L'espart (Stipa tenacissima) és una poàcia que es conrea per a aprofitar-ne la fibra. És una planta herbàcia perenne, espitosa, rizomatosa, amb fulles linears, glabres i molt tenaces, l'espiga és groguenca. Creix de forma natural o introduïda en llocs de clima estèpic al sud-est de la península Ibèrica i nord d'Àfrica. Fins a la dècada de 1960 era objecte d'un intens conreu i explotació, després l'encariment de la mà d'obra (cal arrencar l'espart a mà) n'ha fet rar l'aprofitament. De l'espart se'n fan cordes, cabassos, catifes i un paper de gran qualitat.
En altres projectes de Wikimedia: Commons (Galeria) Commons (Categoria)
Das Halfagras (Macrochloa tenacissima, Syn.: Stipa tenacissima), auch Espartogras genannt, ist eine im westlichen und südlichen Mittelmeergebiet heimische Grasart, deren Blattfasern zur Herstellung von Seilen und Papier (Alfapapier) verwendet werden.
Das ausdauernde Gras bildet 60 bis 150 Zentimeter hoch werdende Horste. Die Blätter sind nur während der Vegetationsperiode entfaltet und grün. Während Trockenperioden sind sie eingerollt und erscheinen grau. Auf der Oberseite sind die Blätter dicht behaart. Das Blatthäutchen ist kurz und gewimpert.
Die Ährchen stehen in Rispen, die 25 bis 35 Zentimeter lang sind. Sie sind einblütig und stehen dicht. Die Hüllspelzen sind häutig und lang zugespitzt. Ihre Länge ist 2,5 bis 3 Zentimeter. Die Deckspelze ist ebenfalls häutig. Sie ist an der Spitze zweispaltig. An der rund 1 Zentimeter langen Deckspelze sitzt eine 4 bis 6 Zentimeter lange Granne, die im unteren Bereich behaart ist.
Die Blütezeit ist März bis Juni.[1]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 24, 66 oder 72.[2]
Das Halfagras ist auf der südlichen Iberischen Halbinsel, in Marokko, Algerien, Tunesien, Libyen und auf den Balearen beheimatet.[3] Es wächst in Steppen, auf Weideland und in offenen Kiefernwäldern.[1]
Die Blätter des Halfagrases werden, wie die des Espartograses (Lygeum spartum), für Flechtarbeiten (Hüte, Schuhe, Taschen, Matten), Seile und die Herstellung von hochwertigem Papier (Alfapapier) verwendet.
Synonyme für Macrochloa tenacissima (L.) Kunth sind Stipa tenacissima L. und Lasiagrostis tenacissima (L.) Trin. & Rupr.
Man kann folgende drei Unterarten unterscheiden:
Das Halfagras (Macrochloa tenacissima, Syn.: Stipa tenacissima), auch Espartogras genannt, ist eine im westlichen und südlichen Mittelmeergebiet heimische Grasart, deren Blattfasern zur Herstellung von Seilen und Papier (Alfapapier) verwendet werden.
She faiyr sheer-vio eh alfey ny faiyr alfey. T'ee gaase 'syn Affrick heear-hwoaie as 'syn Ibeir jiass. T'ad jannoo coyrd, bascaidyn, pabyr as cooid elley ass.
Awri (Isem usnan: Stipa tenacissima) d talmest n yemɣi seg twacult n poaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1755. Tamlest-a teḥseb-itt IUCN am d talmest ur tettwageẓ.
Awri (Isem usnan: Stipa tenacissima) d talmest n yemɣi seg twacult n poaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1755. Tamlest-a teḥseb-itt IUCN am d talmest ur tettwageẓ.
L'espart o alfa (de l'arab halfa), estipa tenaça es una planta erbacèa vivaça de la familha de las poacèas, originària de las regions aridas de l'oèst del bacin de la Mediterranèa, que servís entre autre a fabricar de papièrs d'impression de qualitat.
Per extension, lo tèrme designa lo papièr fabricat amb aquela planta.
Nom scientific: Macrochloa tenacissima (Loefl. ex L.) Kunth (synonyme : Stipa tenacissima L.), familha de las poacèas, sosfamilha de las Pooideae, tribú de las Stipeae.
L'espart fa de matas de gaireben un mètre de naut, formant de vasts espandiments dins las regions d'ariditat mejana.
