Quercus humboldtii (lat. Quercus humboldtii) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus humboldtii (lat. Quercus humboldtii) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
El roure colombià o roure andí (Quercus humboldtii) és una espècie d'arbre de la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells d'Amèrica del Nord, Centreamèrica i el nord d'Amèrica del Sud que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul.
És un arbre perenne, que creix fins a una altura de 25 m i un diàmetre d'1 m. La seva escorça és grisa vermellosa o grisa i amb fissures en escates com a quadrícules Les fulles són simples, alternes i lanceolades, de 10 a 20 cm de longitud i agrupades en els extrems de les branques. Les flors són petites, grogues i unisexuals, amb inflorescència en raïm. El fruit és de color castany clar, una càpsula ovoide o de gla, amb pericarpi coriaci, de 20 a 25 mm de diàmetre i 50 a 70 mm de llarg, sobre una cúpula escamosa. L'interior de la closca de la gla és pelut.[2]
És endèmic de les terres altes dels Andes, al nord de Sud-amèrica, amb un rang altitudinal entre 1.000 i 3.200 msnm.[3] Creix en l'altiplà andí, on la temperatura mitjana anual és de 16 a 24 °C i la precipitació mitjana anual de 1500 a 2500 mm. Es pot trobar en sòls moderadament fèrtils i profunds, així com en sòls degradats, preferint sòls poc profunds, amb una gruixuda capa d'humus.[2]
Quercus humboldtii va ser descrita per Aimé Bonpland i publicat a Plantae Aequinoctiales 2: 155, pl. 130. 1809.[4]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
humboldtii: epítet atorgat en honor del botànic alemany Alexander von Humboldt.
El roure colombià o roure andí (Quercus humboldtii) és una espècie d'arbre de la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells d'Amèrica del Nord, Centreamèrica i el nord d'Amèrica del Sud que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul.
Antikuna ruwli (Quercus humboldtii) nisqaqa chincha Antikunapi wiñaq sacham, rikch'aq ruwlim.
Antikuna ruwli (Quercus humboldtii) nisqaqa chincha Antikunapi wiñaq sacham, rikch'aq ruwlim.
Quercus humboldtii, commonly known as the Andean oak, Colombian oak or roble, is a species of oak found only in Colombia and Panamá. It is named for Alexander von Humboldt.
Quercus humboldtii is an evergreen tree which grows to a height of 25 metres (82 feet) and a diameter of 1 m (3 ft 3 in), with buttresses of up to 1 m. Its bark is reddish gray or gray and fissured, breaking into squares and flaking. The leaves are simple, alternate and lanceolate, up to 10–20 centimetres (4–8 inches) long, and clustered at the ends of the branches. The flowers are small, yellow, and unisexual, with a racemic inflorescence. Male flowers are numerous, with long-styled female flowers in a cupula. The fruit is a light brown, ovoid capsule, or acorn, with a leathery pericarp, 20–25 millimetres (3⁄4–1 inch) in diameter and 50–70 mm (2–2+3⁄4 in) long, resting on a scaly cupule. Only one fruit per cupule is developed, and the inside of the acorn shell is woolly.[2][3][4]
It grows in the mountains with an altitudinal range from 1,000 to 3,200 m (3,300 to 10,500 ft). It is found on all three Colombian Andean mountain ranges and some lowland inter-Andean regions.[5][6][7]
The tree grows in the Andean highlands where the mean annual temperature is 16−24 °C, and the mean annual rainfall 1,500–2,500 mm (59–98 in). It can be found in moderately fertile and deep soils as well as in degraded soils, preferring shallow soils with a thick layer of humus. The acorns provide important food for wildlife; two parrots – the rusty-faced parrot and Fuertes's parrot – are endemic to the threatened montane ecosystems of the Colombian Andes and are particularly dependent on the Andean oak forests as a home.[2]
Quercus humboldtii, commonly known as the Andean oak, Colombian oak or roble, is a species of oak found only in Colombia and Panamá. It is named for Alexander von Humboldt.
