dcsimg
Imagem de Quercus infectoria G. Olivier
Life » » Archaeplastida » » Angiosperms » » Fagaceae »

Quercus infectoria G. Olivier

Quercus infectoria ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST

Quercus infectoria, ye una especie de carbayu que ta estrechamente rellacionáu col carbayu cerris, clasificáu con él na Seición Cerris, una seición del xéneru caracterizada por tener biltos arrodiaos de pelos nidios, con puntes de pelos nos lóbulos de la fueya, y les abiyotes que maurecen nunos 18 meses.

 src=
Fueyes de Quercus infectoria con agalles, en Mont Meron, Alta Galilea, Israel
 src=
Vista de la planta n'Israel
 src=
Vista de la planta
 src=
Agalles
 src=
Frutos

Distribución

Quercus infectoria crez al Asia Menor (Iraq, Curdistán, Turquía), Xipre, Grecia, ya introducióse n'Europa en 1822.

Descripción

Puede llegar a los 5-6 m d'altor, de cutiu ye un parrotal pequeñu de menos de 2 m d'altu. La corteza ye de color gris y escamosa, estriada, y les ramines con fueyes caduques pubescentes. Les fueyes de 3-8 x 1,5-5 cm, semiperennes, coriacees, oblongues, base arrondada dacuando cordada; ápiz obtusu, marxe dentáu con 4-9 pares de dientes) o crenado-dentada, de cutiu onduláu o lobuláu raramente, ensin pelo, brillante percima, más pálidu per debaxo o glauca, glabra o con dellos pelos estrellaos, en realidá bien polimorfes, les fueyes na base de les cañes suelen ser enteres, con 5-11 pares de venes, les venes entrepolares presentes; peciolus cilíndricos de 1 cm de llargu. Les flores son monoiques (flores individuales masculines o femenines, pero ambos sexos alcuéntrase na mesma planta) y son polinizaes pol vientu. Les abiyotes son solitaries o en pares, son mucronaes, ovoides allargaes, 2-3,5 cm de llargu, 1,8 cm de diámetru, glabros, de color marrón claru brillante, hemisférica o subcònica de 0,7-1 cm d'altu x 1,5 a 1,8 cm de diámetru, con llanceolaes.

Hábitat

Quercus infectoria crez a 1800 m sobre'l nivel del mar. Prefier suelos pesaos ​​(magrizos) y con un pH fayadizu (suelos acedos, neutros y básicos "alcalinos"). Puede crecer en semisombra (lluz de montes) pero nun tolera la solombra. Prefier suelos húmedos. Tolera los fuertes vientos y les xelaes, pero non a la esposición marítima.[1]

Usos melecinales

La corteza y les abiyotes son astrinxentes.[2] Utilizar nel tratamientu del impétigo y eczema.[2] Cualesquier agalla producíes nel árbol son fuertemente astrinxentes y pueden utilizase nel tratamientu d'hemorraxes, foria crónica, disentería, etc.[3]

Otros usos

La tintura facer de les agalles riques en tanín.[4] Les agalles son causaes ​​pola actividá de la mosca Cynipid Cynips tinctoria.[5] Les agalles contienen 36-58% de tanín.[5] Un estractu de les agalles entemecer con sulfatu ferroso xuntu con una goma y el colorante pa faer la tintura.[4]

Taxonomía

Quercus infectoria describióse por Guillaume Antoine Olivier y espublizóse en Voi. Emp. Othoman 1: 252. 1801.[6]

Etimoloxía

Quercus: nome xenéricu del llatín que designaba igualmente al carbayu y a la encina.

infectoria: epítetu llatíno

Variedaes

Sinonimia
  • Quercus carpinea Kotschy ex A.DC.
  • Quercus grosseserrata Kotschy ex Wenz.
  • Quercus lusitanica var. infectoria (G.Olivier) A.DC.
  • Quercus lusitanica subsp. infectoria (G.Olivier) Mouill.
  • Quercus lusitanica subsp. orientalis A.DC.
  • Quercus puberula O.Schwarz
  • Quercus thirkeana K.Koch[7][8]

Ver tamién

Referencies

  1. [1] Plant for a future
  2. 2,0 2,1 Chopra. R. N., Nayar. S. L. and Chopra. I. C. Glossary of Indian Melecinal Plants (Including the Supplement).
  3. Grieve. A Modern Herbal.
  4. 4,0 4,1 Hill. A. F. Economic Botany.
  5. 5,0 5,1 Rottsieper. Y.H.W. Vegetable Tannins
  6. «Quercus infectoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 8 de xunetu de 2014.
  7. «Quercus infectoria». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 9 de xunetu de 2014.
  8. «Quercus infectoria». The Plant List. Consultáu'l 9 de xunetu de 2014.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Quercus infectoria: Brief Summary ( Asturiano )

fornecido por wikipedia AST
Quercus infectoria

Quercus infectoria, ye una especie de carbayu que ta estrechamente rellacionáu col carbayu cerris, clasificáu con él na Seición Cerris, una seición del xéneru caracterizada por tener biltos arrodiaos de pelos nidios, con puntes de pelos nos lóbulos de la fueya, y les abiyotes que maurecen nunos 18 meses.

 src= Fueyes de Quercus infectoria con agalles, en Mont Meron, Alta Galilea, Israel  src= Vista de la planta n'Israel  src= Vista de la planta  src= Agalles  src= Frutos
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AST

Quercus infectoria ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Quercus infectoria és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està classificat dins de la secció Cerris. Quercus infectoria creix a l'Àsia Menor (Iraq, Kurdistan, Turquia), Xipre, Grècia, i es va introduir a Europa el 1822.

Morfologia

 src=
Fulles de Quercus infectoria amb agalles, al mont Meron, Alta Galilea, Israel

Pot arribar als 5-6 m d'alçada, sovint arbust petit de menys de 2 m d'alt. L'escorça grisa i escamosa, estriada, i les branquetes amb fulles caduques pubescents. Les fulles 3-8 x 1,5-5 cm, semiperennes, coriàcies, oblongues, base arrodonida de vegades cordada; àpex obtús, marge dentat 4-9 parells de dents) o crenat-dentada sovint ondulat o lobulat rarament, sense pèl, brillant per sobre, més pàl·lid per sota o glauc, glabre o amb alguns pèls estrellats, en realitat molt polimorfes, fulles a la base de les branques solen ser senceres, 5-11 parells de venes, les venes intercalars presents; pecíols cilíndrics d'1 cm de llarg. Les flors són monoiques (flors individuals masculines o femenines, però tots dos sexes es troben a la mateixa planta) i són pol·linitzades pel vent. Les glans són solitàries o en parells, són mucronades, ovoides allargades, 2-3,5 cm de llarg, 1,8 cm de diàmetre, glabres, de color marró clar brillant, peduncle, sempre que el pecíol, amb una cúpula que ocupa 1/3 a 1/5, hemisfèrica o subcònica de 0,7-1 cm d'alt x 1,5-1,8 cm de diàmetre, amb lanceolades, adprès, escates tomentoses.