Aquela espècia es originària de l'Oèst del bacin mediterranèu: en Africa del Nòrd del Marròc a la Libia, e Euròpa del Sud (Espanha, Itàlia).
L'espart cobrís per exemple de vastas zonas dels nauts plans argerians.
Las grainas en grelhada se pòdon majar per l'òme.
Las fuèlhas mai joves d'espart fan de pasturas pel cavals, les dromedaris, mas la planta tròp rica en lignina pòt pas servir pels autres erbivòrs.
L'espart es una planta utilizada per sas fibras. Se'n fabrica una pasta de papèl reputada. Las fibras venent de sas fuèlhas pòdon, un còp filaldas, s'utilizar per realizar de còrdas. Al prima, la fuèlha es teissida per confectionar d'objèctes de espartariá: panièrs, coufins...
Aquela a tanben un interés ecologic per lutar contra l'erosion dins las regions d'estepas aridas.
L'espart o alfa (de l'arab halfa), estipa tenaça es una planta erbacèa vivaça de la familha de las poacèas, originària de las regions aridas de l'oèst del bacin de la Mediterranèa, que servís entre autre a fabricar de papièrs d'impression de qualitat.
Per extension, lo tèrme designa lo papièr fabricat amb aquela planta.
Nom scientific: Macrochloa tenacissima (Loefl. ex L.) Kunth (synonyme : Stipa tenacissima L.), familha de las poacèas, sosfamilha de las Pooideae, tribú de las Stipeae.
Esparto esas gramineo qua kreskas en la nordo-parto di Afrika, di qua la stipeti uzesas por facar objekti diversa (chapelo-frami, e.c.)
Stipa tenacissima (esparto, esparto grass, halfah grass, alfa grass, or needle grass) is a perennial grass of northwestern Africa and the southern part of the Iberian Peninsula.[1]
Stipa tenacissima is an endemic species of the Western–Central Mediterranean countries. It grows in France (including Corsica), Spain (including the Baleares), Portugal, Morocco, Algeria, Tunisia and Libya. It grows in dry, rocky and base rich soils, forming a steppe-like grassland. It has been managed by people for centuries.[1]
Stipa tenacissima produces a fiber product called esparto which is used for crafts, such as cords, basketry, and espadrilles as well as for making paper.[1]
Media related to Stipa tenacissima at Wikimedia Commons
Stipa tenacissima (esparto, esparto grass, halfah grass, alfa grass, or needle grass) is a perennial grass of northwestern Africa and the southern part of the Iberian Peninsula.
Alfo [1] aŭ alfogreso (Stipa tenacissima), estas specio el la familio de la poacoj kiu estas enlanda en la okcidenta parto de la Mediteranea regiono.
La staŭda greso konstituas herbotufojn kiuj altas 60 ĝis 150 centimetrojn. La folioj nur dum la kreskada sezono estas malfalditaj kaj verdaj. Dum trosekecoj ili estas rulvolvitaj kaj ŝajnas grizaj. La supra flanko de la folioj dense harkovriĝas. La ligulo estas mallonga kaj okulharita.
La floroj grupiĝas je panikloj, kiuj longas 25 ĝis 35 centimetrojn. La unufloraj spiketoj dense staras. La glumoj estas haŭtecaj kaj longe pintaj. Ilia longeco estas 2,5 ĝis 3 centimetroj. La ekstera glumo ankaŭ estas haŭteca. Je la pinto ĝi fendiĝas duen. Ĉe la ĉirkaŭ unu centimetro longa ekstera glumo sidas unu kvar ĝis ses centimetroj longa aristo. Tiu ĉi estas harkovrita sur la suba flanko.
Tiu palearktisa specio estas hejma en la suda Iberia duoninsulo, en nordokcidenta Afriko kaj en Balearoj. Ĝi kreskas en la stepoj, herbejoj kaj en duonarbaroj.
La foliofibroj de la alfo, same kiel tiuj de la esparta ligeo (Lygeum spartum), estas uzataj por la fabrikado de espartaĵoj (ŝnuroj, matoj, korboj, ĉapeloj k.t.p.) kaj de altvalora alfa papero.
Scienca sinonimo por Stipa tenacissima estas Macrochloa tenacissima (L.) Kunth.
Alfo aŭ alfogreso (Stipa tenacissima), estas specio el la familio de la poacoj kiu estas enlanda en la okcidenta parto de la Mediteranea regiono.