El roble colombiano o roble andino (Quercus humboldtii) es una especie de árbol de la familia Fagaceae. Está clasificada en la Sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Es un árbol perenne, que crece hasta una altura de 25 m y un diámetro de 1 m. Su corteza es gris rojiza o gris y con fisuras en escamas como cuadrículas Las hojas son simples, alternas y lanceoladas, de 10 a 20 cm de longitud y agrupadas en los extremos de las ramas. Las flores son pequeñas, amarillas y unisexuales, con inflorescencia en racimo. El fruto es de color castaño claro, una cápsula ovoide o de bellota, con pericarpio coriáceo, de 20 a 25 mm de diámetro y 50 a 70 mm de largo, sobre una cúpula escamosa. El interior de la cáscara de bellota es de velludo.[3]
Es endémico de las tierras altas de los Andes, al norte de Sudamérica, con un rango altitudinal entre 1.000 y 3.200 msnm.[4] Crece en el altiplano andino, donde la temperatura media anual es de 16 a 24 ºC y la precipitación media anual 1500 a 2500 mm. Se puede encontrar en suelos moderadamente fértiles y profundos, así como en suelos degradados, prefiriendo suelos poco profundos, con una gruesa capa de humus.[3]
Es componente de los bosques andinos en donde por su gran porte permite la ubicación de plantas epífitas, así como de líquenes. Sus flores son visitadas por abejas (Apis mellifera) y sus bellotas son consumidas por el cafuche, saíno (Pecari tajacu), venado (Odocoileus virginianus), ardilla (Sciurus granatensis), borugo, tinajo (Agouti taczanowskii), carmo, ñeque (Dasyprocta punctata), guagua loba (Dinomys branickii).[5]
Quercus humboldtii fue descrita por Aimé Bonpland y publicado en Plantae Aequinoctiales 2: 155, pl. 130. 1809.[6]
Quercus: nombre genérico del latín que designaba igualmente al roble y a la encina.
humboldtii: epíteto otorgado en honor del botánico alemán Alexander von Humboldt.
El roble colombiano o roble andino (Quercus humboldtii) es una especie de árbol de la familia Fagaceae. Está clasificada en la Sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Quercus humboldtii est une espèce d'arbres du sous-genre Quercus et de la section Lobatae. L'espèce est présente au Panamá et en Colombie.
Quercus humboldtii Bonpl., conosciuta col nome comune di quercia andina, quercia colombiana, è un albero della famiglia Fagaceae rinvenibile esclusivamente in Colombia e a Panama.[2][3]
L'epiteto specifico è un omaggio ad Alexander von Humboldt. Cresce sui monti ad un'altitudine compresa tra i 1.000 ed i 3.200 m. Può essere rinvenuta in tutte e tre le principali vette andine della Colombia e in alcune pianure delle regioni inter-andine.[4][5][6]
Quercus humboldtii è un albero sempreverde che cresce fino a raggiungere un'altezza di 25 metri ed un diametro del tronco di 1 metro, con radici aeree che raggiungono il metro. La corteccia ha sfumature grigio-rossastre o grigie ed è riccamente frastagliata, presentando strutture quadrangolari e scagliose. Le foglie sono semplici, alternate e lanceolate, lunghe tra i 10 ed i 20 cm, raggruppate nella parte terminale dei rami. I fiori sono piccoli, gialli e dioici, presentano un'inflorescenza a racemo. I fiori maschili sono numerosi, mentre i fiori femminili dal lungo stiletto sono raggruppati in una cupola. Il frutto è marrone chiaro, composto da una capsula ovoidale (detta ghianda) con un pericarpo legnoso, dal diametro di 20–25 mm ed una lunghezza compresa tra i 50 ed i 70 mm, il quale è incastonato in una cupola legnosa. Si sviluppa un solo frutto per cupola, e l'interno del pericarpo della ghianda presenta un aspetto vellutato.[7][8][9]
Quest'albero cresce sulle vette andine dove la temperatura annua media si aggira tra i 16-24 °C, e le precipitazioni di pioggia media sono di 1500–2500 mm. Si può rinvenire in suoli fertili e profondi così come in suoli poveri, benché preferisca comunque suoli freschi con uno spesso strato di humus superficialmente. Le sue ghiande rappresentano un'importante risorsa alimentare per la fauna selvatica: due specie di pappagallo - il pappagallo facciaruggine e il pappagallo alindaco- sono endemiche degli ambienti montani minacciati delle Ande Colombiane e dipendono fortemente dalla presenza di foreste di Quercia andina per la loro sopravvivenza.[7]
Quercus humboldtii Bonpl., conosciuta col nome comune di quercia andina, quercia colombiana, è un albero della famiglia Fagaceae rinvenibile esclusivamente in Colombia e a Panama.