Ecologia

Quercus infectoria creix a 1.800 m sobre el nivell del mar. Prefereix sòls pesats (argilosos) i amb un pH adequat (sòls àcids, neutres i bàsics "alcalins"). Pot créixer en semiombra (llum de boscos) però no tolera l'ombra. Prefereix sòls humits. Tolera els forts vents i a les gelades, però no a l'exposició marítima.[2]

Usos

L'escorça i les glans dits nous d'agalla són astringents[3] S'utilitzen en el tractament d'Intertrigen, impetigen i èczema.[3] Qualssevol agalles produïdes en l'arbre són fortament astringents i es poden utilitzar en el tractament d'hemorràgies, diarrea crònica, disenteria, etc.[4]

La tinta es fa de les agalles riques en taní.[5] Les agalles són causats per l'activitat de la mosca Cynipid Cynips tinctoria.[6] Les agalles contenen 36-58% de taní.[6] Un extracte de les agalles es barreja amb sulfat ferrós juntament amb una goma i el colorant per tal de fer la tinta.[5]

Referències

  1. http://www.catalogueoflife.org/col/details/species/id/9723507 Kew
  2. [1] Plant for a future
  3. 3,0 3,1 Chopra. R. N., Nayar. S. L. and Chopra. I. C. Glossary of Indian Medicinal Plants (Including the Supplement).
  4. Grieve. A Modern Herbal.
  5. 5,0 5,1 Hill. A. F. Economic Botany.
  6. 6,0 6,1 Rottsieper. E.H.W. Vegetable Tannins

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quercus infectoria Modifica l'enllaç a Wikidata
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Quercus infectoria: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Quercus infectoria és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies i està classificat dins de la secció Cerris. Quercus infectoria creix a l'Àsia Menor (Iraq, Kurdistan, Turquia), Xipre, Grècia, i es va introduir a Europa el 1822.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Quercus infectoria ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Quercus infectoria, deutsch selten als Aleppo-Eiche oder als Färber-Eiche, auch Galleiche, bezeichnet, ist eine Eichenart, verbreitet im östlichen Mittelmeerraum und dem angrenzenden Westasien. Die Galläpfel, Pflanzengallen auf den Blättern dieser Eichenart, werden medizinisch verwendet, in der Vergangenheit wurden sie auch zur Herstellung von Eisengallustinte genutzt.

Beschreibung

Quercus infectoria ist ein halbimmergrüner kleiner Baum mit krummem, gewundenem Stamm, oder ein Strauch, mit einer maximalen Wuchshöhe von etwa fünf Metern. Die Borke ist grau gefärbt und rissig bis schuppig. Junge Triebe sind gelb- bis rotbraun und filzig behaart, später verkahlend. Die steifen Laubblätter erreichen etwa vier bis sechs Zentimeter Länge. Sie sind oberseits matt, nicht glänzend, am Rand gezähnt, teilweise schwach gelappt, auf der Unterseite behaart, im Alter verkahlend. Die Blattform ist äußerst variabel, bei Exemplaren aus dem Libanon ist das Blatt zur Spitze hin relativ breit. Die Blätter sind halbimmergrün, d. h. den Winter über an der Pflanze bleibend, werden aber mit dem Austrieb der jungen Laubblätter im Frühjahr abgeworfen. Die Länge des Blattstiels ist variabel und zwischen den Unterarten verschieden. Die relativ kleinen Eicheln sitzen einzeln oder in kleinen Gruppen, sie sind sehr kurz gestielt, der Fruchtbecher (Cupula) mit anliegenden (nicht abstehenden) Schuppen.[1]

Die Eichenart ist morphologisch variabel und zu anderen in der Region verbreiteten Arten sehr ähnlich, mit denen sie zudem oft Hybride ausbilden kann. Eine sichere Bestimmung anhand einzelner Merkmale ist daher schwierig. Die Blattform ähnelt Quercus ithaburensis und Quercus macranthera, die Eicheln sind ähnlich zu denjenigen von Quercus kotschyana und Quercus cedrorum. In der Kombination der Merkmale ist aber meist eine sichere Ansprache möglich.[2] Sehr ähnlich und in Einzelexemplaren manchmal nicht sicher unterscheidbar ist Quercus pubescens.[3] Bei mikroskopischer Untersuchung sind auch Besonderheiten der Anatomie der Blattspreite und des Blattstiels erkennbar.[4] Die morphologisch sehr ähnliche Quercus faginea besitzt oberseits schwach glänzende, unterseits meist ausdauernd behaarte Laubblätter.[1] Diese westmediterrane Art kommt außerdem in einem völlig getrennten Areal vor.

Unterarten

Gewöhnlich werden zwei Unterarten unterschieden, bei einer davon eine Varietät[5], deren morphologische Unterscheidung nicht immer einfach ist[6]:

  • Quercus infectoria subsp. infectoria: Sie kommt in Griechenland und in der nördlichen Türkei vor.[5]
  • Quercus infectoria subsp. veneris (A.Kern.) H.Lindb. Ein häufig verwendeter synonymer Name für diese Unterart ist Quercus infectoria subsp. boissieri (Reut.) O.Schwarz (gleich Quercus boissieri Reut.). Die Verwendung dieses Namens ist umstritten. Der Name Quercus boissieri, im Artrang, hätte Priorität über Quercus veneris A.Kern. (1853 bzw. 1904 erstbeschrieben), aber im Unterartrang wurde die subsp. veneris zuerst beschrieben.[7] Einige Autoren halten dies weiterhin für den gültigen Namen der Unterart. Selten wird die Synonymie sogar bestritten und von zwei getrennten Sippen ausgegangen.[8] Diese Unterart kommt vom östlichen Mittelmeergebiet bis zum Iran vor.[5]
    • Quercus infectoria Oliv. subsp. boissieri (Reut.) O.Schwarz var. tenuicarpa (Djav.-Khoie) Jamzad et Panahi: Die 2012 erstbeschriebene Varietät kommt im Iran vor.[5]

Verbreitung, Vegetation

Die Art kommt vor von der Ägäis im Westen über Anatolien, den Irak bis Iran im Osten. Im Süden erreicht sie über Syrien den Libanon und den Norden Israels. Vorkommen sind von den ägäischen Inseln und der Insel Zypern angegeben. Die Art kommt von Meereshöhe bis in ca. 2000 Meter Höhe im Gebirge vor, sie ist nicht frosthart. Die Art ist recht trockenheitstolerant, Vorkommen gibt es bis in Regionen mit etwa 400 mm Jahresniederschlag.

Quercus infectoria subsp. veneris bildet in Südost-Anatolien in der Türkei meist beweidete, halboffene Buschwälder zusammen mit der Stieleiche Quercus robur (in der Unterart pedunculiflora). Weiter im Westen, unter submediterranem Klima, wird die Art seltener, sie ist hier Beständen der immergrünen Kermeseiche Quercus coccifera beigemischt. In der mediterranen Klimazone kommen die Eichenarten Quercus infectoria subsp. infectoria und die Zerreiche Quercus cerris im Unterstand von Wäldern der Kalabrischen Kiefer Pinus brutia vor.[9] Auf Zypern ist Quercus infectoria subsp. veneris eine von drei indigenen Eichenarten. Sie kommt recht selten in den Gebirgen im Norden und Westen der Insel vor. Ostgrenze der Verbreitung der Art ist das Zāgros-Gebirge im Iran. Die Vorkommen reichen von Sardascht in West-Aserbaidschan bis Aleshtar in Lorestan.[7]

Nach Einschätzung der IUCN ist Quercus infectoria nicht bestandsgefährdet (Status: least concern).[10]

Phylogenie

Die Art gehört zu den „weißen“ Eichen der Untergattung Quercus, Sektion Quercus, einem artenreichen und taxonomisch schwierigen Aggregat aus eurasiatischen (paläarktischen) und amerikanischen Eichenarten. Die Zusammengehörigkeit von infectoria s. str. und boissieri wurde dabei nach genetischen Daten bestätigt. Eine nahe verwandte Art ist die Flaumeiche Quercus pubescens. Die paläarktischen, westasiatischen und europäischen Arten des Komplexes bilden die Klade der „roburoiden“ Eichen.[11] Die mediterranen, an Trockenheit adaptierten Arten der Gruppe wurden früher oft als Subsektion Galliferae abgetrennt, diese Gruppe erwies sich allerdings als nicht monophyletisch.