Macrochloa tenacissima (L.) Kunth[1] es el nombre científico del esparto o atocha, planta de la familia de las gramíneas (Poaceae) propia de ambientes esteparios. Es sinónimo de Stipa tenacissima L..[1]
El esparto es una hierba perenne, de hasta 1 m de altura, que forma cepellones o macollas dispersas, conocidas como atochas o esparteras. En estos cepellones, los espartos u hojas van brotando hacia el centro de la planta, quedando las hojas viejas bajo esta. En primavera florece, forma sobre largos tallos, unas vistosas espigas, llamadas atochín.
El esparto es una planta del Mediterráneo Occidental, de distribución íbero-magrebí, es decir, su área se extiende por las zonas más áridas de la península ibérica (especialmente el sureste y levante, con grandes poblaciones en Andalucía oriental, Castilla-La Mancha, Murcia, sur de Madrid, Alicante e Ibiza, esporádica en sur Cataluña) y por el Magreb, sobre todo por las altas mesetas previas al desierto del Sahara. Se desarrolla en condiciones de sequedad y aridez, soportando precipitaciones inferiores a los 200 L/año, con tendencia a suelos calizos, aunque puede crecer también en suelos no carbonatados. Forma grandes extensiones llamadas espartales. Estos ecosistemas han sido manejados y gestionados desde hace miles de años por el ser humano, de manera que parte de los espartales actuales proceden de plantaciones.
El esparto se utiliza desde hace miles de años. Los hallazgos de más de cincuenta momias en la Cueva del los Murciélagos en Albuñol (Granada) en 1857 muestran una artesanía depurada del esparto, con cestillos y vestidos trabajados de forma esmerada. Desde los más de 6000 años de antigüedad de estos restos, las técnicas de trabajo del esparto han variado muy poco. Ya en periodo histórico, el esparto hispánico era muy apreciado para la elaboración de sogas y cordelería en los navíos que surcaban el Mediterráneo. Según Plinio y otros historiadores romanos, éstos comenzaron a utilizar el esparto tras las Guerras Púnicas.
Las principales zonas productoras han sido el sureste de la península ibérica, conocido como Campus Spartarius durante el Imperio Romano y las altas mesetas magrebíes que se sitúan entre el Atlas Teliano y el Atlas Sahariano, donde se localiza el "mar de esparto" argelino.
Para los árabes de Al-Andalus, el esparto, llamado en árabe "halfa" siguió siendo un producto forestal importantísimo, importancia que mantuvo durante toda la Edad Media y Moderna. El declive del esparto llegó a partir de los años cincuenta y sesenta del siglo XX, momento en el que la aparición de los plásticos y la importación de otras fibras supuso la caída en picado de la explotación del esparto. El esparto se usa en cordelería, elaboración de pasta de papel, tejidos tipo pana, estopas para escayolas, xerojardinería y artesanías, especialmente cestería.
El esparto se recolecta en verano, arrancándolo con un bastoncillo terminado en una pequeña porra, llamado palillo, talí o talisa. Sobre este se enrollan los extremos de los espartos, de manera que con un fuerte tirón se extrae un manojo de esparto. Así hasta completar un manojo de más o menos 1,5 kg llamado maña o manada. Luego se extiende al sol. Este esparto sin trabajar se conoce como "esparto crudo". Posteriormente, se sumerge en balsas para su cocido o enriado, proceso de fermentación anaerobia que tiene como objetivo la eliminación de las materias pécticas que engloban las fibras de celulosa. Tras un mes de fermentación, se extrae de las balsas y se pone a secar de nuevo. Una vez seco, se pica para soltar las fibras, obteniéndose el esparto conocido como "esparto picado". Si este se rastrilla, se obtiene el "esparto textil".
Sus hojas filiformes, duras y tenaces, enrolladas cilíndricamente, se usan como fuente de fibras para la industria papelera. Sus fibras cortas (L = 1 mm; A = 10 mm) son muy apropiadas para la producción de papeles finos de impresión por su suavidad y elasticidad. Los papeles resultantes muestran buena formación, alta opacidad, volumen específico, buena porosidad y estabilidad dimensional frente a los cambios de humedad. Estas propiedades lo hacen muy apreciado en billetes de papel. Grandes marcas comerciales lo prefieren en sus envolturas de cigarros. Es la fibra de impresión por excelencia.