L'epiteto specifico è un omaggio ad Alexander von Humboldt. Cresce sui monti ad un'altitudine compresa tra i 1.000 ed i 3.200 m. Può essere rinvenuta in tutte e tre le principali vette andine della Colombia e in alcune pianure delle regioni inter-andine.
Quercus humboldtii er et eviggrønt tre i bøkefamilien. Det er den eneste eikearten som vokser i Sør-Amerika.
Den blir opptil 25 m høy med en stammediameter på 1 m. Barken er grå og furete. Bladene er hele, lansettformede og 10–20 cm lange. De sitter spredt med flest blad ytterst på kvisten. Frukten er en nøtt som er 2–2,5 cm i diameter og 5–7 cm lang. Den er delvis omgitt av en skjellete skål. Nøttene bruker halvannet år på å bli modne.[1]
Quercus humboldtii vokser i fuktige deler av Andesfjellene i en høyde på 1100–3200 moh. og danner skoger der den er det dominerende treslaget. Den finnes i alle de tre greinene av fjellkjeden i Colombia, Cordillera Occidental, Cordillera Central og Cordillera Oriental. Arten er ikke kjent fra Ecuador eller Venezuela, men det kan tenkes at den finnes i Darién i Panama.[2]
Quercus humboldtii tilhører seksjon Lobatae som ellers er utbredt i Nord- og Mellom-Amerika. Eik sprer seg ved hjelp av nøtter og har vanskelig for å krysse vide havstrekninger, så den kunne ikke vandre inn nordfra før panamaeidet ble dannet. De eldste pollenfunnene er 340 000 år gamle.[2]
Eikespett (Melanerpes formicivorus) er en fugleart som er avhengig av eiketrær. Den har sine sørligste forekomster i fjellskogene i Colombia og finnes ellers nordover til sørvestlige USA. Denne arten hakker hull i barken på trær for å drikke sevje.[3] Okerhalekolibri (Boissonneaua flavescens) forsyner seg med sevje fra disse hullene.[4] To rødlistede papegøyearter, ildmaskepapegøye (Hapalopsittaca amazonina) og olivenmaskepapegøye (Hapalopsittaca fuertesi), forekommer i disse skogene.[1]
Quercus humboldtii er et eviggrønt tre i bøkefamilien. Det er den eneste eikearten som vokser i Sør-Amerika.
Den blir opptil 25 m høy med en stammediameter på 1 m. Barken er grå og furete. Bladene er hele, lansettformede og 10–20 cm lange. De sitter spredt med flest blad ytterst på kvisten. Frukten er en nøtt som er 2–2,5 cm i diameter og 5–7 cm lang. Den er delvis omgitt av en skjellete skål. Nøttene bruker halvannet år på å bli modne.
Quercus humboldtii vokser i fuktige deler av Andesfjellene i en høyde på 1100–3200 moh. og danner skoger der den er det dominerende treslaget. Den finnes i alle de tre greinene av fjellkjeden i Colombia, Cordillera Occidental, Cordillera Central og Cordillera Oriental. Arten er ikke kjent fra Ecuador eller Venezuela, men det kan tenkes at den finnes i Darién i Panama.
Quercus humboldtii tilhører seksjon Lobatae som ellers er utbredt i Nord- og Mellom-Amerika. Eik sprer seg ved hjelp av nøtter og har vanskelig for å krysse vide havstrekninger, så den kunne ikke vandre inn nordfra før panamaeidet ble dannet. De eldste pollenfunnene er 340 000 år gamle.
Eikespett (Melanerpes formicivorus) er en fugleart som er avhengig av eiketrær. Den har sine sørligste forekomster i fjellskogene i Colombia og finnes ellers nordover til sørvestlige USA. Denne arten hakker hull i barken på trær for å drikke sevje. Okerhalekolibri (Boissonneaua flavescens) forsyner seg med sevje fra disse hullene. To rødlistede papegøyearter, ildmaskepapegøye (Hapalopsittaca amazonina) og olivenmaskepapegøye (Hapalopsittaca fuertesi), forekommer i disse skogene.
Quercus humboldtii là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được Bonpl. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1809.[1]
Quercus humboldtii là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được Bonpl. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1809.