Galläpfel

Die Art ist bekannt für das besonders häufige Vorkommen von Galläpfeln auf der Blattunterseite. Die harten, korkartigen Galläpfel werden von Gallwespen (vor allem Gemeine Eichengallwespe Cynips quercusfolii) verursacht. Die Galläpfel sind reich an Tanninen und werden als Antioxidantien und aufgrund antimikrobieller und entzündungshemmender Wirkung medizinisch getestet. Berichtet wird auch von einer bleichenden Wirkung auf die Haut. Getrocknete und pulverisierte Galläpfel von Quercus infectoria werden ethnomedizinisch seit Jahrhunderten gegen Entzündungen eingesetzt. Die Eicheln sind prinzipiell essbar, wegen des bitteren Geschmacks aber nur nach längerem Wässern.[12] Das Art-Epitheton infectoria geht auf die häufige Präsenz der Galläpfel zurück.[3]

Einzelnachweise

  1. a b Otto Schwarz: Quercus L. In: T. G. Tutin, N. A. Burges, A. O. Chater, J. R. Edmonson, V. H. Heywood, D. M. Moore, D. H. Valentine, S. M. Walters, D. A. Webb (Hrsg.): Flora europaea. 2. Auflage. Volume I, Cambridge University Press, 1993, ISBN 0-521-41007-X.
  2. Jean M. Stephan, Pamela W. Teeny, Federico Vessella, Bartolomeo Schirone (2018): Oak morphological traits: Between taxa and environmental variability. Flora 243: 32–44. doi:10.1016/j.flora.2018.04.001
  3. a b Jurij Leonardovich Menitsky: Oaks of Asia. University of Michigan Science Publishers, 2005. ISBN 978 1578082292, auf S. 102.
  4. Saleem Esmael Shahbaz, Shamiran Salih Abdulrahman, Haliz Arif Abdulrahman (2015): Use of leaf anatomy for identification of Quercus L. species native to Kurdistan-Iraq. Journal University of Zakho 3(A) No.2: 222-232.
  5. a b c d Rafaël Govaerts (Hrsg.): Quercus infectoria. In: World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) – The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, abgerufen am 13. April 2020.
  6. Unterarten von Quercus infectoria, in Thomas Meyer, Michael Hassler: Mittelmeer- und Alpenflora. Photo-Bestimmungsschlüssel zur Bestimmung der höheren Pflanzen des Mittelmeer- und Alpenraumes.
  7. a b M. Mehrnia, T. Nejadsattari, M. Assadi, I. Mehregan (2012): Taxonomic study of the genus Quercus L. sect. Quercus in the Zagros forests of Iran. –Iranian Journal of Botany 19 (1): 62-74. doi:10.22092/ijb.2013.2996
  8. Michael Avishai (2017): Quercus look Kotschy: a Distinct Mt. Hermon Species. International Oaks 28: 73-82.
  9. Emin Uğurlu, Jan Roleček, Erwin Bergmeier (2012): Oak woodland vegetation of Turkey - a first overview based on multivariate statistics. Applied Vegetation Science 15: 590-608.
  10. Sara Oldfield and Antonia Eastwood (2007): The Red List of Oaks. Published by Fauna & Flora International, Cambridge, UK. ISBN 9781 903703 25 0.
  11. Andrew L. Hipp et al. (2019): Genomic landscape of the global oak phylogeny. New Phytologist (2019) doi:10.1111/nph.16162.
  12. T.K. Lim: Edible Medicinal and Non-Medicinal Plants: Volume 4, Fruits. Springer Verlag, Dordrecht etc., 2012. ISBN 978 94 007 4053 2, S. 16–26.
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Quercus infectoria: Brief Summary ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Quercus infectoria, deutsch selten als Aleppo-Eiche oder als Färber-Eiche, auch Galleiche, bezeichnet, ist eine Eichenart, verbreitet im östlichen Mittelmeerraum und dem angrenzenden Westasien. Die Galläpfel, Pflanzengallen auf den Blättern dieser Eichenart, werden medizinisch verwendet, in der Vergangenheit wurden sie auch zur Herstellung von Eisengallustinte genutzt.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Mazî ( Curdo )

fornecido por wikipedia emerging languages

Mazî an dara maziyê an darmazî (bi latînî, Quercus infectoria), dareke li famîleya narewanan e. Dareke biçûk e, bi piranî bilindbûna wê 1,80 m ye, lê belê yên bilind jî henin. Mêwe (berrûyên mazî) û qalikê darê di bijîşkiyê de tên bikaranîn û wekî êm ji pez û dewaran re tên hevdan. Ji darê maziyê komir tê çêkirin. Li ser saxikên dara maziyê pir car mazî û şekalor tên dîtin.

Bi zimanê îngilîzî "Aleppo Oak" (bi kurdî "darberûya Helabê") an jî "mazi" dibêjin.

Ji gotinên pêşiyên kurdan

Navên cihan bi navê mazî

Mazî û şekalor

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Nivîskar û edîtorên Wikipedia-ê
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Mazî: Brief Summary ( Curdo )

fornecido por wikipedia emerging languages

Mazî an dara maziyê an darmazî (bi latînî, Quercus infectoria), dareke li famîleya narewanan e. Dareke biçûk e, bi piranî bilindbûna wê 1,80 m ye, lê belê yên bilind jî henin. Mêwe (berrûyên mazî) û qalikê darê di bijîşkiyê de tên bikaranîn û wekî êm ji pez û dewaran re tên hevdan. Ji darê maziyê komir tê çêkirin. Li ser saxikên dara maziyê pir car mazî û şekalor tên dîtin.

Bi zimanê îngilîzî "Aleppo Oak" (bi kurdî "darberûya Helabê") an jî "mazi" dibêjin.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Nivîskar û edîtorên Wikipedia-ê
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Δρυς η βαφική ( Grego, Moderno (1453-) )

fornecido por wikipedia emerging languages

Η δρυς (επιστ. Δρυς η βαφική, Quercus infectoria Oliv.) είναι ημιφυλλοβόλο δέντρο του γένους Quercus με περιοχή εξάπλωσης από το ανατολικό Αιγαίο μέχρι το Ιράν.

Ταξινομικό καθεστώς

Η Quercus infectoria παρουσιάζει γενετικά στενή συγγένεια με τα είδη του Τμήματος Robur, στο οποίο ανήκουν μεταξύ άλλων η Δρυς η χνοώδης (Quercus pubescens), Δρυς η έμμισχος (Quercus robur) και η άμισχος δρυς (Quercus petraea)[1].

Μορφολογική περιγραφή

Η δρυς η βαφική είναι ισχυρό δέντρο με ύψος που ξεπερνά τα 10 m.