Con los "viejos" espartos muertos que quedan bajo la atocha se hacían antorchas, llamadas hachos en La Mancha, y colmenas.
La espiga o atochín se usaba para hacer escobas con las que se barría la chimenea.
El esparto se trabaja en cestería en diversas técnicas, mayoritariamente se hacen trenzados que luego se cosen para dar la forma determinada al trabajo. Cada uno de los haces de esparto que se trenzan se conocen como "ramales" en La Mancha.
El esparto crudo se utiliza en cestería para la elaboración del trenzado conocido como "pleita" o "lata" según comarcas. Con la pleita se hacen cestos, serones, aguaderas, esteras, baleos, garrafas forradas, etc. La pleita tiene a partir de 13 ramales, y de ahí, las hay de 15, 17, 19, 21... También se trabaja cosido en espiral para elaborar cestillos y escriños. El esparto crudo, especialmente en Almería y Murcia, se trabaja también en trama y urdimbre, como si fuera mimbre, dando obras muy finas. Otra técnica de trabajo del esparto crudo es el "esparto enredado" o "punto de capacho", en esta técnica se van trenzando tres ramales, dejando siempre uno suelto que luego sirve para unirse al resto, de forma que no necesita coserse, se obtienen así los cofines o capachas que se empleaban en las almazaras para contener la pasta de la aceituna y las caracoleras o cachuleras que se emplean en el sureste ibérico para coger caracoles.
Con el esparto picado se hacen trenzados de cinco o siete ramales, llamados "recinchos" o "cernejas". Estos trenzados se emplean para terminaciones de trabajos de pleita como los ribetes de los cestos y para cestillos, forrado de botellas, etc. Intervienen también en el trabajo de elaboración de calzados de esparto, llamado alborgas o esparteñas.
Stipa tenacissima fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Centuria I. Plantarum... 6. 1755.[2]
Stipa: nombre genérico que deriva del griego stupe (estopa, estopa) o stuppeion (fibra), aludiendo a las aristas plumosas de las especies euroasiáticas, o (más probablemente) a la fibra obtenida de pastos de esparto.[3]
tenacissima: epíteto latíno que significa "la más tenaz".[4]
Macrochloa tenacissima (L.) Kunth es el nombre científico del esparto o atocha, planta de la familia de las gramíneas (Poaceae) propia de ambientes esteparios. Es sinónimo de Stipa tenacissima L..
Espartzua (Stipa tenacissima) Afrika ipar-mendebaldeko eta Iberiar penintsula hegoaldeko landare belarkara da.
Landare honetatik zuntzak lortzen dira. Zuntz horiekin sokak, espartinak, saskiak eta mostratxak egiteko erabiltzen dira. Espartzuaren eskulangintza, Espainiako herri askoren ekonomiaren zati garrantzitsu bat izan da, eta, jada, hainbeste garrantzirik ez duen arren, oraindik ere lantzen da.
Eraikuntza arloan, eskaiola indartzeko erabiltzen da, trakzioarekiko erresistentzia handia emanez, batik bat, sabai faltsuak egiteko beira zuntzez indartutako eskaiola plaken euskarrien eraketan.
El Romeral herrian (Toledo, Espainia), espartzuaren munduko museorik garrantzitsuena dago.
Espartzua (Stipa tenacissima) Afrika ipar-mendebaldeko eta Iberiar penintsula hegoaldeko landare belarkara da.
Espartohöyhenheinä eli espartoheinä eli alfaheinä[2] eli halfaheinä[3] (Stipa tenacissima) on monivuotinen heinäkasvi, jota käytetään korien ja tekstiilien punomiseen ja paperin valmistukseen[3].
Espartohöyhenheinä kasvaa 40–70 senttimetriä korkeaksi. Sen tähkät ovat pitkät, ruskeansävyiset ja hiusmaiset.
Espartohöyhenheinä kasvaa Pohjois-Afrikassa ja Espanjan eteläosissa.[4]
Espartohöyhenheinästä tehtään köysiä, koreja ja keveiden kenkien, espadrillosten pohjia. Siitä on tuotettu myös erittäin hyvälaatuista paperia.[5] Sitä käytetään myös koristekasvina Suomessa asti.[6]
Espartohöyhenheinä eli espartoheinä eli alfaheinä eli halfaheinä (Stipa tenacissima) on monivuotinen heinäkasvi, jota käytetään korien ja tekstiilien punomiseen ja paperin valmistukseen.
