Colchicum cilicicum és una espècie vegetal de la família Colchicaceae. Correspon a una planta bulbosa i perenne amb flors de color rosa intens que apareixen a finals d'estiu. És visible el fenomen de la tessel·lació[1] amb patrons de figures que recobreixen els pètals i amb una franja blanca molt notable al centre de cada pètal, que li dóna una aparença estel·lar a la base. Les flors tendeixen a aguantar més temps obertes que altres flors de Colchicum i per això s’utilitza en horticultura. Aquesta espècie és pròpia de Turquia i Síria[2][3] i, de fet, l'etimologia de l'epítet específic -cilicicum- fa esment a una regió de Turquia.
Sovint es troba cultivat sota el sinònim de Colchicum tenorei i va guanyar el Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society’s.[4][5]
Colchicum cilicicum és una espècie vegetal de la família Colchicaceae. Correspon a una planta bulbosa i perenne amb flors de color rosa intens que apareixen a finals d'estiu. És visible el fenomen de la tessel·lació amb patrons de figures que recobreixen els pètals i amb una franja blanca molt notable al centre de cada pètal, que li dóna una aparença estel·lar a la base. Les flors tendeixen a aguantar més temps obertes que altres flors de Colchicum i per això s’utilitza en horticultura. Aquesta espècie és pròpia de Turquia i Síria i, de fet, l'etimologia de l'epítet específic -cilicicum- fa esment a una regió de Turquia.
Sovint es troba cultivat sota el sinònim de Colchicum tenorei i va guanyar el Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society’s.
Die Zilizische Zeitlose (Colchicum cilicicum) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Zeitlosen (Colchicum) in der Familie der Zeitlosengewächse (Colchicaceae).
Die Zilizische Zeitlose ist ein ausdauernde Knollenpflanze, die Wuchshöhen von 10 bis 28 Zentimeter erreicht. Die Blätter messen 30 bis 40 × 5,5 bis 7 (selten 4 bis 11,5) Zentimeter. Sie sind aufrecht, elliptisch bis lanzettlich, stumpf und erscheinen bald nach der Blütezeit. Es sind 3 bis 25 Blüten vorhanden. Die Perigonzipfel weisen oft nur eine schwache Schachbrettmusterung auf. Sie sind blass lilapurpurn bis tief purpurrosa, entlang der Staubfädenkanäle behaart und messen 50 bis 75 (selten ab 40) × 12 bis 25 Millimeter. Die Staubbeutel sind gelb. Der Griffel ist meist länger als das Perigon. Die Narben sind punktförmig und laufen weniger als 1,5 Millimeter an den Griffeln herab.
Die Blütezeit reicht von August bis September, selten bis Oktober.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 54.[1]
Die Zilizische Zeitlose kommt in der südlichen Türkei (ohne den Osten), in Syrien und im Libanon (also im antiken Kilikien sowie westlich und südlich davon) auf Felshängen, an Bachufern, in Eichen- und Kiefernwäldern sowie zwischen Kalkblöcken in Höhenlagen von 35 bis 1980 Meter vor.
Die Zilizische Zeitlose wird zerstreut als Zierpflanze in Rasen, Gehölzrändern und Rabatten genutzt. Sie ist seit spätestens 1571 in Kultur.
Die Zilizische Zeitlose (Colchicum cilicicum) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Zeitlosen (Colchicum) in der Familie der Zeitlosengewächse (Colchicaceae).
Colchicum cilicicum, the Tenore autumn crocus, is a species of flowering plant in the Colchicaceae family.[2] A bulbous perennial, it bears deep rose-lilac flowers in late summer, with barely any chequered pattern on the petals (tessellation).[3] It has a very noticeable white stripe down the centre of each petal, which gives it a star-like appearance at the base. The flowers tend to stand up to weather better than other colchicum blooms. The flowers appear before the strap-like leaves, giving this and other colchicum species the common name “naked lady”. Although colchicums are called “autumn crocuses” they belong to a different family than true crocuses. There are in fact autumn-flowering species of crocus such as Crocus sativus, which is the source of the spice saffron. Colchicum cilicicum, by contrast, is toxic if eaten.