Περιοχή εξάπλωσης - Βιότοπος

Ανατολική νησιωτική Ελλάδα, Τουρκία, Κύπρος, Συρία, Λίβανος, Παλαιστίνη, Β. Ιράκ, ΝΔ. Ιράν.

Βιβλιογραφικές αναφορές

  1. Neophytou, Ch.; Dounavi A., Aravanopoulos F.A. (2008). «Conservation of Nuclear SSR Loci Reveals High Affinity of Quercus infectoria ssp. veneris A. Kern (Fagaceae) to Section Robur». Plant Molecular Biology Reporter 26 (2): 133-141. http://www.springerlink.com/content/6t7k85200105g587/. Ανακτήθηκε στις 2008-08-07.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Δρυς η βαφική: Brief Summary ( Grego, Moderno (1453-) )

fornecido por wikipedia emerging languages

Η δρυς (επιστ. Δρυς η βαφική, Quercus infectoria Oliv.) είναι ημιφυλλοβόλο δέντρο του γένους Quercus με περιοχή εξάπλωσης από το ανατολικό Αιγαίο μέχρι το Ιράν.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Συγγραφείς και συντάκτες της Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Mazı ( Diq )

fornecido por wikipedia emerging_languages

Mazı, ya zi mazıyê Helebi, yew tewrê dara mazêno. Tıb de kareno. Namey dara cı zi mazêra.

Referansi

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging_languages

Mazı: Brief Summary ( Diq )

fornecido por wikipedia emerging_languages

Mazı, ya zi mazıyê Helebi, yew tewrê dara mazêno. Tıb de kareno. Namey dara cı zi mazêra.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging_languages

Quercus infectoria ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Quercus infectoria or the Aleppo oak is a species of oak well known for producing galls (called manjakani in Malaysia, majuphal in India) that have been traditionally used for centuries in Asia medicinally while also used in softening leather and in making black dye and ink.[3]

Description

Quercus infectoria is a small tree, growing to 1 to 2 metres (4 to 6 feet) in height. The stems are crooked, shrubby looking with smooth and bright-green leaves borne on short petioles of 3–4 centimetres (1+141+12 inches) long. The leaves are bluntly mucronate, rounded, smooth, unequal at the base and shiny on the upper side.

The galls arise on young branches of the tree when gall wasps[4] sting the oak tree and deposit their larvae. The chemical reaction causes an abnormality in the tree, causing hard balls to be formed. They are corrugated in appearance.

Gall chemistry

The galls from Quercus infectoria contain the highest naturally occurring level of tannin, approximately 50–70%,[5] as well as syringic acid, β-sitosterol, amentoflavone, hexamethyl ether, isocryptomerin, methyl betulate, methyl oleanate and hexagalloyl glucose.[6][7][5][8] They also contain 2–4% each of gallic and ellagic acid that are polymerized to make tannins.[9][10][11] Tannins have been used for hundreds of years for medical purposes and are currently indispensable in dermatology[12] and have been used for tanning of leather.

Tannins

Tannins comprise a large group of natural products widely distributed in the plant kingdom. They have a great structural diversity, but are usually divided into two basic groups: the hydrolyzable type and the condensed type. Hydrolyzable tannins include the commonly occurring gallic and ellagic acid contained in the nut galls.

Hydrolyzable tannins are present in many different plant species but are found in particularly high concentrations in nut galls growing on Rhus semialata (Chinese and Korean gallotannins) and Quercus infectoria (Turkish and Chinese gallotannins), the seedpods of Caesalpinia spinosa (Tara tannins), and the fruits of Terminalia chebula. The gallic and ellagic acid hydrolyzable tannins react with proteins to produce typical tanning effects; medicinally, this is important to topically treat inflamed or ulcerated tissues. They also contribute to most of the astringent property of manjakani and in small insignificant doses, are great for skin whitening and killing microorganisms.

Although both types of tannin have been used to treat diseases in traditional medicine, the hydrolyzable tannins have long been considered official medicinal agents in Europe and North America. They have been included in many pharmacopoeias, in the older editions in particular, and are specifically referred to as tannic acid. These were recommended for treatment of inflammation and ulceration, including topical application for skin diseases and internal use for intestinal ulceration and diarrhea. In China, tannin-containing substances, such as galls, pomegranate rinds, and terminalia fruits, are used in several medicinal preparations.

Distribution

Quercus infectoria is indigenous to parts of southern Europe (Greece and the East Aegean Islands) and the Middle East (Turkey, Cyprus, Iran, Iraq, Lebanon, Syria, Israel and Jordan).[13]

Pharmacology

The galls of Quercus infectoria have also been pharmacologically documented to possess astringent, antidiabetic,[14] antitremorine, local anaesthetic,[15] antiviral,[16] antibacterial,[17] antifungal,[18] larvicidal[19] and anti-inflammatory[20] activities. The main constituents found in the galls of Quercus infectoria are tannin (50-70%) and small amount of free gallic acid and ellagic acid.[21][22][23]

The wide range of pharmacological activities of this plant might support the efficacy of extract preparation of Quercus infectoria that are widely used in Malaysia for treating many kinds of health problems since many decades ago. The nutgalls have been pharmacologically documented on their antiamoebic,[24] anticariogenic[25] and anti-inflammatory[26] activities, to treat skin infections and gastrointestinal disorders.[26][25][27][28]

Uses

Quercus infectoria can be used as a thickener in stews or mixed with cereals for making bread.[29]

Also known as Majuphal in Indian traditional medicine, manjakani has been used as dental powder and in the treatment of toothache and gingivitis.[30][31]

The so-called "Aleppo tannin" is Tannic acid gained from Aleppo oak galls, which displays unique chemical properties essential in the preparation of gold sols (colloids) used as markers in Immunocytochemistry.[32] [33]

Nowadays, gallnut extracts are also widely used in pharmaceuticals, food and feed additives, dyes, inks, and metallurgy.

Galls

Gall nut extracts are widely used in pharmaceuticals, medical laboratory techniques as well as inks which use "Aleppo tannin",[34] food and feed additives, dyes, and metallurgy.

Tanning

Tannin, a substance contained in the galls of the Quercus infectoria, has been used for centuries for the tanning of leather.

Medical laboratory techniques

The so-called "Aleppo tannin" is tannic acid gained from Aleppo pine galls, which displays unique chemical properties essential in the preparation of gold sols (colloids) used as markers in immunocytochemistry.[35] [36]

Teeth and gum remedy

Also known as majuphal in Indian traditional medicine, manjakani has been used as dental powder and in the treatment of toothache and gingivitis.[37][38]

Uterine and vaginal therapy

The galls, locally known as manjakani in Malaysia, are used in combination with other herbs as drinking remedies by women after childbirth to restore the elasticity of the uterine wall, and in many vaginal tightening products.[39] The extract of manjakani was claimed by the Malay Kelantanese to be highly beneficial for postpartum women. Hazardous effects of the extract were not reported so far. In addition, the Arabs, Persians, Indians, Malays and Chinese have traditionally used the galls after childbirth to treat vaginal discharge and related postpartum infections.