Espartohöyhenheinä kasvaa 40–70 senttimetriä korkeaksi. Sen tähkät ovat pitkät, ruskeansävyiset ja hiusmaiset.
Espartohöyhenheinä kasvaa Pohjois-Afrikassa ja Espanjan eteläosissa.
Espartohöyhenheinästä tehtään köysiä, koreja ja keveiden kenkien, espadrillosten pohjia. Siitä on tuotettu myös erittäin hyvälaatuista paperia. Sitä käytetään myös koristekasvina Suomessa asti.
Stipa tenacissima
Stipa tenacissima, l'alfa, est une espèce de plantes monocotylédones de la famille des Poaceae, originaire de l'ouest du bassin méditerranéen. C'est une plante herbacée vivace qui pousse dans des régions arides et qui sert notamment à fabriquer des papiers d'impression de qualité. Par extension, le terme « alfa » ou « alfamousse » désigne aussi le papier fabriqué à partir de cette plante.
Le terme « alfa » dérive de l'arabe ḥalfā « plante de sparte »[2].
Alfa, stipe tenace, sparte.
Stipa tenacissima est une plante cespiteuse (poussant en touffes) aux tiges dressées de 60 à 150 (voire 200) cm de long. La gaine foliaire présente des oreillettes de 10 à 12 mm de haut. Une ligule en forme de membrane ciliée est présente. Le limbe foliaire, de 30 à 120 cm de long sur 1 à 3 mm de large, est enroulé sur lui-même, pubescent et se termine en pointe dure[3].
L'inflorescence est une panicule contractée de 25 à 35 cm de long, portant des épillets pédicellés. Ces derniers, solitaires, sub-cylindriques, de 25 à 30 mm de long, comprennent un seul fleuron fertile. Les épillets se désarticulent à maturité sous chaque fleuron. Les glumes, similaires, de forme lancéolée, sont persistantes et dépassent l'apex des fleurons. La glume inférieure fait 25 à 30 mm de long et la glume inférieure, 22 à 25 mm de long. Les fleurons fertiles sont insérées entre deux glumelles, l'inférieure ou lemme, de 10 mm de long, à l'apex denté bifide, présente cinq nervures et porte une arête (barbe) incurvée de 40 à 60 mm de long. La glumelle supérieure ou paléole est sensiblement égale, linéaire et présente deux nervure et un apex acuminé. Les fleurs présentent deux lodicules membraneux, trois anthères de 10 à 15 mm de long, un ovaire glabre surmonté de deux stigmates[3].
Le fruit est un caryopse au péricarpe adhérent, de forme oblongue, long de 7 à 8 mm[3].
Cette espèce est originaire des régions arides de l'Ouest du bassin méditerranéen. Son aire de répartition s'étend en Afrique du Nord, du Maroc à la Libye, et en Europe du Sud (Espagne, Italie), ainsi que dans les îles de Macaronésie.
L'alfa pousse en touffes d'environ un mètre de haut, formant de vastes « nappes » dans les régions d'aridité moyenne. La plante couvre notamment de vastes zones des hauts plateaux algériens.
Les graines germées d'alfa peuvent être consommées par l'homme[source insuffisante].
Les plus jeunes feuilles d'alfa peuvent être pâturées par les chevaux, les dromadaires, mais la plante est trop riche en lignine pour constituer un fourrage pour les autres herbivores.
L'alfa est une plante utilisée pour ses fibres. On en tire une pâte à papier recherchée. Les fibres tirées de ses feuilles peuvent, une fois filées, s'employer pour la fabrication de cordages. Au printemps, la feuille est tressée pour confectionner divers objets de sparterie : paniers, couffins, passoires... Il existe aussi une fabrication de tapis traditionnels en Alpha (Algérie) qui méritent d'être valorisés dans le cadre d'une revitalisation des territoires ruraux.
Cette plante présente également un intérêt écologique pour lutter contre l'érosion dans les régions de steppes arides.
Le Vallon des Auffes, petit port de pêche à Marseille, est baptisé du nom de l'auffe (auffo en provençal), car elle est utilisée traditionnellement pour fabriquer de la vannerie, des cordages de navires, des nattes, et des filets de pêche. Des auffiers s’y établirent vers 1750. [1]
Selon Catalogue of Life (16 juin 2016)[4] :
Selon Tropicos (26 juin 2016)[5] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :
Stipa tenacissima
Stipa tenacissima, l'alfa, est une espèce de plantes monocotylédones de la famille des Poaceae, originaire de l'ouest du bassin méditerranéen. C'est une plante herbacée vivace qui pousse dans des régions arides et qui sert notamment à fabriquer des papiers d'impression de qualité. Par extension, le terme « alfa » ou « alfamousse » désigne aussi le papier fabriqué à partir de cette plante.