This species is native to Turkey and Syria.[1][4]
It is found in cultivation, and under its synonym C. tenorei has gained the Royal Horticultural Society’s Award of Garden Merit.[5] (confirmed 2017).[6] The cultivar 'Purpureum' is also a recipient of the award.[7]
Colchicum cilicicum, the Tenore autumn crocus, is a species of flowering plant in the Colchicaceae family. A bulbous perennial, it bears deep rose-lilac flowers in late summer, with barely any chequered pattern on the petals (tessellation). It has a very noticeable white stripe down the centre of each petal, which gives it a star-like appearance at the base. The flowers tend to stand up to weather better than other colchicum blooms. The flowers appear before the strap-like leaves, giving this and other colchicum species the common name “naked lady”. Although colchicums are called “autumn crocuses” they belong to a different family than true crocuses. There are in fact autumn-flowering species of crocus such as Crocus sativus, which is the source of the spice saffron. Colchicum cilicicum, by contrast, is toxic if eaten.
This species is native to Turkey and Syria.
It is found in cultivation, and under its synonym C. tenorei has gained the Royal Horticultural Society’s Award of Garden Merit. (confirmed 2017). The cultivar 'Purpureum' is also a recipient of the award.
Colchicum cilicicum
Le colchique de Cilicie, Colchicum cilicicum, est une plante vivace de la famille des Colchicacées.
Le colchique de Cilicie est un géophyte à corme de 10 à 28 cm.
Les 3 à 25 fleurs légèrement parfumées, rose lilas à pourprées, qui apparaissent en septembre, présentent souvent un fin motif en damier. Les étamines ont des anthères jaunes qui sont disposées horizontalement. Les styles, qui se terminent par des stigmates punctiformes pourpres, sont beaucoup plus longs que les étamines, et atteignent ou dépassent les tépales.
L’enveloppe, qui protégeait la fleur avant son émergence, devient visible après la floraison et les feuilles apparaissent peu après. Les feuilles cannelées de 30 à 40 sur 5,5 à 7 cm sont elliptiques à lancéolées.
Ce colchique pousse entre les rochers et dans les éboulis des forêts de pins et des broussailles des Monts Taurus au sud de la Turquie et dans le nord de la Syrie à une altitude d'environ 1000 m.
Le colchique de Cilicie est cultivé dans les parcs et les jardins d‘ornement. Il requiert une exposition ensoleillée en sol sec. Les bulbiculteurs proposent surtout la sélection 'Purpureum' à fleurs plus foncées.
Le colchique de Byzance, un taxon très semblable issu vraisemblablement d'un croisement entre le colchique de Cilicie et le colchique d'automne, est plus souvent cultivé. Les fleurs d’un rose lilacé plus clair apparaissent plus tôt dans la saison. Les stigmates dépassent à peine les étamines, dont les anthères sont disposées verticalement.
Colchicum cilicicum
Le colchique de Cilicie, Colchicum cilicicum, est une plante vivace de la famille des Colchicacées.
Colchicum cilicicum[1] är en tidlöseväxtart som först beskrevs av Pierre Edmond Boissier, och fick sitt nu gällande namn av Carl Lebrecht Udo Dammer. Colchicum cilicicum ingår i släktet tidlösor, och familjen tidlöseväxter.[2][3] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[2]
Artens utbredningsområde anges som södra Turkiet och nordvästra Syrien.[2]
Colchicum cilicicum är en tidlöseväxtart som först beskrevs av Pierre Edmond Boissier, och fick sitt nu gällande namn av Carl Lebrecht Udo Dammer. Colchicum cilicicum ingår i släktet tidlösor, och familjen tidlöseväxter. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Artens utbredningsområde anges som södra Turkiet och nordvästra Syrien.
Colchicum cilicicum là một loài thực vật có hoa trong họ Colchicaceae. Loài này được (Boiss.) Dammer miêu tả khoa học đầu tiên năm 1898.[1]
Colchicum cilicicum là một loài thực vật có hoa trong họ Colchicaceae. Loài này được (Boiss.) Dammer miêu tả khoa học đầu tiên năm 1898.