Gallery

See also

References

  1. ^ "Quercus infectoria G.Olivier". World Checklist of Selected Plant Families. Royal Botanic Gardens, Kew – via The Plant List. Note that this website has been superseded by World Flora Online
  2. ^ "Quercus infectoria Olivier". Tropicos. Missouri Botanical Garden.
  3. ^ Kottakkal AVS (1995). The Indian Medicinal Plants.
  4. ^ Muhamad Z; Mustafa AM (1994). Traditional Malay Medicinal Plants. Kuala Lumpur: Penerbit Fajar Bakti Sdn Bhd.
  5. ^ a b Dar MS; Ikram M (1979). "Studies on Quercus infectoria; isolation of syringic acid and determination of its central depressive activity". Planta Medica. Planta Med. 35 (2): 156–161. doi:10.1055/s-0028-1097197. PMID 419182.
  6. ^ Dar MS; Ikram M (1979). "Studies on Quercus infectoria; isolation of syringic acid and determination of its central depressive activity". Planta Medica. Planta Med. 35 (2): 156–61. doi:10.1055/s-0028-1097197. PMID 419182.
  7. ^ Hwang JK; Kong TW; Baek NI; Pyun YR (2000). alpha-Glycosidase inhibitory activity of hexagalloylglucose from the galls of Quercus infectoria. Planta Med.
  8. ^ Hwang JK; Kong TW; Baek NI; Pyun YR (2000). alpha-Glycosidase inhibitory activity of hexagalloylglucose from the galls of Quercus infectoria. Planta Med.
  9. ^ Ikram M; Nowshad F (1997). "Constituents of Quercus infectoria". Planta Medica. Planta Med. 31 (3): 286–7. doi:10.1055/s-0028-1097531. PMID 866492.PubMed
  10. ^ Evans WC (1996). Pharmacopoeial and related drugs of biological origin. London: WB Saunders Co. Ltd.
  11. ^ Wiart C; Kumar A (2001). Practical Handbook of Pharmacognosy. Malaysia: Pearson Education Malaysia Sdn Bhd.
  12. ^ Regina Fölster-Holst M.D.; Eva Latussek Ph.D.2 (2007). "Synthetic Tannins in Dermatology — A Therapeutic Option in a Variety of Pediatric Dermatoses". Pediatric Dermatology. Department of Dermatology, Venerology and Allergology, University of Schleswig-Holstein, Kiel. 24 (3): 296–301. doi:10.1111/j.1525-1470.2007.00406.x. PMID 17542884. S2CID 25310247.
  13. ^ T. K. Lim 2012. Quercus infectoria. Edible Medicinal And Non-Medicinal Plants, pages 16-26
  14. ^ Hwang JK; Kong TW; Baek NI; Pyun YR (2000). α-Glycosidase Inhibitory Activity of hexagalloylglucose from the galls of Quercus infectoria. Planta Med.PubMed
  15. ^ Dar MS; Ikram M; Fakouhi T (1976). "Pharmacology of Quercus infectoria". Journal of Pharmaceutical Sciences. J Pharm Sci. 65 (12): 1791–4. doi:10.1002/jps.2600651224. PMID 1032663.PubMedPubMed
  16. ^ Hussein G; Miyashiro H; Nakamura N; Hattori M; Kakiuchi N; Shimotohno K (2000). "Inhibitory effects of Sudanese medicinal plant extracts on hepatitis C virus protease". Phytotherapy Research. Phytother Res. 14 (7): 510–516. doi:10.1002/1099-1573(200011)14:7<510::AID-PTR646>3.0.CO;2-B. PMID 11054840. S2CID 41433979.
  17. ^ Fatima S; Farooqi AHA; Kumar R; Kumar TRS; Khanuja SPS (2001). Antibacterial activity possessed by medicinal plants used in tooth powders. J Med Aromatic Plant Sci.
  18. ^ Digraki M; Alma MH; Ilcim A; Sen S (1999). Antibacterial and antifungal effects of various commercial plant extracts. Pharm Biol.
  19. ^ Redwane A; Lazrek HB; Bouallam S; Markouk M; Amarouch H; Jana M (2002). Larvicidal activity of extracts from Quercus lusitania var. infectoria galls (Oliv.). J Ethnopharmacol.PubMedFull Text
  20. ^ Kaur G; Hamid H; Ali A; Alam MS; Athar M (2004). "Antiinflammatory evaluation of alcoholic extract of galls of Quercus infectoria". Journal of Ethnopharmacology. J Ethnopharmacol. 90 (2–3): 285–92. doi:10.1016/j.jep.2003.10.009. PMID 15013194.PubMedFull Text
  21. ^ Ikram M; Nowshad F (1997). "Constituents of Quercus infectoria". Planta Medica. Planta Med. 31 (3): 286–7. doi:10.1055/s-0028-1097531. PMID 866492.PubMed
  22. ^ Evans WC (1996). Pharmacopoeial and related drugs of biological origin. London: WB Saunders Co. Ltd.
  23. ^ Wiart C; Kumar A (2001). Practical Handbook of Pharmacognosy. Malaysia: Pearson Education Malaysia Sdn Bhd.
  24. ^ Sawangjaroen; Sawangjaroen K; Poonpanang P.; et al. (2004). "Effects of Piper longum fruit, Piper sarmentosum root and Quercus infectoria nut gall on caecal amoebiasis in mice". Journal of Ethnopharmacology. J Ethnopharmacol. 91 (2–3): 357–60. doi:10.1016/j.jep.2004.01.014. PMID 15120461.PubMed
  25. ^ a b Kaur G; Hamid H; Ali A; Alam MS; Athar M (2004). "Antiinflammatory evaluation of alcoholic extract of galls of Quercus infectoria". Journal of Ethnopharmacology. J Ethnopharmacol. 90 (2–3): 285–92. doi:10.1016/j.jep.2003.10.009. PMID 15013194.PubMed
  26. ^ a b Kaur G; Alam MS; Athar M (2007). "Quercus infectoria galls possess antioxidant activity and abrogates oxidative stress-induced functional alterations in murine macrophages". Chemico-Biological Interactions. Chem Biol Interact. 171 (3): 272–82. doi:10.1016/j.cbi.2007.10.002. PMID 18076871.PubMed
  27. ^ Dayang F.B.; Hikmah M.I.; Mastura M. (2005). An alternative phytotherapeutic agent for treatment of hospital-acquired MRSA infections. J Med Sci.
  28. ^ Voravuthikunchai; S.P.; Limsuwan; S. and Chusri (2007). New perspectives on herbal medicines for treating bacterial infections. Houxton: Studium Press.
  29. ^ Stashia Eleaness; Rosland Abel (2013). "1". In Universiti Teknologi Malaysia (ed.). The extraction of essential oil from Quercus infectoria (Manjakani) galls using supercritical carbon dioxide pressure swing technique. Faculty of Chemical Engineering.
  30. ^ Kottakkal AVS. (1995). Indian Medicinal Plants. Vol. 4. Orient Longman Ltd.
  31. ^ Bhattacharjee SK. (2001). Handbook of Medicinal Plants. India: Pointer Publishers.
  32. ^ Frank Mayer (1988). Electron Microscopy in Microbiology. Vol. 20. London: Academic Press. p. 216. ISBN 9780080860497. Retrieved 17 May 2015.
  33. ^ Gareth Griffiths (1993). Fine Structure Immunocytochemistry. Berlin & Heidelberg: Springer. p. 185. ISBN 978-3-642-77097-5.
  34. ^ Encyclopædia Britannica, Aleppo oak |accessdate=17 May 2015
  35. ^ Frank Mayer (1988). Electron Microscopy in Microbiology. Vol. 20. London: Academic Press. p. 216. ISBN 9780080860497. Retrieved 17 May 2015.
  36. ^ Gareth Griffiths (1993). Fine Structure Immunocytochemistry. Berlin & Heidelberg: Springer. p. 185. ISBN 978-3-642-77097-5.
  37. ^ Kottakkal AVS. (1995). Indian Medicinal Plants. Vol. 4. Orient Longman Ltd.
  38. ^ Bhattacharjee SK. (2001). Handbook of Medicinal Plants. India: Pointer Publishers.
  39. ^ Muhamad Z; Mustafa AM (1994). Traditional Malay Medicinal Plants. Kuala Lumpur: Penerbit Fajar Bakti Sdn Bhd.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Quercus infectoria: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Quercus infectoria or the Aleppo oak is a species of oak well known for producing galls (called manjakani in Malaysia, majuphal in India) that have been traditionally used for centuries in Asia medicinally while also used in softening leather and in making black dye and ink.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Quercus infectoria ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Quercus infectoria, es una especie de roble que está estrechamente relacionado con el roble cerris, clasificado con él en la Sección Cerris, una sección del género caracterizada por tener brotes rodeados de pelos suaves, con puntas de pelos en los lóbulos de la hoja, y las bellotas que maduran en unos 18 meses.