Lo sparto (Stipa tenacissima L.) noto anche come alfa, è una pianta appartenente alla famiglia delle Poaceae (o Graminacee)[1] che cresce nelle regioni che si affacciano sulla parte occidentale del Mar Mediterraneo: Nordafrica dal Marocco alla Libia, ed Europa meridionale (Spagna e Portogallo)[2]. In particolare, l'alfa ricopre ampie zone degli altipiani dell'Algeria.
È una pianta erbacea perenne nota per la qualità delle sue fibre, che si prestano sia alla produzione di carta sia a quella di fibre e cordami in genere. L'uso dell'alfa per la produzione della carta ha avuto inizio in Inghilterra intorno agli anni 1857-1860 per iniziativa di Thomas Routledge. Per la verità il primo brevetto per l'uso delle fibre di alfa è del 19 novembre 1839 (British Patent nº 8273, a nome Miles Berry), tanto che l'alfa ebbe un suo posto nell'esposizione mondiale di Londra del 1851, ma lo sfruttamento sistematico per l'industria della carta risale indubbiamente a Thomas Routledge (British Patent del 31 luglio 1856), che l'utilizzò nelle sue cartiere di Eynsham (Oxfordshire).
Da allora questa fibra è stata molto usata in tutta Europa, mentre è assai più raro il suo uso nelle Americhe a causa del costo del trasporto. Per usi cartari viene normalmente associata ad un 5-10% di pasta di legno.
La varietà "spagnola" viene di solito considerata di migliore qualità, mentre quella di "Tripoli", di provenienza nordafricana, è di qualità inferiore. Le fibre sono relativamente corte rispetto alla lunghezza della pianta, ma questo non produce una quantità significativa di polvere. A causa della scarsa lunghezza delle fibre, la carta prodotta con alfa è meno robusta di quella ottenuta con altri mezzi, ma ha una maggiore resistenza al restringimento e alla tensione. Inoltre, la carta è piena e densa, e si presta molto bene all'inchiostratura. Ha anche ottime qualità di flessibilità.
Oltre che per gli usi cartari, questa pianta è utile anche per scopi ecologici, in quanto aiuta a combattere l'erosione dei suoli nelle regioni di steppe aride.
Il nome di alfa o sparto viene usato a volte anche in riferimento ad una pianta dalle caratteristiche simili, il Lygeum spartum, un'altra graminacea perenne, di minori dimensioni e meno folta, che viene spesso usata in combinazione con la Stipa tenacissima.
A Marsiglia, il piccolo porto di pescatori "Vallon des Auffes" deve il suo nome proprio alla denominazione volgare alfa (auffo in provenzale) della S. tenacissima: era infatti utilizzata tradizionalmente (a partire dal 1750 circa) per fabbricare cesti in vimini, cordami per le imbarcazioni, reti e fili da pesca.[1]
Lo sparto (Stipa tenacissima L.) noto anche come alfa, è una pianta appartenente alla famiglia delle Poaceae (o Graminacee) che cresce nelle regioni che si affacciano sulla parte occidentale del Mar Mediterraneo: Nordafrica dal Marocco alla Libia, ed Europa meridionale (Spagna e Portogallo). In particolare, l'alfa ricopre ampie zone degli altipiani dell'Algeria.
Esparto of espartogras (Macrochloa tenacissima, basioniem: Stipa tenacissima) is een overblijvende grassoort die groeit in Noordwest-Afrika en in het zuidelijk deel van het Iberisch Schiereiland. Het gras wordt onder meer gebruikt voor de fabricage van touw, manden, espadrilles en cilicia.
De vezels van espartogras kunnen worden gebruikt voor de fabricage van papier. Het papier is van hoge kwaliteit en wordt voor boeken gebruikt. Het werd voor het eerst gebruikt in 1850 in Engeland, en is ook in de rest van Europa in gebruik geraakt, meestal in combinatie met 5-10% houtcellulose.
