas áridas a alturas moderadas.
Se trata de una encina del grupo de los robles rojos, que conserva sus hojas durante el invierno hasta que se producen las hojas nuevas en primavera, y es un gran arbusto o un pequeño árbol de 5 a 17 m de altura. Las hojas tienen 3-6 cm de largo, enteras o dentadas, onduladas, gruesas, de color verde oscuro por encima, más pálido por debajo. Las bellotas son 1,5-2 cm de largo, de color negro marronáceo, y madura 6-8 meses tras la polinización; el núcleo es dulce, y es un alimento importante para muchos mamíferos y aves.
Quercus emoryi fue descrita por John Torrey y publicado en Notes of a Military Reconnoissance 151, pl. 9. 1848.[1]
Quercus: nombre genérico del latín que designaba igualmente al roble y a la encina.
emoryi: epíteto otorgado en honor del inspector del Ejército de Estados Unidos, el teniente William Hemsley Emory, que estudió el área del oeste de Texas, donde fue descubierta la encina en 1846.
Quercus emoryi, la encina Emory es una especie arbórea perteneciente a la familia de las fagáceas. Está clasificada en la sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Le chêne d'Emory (Quercus emoryi) est un arbre de la famille des Fagaceae à feuillage semi-persistant[2]. Cette espèce de chêne est commune dans l'Arizona, le Nouveau-Mexique et dans l'Ouest du Texas (Big Bend National Park) aux États-Unis, et dans le Nord du Mexique (Basse-Californie du Nord, Chihuahua, nord du Coahuila, Durango, San Luis Potosí, Zacatecas[2]). Il pousse généralement dans les milieux secs collinéens de moyennes altitudes.
C'est un chêne du groupe des chênes rouges, gardant ses feuilles pendant l'hiver jusqu'à ce que les nouvelles feuilles apparaissent au printemps, et c'est un buisson large ou un petit arbre atteignant 5 à 17 m en hauteur. Les feuilles mesurent 3 à 6 cm de long, sont entières ou à bord ondulé, coriaces, vert sombre sur le dessus, plus clair sur le dessous. Les glands mesurent 1,5 à 2 cm de long, brun noirâtre, et sont mures en 6 à 8 mois après la pollinisation; la graine est douce, et est une aliment important pour beaucoup de mammifères et d'oiseaux.
L'arbre rend hommage au lieutenant William Hemsley Emory, qui arpenta la partie occidentale du Texas où l'espèce fut découverte en 1846.
Le chêne d'Emory (Quercus emoryi) est un arbre de la famille des Fagaceae à feuillage semi-persistant. Cette espèce de chêne est commune dans l'Arizona, le Nouveau-Mexique et dans l'Ouest du Texas (Big Bend National Park) aux États-Unis, et dans le Nord du Mexique (Basse-Californie du Nord, Chihuahua, nord du Coahuila, Durango, San Luis Potosí, Zacatecas). Il pousse généralement dans les milieux secs collinéens de moyennes altitudes.
C'est un chêne du groupe des chênes rouges, gardant ses feuilles pendant l'hiver jusqu'à ce que les nouvelles feuilles apparaissent au printemps, et c'est un buisson large ou un petit arbre atteignant 5 à 17 m en hauteur. Les feuilles mesurent 3 à 6 cm de long, sont entières ou à bord ondulé, coriaces, vert sombre sur le dessus, plus clair sur le dessous. Les glands mesurent 1,5 à 2 cm de long, brun noirâtre, et sont mures en 6 à 8 mois après la pollinisation; la graine est douce, et est une aliment important pour beaucoup de mammifères et d'oiseaux.
L'arbre rend hommage au lieutenant William Hemsley Emory, qui arpenta la partie occidentale du Texas où l'espèce fut découverte en 1846.
Carte de l'aireQuercus emoryi Torr. – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w północnym Meksyku oraz południowo-zachodnich Stanach Zjednoczonych (w Arizonie, Nowym Meksyku i Teksasie)[3][4][5].
Rośnie na skalistych stokach. Występuje na wysokości od 1000 do 2200 m n.p.m.[5]
Quercus emoryi Torr. – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w północnym Meksyku oraz południowo-zachodnich Stanach Zjednoczonych (w Arizonie, Nowym Meksyku i Teksasie).
Quercus emoryi là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được Torr. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1848.[1]
Quercus emoryi là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được Torr. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1848.