 src=
Hojas de Quercus infectoria con agallas, en Mont Meron, Alta Galilea, Israel
 src=
Vista de la planta en Israel
 src=
Vista de la planta
 src=
Agallas
 src=
Agallas

Distribución

Quercus infectoria es originario de Oriente Medio y el sureste de Europa, (Irán, Irak, Kurdistán, Turquía, Chipre, Grecia...)

Descripción

Puede llegar a los 5-6 m de altura, a menudo es un arbusto pequeño de menos de 2 m de alto. La corteza es de color gris y escamosa, estriada, y las ramitas con hojas caducas pubescentes. Las hojas de 3-8 x 1,5-5 cm, semiperennes, coriáceas, oblongas, base redondeada a veces cordada; ápice obtuso, margen dentado con 4-9 pares de dientes) o crenado-dentada, a menudo ondulado o lobulado raramente, sin pelo, brillante por encima, más pálido por debajo o glauca, glabra o con algunos pelos estrellados, en realidad muy polimorfas, las hojas en la base de las ramas suelen ser enteras, con 5-11 pares de venas, las venas intercalares presentes; pecíolos cilíndricos de 1 cm de largo. Las flores son monoicas (flores individuales masculinas o femeninas, pero ambos sexos se encuentran en la misma planta) y son polinizadas por el viento. Las bellotas son solitarias o en pares, son mucronadas, ovoides alargadas, 2-3,5 cm de largo, 1,8 cm de diámetro, glabros, de color marrón claro brillante, hemisférica o subcònica de 0,7-1 cm de alto x 1,5 a 1,8 cm de diámetro, con lanceoladas.

Hábitat

Quercus infectoria crece a 1800 m sobre el nivel del mar. Prefiere suelos pesados (arcillosos) y con un pH adecuado (suelos ácidos, neutros y básicos "alcalinos"). Puede crecer en semisombra (luz de bosques) pero no tolera la sombra. Prefiere suelos húmedos. Tolera los fuertes vientos y las heladas, pero no a la exposición marítima.[1]

Usos medicinales

La corteza y las bellotas son astringentes.[2]​ Se utilizan en el tratamiento del impétigo y eczema.[2]​ Cualesquiera agalla producidas en el árbol son fuertemente astringentes y pueden utilizarse en el tratamiento de hemorragias, diarrea crónica, disentería, etc.[3]

Otros usos

La tintura se hace de las agallas ricas en tanino.[4]​ Las agallas son causadas por la actividad de la mosca Cynipid Cynips tinctoria.[5]​ Las agallas contienen 36-58% de tanino.[5]​ Un extracto de las agallas se mezcla con sulfato ferroso junto con una goma y el colorante para hacer la tintura.[4]

Taxonomía

Quercus infectoria fue descrita por Guillaume Antoine Olivier y publicado en Voy. Emp. Othoman 1: 252. 1801.[6]

Etimología

Quercus: nombre genérico del latín que designaba igualmente al roble y a la encina.

infectoria: epíteto latíno

Variedades

Sinonimia
  • Quercus carpinea Kotschy ex A.DC.
  • Quercus grosseserrata Kotschy ex Wenz.
  • Quercus lusitanica var. infectoria (G.Olivier) A.DC.
  • Quercus lusitanica subsp. infectoria (G.Olivier) Mouill.
  • Quercus lusitanica subsp. orientalis A.DC.
  • Quercus puberula O.Schwarz
  • Quercus thirkeana K.Koch[7][8]

Referencias

  1. [1] Plant for a future
  2. a b Chopra. R. N., Nayar. S. L. and Chopra. I. C. Glossary of Indian Medicinal Plants (Including the Supplement).
  3. Grieve. A Modern Herbal.
  4. a b Hill. A. F. Economic Botany.
  5. a b Rottsieper. E.H.W. Vegetable Tannins
  6. «Quercus infectoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 8 de julio de 2014.
  7. «Quercus infectoria». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 9 de julio de 2014.
  8. «Quercus infectoria». The Plant List. Consultado el 9 de julio de 2014.

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Quercus infectoria: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Quercus infectoria, es una especie de roble que está estrechamente relacionado con el roble cerris, clasificado con él en la Sección Cerris, una sección del género caracterizada por tener brotes rodeados de pelos suaves, con puntas de pelos en los lóbulos de la hoja, y las bellotas que maduran en unos 18 meses.

 src= Hojas de Quercus infectoria con agallas, en Mont Meron, Alta Galilea, Israel  src= Vista de la planta en Israel  src= Vista de la planta  src= Agallas  src= Agallas
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Quercus infectoria ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Quercus infectoria, appelé communément Chêne à galles, Chêne d'Israël ou Chêne d'Alep[1], est une espèce européenne et asiatique de chênes de la famille des Fagacées.

Description

Quercus infectoria est souvent un petit arbre mesurant 1 à 2 mètres de hauteur, pouvant atteindre 6 m[1]. L'écorce est grise, écailleuse, crevassée avec des rameaux à pubescence non persistante.

Les feuilles mesurent une longueur de 3 à 8 cm et une largeur de 1,5 à 5 cm. Elles sont marcescentes, coriaces, oblongues, la base est arrondie, parfois cordée, le sommet arrondi, à bord denté (4 à 9 paires de dents) ou crénelé, souvent ondulé et rarement lobé. Elles sont très polymorphes, le plus souvent glabres et brillantes dessus, dessous sont plus pâles ou glauques, glabres ou avec quelques poils stellaires. Elles ont de 5 à 11 paires de nervures secondaires, les veines sinusales sont présentes. La pétiole cylindrique fait de 0,5 à 1 cm de long[1].

Le gland est mucroné, ovoïde allongé, glabre et brillant, brun clair, de 2 à 3,5 cm sur 1,8 cm de diamètre, sessile ou à pédoncule aussi long que le pétiole des feuilles, dans une cupule de 1,5 à 1,8 cm de diamètre, hémisphérique ou subconique, à écailles tomenteuses lancéolées et très appliquées.

Les galles apparaissent sur les jeunes branches du Quercus infectoria lorsque les Cynipidae piquent le chêne et déposent leurs larves. La réaction chimique provoque une anomalie dans le chêne entraînant la formation de boules dures. Ils sont corrugués en apparence.