Esparto of espartogras (Macrochloa tenacissima, basioniem: Stipa tenacissima) is een overblijvende grassoort die groeit in Noordwest-Afrika en in het zuidelijk deel van het Iberisch Schiereiland. Het gras wordt onder meer gebruikt voor de fabricage van touw, manden, espadrilles en cilicia.
Alfagras, halfa eller esparto (Stipa tenacissima) er ein urteart i grasfamilien. Det er ei flierårig plante som er mest utbreidd på steppene i Nord-Afrika og Sør-Spania. Ho har lange blad som er røyrforma og sammanrulla. Bladfibrane vert mellom anna brukt som råmateriale for snøre og tau, og til korgfletting. Skotypen espadrille vert laga av alfagras.
Alfagrasfibrar vert også brukte i papirproduksjon. Fibrane vert vanlegvis blanda med 5–10 % tremasse. Dei gjev eit papir av høg kvalitet som er vanleg i bøker. I Storbritannia vart dette teke i bruk i 1850.
Alfagras, halfa eller esparto (Stipa tenacissima) er ein urteart i grasfamilien. Det er ei flierårig plante som er mest utbreidd på steppene i Nord-Afrika og Sør-Spania. Ho har lange blad som er røyrforma og sammanrulla. Bladfibrane vert mellom anna brukt som råmateriale for snøre og tau, og til korgfletting. Skotypen espadrille vert laga av alfagras.
Alfagress er en type afrikansk steppegress som benyttes som stoppingsmateriale i møbler, på grunn av dets egenskap i å beholde sin spenst.
Gresset kan også brukes flettet og sammensydd som såler i en spesiell sandal- eller skotype, i Norge kalt espadrillos eller espedrilles.
Stipa tenacissima é uma espécie de planta com flor pertencente à família Poaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Centuria I. Plantarum...6. 1755.[1]
O esparto é uma gramínea perene cultivada no noroeste da África e da parte sul da Península Ibérica e é empregada no artesanato (cordas, cestos, alpercatas, etc.). É conhecido também como "grama esparto", "grama alfa" ou "grama agulha".
O esparto é originário, segundo os especialistas, da região irano-turaniana, ou seja, dos desertos situados entre o Mar Negro e o Mar Cáspio. Chegou à extremidade ocidental do Mediterrâneo e da Península Ibérica durante o período terciário, quando as alterações climáticas levaram a um período de grande seca e os países do Mediterrâneo do nível do mar baixou, o que facilitou a migração de algumas espécies de estepe. Se estendeu para o leste, centro e sul da Península Ibérica e para as Ilhas Baleares.
Anteriormente eram cultivadas para fins medicinais para espasmo. Atualmente, o seu principal valor é ecológico porque é um tipo de proteção vegetal que impede a erosão de um ecossistema frágil, como os estepes ibérico e norte-africano.
Folhas filiformes, duras e enroladas cilindricamente, são usados como fonte de fibras para fabricação de papel. Suas fibras curtas são muito apropriadas para a produção de papel fino de impressão para a sua suavidade e elasticidade. Os papéis resultantes mostraram boa formação, alta opacidade, volume específico, porosidade e boa estabilidade dimensional contra mudanças na humidade. A fibra é de alta qualidade que é usado frequentemente na fabricação de livros.
Lygeum spartum, outra espécie de grama, também é usado em combinação com esse esparto, e às vezes também é chamado de "esparto" ou albardina.
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Stipa tenacissima é uma espécie de planta com flor pertencente à família Poaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Centuria I. Plantarum...6. 1755.
O esparto é uma gramínea perene cultivada no noroeste da África e da parte sul da Península Ibérica e é empregada no artesanato (cordas, cestos, alpercatas, etc.). É conhecido também como "grama esparto", "grama alfa" ou "grama agulha".
Espartogräs eller alfagräs (Stipa tenacissima) är en art i familjen gräs. Det är flerårigt och odlas i nordvästra Afrika och södra Spanien. Det används bland annat som råmaterial för rep och korgflätning. Skotypen espadriller görs av espartogräs.
Växten, som kan nå en höjd av 3 – 4 m, har smala, styva hoprullade blad. Den skördas på våren, då huvudsakligen de ettåriga bladen plockas av, läggs i saltvatten, torkas och solbleks. Genom detta förfaringssätt blir bladen mera elastiska och sega och bearbetas på samma sätt som t.ex. hampa.