Répartition

On trouve Quercus infectoria en Grèce et en Asie mineure (Turquie, Chypre, Iran, Iraq, Kurdistan, Liban, Syrie et Israël)[1]. Elle pousse également en Asie du Sud et en Asie de l'Ouest.

L'arbre est présent jusqu'à 1 800 m d'altitude[1].

Chimie

Les galles de Quercus infectoria contiennent le niveau le plus élevé de tanin existant dans la nature, environ 50–70%, de l'acide syringique, du β-Sitostérol, de l'amentoflavone, de l'éther hexaméthylique, de l'isocryptomérine[2]. Elles contiennent également 2 à 4% d'acide gallique et d'acide ellagique polymérisés pour former des tanins.

Usages

De nos jours, les extraits de noix de galle sont largement utilisés dans les produits pharmaceutiques, les techniques de laboratoire médical ainsi que les encres qui utilisent le "tanin d'Alep", les additifs pour l'alimentation humaine et animale, les colorants et la métallurgie.

Pharmacologie

Les galles de Quercus infectoria sont également documentées pharmacologiquement comme possédant des propriétés astringentes, antidiabétiques, antitrémorines, anesthésiques locales, antivirales, antibactériennes, antifongiques, larvicides et anti-inflammatoires. Les principaux constituants présents dans les galles de Quercus infectoria sont le tanin (50-70%) et une petite quantité d’acide gallique libre et ellagique.

Le large éventail d'activités pharmacologiques de cette plante pourrait soutenir l'efficacité de la préparation d'extraits de Quercus infectoria, largement utilisés en Malaisie pour traiter de nombreux types de problèmes de santé depuis plusieurs décennies comme le traitement des infections cutanées et des troubles gastro-intestinaux.

Les galles, connues localement sous le nom de manjakani en Malaisie, sont utilisées en association avec d'autres herbes comme remèdes à boire par les femmes après l'accouchement pour restaurer l'élasticité de la paroi utérine et le resserrement vaginal. En outre, les Arabes, les Perses, les Indiens, les Malais et les Chinois utilisent traditionnellement les galles après l'accouchement pour traiter les pertes vaginales et les infections postpartum associées.

Notes et références

  • (en) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en anglais intitulé .
  1. a b c d et e Jean-Louis Helardot, « Quercus infectoria », sur jeanlouis.helardot.free.fr (consulté le 23 août 2019)
  2. (en) Dar MS et Ikram M, Quercus infectoria; isolation of syringic acid and determination of its central depressive activity., Planta Med, 1979

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Quercus infectoria: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Quercus infectoria, appelé communément Chêne à galles, Chêne d'Israël ou Chêne d'Alep, est une espèce européenne et asiatique de chênes de la famille des Fagacées.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Manjakani ( Indonésio )

fornecido por wikipedia ID

Manjakani (Quercus infectoria) adalah tumbuhan yang merupakan spesies dari Quercus, serta digunakan dalam pengobatan tradisional di Asia.[butuh rujukan]

Deskripsi

Manjakani merupakan jenis pohon kecil yang tumbuh di kawasan Yunani dan Asia Kecil, dengan tinggi mencapai 4 hingga 6 kaki. Sementara itu, manjakani dapat digunakan sebagai pengental rebusan maupun campuran sereal untuk membuat roti.[3]

Penggunaan

Dalam pengobatan tradisional di India, manjakani digunakan dalam bentuk bubuk sebagai obat untuk sakit gigi dan peradangan gusi.[4][5]

Farmakologi

Secara farmakologi; manjakani memiliki zat antidiabetik,[6] antitremorin, anastesi lokal,[7] anti virus,[8] anti bakteri,[9] anti jamur,[10] larvasida,[11] dan anti inflamasi.[12]

Referensi

  1. ^ Quercus infectoria Olivier Tropicos.org
  2. ^ Quercus infectoria G.Olivier is an accepted name . theplantlist.org
  3. ^ Stashia Eleaness; Rosland Abel (2013). "1". Dalam Universiti Teknologi Malaysia. The extraction of essential oil from Quercus infectoria (Manjakani) galls using supercritical carbon dioxide pressure swing technique. Faculty of Chemical Engineering.
  4. ^ Kottakkal AVS. (1995). Indian Medicinal Plants. 4. Orient Longman Ltd.
  5. ^ Bhattacharjee SK. (2001). Handbook of Medicinal Plants. India: Pointer Publishers.
  6. ^ Hwang JK; Kong TW; Baek NI; Pyun YR (2000). α-Glycosidase Inhibitory Activity of hexagalloylglucose from the galls of Quercus infectoria. Planta Med. PubMed
  7. ^ Dar MS; Ikram M; Fakouhi T (1976). Pharmacology of Quercus infectoria. J Pharm Sci. PubMed
  8. ^ Hussein G; Miyashiro H; Nakamura N; Hattori M; Kakiuchi N; Shimotohno K (2000). Inhibitory effects of Sudanese medicinal plant extracts on hepatitis C virus protease. Phytother Res. Full Text
  9. ^ Fatima S; Farooqi AHA; Kumar R; Kumar TRS; Khanuja SPS (2001). Antibacterial activity possessed by medicinal plants used in tooth powders. J Med Aromatic Plant Sci.
  10. ^ Digraki M; Alma MH; Ilcim A; Sen S (1999). Antibacterial and antifungal effects of various commercial plant extracts. Pharm Biol.
  11. ^ Redwane A; Lazrek HB; Bouallam S; Markouk M; Amarouch H; Jana M (2002). Larvicidal activity of extracts from Quercus lusitania var. infectoria galls (Oliv.). J Ethnopharmacol. PubMed Full Text
  12. ^ Kaur G; Hamid H; Ali A; Alam MS; Athar M (2004). Antiinflammatory evaluation of alcoholic extract of galls of Quercus infectoria. J Ethnopharmacol. PubMed Full Text
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Penulis dan editor Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ID

Manjakani: Brief Summary ( Indonésio )

fornecido por wikipedia ID

Manjakani (Quercus infectoria) adalah tumbuhan yang merupakan spesies dari Quercus, serta digunakan dalam pengobatan tradisional di Asia.[butuh rujukan]

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Penulis dan editor Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ID

Quercus infectoria ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

Quercus infectoria G.Olivier, 1801, detta anche quercia della galla o noce galla, è una pianta arborea appartenente alla famiglia delle Fagacee, diffusa nella parte orientale del bacino del Mediterraneo.[2][3]

Fa da ospite ad un parassita, l'imenottero cinipide Cynips tinctoria, che infetta la pianta. La femmina dell'insetto fora le gemme e depone lì le sue uova. La puntura provoca la formazione delle galle nelle quali le uova si schiudono e fuoriescono le larve che poi diverranno insetti adulti. La parete delle galle è molto resistente e contiene un'elevata quantità di tannini.

Tassonomia

Ne sono riconosciute due sottospecie:[2]

  • Quercus infectoria subsp. infectoria
  • Quercus infectoria subsp. veneris (A.Kern.) Meikle

Ne è inoltre nota una varietà originaria dell'Iran, Quercus infectoria var. tenuicarpa Jamzad & Panahi.[2]

Usi

In passato le galle di Q. infectoria erano utilizzate per la produzione di inchiostro[4].
Le galle sono utilizzate in farmacia per il contenuto tanninico come astringente ed emostatico per uso esterno. La galla va raccolta prima che l'insetto con la sua attività enzimatica riesca a liberarsi bucandone la parete.