Under beteckningen esparto går även bladen av ett annat gräs, Lygeum spartum, s.k. esparto basto, och har liknande användning som äkta esparto.[1]
Espartofibrer används också i papperstillverkning. De ger ett papper av hög kvalitet som är vanligt i böcker. Första användningen i Storbritannien var 1850. Det kombineras vanligen med 5 till 10 procent trämassa.
Espartogräs eller alfagräs (Stipa tenacissima) är en art i familjen gräs. Det är flerårigt och odlas i nordvästra Afrika och södra Spanien. Det används bland annat som råmaterial för rep och korgflätning. Skotypen espadriller görs av espartogräs.
Växten, som kan nå en höjd av 3 – 4 m, har smala, styva hoprullade blad. Den skördas på våren, då huvudsakligen de ettåriga bladen plockas av, läggs i saltvatten, torkas och solbleks. Genom detta förfaringssätt blir bladen mera elastiska och sega och bearbetas på samma sätt som t.ex. hampa.
Under beteckningen esparto går även bladen av ett annat gräs, Lygeum spartum, s.k. esparto basto, och har liknande användning som äkta esparto.
Трав'яниста рослина заввишки 60-150 см. Квіти двостатеві (є і чоловічі й жіночі органи) і запилюються вітром. Листки зелені і розгорнуті протягом вегетаційного сезону, після всихання вони набувають згорнутого вигляду й сіріють. Верхній бік листків густо опушений короткими волосками, язички короткі.
Суцвіття — стиснута волоть завдовжки 25-35 см. Квітки двостатеві, дрібні. Колоскові луски перетинчасті, загострені, завдовжки 2,5-3 см. Плід — довгаста зернівка з клейким навколоплодником, 7-8 мм завдовжки.
Світло- та теплолюбна, посухостійка рослина. Зростає на добре дренованих ґрунтах різних типів (піщаних, суглинних, глинистих) у розріджених соснових лісах, на пасовищах і степових ділянках.
Батьківщиною Stipa tenacissima є Західне Середземномор'я. На півночі ареал цього виду охоплює Піренейський півострів, на півдні — терени Алжиру, Тунісу, Марокко і далі на захід до Лівії. Крім того, ця ковила знайдена на Балеарських островах.
Стебла Stipa tenacissima під назвою «еспарто» використовують обмежено для плетіння кошиків, легкого взуття тощо. Також трава цієї рослини є сировиною для вироблення паперу особливого сорту, що відрізняється високою якістю.
Stipa tenacissima là một loài thực vật có hoa trong họ Hòa thảo. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1759.[1]
Stipa tenacissima là một loài thực vật có hoa trong họ Hòa thảo. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1759.
Эспа́рто[1], или а́льфа[1], или ковыль тянущийся[2] (лат. Stípa tenacíssima) — многолетнее травянистое растение, вид рода Ковыль (Stipa) семейства Злаки. Произрастает в Испании и Северной Африке. Важная сельскохозяйственная культура.
Эспарто является эндемиком западного Средиземноморья, растёт на полупустынных почвах Северной Африки и южной Испании. В Алжире площадь произрастания эспарто оценивается в 3 млн га, крупнейший район — в провинции Саида, 1,2 млн га. Широко распространён от района Орана до высокогорных районов на юге Алжира (до высот 1800 м). Является важным элементом борьбы с опустыниванием в Северной Африке[3].
Растёт кочками, высота 0,3—1,5 м.
Используется как пастбищный корм для верблюдов, лошадей и волов. Является продуктом экспорта в страны Европы, в начале 20 века экспорт эспарто из Испании составил 40, из Туниса и Триполи — 30, а из Алжира — 60 тыс. тонн в год[4]. Листья растения состоят из прочного волокна и используются для производства искусственного шелка и других тканей, также применяются для плетения разных вещей и служат сырьём для производства бумаги[1].
Эспарто известно своим применением в бумажном производстве Европы уже более 100 лет. Из волокон эспарто получается бумага высокого качества, которая используется в книжном деле. Мировое производство древесной массы из эспарто оценивается в 250 тыс. тонн в год (1973 год)[5].
Эспа́рто, или а́льфа, или ковыль тянущийся (лат. Stípa tenacíssima) — многолетнее травянистое растение, вид рода Ковыль (Stipa) семейства Злаки. Произрастает в Испании и Северной Африке. Важная сельскохозяйственная культура.