Note

  1. ^ (EN) Jerome, D. 2018, Quercus infectoria, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020.
  2. ^ a b c (EN) Quercus infectoria G.Olivier, su Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato il 19 gennaio 2021.
  3. ^ Quercus infectoria, in World Checklist of Fagaceae, Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato il 22 ottobre 2010.
  4. ^ Ruggero D., Gli inchiostri ferrogallici negli archivi e nelle biblioteche (PDF), su icpal.beniculturali.it, Laboratorio di fisica dell’Istituto per il Restauro e la Conservazione del Patrimonio Archivistico e Librario (archiviato dall'url originale il 2 giugno 2012).

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Quercus infectoria: Brief Summary ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

Quercus infectoria G.Olivier, 1801, detta anche quercia della galla o noce galla, è una pianta arborea appartenente alla famiglia delle Fagacee, diffusa nella parte orientale del bacino del Mediterraneo.

Fa da ospite ad un parassita, l'imenottero cinipide Cynips tinctoria, che infetta la pianta. La femmina dell'insetto fora le gemme e depone lì le sue uova. La puntura provoca la formazione delle galle nelle quali le uova si schiudono e fuoriescono le larve che poi diverranno insetti adulti. La parete delle galle è molto resistente e contiene un'elevata quantità di tannini.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Quercus infectoria ( Polonês )

fornecido por wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Quercus infectoria G.Olivier – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w Grecji, na Cyprze, południowej Turcji oraz w Iraku[3][4].

Morfologia

Pokrój
Częściowo zimozielone, niskie drzewo do 6 m, a często też krzew nie przekraczający 2 m wysokości. Kora jest prążkowana, łuszcząca się i ma szarą barwę. Młode gałązki są owłosione, lecz z czasem stają się nagie[3].
Liście
Blaszka liściowa jest skórzasta i ma podługowaty kształt. Mierzy 3–8 cm długości oraz 1,5–5 cm szerokości, ma 4–9 par zębów, jest ząbkowano karbowana, falista lub rzadziej klapowana na brzegu (jednak wówczas zwykle całobrzega u nasady), ma zaokrągloną (czasami sercowatą) nasadę i tępy wierzchołek. Górna powierzchnia jest błyszcząca, zielona, natomiast od spodu jest bledsza, o sinej barwie, naga lub z nielicznymi gwiaździstymi włoskami. Liście mają 5–11 par nerwów drugorzędnych. Ogonek liściowy jest obły i ma 10 mm długości[3].
Owoce
Orzechy zwane żołędziami o podługowato jajowatym kształcie z ostro zakończonym wierzchołkiem, dorastają do 20–35 mm długości i 18 mm średnicy, są nagie, błyszczące i mają jasnobrązową barwę. Szypułki mierzą około 10 mm długości. Osadzone są pojedynczo w miseczkach o półkulistym lub niemal stożkowatym kształcie, które mierzą 15–18 mm średnicy, z lancetowatymi, ściśniętymi, owłosionymi łuskami. Orzechy otulone są w miseczkach do 20% ich długości[3].
Gatunki podobne
Roślina podobna jest do podgatunku dębu taboru Q. ithaburensis subsp. macrolepis, lecz różni się od niego blaszką liściową bardziej ząbkowaną niż klapowaną na brzegu, lekko owłosioną od spodu. Ponadto żołędzie osadzone są w miseczkach z krótkimi łuskami[4][5]. Można ją pomylić także z dębem portugalskim (Q. faginea), który jednak różni się silnie owłosioną blaszką liściową na spodniej powierzchni. Ponadto występuje w innym regionie geograficznym – w zachodniej części basenu Morza Śródziemnego[5].
 src=
Kwiaty męskie i liście podgatunku veneris

Biologia i ekologia

Występuje do 6. strefy mrozoodporności, lecz nie wytrzymuje długotrwałego mrozu. Dobrze rośnie na wszystkich typach gleb[3].

Zmienność

W obrębie tego gatunku oprócz podgatunku nominatywnego wyróżniono jeden podgatunek[2]:

  • Quercus infectoria subsp. veneris (A.Kern.) Meikle – występuje na Cyprze, w Turcji, Syrii, w Iraku i południowo-zachodnim Iranie[6]. Blaszka liściowa ma kształt od odwrotnie jajowatego do eliptycznego, mierzy 6–10 cm długości i 2–5 cm szerokości, jest delikatnie ząbkowana na brzegu. Ogonek liściowy jest owłosiony i ma 10–15 mm długości[7]

Przypisy

  1. Stevens P.F: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2017-03-01].
  2. a b c Quercus infectoria G.Olivier (ang.). The Plant List. [dostęp 1 marca 2017].
  3. a b c d e Quercus infectoria (ang.). Oaks of the World. [dostęp 1 marca 2017].
  4. a b Quercus infectoria (fr.). Plantes & botanique. [dostęp 1 marca 2017].
  5. a b M. Blamey, C. Grey-Wilson: Toutes les fleurs de Méditerranée. Paris: Delachaux & Niestlé, 2009, s. 32. ISBN 978-2-603-01657-2. (fr.)
  6. Simone Borelli, M. C. Varela: Mediterranean Oaks Network: Report of the First Meeting, 12-14 October 2000, Antalya, Turkey. Bioversity International, 2001, s. 37. ISBN 92-9043-469-4.
  7. Quercus araxina (fr.). Plantes & botanique. [dostęp 20 marca 2017].
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia POL

Quercus infectoria: Brief Summary ( Polonês )

fornecido por wikipedia POL

Quercus infectoria G.Olivier – gatunek roślin z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w Grecji, na Cyprze, południowej Turcji oraz w Iraku.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia POL

Mazı meşesi ( Turco )

fornecido por wikipedia TR

Mazı meşesi (Quercus infectoria), kayıngiller (Fagaceae) familyasından herdem yeşil bir meşe türü.

12 m'ye kadar boylanır. 60–70 cm çap yapar. Yapraklar oldukça serttir, lobları üçgenimsi kaba dişli yuvarlakçadır. Tanen bakımından son derece zengindir. Türkiye'de Güneydoğu Anadolu'da yayılış yapar.

Kaynakça

  • Yaltırık, F., 1998. Dendroloji Ders Kitabı II, Angiospermae (Kapalı Tohumlular), İ.Ü. Yayın No:4104.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia TR

Mazı meşesi: Brief Summary ( Turco )

fornecido por wikipedia TR

Mazı meşesi (Quercus infectoria), kayıngiller (Fagaceae) familyasından herdem yeşil bir meşe türü.

12 m'ye kadar boylanır. 60–70 cm çap yapar. Yapraklar oldukça serttir, lobları üçgenimsi kaba dişli yuvarlakçadır. Tanen bakımından son derece zengindir. Türkiye'de Güneydoğu Anadolu'da yayılış yapar.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia TR

Quercus infectoria ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Quercus infectoria là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được G.Olivier miêu tả khoa học đầu tiên năm 1801.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Quercus infectoria. Truy cập ngày 4 tháng 6 năm 2013.

Tham khảo


Bài viết Họ Cử này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Quercus infectoria: Brief Summary ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Quercus infectoria là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được G.Olivier miêu tả khoa học đầu tiên năm 1801.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI