About 90% of northern cardinals' diet consists of weed seeds, grains, insects, fruits, and sunflower seeds. They prefer seeds that are easily husked, but are less selective during winter when food is scarce. According to one observer, a cardinal was seen feeding on a dead black-capped chickadee on a cold snowy day. Northern cardinals also eat some insects and feed their young almost exclusively insects.
Animal Foods: carrion ; insects
Plant Foods: seeds, grains, and nuts; fruit
Primary Diet: herbivore (Frugivore , Granivore )
Northern cardinals are also known as common cardinals, cardinal grosbeaks, red-birds, Virginia nightingales, cardinal-birds, cardinal red-birds, Virginia redbirds, crested redbirds and top-knot redbirds.
Northern cardinals primarily use vocalizations and physical displays to communicate. Male and female cardinals both sing. Their songs are loud, beautiful whistled phrases. Their songs have been described as sounding like "whoit whoit whoit " and "whacheer whacheer." These songs are used to defend territories and to court mates. Male and female cardinals use "chips" as contact calls and alarms. They also have many visual displays to signal alarm. These include "tail-flicks" and raising and lowering the crest.
Communication Channels: visual ; acoustic
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
Northern cardinals appear to have increased in number and geographic range over the last 200 years. This is probably the results of increased habitat due to human activities. There are an estimated 100,000,000 individuals worldwide. This species protected under the U.S. Migratory Bird Act.
US Migratory Bird Act: protected
US Federal List: no special status
CITES: no special status
State of Michigan List: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
There are no known adverse affects of northern cardinals on humans.
Northern cardinals affect humans by dispersing seeds and eating insect pests such as boll weevils, cutworms, and caterpillars. They are also an attractive visitor to backyard birdfeeders.
Positive Impacts: controls pest population
Because northern cardinals eat large quantities of seeds and fruits, they may act to disperse seeds for some plants. They may also influence the plant community composition through seed eating.
Northern cardinals provide food for their predators. They also sometimes raise the chicks of brown-headed cowbirds that parasitize their nests, helping local brown-headed cowbird populations. Northern cardinals also host many internal and external parasites.
Ecosystem Impact: disperses seeds
Northern cardinals are native to the Nearctic region. They are found throughout eastern and central North America from southern Canada into parts of Mexico and Central America. They have also been introduced to California, Hawaii and Bermuda. Cardinals have expanded their range considerably since the early 1800’s by taking advantage of moderate temperatures, human habitation and supplemental food available at bird feeders.
Biogeographic Regions: nearctic (Native ); neotropical (Native ); oceanic islands (Introduced )
Northern cardinals have a preference for the edges of woods, hedgerows, and vegetation around houses. This may be partially responsible for the increase in their population since the early 1800's. Cardinals also benefit from the large numbers of humans who feed them and other seed-eating birds with backyard bird feeders. Cardinals prefer to build their nests in dense thickets.
Habitat Regions: temperate ; tropical ; terrestrial
Terrestrial Biomes: savanna or grassland ; forest ; mountains
Other Habitat Features: suburban ; agricultural
The oldest wild cardinal banded by researchers lived at least 15 years and 9 months. Annual survival rates for adult northern cardinals have been estimated at 60 to 65%.
Range lifespan
Status: wild: 28.5 (high) years.
Average lifespan
Status: wild: 189 months.
Northern cardinals are medium-sized songbirds. Males are bright red except for a black mask on their face. Females are light brown or light greenish-brown, with reddish highlights and do not have a black mask (but parts of their face may be dark). Both males and females have thick, orange-red, cone-shaped bills, a long tail, and a distinctive crest of feathers on the top of their heads. Males are slightly larger than females. Males are 22.2 to 23.5 cm long whereas females are 20.9 to 21.6 cm long. The average weight of adult cardinals is 42 to 48 g. Immature cardinals are similar in appearance to females, but have a gray-black rather than orange-red bill.
There are 18 subspecies of Cardinalis cardinalis. The majority of these subspecies are distinguished based on the color of the face-mask in females.
Range mass: 42 to 48 g.
Range length: 20.9 to 23.5 cm.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry ; polymorphic
Sexual Dimorphism: male larger; sexes colored or patterned differently; male more colorful
Average basal metabolic rate: 0.5163 W.
Adult northern cardinals are predated by domestic cats, domestic dogs, Cooper's hawks, loggerhead shrikes, northern shrikes, eastern gray squirrels, long-eared owls and eastern screech-owls. Nestlings and eggs are vulnerable to predation by snakes, birds and small mammals. Egg and nestling predators include milk snakes, black racers, pilot black snakes, blue jays, fox squirrels, red squirrels and eastern chipmunks. Brown-headed cowbirds also remove eggs from the nest, sometimes eating them.
When confronted with a predator near their nest, both male and female northern cardinals will give an alarm call that is a short, chipping note, and fly toward the predator in an attempt to scare them away. They do not aggressively mob predators.
Known Predators:
Northern cardinals are serially monogamous, though polygyny occasionally occurs. Despite being monogamous, northern cardinals frequently engage in extra-pair copulations. In one study, 9 to 35% of nestlings were the result of extra-pair copulations. Pair formation begins in early spring, and is initiated with a variety of physical displays. The male performs a variety of displays to attract a female, including courtship feeding. Breeding pairs may remain together year-round, and may breed together for several seasons.
Mating System: monogamous
Northern cardinals breed between March and September. They usually raise two broods a year, one beginning around March and the second in late May to July. The second nest is often parasitized by brown-headed cowbirds. Nests are built by the female in dense tangles of vines or twigs in shrubs and small trees. The female lays 1 to 5 (usually 3) white to greenish eggs that average about one inch in length and one-half inch in diameter. Incubation begins when the last egg is laid, and is performed solely by the female. The male brings food to the incubating female. The eggs hatch after 11 to 13 days of incubation. The female broods the chicks for the first 2 days. Both parents feed the chicks a diet of insects. Both parents also remove fecal sacs from the nest. The chicks begin leaving the nest 7 to 13 (usually 9 to 10) days after hatching. The parents continue to feed the chicks for 25 to 56 days after they fledge from the nest. After leaving or being driven out of their parents' territory, young birds often join flocks of other juveniles. They may begin breeding the next spring.
Breeding interval: Northern cardinals usually raise two broods a year, one beginning around March and the second in late May to July.
Breeding season: Northern cardinals breed between March and September.
Range eggs per season: 1 to 5.
Range time to hatching: 11 to 13 days.
Range fledging age: 7 to 13 days.
Average fledging age: 9.5 days.
Range time to independence: 25 to 56 days.
Range age at sexual or reproductive maturity (female): 1 to 1 years.
Range age at sexual or reproductive maturity (male): 1 to 1 years.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; oviparous
Average eggs per season: 3.
The female northern cardinal builds the nest, incubates the eggs for 11 to 13 days, and broods the altricial chicks for the first 2 days or so. During incubation, the male brings food to the incubating female. Both parents feed the nestlings a diet of insects and remove fecal sacs from the nest. The parents continue to feed the chicks for 25 to 56 days after they fledge from the nest.
Parental Investment: altricial ; pre-fertilization (Provisioning, Protecting: Female); pre-hatching/birth (Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Male, Female, Protecting: Male, Female); pre-independence (Provisioning: Male, Female)
Currently cardinals are doing well with their population, but that does not exclude them from threats. Although cardinals have become more adapt to living around humans, pesticides, collisions with man-made objects, and domestic animals still pose a threat to them. There are also many predators in nature that threaten the eggs including, snakes “Blue Racers, Coluber constrictor;, Rat Snakes, Elaphe obsolete; and Milk Snakes, Lampro-peltis doliata, rodents, Gray Squirrels, Sciurus carolinensis; Red Squirrels, Tamiasciurus hudsonicus, Eastern Chipmunks, Tamias striatus, and other birds Blue Jays, Cyanocitta cristata, and American Crows, Cor-vus brachyrhynchos. (Filliater et al 1994). The biggest threat posed by these species is the thievery of eggs. The adults are typically well protected against these predators, but with this threat the eggs suffer causes a large mortality and threat to the species. A typical nest will only produce about 15-37% fledgling (Halkin et al. 1999). There are also many infections that can harm them. Some of these include protazoans, internal worms and ectoparasites (Halkin et al. 1999). Even though the cardinal population is currently on the rise, there are still many threats to the species.
Although they do not migrate, cardinals can live anywhere from Canada, the east and middle of the United States, and many parts of Mexico. They typically live in small trees, bushes, marshes, grasslands, fields and gardens (Halkin et al., 1999). They will also choose brush, thickets and vines as long as their nests are sufficiently covered (Ehrhart and Conner 1986). The height of the nest is not very important, when females were selecting the nesting area, and could range anywhere from 0.2032 m. to 7.3152 m.(Dow 1968), (Filliater et al. 1994). This means that the choice for nesting area is more dependent upon the vegetation and the coverage that it provides than the height off the ground. The cardinals choose their habitats because they need to be inaccessible by predators and will only move their nests if there is a threat presented to them (Filliater et al. 1994). As they do not have many other forms of protection, cardinals use their nests and surrounding cover as their primary line of defense.
An in-depth article on the Northern Cardinal bird.
Cardinalis cardinalis,[1] tamién conocíu como cardenal coloráu o a cencielles cardenal, ye una especie d'ave paseriforme de la familia Cardinalidae que vive en Centru y Norteamérica. Habita dende'l sur de Canadá hasta'l norte de Guatemala y Belice, pasando pela parte oriental de los Estaos Xuníos dende Maine hasta Texas y por Méxicu. Puede atopáse-y en montes, xardín y banzaos.
El cardenal norteño ye un páxaru cantor de tamañu mediu con un llargor corporal de 21-23 cm. Tien un distintivu penachu y una mázcara na cara que ye negra nel machu y gris na fema. Presenta dimorfismu sexual na so coloración; el plumaxe del machu ye coloráu brillante, ente que el de la fema ye d'un tonu opacu qu'entemez coloráu y café. El cardenal norteño ye predominantemente granívoru, pero tamién s'alimenta d'inseutos y fruta. El machu tien un comportamientu territorial, delimitando el so territoriu col so cantar. Como parte del so cortexu, el machu alimenta a la fema de picu a picu con granes. Producir de 2 a 4 puestes per añu, caúna d'ente 3 y 4 güevos. Dalguna vegada esta especie foi apreciada como mascota, pero la so vienta como páxaru de xaula alcuéntrase prohibida nos Estaos Xuníos dende 1918.
El cardenal norteño ye una de los trés especies incluyíes dientro del xéneru Cardinalis (xuntu col cardenal pardu y el cardenal bermeyón) que pertenez a la familia Cardinalidae, que ta conformada por páxaros qu'habiten tantu n'América del Norte y América del Sur.
El cardenal foi una de les munches especies descrites orixinalmente por Linneo na so obra del sieglu XIX, Systema Naturae. Primeramente incluyóse nel xéneru Loxia, que contién a los piquituertos. En 1838, foi treslladáu al xéneru Cardinalis y recibió el nome científicu Cardinalis virginianus, que significa "cardenal de Virxinia". En 1918, el so nome científicu camudó a Richmondena cardinalis n'honor a Charles Wallace Richmond, un ornitólogu estauxunidense,[2] y en 1983 foi modificáu de nuevu, pol actual Cardinalis cardinalis, camudando'l nome vulgar a "cardenal coloráu" o "cardenal norteño" pa evitar tracamundios coles otres siete especies denominaes cardenales.[3]
El so nome vulgar, según el científicu, faen referencia a los cardenales de la Ilesia Católica, quien usen distintives prendes de color coloráu.[4][5] El términu "norteño" nel nome vulgar referir a la so distribución, pos ye l'únicu cardenal qu'habita nel Hemisferiu Norte.[4]
El cardenal norteño cuenta con 19 subespecies:
El cardenal norteño ye un ave de tamañu mediu que'l so cuerpu mide ente 21 y 23 cm, tien una valumbu de 25 a 31 cm, y pesa aproximao 45 g. El machu ye llixeramente más grande que la fema,[6] y tien un plumaxe de color coloráu carmesí brillosu, más opacu nel llombu y nes nales,[7] pero escarez d'él na cara, onde tien una "mázcara" de color negru na zona que va dende los güeyos hasta la parte cimera del pechu. La fema ye de color beige con tonalidaes grises y cafés y llixeramente acolorataes nes nales, el penachu y la cola,[8] siendo la so mázcara ente gris y negra y menos definida que la del machu. Dambos sexos tienen prominentes penachos y fuertes picos de color coral brillosu y forma cónica.[7] Los exemplares nuevos, tanto machos como femes, amuesen un plumaxe similar al de les femes adultes hasta'l primera seronda de la so vida, dómina en que lo camuden pa dexar que-yos creza'l plumaxe d'adultu.[9] Los mozos son cafés na parte cimera y cafés acolorataos na parte inferior, con penachu, frente, ales y cola de color coloráu lladriyu,[3] ente que les pates y les garres son d'una tonalidá café-rosa escura y el iris de los güeyos ye de color café.[3]
El color del plumaxe de los machos producir unos pigmentos carotenoides presentes na so dieta.[10] La coloración ye producida tantu por pigmentos coloraos como por pigmentos carotenoides mariellos.[11] El machu tien l'habilidá de metabolizar pigmentos carotenoides pa crear la pigmentación del plumaxe d'un color distintu al del pigmentu inxeríu, polo que cuando los machos aliméntense namái de pigmentos mariellos, volver de color coloráu maciu, en llugar de volvese mariellos.[11]
El cardenal coloráu ye abondosu nel este de los Estaos Xuníos dende l'estáu de Maine hasta Texas y en Canadá nes provincies d'Ontario, Quebec y Nueva Escocia. La so área de distribución estender escontra l'oeste escontra la frontera ente Estaos Xuníos y Méxicu y escontra el sur al traviés de la zona costera oriental de Méxicu pasando pol Istmu de Tehuantepec y llegando hasta'l norte de Guatemala, Belice y Venezuela. Foi introducíu nes Bermudes en 1700. Tamién foi introducíu en Ḥawai y el sur de California. Na Península Ibérica citóse como especie ocasional potencialmente invasora[12][13]
El so hábitat natural son los montes, los xardinos y los banzaos.[14] Esta ave mora permanentemente na so área de distribución, esto ye, nun ye ave migratoria, anque puede treslladase a otros sitios pa refugar el clima estremu o si la comida arralez.[15]
El cardenal coloráu ye un ave territorial. El machu canta con un xiblíu fuerte y claro dende la copa d'un árbol o otru puntu eleváu pa delimitar el so territoriu. Puede escorrer y afrellar a otros machos qu'ingresen al so territoriu. El cardenal norteño apriende los sos cantares, y como resultáu los cantares varien regionalmente. Ye capaz d'estremar fácilmente'l sexu d'otru cardenal norteño que s'atope cantando tan solo pol so cantar.[16] Dambos sexos canten patrones de cantares claros, que son repitíos delles vegaes, y dempués varien.
El cardenal coloráu tien una señal d'alerta distintivo, un rápidu soníu metálicu que suena como 'chip'. Esta alerta suelse dar cuando un depredador averar al nial, con cuenta d'alverti-y a la fema y a los pitucos.[3] En dellos casos tamién producen una serie de notes agudes. La frecuencia y el volume d'estes notes amonten en proporción a l'amenaza.[3]
Los cardenales norteños son amenaciaos por una gran variedá de depredadores nativos de Norteamérica. Ente ellos tán l'azor de Cooper, el paniega testarudo, el paniega real, la esguil gris, el búho chicu y l'autillo oriental. El depredadores de los pitucos y los güevos inclúin a la falsa coral, la culiebra corredora, la pega azul, la esguil foín, la esguil coloráu y la esguil llistáu del oriente.[6]
La dieta del cardenal norteño consiste principalmente (más del 90%) en granes de yerbes, granos y frutes. Aliméntase de lo qu'atopa nel suelu y busca la so comida mientres da saltos na tierra al traviés d'árboles o parrotales. Tamién come escarabayos, billorios, saltapraos, cascoxos, frutos y bagues monteses, maíz, avena, granes de xirasol, les flores y la corteza de llameres, y bebe la cazumbre de los maples al traviés de fuexos fechos por chupasavias, un exemplu de comensalismo.[17] Mientres el branu, amuesa preferencia por granes a les que se-yos puede quitar el pulgu fácilmente, pero ye menos selectivu mientres l'iviernu, cuando la comida ye escasa. El cardenal norteño tamién s'alimenta d'inseutos y alimenta a los mozos cuasi puramente con inseutos.[6]
Los cardenales empareyaos con frecuencia viaxen xuntos,[18] y n'ocasiones canten xuntos enantes d'empezar a añerar. Mientres el cortexu tamién pueden presentar un comportamientu afeutivu onde'l machu recueye alimentu y llevar a la fema, alimentándola de picu a picu.[15] Si'l apareamiento ye esitosu, esta práutica puede siguir a lo llargo del periodu d'incubación.
La fema constrúi un nial nun sitiu bien ocultu dientro d'un parrotal trupu o un árbol non bien alto, a un altor d'ente 1 y 3 m del suelu. El nial fabricar con ramillas delgaes, tires de corteza y yerba, forráu tamién con yerba o otres fibres vexetales.[19] Los güevos son blancos, con un llixeru tinte verde, azul o café, y tán marcaos con llurdios grises, cafés o lavanda que son más grandes alredor del estremu más anchu.[10] El cascarón ye llisu y llixeramente brillosu.[19] Cada puesta componer d'ente 3 y 4 güevos. Los güevos miden aproximao 1 x 0,75 pulgaes.[10] La fema xeneralmente guara los güevos, anque rares vegaes el machu guara por curtios periodos. La incubación dura de 12 a 13 díes.[19] Les plumes empiecen a crecer a los pitucos 10-11 díes dempués de la nacencia. Cada añu los padres críen dos, trés o dacuando cuatro niaraes.[19] El machu curia y alimenta a los pitucos mientres la fema guara la siguiente puesta.[17]
El cardenal selvaxe más llonxevu rexistráu vivió siquier 15 años y 9 meses, anque un exemplar criáu en cautiverio llegó a vivir 28,5 años. La tasa añal de supervivencia de los cardenales norteños adultos envaloróse en 60-65%,[20] sicasí, al igual que n'otros páxaros, l'alta mortalidá de los exemplares nuevos implica qu'el so periodu de vida promedio ye de tan solo 1 añu.
El cardenal norteño pue ser topáu n'árees residenciales a lo llargo de la so zona de distribución. Los observadores d'aves atraer utilizando comederos con granes, particularmente de xirasol. Anque hai ciertu discutiniu alredor de l'alimentación d'aves, una medría nesta práutica per parte de los humanos xeneralmente foi benéficu pa esta especie. Alcuéntrase clasificada como una especie "Non amenazada" na Llista Colorada de la IUCN. Tien una área de distribución global envalorada de 5.800.000 km² y una población global que se piensa ye d'alredor de 100 000 000 exemplares.[14] La población aparentemente permanez estable y nun crució l'estragal pa ser considerada una especie amenazada, pa lo que se riquir un amenorgamientu de más del 30 % en diez años o tres generaciones.[14] Dalguna vegada aprecióse-y como mascota por cuenta d'el so color brilloso y distintivo cantar.[8] Nos Estaos Xuníos, esta especie recibe proteición llegal especial gracies al Migratory Bird Treaty Act de 1918, que tamién prohibe la so vienta como páxaru de xaula.[21] Tamién s'atopa protexíu pola Convención pa la Proteición d'Aves Migratories de Canadá.[22] Ye illegal tomar, matar o tener cardenales norteños, y la violación de la llei ye punible por una multa d'hasta $15 000 dólares estauxunidenses y encarcelamientu d'hasta seis meses.[23]
Nos Estaos Xuníos, el cardenal norteño ye la mascota de dellos equipos deportivos. En deportes profesionales, ye la mascota de los St. Louis Cardinals de la Lliga Nacional de béisbol, y de los Arizona Cardinals de la National Football League de fútbol americanu. En deportes universitarios, ye la mascota de delles universidaes, incluyendo la Universidá de Louisville, la Universidá Estatal de Nueva York en Plattsburgh, la Universidá Estatal Ball, la Universidá Estatal d'Illinois, la Universidá Estatal de Iowa, la Universidá Católica d'América, la Universidá Wesleyana, la Universidá Xesuita Wheeling y Saint John Fisher College. En Venezuela representa al equipu Cardenales de Lara de la lliga de béisbol profesional. Amás ye l'ave estatal de Carolina del Norte, Virxinia Occidental, Ohio, Illinois, Indiana, Kentucky y Virxinia. Consecuentemente, ye l'ave estatal de más estaos naquel país.
Cardinalis cardinalis, tamién conocíu como cardenal coloráu o a cencielles cardenal, ye una especie d'ave paseriforme de la familia Cardinalidae que vive en Centru y Norteamérica. Habita dende'l sur de Canadá hasta'l norte de Guatemala y Belice, pasando pela parte oriental de los Estaos Xuníos dende Maine hasta Texas y por Méxicu. Puede atopáse-y en montes, xardín y banzaos.
El cardenal norteño ye un páxaru cantor de tamañu mediu con un llargor corporal de 21-23 cm. Tien un distintivu penachu y una mázcara na cara que ye negra nel machu y gris na fema. Presenta dimorfismu sexual na so coloración; el plumaxe del machu ye coloráu brillante, ente que el de la fema ye d'un tonu opacu qu'entemez coloráu y café. El cardenal norteño ye predominantemente granívoru, pero tamién s'alimenta d'inseutos y fruta. El machu tien un comportamientu territorial, delimitando el so territoriu col so cantar. Como parte del so cortexu, el machu alimenta a la fema de picu a picu con granes. Producir de 2 a 4 puestes per añu, caúna d'ente 3 y 4 güevos. Dalguna vegada esta especie foi apreciada como mascota, pero la so vienta como páxaru de xaula alcuéntrase prohibida nos Estaos Xuníos dende 1918.
Cardinalis cardinalis a zo ur spesad golvaneged eus ar c'herentiad Cardinalidae.
Anvet e voe Loxia cardinalis (kentanv) da gentañ-penn (e 1758)[1] gant an naturour svedat Carl von Linné (1707-1778).
Ur barez C. cardinalis, luc'hskeudennet
e North Carolina (SUA).
Dougen a ra ar par pluñv ruz heñvel o liv ouzh hini dilhad ar gardinaled katolik.
Bevañ a ra diwar c'hreun dreist-holl ha diwar amprevaned ha frouezh ivez[2].
Ar spesad a gaver an naontek isspesad[3] anezhañ :
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Cardinalis cardinalis a zo ur spesad golvaneged eus ar c'herentiad Cardinalidae.
Anvet e voe Loxia cardinalis (kentanv) da gentañ-penn (e 1758) gant an naturour svedat Carl von Linné (1707-1778).
El cardenal vermell (Cardinalis cardinalis), també conegut com a cardenal del nord o simplement cardenal, és un au nord-americana de la família Cardinalidae. Habita des del sud de Canadà fins al nord de Guatemala i Belize, passant per la part oriental dels Estats Units des de Maine fins a Texas i per Mèxic. Se li pot trobar en boscos, jardins i pantans.
El cardenal del nord és un ocell cantador de grandària mitjana amb una longitud corporal de 21-23 cm. Té un distintiu plomall i una màscara en la cara que és negra en el mascle i gris en la femella. Presenta dimorfisme sexual en la seva coloració; el plomatge del mascle és vermell brillant, mentre que el de la femella és d'un to opac que barreja vermell i cafè. El cardenal del nord és predominantment granívor, però també s'alimenta d'insectes i fruita. El mascle té un comportament territorial, delimitant el seu territori amb el seu cant. Com a part del seu festeig, el mascle alimenta la femella de bec a bec amb llavors. Es produeixen de 2 a 4 postes a l'any, cadascuna d'entre 3 i 4 ous. Alguna vegada aquesta espècie va ser apreciada com a mascota, però la seva venda com a ocell de gàbia es troba prohibida als Estats Units des de 1918.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cardenal vermellAderyn a rhywogaeth o adar yw Cardinal cyffredin (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: cardinaliaid cyffredin) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Cardinalis cardinalis; yr enw Saesneg arno yw Common cardinal. Mae'n perthyn i deulu'r Breision (Lladin: Emberizidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. cardinalis, sef enw'r rhywogaeth.[2]
Mae'r cardinal cyffredin yn perthyn i deulu'r Breision (Lladin: Emberizidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Bras Brewer Spizella breweri Bras coed Spizella arborea Bras llwydaidd Spizella pallida Bras meysydd Spizella pusilla Bras Pigddu Spizella passerina Bras Worthen Spizella wortheni Pila mynydd cynffonwyn Phrygilus alaudinus Pila mynydd galarus Phrygilus fruticeti Pila mynydd gyddfwyn Phrygilus erythronotus Pila mynydd llwyd Phrygilus unicolor Pila mynydd llwytu Phrygilus carbonarius Pila mynydd Patagonia Phrygilus patagonicus Pila mynydd penddu Phrygilus atriceps Pila mynydd penllwyd Phrygilus gayi Pila mynydd Periw Phrygilus punensisAderyn a rhywogaeth o adar yw Cardinal cyffredin (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: cardinaliaid cyffredin) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Cardinalis cardinalis; yr enw Saesneg arno yw Common cardinal. Mae'n perthyn i deulu'r Breision (Lladin: Emberizidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. cardinalis, sef enw'r rhywogaeth.
Kardinál červený (Cardinalis cardinalis) je 21 - 23 cm dlouhý pěvec z čeledi kardinálovitých. Vyskytuje se na okrajích lesů, v parcích, zahradách a v blízkosti bažin v jižní a východní části Severní Ameriky, konkrétně v Mexiku, Belize, Guatemale a na Bermudských ostrovech.
Samec je karmínově červený a na hrdle má černé opeření, samice je žlutohnědě olivová. Má nápadně dlouhý ocas, silný zašpičatělý zobák vhodný k rozbíjení tvrdších semen a na hlavě vztyčitelnou chocholku.
Kardinál červený je všežravec, ale jeho hlavní složku potravy tvoří rostlinná strava (semena, plody, květy, listy a jiné části rostlin), občas chytají i menší hmyz. Ozývá se hlasem tvořeným výraznými a melodickými tóny. Samec je po celý rok teritoriální, nejagresivnější je přitom v době rozmnožování. Při námluvách samec do zobáku samice vkládá zralý plod a čeká, zda jej samice přijme. Ročně má 2 až 4 snůšky, přičemž v jedné obvykle bývají 3 až 4 vejce.
V minulosti byl v Americe velice exklusivním domácím mazlíčkem, v současné době je však ilegální chov kardinálů červených přísně zakázán.
Kardinál červený je státním ptákem v Illinois, Indianě, Kentucky, Ohiu, Severní Karolíně, Virginii a Západní Virginii. Je symbolem baseballového klubu St. Louis Cardinals a fotbalového klubu Arizona Cardinals.
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Northern Cardinal na anglické Wikipedii.
Kardinál červený (Cardinalis cardinalis) je 21 - 23 cm dlouhý pěvec z čeledi kardinálovitých. Vyskytuje se na okrajích lesů, v parcích, zahradách a v blízkosti bažin v jižní a východní části Severní Ameriky, konkrétně v Mexiku, Belize, Guatemale a na Bermudských ostrovech.
Samec je karmínově červený a na hrdle má černé opeření, samice je žlutohnědě olivová. Má nápadně dlouhý ocas, silný zašpičatělý zobák vhodný k rozbíjení tvrdších semen a na hlavě vztyčitelnou chocholku.
Kardinál červený je všežravec, ale jeho hlavní složku potravy tvoří rostlinná strava (semena, plody, květy, listy a jiné části rostlin), občas chytají i menší hmyz. Ozývá se hlasem tvořeným výraznými a melodickými tóny. Samec je po celý rok teritoriální, nejagresivnější je přitom v době rozmnožování. Při námluvách samec do zobáku samice vkládá zralý plod a čeká, zda jej samice přijme. Ročně má 2 až 4 snůšky, přičemž v jedné obvykle bývají 3 až 4 vejce.
V minulosti byl v Americe velice exklusivním domácím mazlíčkem, v současné době je však ilegální chov kardinálů červených přísně zakázán.
Kardinál červený je státním ptákem v Illinois, Indianě, Kentucky, Ohiu, Severní Karolíně, Virginii a Západní Virginii. Je symbolem baseballového klubu St. Louis Cardinals a fotbalového klubu Arizona Cardinals.
Der Rotkardinal oder Rote Kardinal (Cardinalis cardinalis), auch „Virginische Nachtigall“ genannt, ist eine Vogelart aus der Familie der Kardinäle (Cardinalidae).
Der Rotkardinal wird etwa 20–23 cm groß. Nördliche Rassen sind etwas größer. Er besitzt einen kräftigen, kegelförmigen Schnabel und eine aufstellbare Federhaube. Das Männchen hat einen rötlichen Schnabel und meist graue Beine. Nördliche Rassen sind dunkler, südliche Rassen sind leuchtender rot gefärbt. Der Rotkardinal zeigt eine Vorliebe für besiedeltes Gebiet. Er lebt in offenem Gelände mit reichlich Gebüsch und Hecken, in Parks, Gärten, an Waldrändern, in Waldlichtungen und in Auwäldern.
Die beiden Geschlechter unterscheiden sich in der Färbung des Gefieders. Das Männchen hat ein überwiegend scharlachrotes Federkleid mit mehr bräunlich-roten Farbtönen auf den Flügeln, am Rücken und am Schwanz, eine schwarze Gesichtsmaske. Das Weibchen unterscheidet sich vom Männchen durch ein oliv-bräunliches Gefieder mit rötlichen Farbtönen auf den Flügeln, am Schwanz und in der Haube, sowie durch eine weniger gut definierte, eher grau gefärbte Gesichtsmaske. Jungvögel sind ähnlich wie die Weibchen gefärbt, aber ganz ohne Gesichtsmaske.
Der ziemlich variable Gesang wird von beiden Geschlechtern – oft im Duett – vorgetragen und kann das ganze Jahr über gehört werden. Eine typische Strophe beginnt mit einigen kräftigen Pfeif- und Flötentönen und wechselt dann zu einer schnellen, manchmal leise ausklingenden Tonfolge.
Der Gesang des Weibchens ändert sich saisonal und wird auch vom sozialen Umfeld beeinflusst. Am Anfang der Brutzeit singt das Weibchen auf einem höheren Ton als später und Weibchen in neuen Paaren singen mehr als in schon länger existierenden Paaren. Bei den Männchen wurden solche Unterschiede nicht beobachtet.
Der Rotkardinal lebt in fast ganz Mexiko und in den östlichen Bundesstaaten der USA, nach Westen bis Süd-Minnesota, Nebraska, Texas und Süd-Arizona reichend. Er erreicht im Süden noch Guatemala und Belize, im Norden den Südosten von Kanada. Er hat als Kulturfolger erst seit etwa 1890 sein Areal über den Ohio River hinaus kräftig nach Nordwesten und Norden ausgeweitet und dabei den Süden von Ontario und Québec erreicht. Die Art wurde in Hawaii eingeführt.
Die Nahrung besteht überwiegend aus Samen und Früchten, im Sommer bis zu 1/3 auch aus Insekten, des Weiteren aus Blüten und Knospen.
Im gesamten Verbreitungsgebiet ist er ein Stand- und Strichvogel. Im Winter finden sich oft Gruppen aus bis zu 60 oder 70 Vögeln zusammen, die auf kurze Distanzen herumziehen.
Im Lauf des Jahres werden meist zwei, manchmal auch bis zu vier Bruten großgezogen, beginnend im März. Das Männchen verteidigt das Brutrevier recht aggressiv. Das Weibchen baut unterdessen das Nest fast allein. Es baut das gut versteckte, napfförmige Nest aus Gräsern, Pflanzenstängeln und Moos in dichten Büschen oder nahe dem Stamm in der Krone von Nadelbäumen. Das Weibchen legt 3–4 grünliche bis weiße, braun getupfte Eier und bebrütet sie allein etwa 12 Tage lang. Die Jungvögel sind Nesthocker und werden bereits nach etwa 10 Tagen flügge, sind aber dann noch 2–4 Wochen lang von den Eltern abhängig. Während sich das Männchen um die Jungvögel kümmert, beginnt das Weibchen bereits mit der nächsten Brut.
Er gehört zu den auffälligsten Wildtieren der USA, besonders im Winter sind die leuchtend roten Tiere oft die einzigen Farbtupfen in einer weißen Landschaft.
Er wurde einst in Nordamerika gerne – vergleichbar mit dem Kanarienvogel – als Heimtier gehalten. In den USA und Kanada wird er seit 1918 infolge des "Migratory Bird Treaty" streng geschützt. Wer ihn fängt, tötet, kauft, verkauft, oder im Käfig hält kann zu Geld- und Gefängnisstrafen verurteilt werden.
Gleich in mehreren Bundesstaaten der USA (Illinois, Indiana, Kentucky, North Carolina, Ohio, Virginia und West Virginia) ist er der Staatsvogel. Er ist auf Spezial-Kfz-Kennzeichen aus Kentucky, Illinois und Ohio abgebildet. Daneben ist er auch beliebt als Wappentier und Namensgeber von amerikanischen Sportmannschaften. An erster Stelle sind die St. Louis Cardinals in der Major League Baseball und die Arizona Cardinals in der National Football League zu nennen. Viele weitere „Cardinals“ sind in den unteren Ligen bis hinab zu Schulmannschaften zu finden.
Die Gesamtpopulation wird von der International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN) auf etwa 100 Millionen Tiere geschätzt, die Art gilt daher als ungefährdet.
Es sind neunzehn Unterarten bekannt:[1]
Roter Kardinal ist auch die Bezeichnung einer Apfelsorte
Der Rotkardinal oder Rote Kardinal (Cardinalis cardinalis), auch „Virginische Nachtigall“ genannt, ist eine Vogelart aus der Familie der Kardinäle (Cardinalidae).
தென் கர்தினால் (Northern Cardinal, Cardinalis cardinalis) என்பது கர்தினாலிஸ் இன தென் அமெரிக்கப் பறவை. இது பேச்சு வழக்கில் சிவப்புக்குருவி என அழைக்கப்படும். இப்பறவை கனடா, கிழக்கு ஐக்கிய அமெரிக்கா, மெக்சிக்கோ ஆகிய இடங்களில் காணப்படுகின்றது. இதனை தோட்டங்கள், காடுகள், புல்நிலங்கள், சதுப்பு நிலங்கள் ஆகிய இடங்களில் காணலாம்.
தென் கர்தினால் (Northern Cardinal, Cardinalis cardinalis) என்பது கர்தினாலிஸ் இன தென் அமெரிக்கப் பறவை. இது பேச்சு வழக்கில் சிவப்புக்குருவி என அழைக்கப்படும். இப்பறவை கனடா, கிழக்கு ஐக்கிய அமெரிக்கா, மெக்சிக்கோ ஆகிய இடங்களில் காணப்படுகின்றது. இதனை தோட்டங்கள், காடுகள், புல்நிலங்கள், சதுப்பு நிலங்கள் ஆகிய இடங்களில் காணலாம்.
The northern cardinal (Cardinalis cardinalis) is a bird in the genus Cardinalis; it is also known colloquially as the redbird, common cardinal, red cardinal, or just cardinal (which was its name prior to 1985). It can be found in southeastern Canada, through the eastern United States from Maine to Minnesota to Texas, New Mexico, southern Arizona, southern California, and south through Mexico, Belize, and Guatemala. It is also an introduced species in a few locations such as Bermuda and Hawaii. Its habitat includes woodlands, gardens, shrublands, and wetlands.
The northern cardinal is a mid-sized songbird with a body length of 21–23 cm (8.3–9.1 in). It has a distinctive crest on the head and a mask on the face which is black in the male and gray in the female. The male is a vibrant red, while the female is a reddish olive color. The northern cardinal is mainly granivorous, but also feeds on insects and fruit. The male behaves territorially, marking out his territory with song. During courtship, the male feeds seed to the female beak-to-beak. A clutch of three to four eggs is laid, and two to four clutches are produced each year. It was once prized as a pet, but its sale as a cage bird was banned in the United States by the Migratory Bird Treaty Act of 1918.
The northern cardinal is one of three birds in the genus Cardinalis and is included in the family Cardinalidae, which is made up of passerine birds found in North and South America. The northern cardinal was one of the many species originally described by Carl Linnaeus in his landmark 1758 10th edition of Systema Naturae.[2] It was initially included in the genus Loxia (as Loxia cardinalis), which now contains only crossbills. In 1838, it was placed in the genus Cardinalis and given the scientific name Cardinalis virginianus, which means "Virginia cardinal". In 1918, the scientific name was changed to Richmondena cardinalis to honor Charles Wallace Richmond, an American ornithologist.[3] In 1983, the scientific name was changed again to Cardinalis cardinalis and the common name was changed to "northern cardinal", to avoid confusion with the several other species also termed cardinals.[4]
The common name, as well as the scientific name, of the northern cardinal refers to the cardinals of the Roman Catholic Church, who wear distinctive red robes and caps.[5][6] The term "northern" in the common name refers to its range, as it is the northernmost cardinal species.[5]
There are 19 subspecies:[7]
The northern cardinal is a mid-sized songbird with a body length of 21–23.5 cm (8.3–9.3 in) and a wingspan of 25–31 cm (9.8–12.2 in). The adult weighs from 33.6–65 g (1.19–2.29 oz), with an average 44.8 g (1.58 oz).[8] The male averages slightly larger than the female.[9] The adult male is a brilliant crimson red color with a black face mask over the eyes, extending to the upper chest. The color becomes duller and darker on the back and wings.[10] The female is fawn-colored, with mostly grayish-brown tones and a slight reddish tint on the wings, crest, and tail feathers.[11] The face mask of the female is gray to black and is less defined than that of the male. Both sexes possess prominent raised crests and bright coral-colored beaks. The beak is cone-shaped and strong.[10] Young birds, both male and female, show coloring similar to the adult female until the fall, when they molt and grow adult feathers.[12] They are brown above and red-brown below, with brick-colored crest, forehead, wings, and tail.[4] The legs and feet are a dark pink-brown. The iris of the eye is brown.[4] The plumage color of the males is produced from carotenoid pigments in the diet.[13] Coloration is produced from both red pigments and yellow carotenoid pigments.[14][15] Northern cardinal males normally metabolize carotenoid pigments to create plumage pigmentation of a color different from the ingested pigment. When fed only yellow pigments, males become a pale red color.[14] A few "yellow morph" cardinals, a trait called xanthochroism, lack the enzyme to do this conversion. Their beak and feathers (except for black face mask) are yellow. Sightings are rare.[16][17][18][19]
During winter, both males and females will fluff up their down feathers in order to retain warm air next to their body. The down feathers are small and hairlike at the base of each flight feather. The legs and feet of almost all birds are thin and lack feathers, and are vulnerable to rapid heat loss.[20]
In lower temperatures, they resort to more drastic measures which require even more energy expenditure. These techniques include shivering and adjusting their body temperature. Many wild birds, including northern cardinals, will shiver to stay warm. They tense their muscles, especially breast muscles, to generate heat. Cardinals have the ability to drop their body temperature 3 to 6° if needed. In dire conditions, they resort to dropping their temperature in order to survive.[21]
Northern cardinals are numerous across the eastern United States from the southern half of Maine to Minnesota to the Texas-Mexico border and in Canada in the southern portions of Ontario, Quebec, New Brunswick and Nova Scotia, all the way east to Cape Breton Island. Its range also extends south through Mexico to the Isthmus of Tehuantepec, northern Guatemala, and northern Belize. An allopatric population is found on the Pacific slope of Mexico from Jalisco to Oaxaca; note that this population is not shown on the range map. The species was introduced to Bermuda in 1700. It has also been introduced in Hawaii, southern California and southern Arizona. Its natural habitat is in woodlands, gardens, shrublands, and wetlands.[1]
The northern cardinal is a territorial song bird. The male sings in a loud, clear whistle from the top of a tree or another high location to defend his territory. He will chase off other males entering his territory. He may mistake his image on various reflective surfaces as an invading male, and will fight his reflection relentlessly. The northern cardinal learns its songs, and as a result the songs vary regionally. Mated pairs often travel together.[22] Also, the songs of a northern cardinal will usually overlap more in syllables when compared to other northern cardinals near it than those far away from it.[23]
Both sexes sing clear, whistled song patterns, which are repeated several times, then varied. Some common phrases are described as "cheeeer-a-dote, cheeer-a-dote-dote-dote", "purdy, purdy, purdy...whoit, whoit, whoit, whoit", "what-cheer, what-cheer... wheet, wheet, wheet, wheet"[24] and "cheer, cheer, cheer, what, what, what, what".[12] The northern cardinal has a distinctive alarm call, a short metallic chip sound. This call often is given when predators approach the nest, in order to give warning to the female and nestlings.[4]
The songs of the two sexes of the northern cardinal, although not distinguishable by the human ear, are sexually dimorphic. It is suggested that this is because of the differences in levels of hormones of the two sexes.[25]
Northern cardinals are preyed upon by a wide variety of predators native to North America, including falcons, all Accipiter hawks, shrikes, bald eagles, golden eagles and several owls, including long-eared owls, and eastern screech owls. Predators of chicks and eggs include milk snakes, coluber constrictors, blue jays, crows, eastern gray squirrels, fox squirrels, eastern chipmunks, and domestic cats.[9]
The diet of the northern cardinal consists mainly (up to 90%) of weed seeds, grains, and fruits. It is a ground feeder and finds food while hopping on the ground through trees or shrubbery. It will also consume snails and insects, including beetles, cicadas, and grasshoppers; it feeds its young almost exclusively on insects.[9] Other common items include corn (maize) and oats, sunflower seeds, the blossoms and bark of elm trees, and drinks of maple sap from holes made by sapsuckers, an example of commensalism.[26]
Male cardinal feeding on American beautyberry at Okeeheelee Nature Center, Florida
Pairs may mate for successive years, but some also 'divorce' between seasons or choose a new mate when one dies.[27] Pairs generally stay together year-round but are not necessarily monogamous. DNA studies of two populations of cardinals found that 9–35% of nestlings were not fathered by the female's mate.[27] Mated pairs sometimes sing together before nesting. During courtship they may also participate in a bonding behavior where the male collects food and brings it to the female, feeding her beak-to-beak.[24]
Males sometimes bring nest material to the female, who does most of the building. She crushes twigs with her beak until they are pliable, then turns in the nest to bend the twigs around her body and push them into a cup shape with her feet. The cup has four layers: coarse twigs (and sometimes bits of trash) covered in a leafy mat, then lined with grapevine bark and finally grasses, stems, rootlets, and pine needles. The nest typically takes three to nine days to build; the finished product is 5.1–7.6 cm (2.0–3.0 in) tall, 10.1 cm (4.0 in) across, with an inner diameter of about 7.6 cm (3.0 in). Cardinals do not usually use their nests more than once. The female builds a cup nest in a well-concealed spot in dense shrub or a low tree 1–3 m (3.3–9.8 ft) off the ground. The nest is made of thin twigs, bark strips, and grasses, lined with grasses or other plant fibers.[28] Eggs are laid one to six days following the completion of the nest. The eggs are white, with a tint of green, blue or brown, and are marked with lavender, gray, or brown blotches which are thicker around the larger end.[29] The shell is smooth and slightly glossy.[28] Three or four eggs are laid in each clutch. Eggs measure approximately 26 mm × 19 mm (1.02 in × 0.75 in) in size.[29] The female generally incubates the eggs, though, rarely, the male will incubate for brief periods of time. Incubation takes 12 to 13 days.[28] Young fledge 10 to 11 days after hatching. Two or three, and even four, broods are raised each year.[28] The male cares for and feeds each brood as the female incubates the next clutch of eggs.[26]
The oldest wild cardinal banded by researchers lived at least 15 years and 9 months, although 28.5 years was achieved by a captive bird.[30] Annual survival rates for adult northern cardinals have been estimated at 60–65%.[31]
Fledgling at a box feeder
Juvenile male northern cardinal (left) at feeder with female house finch
The northern cardinal is found in residential areas throughout its range. Backyard birders attract it using feeders containing seeds, particularly sunflower seeds and safflower seeds. Although some controversy surrounds bird feeding, an increase in backyard feeding by humans has generally been beneficial to this species. It is listed as a species of least concern by the IUCN Red List, with an estimated global range of 5,800,000 km2 (2,200,000 sq mi) and a global population of some 100 million.[1] Populations appear to remain stable and not threatened to reach the threshold of inclusion as a threatened species, which requires a decline of more than 30% in ten years or three generations.[1] It was once prized as a pet due to its bright color and distinctive song.[11] In the United States, this species receives special legal protection under the Migratory Bird Treaty Act of 1918, which also banned their sale as cage birds.[32] It is also protected by the Convention for the Protection of Migratory Birds in Canada.[33] It is illegal to take, kill, or possess northern cardinals, and violation of the law is punishable by a fine of up to US$15,000 and imprisonment of up to six months.[34]
In the United States, the northern cardinal (referred to as just "cardinal") is the mascot of numerous athletic teams; however, most teams portray the bird with a yellow beak and legs. In professional sports, it is the mascot of the St. Louis Cardinals of Major League Baseball's National League and the Arizona Cardinals of the National Football League, which for many years were also based in St. Louis. In college athletics, it is the mascot of many schools including Ball State University, The Catholic University of America, Illinois State University, the University of the Incarnate Word, Lamar University, the University of Louisville, the Massachusetts College of Pharmacy and Health Sciences, North Idaho College, Otterbein University, Saint John Fisher College, the State University of New York at Plattsburgh, Wesleyan University, Wheeling University, and William Jewell College.[35]
A study conducted in 2016 in Atlanta, Georgia, on West Nile virus transmission in the United States, found that unlike other species, northern cardinals biologically suppress the disease upon infection.[36]
The northern cardinal is the state bird of seven U.S. states, more than any other species: Illinois, Indiana, Kentucky, North Carolina, Ohio, Virginia, and West Virginia; although in each case the particular state just refers to the bird as "cardinal". It was also a candidate to become the state bird of Delaware, but lost to the Delaware Blue Hen.[37]
The northern cardinal (Cardinalis cardinalis) is a bird in the genus Cardinalis; it is also known colloquially as the redbird, common cardinal, red cardinal, or just cardinal (which was its name prior to 1985). It can be found in southeastern Canada, through the eastern United States from Maine to Minnesota to Texas, New Mexico, southern Arizona, southern California, and south through Mexico, Belize, and Guatemala. It is also an introduced species in a few locations such as Bermuda and Hawaii. Its habitat includes woodlands, gardens, shrublands, and wetlands.
The northern cardinal is a mid-sized songbird with a body length of 21–23 cm (8.3–9.1 in). It has a distinctive crest on the head and a mask on the face which is black in the male and gray in the female. The male is a vibrant red, while the female is a reddish olive color. The northern cardinal is mainly granivorous, but also feeds on insects and fruit. The male behaves territorially, marking out his territory with song. During courtship, the male feeds seed to the female beak-to-beak. A clutch of three to four eggs is laid, and two to four clutches are produced each year. It was once prized as a pet, but its sale as a cage bird was banned in the United States by the Migratory Bird Treaty Act of 1918.
El cardenal norteño (Cardinalis cardinalis),[2] también conocido como cardenal rojo. O simplemente cardenal, es una especie de ave paseriforme de la familia Cardinalidae que vive en Centro y Norteamérica. Habita desde el sur de Canadá y Belice hasta el centro occidente de Venezuela, pasando por la parte oriental de los Estados Unidos desde Maine hasta Texas y por México. Se le puede encontrar en bosques, jardines y pantanos.
El cardenal norteño es un pájaro cantor de tamaño medio con una longitud corporal de 21-23 cm. Tiene un distintivo penacho y una máscara en la cara que es negra en el macho y gris en la hembra. Presenta dimorfismo sexual en su coloración; el plumaje del macho es rojo brillante, mientras que el de la hembra es de un tono opaco que mezcla rojo y café. El cardenal norteño es predominantemente granívoro, pero también se alimenta de insectos y fruta. El macho tiene un comportamiento territorial, delimitando su territorio con su canto. Como parte de su cortejo, el macho alimenta a la hembra de pico a pico con semillas. Se producen de dos a cuatro puestas por año, cada una de entre tres y cuatro huevos. Esta especie fue apreciada como mascota, pero su venta como pájaro de jaula se encuentra prohibida en los Estados Unidos desde 1918.
El cardenal norteño es una de las tres especies incluidas dentro del género Cardinalis (junto con el cardenal pardo y el cardenal bermellón) que pertenece a la familia Cardinalidae, la cual está conformada por pájaros que habitan tanto en América del Norte y América del Sur.
El cardenal fue una de las muchas especies descritas originalmente por Carlos Linneo en su obra del siglo XIX, Systema Naturae. Inicialmente fue incluido en el género Loxia, el cual contiene a los piquituertos. En 1838, fue trasladado al género Cardinalis y recibió el nombre científico Cardinalis virginianus, que significa "cardenal de Virginia". En 1918, su nombre científico cambió a Richmondena cardinalis en honor a Charles Wallace Richmond, un ornitólogo estadounidense,[3] y en 1983 fue modificado de nuevo, por el actual Cardinalis cardinalis, cambiando el nombre vulgar a "cardenal rojo" o "cardenal norteño" para evitar confusiones con las otras siete especies denominadas cardenales.[4]
Su nombre vulgar, así como el científico, hacen referencia a los cardenales de la Iglesia católica, quienes usan distintivas prendas de color rojo.[5][6] El término "norteño" en el nombre vulgar se refiere a su distribución, pues es el único cardenal que habita en el Hemisferio Norte.[5]
El cardenal norteño cuenta con diecinueve subespecies:
El cardenal norteño es un ave de tamaño medio cuyo cuerpo mide entre 21 y 23 cm, posee una envergadura de 25 a 31 cm, y pesa aproximadamente 45 g. El macho es ligeramente más grande que la hembra,[7] y tiene un plumaje de color rojo carmesí brillante, más opaco en la espalda y en las alas,[8] pero carece de él en la cara, donde tiene una "máscara" de color negro en la zona que va desde los ojos hasta la parte superior del pecho. La hembra es de color beige con tonalidades grises y cafés y ligeramente rojizas en las alas, el penacho y la cola,[9] siendo su máscara entre gris y negra y menos definida que la del macho. Ambos sexos poseen prominentes penachos y fuertes picos de color coral brillante y forma cónica.[8] Los ejemplares jóvenes, tanto machos como hembras, muestran un plumaje similar al de las hembras adultas hasta el primer otoño de su vida, época en que lo mudan para permitir que les crezca el plumaje de adulto.[10] Los jóvenes son cafés en la parte superior y cafés rojizos en la parte inferior, con penacho, frente, alas y cola de color rojo ladrillo,[4] mientras que las patas y las garras son de una tonalidad café-rosa oscura y el iris de los ojos es de color café.[4]
El color del plumaje de los machos lo producen unos pigmentos carotenoides presentes en su dieta.[11] La coloración es producida tanto por pigmentos rojos como por pigmentos carotenoides amarillos.[12] El macho posee la habilidad de metabolizar pigmentos carotenoides para crear la pigmentación del plumaje de un color diferente al del pigmento ingerido, por lo que cuando los machos se alimentan únicamente de pigmentos amarillos, se vuelven de color rojo pálido, en lugar de volverse amarillos.[12]
El cardenal rojo es abundante en el este de los Estados Unidos desde el estado de Maine hasta Texas y en Canadá en las provincias de Ontario, Quebec y Nueva Escocia. Su área de distribución se extiende hacia el oeste hacia la frontera entre Estados Unidos y México y hacia el sur a través de la zona costera oriental de México pasando por el istmo de Tehuantepec y llegando hasta el norte de Guatemala, Belice, Colombia y Venezuela. Fue introducido en las Bermudas en 1700. También ha sido introducido en Hawái y el sur de California. En la península ibérica se ha citado como especie ocasional potencialmente invasora.[13][14]
Su hábitat natural son los bosques, los jardines y los pantanos.[15] Esta ave reside permanentemente en su área de distribución, es decir, no es ave migratoria, aunque puede trasladarse a otros sitios para eludir el clima extremo o si la comida escasea.[16]
El cardenal rojo es un ave territorial. El macho canta con un silbido fuerte y claro desde la copa de un árbol u otro punto elevado para delimitar su territorio. Puede perseguir y agredir a otros machos que ingresen a su territorio. El cardenal norteño aprende sus canciones, y como resultado las canciones varían regionalmente. Es capaz de distinguir fácilmente el sexo de otro cardenal norteño que se encuentre cantando tan solo por su canción.[17] Ambos sexos cantan patrones de canciones claros, los cuales son repetidos varias veces, y después varían.
El cardenal rojo tiene una señal de alerta distintiva, un rápido sonido metálico que suena como 'chip'. Esta alerta se suele dar cuando un depredador se acerca al nido, a fin de advertirle a la hembra y a los polluelos.[4] En algunos casos también producen una serie de notas agudas. La frecuencia y el volumen de estas notas incrementan en proporción a la amenaza.[4]
Los cardenales norteños son amenazados por una gran variedad de depredadores nativos de Norteamérica. Entre ellos están el azor de Cooper, el alcaudón testarudo, el alcaudón real, la ardilla gris, el búho chico y el autillo oriental. Los depredadores de los polluelos y los huevos incluyen a la falsa coral, la serpiente corredora, la urraca azul, la ardilla zorra, la ardilla roja y la ardilla listada del oriente.[7]
La dieta del cardenal norteño consiste principalmente (más del 90 %) en semillas de hierbas, granos y frutas. Se alimenta de lo que encuentra en el suelo y busca su comida mientras da saltos en la tierra a través de árboles o arbustos. También come escarabajos, cigarras, saltamontes, caracoles, frutos y bayas silvestres, maíz, avena, semillas de girasol, las flores y la corteza de olmos, y bebe la savia de los arces a través de hoyos hechos por chupasavias, un ejemplo de comensalismo.[18] Durante el verano, muestra preferencia por semillas a las que se les puede quitar la cáscara fácilmente, pero es menos selectivo durante el invierno, cuando la comida es escasa. El cardenal norteño también se alimenta de insectos y alimenta a los jóvenes casi exclusivamente con insectos.[7]
Los cardenales emparejados con frecuencia viajan juntos,[19] y en ocasiones cantan juntos antes de comenzar a anidar. Durante el cortejo también pueden presentar un comportamiento afectivo donde el macho recolecta alimento y se lo lleva a la hembra, alimentándola de pico a pico.[16] Si el apareamiento es exitoso, esta práctica puede continuar a lo largo del periodo de incubación.
La hembra construye un nido en un sitio bien oculto dentro de un arbusto denso o un árbol no muy alto, a una altura de entre 1 y 3 m del suelo. El nido se fabrica con ramillas delgadas, tiras de corteza y hierba, forrado también con hierba u otras fibras vegetales.[20] Los huevos son blancos, con un ligero tinte verde, azul o café, y están marcados con manchas grises, cafés o lavanda que son más grandes alrededor del extremo más ancho.[11] El cascarón es liso y ligeramente brillante.[20] Cada puesta se compone de entre tres y cuatro huevos. Los huevos miden aproximadamente 1 x 0,75 pulgadas.[11] La hembra generalmente incuba los huevos, aunque raras veces el macho incuba por breves períodos. La incubación dura de doce a trece días.[20] Las plumas comienzan a crecerle a los polluelos diez u once días después del nacimiento. Cada año los padres crían dos, tres o a veces cuatro nidadas.[20] El macho cuida y alimenta a los polluelos mientras la hembra incuba la siguiente puesta.[18]
El cardenal silvestre más longevo registrado vivió al menos quince años y nueve meses, aunque un ejemplar criado en cautiverio llegó a vivir veintiocho años y medio. La tasa anual de supervivencia de los cardenales norteños adultos se ha estimado en 60-65 %,[21] no obstante, al igual que en otros pájaros, la alta mortalidad de los ejemplares jóvenes implica que su periodo de vida promedio es de tan solo un año.
El cardenal norteño puede ser hallado en áreas residenciales a lo largo de su zona de distribución. Los observadores de aves lo atraen utilizando comederos con semillas, particularmente de girasol. Aunque hay cierta controversia alrededor de la alimentación de aves, un incremento en esta práctica por parte de los humanos generalmente ha sido benéfico para esta especie. Se encuentra clasificada como una especie "No amenazada" en la Lista Roja de la IUCN. Tiene un área de distribución global estimada de 5 800 000 km² y una población global que se piensa es de alrededor de cien millones de ejemplares.[15] La población aparentemente permanece estable y no ha cruzado el umbral para ser considerada una especie amenazada, para lo que se requiere una disminución de más del 30 % en diez años o tres generaciones.[15] Alguna vez se le apreció como mascota debido a su color brillante y distintivo canto.[9] En los Estados Unidos, esta especie recibe protección legal especial gracias al Migratory Bird Treaty Act de 1918, la cual también prohíbe su venta como pájaro de jaula.[22] También se encuentra protegido por la Convención para la Protección de Aves Migratorias de Canadá.[23] Es ilegal tomar, matar o poseer cardenales norteños, y la violación de la ley es punible por una multa de hasta quince mil dólares estadounidenses y encarcelamiento de hasta seis meses.[24]
En el Cono sur se suele llamar también popularmente cardenal al cardenal de copete o de cabeza roja (especie Paroaria coronata).
|coautores=
(ayuda) El cardenal norteño (Cardinalis cardinalis), también conocido como cardenal rojo. O simplemente cardenal, es una especie de ave paseriforme de la familia Cardinalidae que vive en Centro y Norteamérica. Habita desde el sur de Canadá y Belice hasta el centro occidente de Venezuela, pasando por la parte oriental de los Estados Unidos desde Maine hasta Texas y por México. Se le puede encontrar en bosques, jardines y pantanos.
El cardenal norteño es un pájaro cantor de tamaño medio con una longitud corporal de 21-23 cm. Tiene un distintivo penacho y una máscara en la cara que es negra en el macho y gris en la hembra. Presenta dimorfismo sexual en su coloración; el plumaje del macho es rojo brillante, mientras que el de la hembra es de un tono opaco que mezcla rojo y café. El cardenal norteño es predominantemente granívoro, pero también se alimenta de insectos y fruta. El macho tiene un comportamiento territorial, delimitando su territorio con su canto. Como parte de su cortejo, el macho alimenta a la hembra de pico a pico con semillas. Se producen de dos a cuatro puestas por año, cada una de entre tres y cuatro huevos. Esta especie fue apreciada como mascota, pero su venta como pájaro de jaula se encuentra prohibida en los Estados Unidos desde 1918.
Hegagorria edo kardinala (Cardinalis cardinalis) Cardinalis generoko animalia da. Hegaztien barruko Cardinalidae familian sailkatua dago.
Hegagorria edo kardinala (Cardinalis cardinalis) Cardinalis generoko animalia da. Hegaztien barruko Cardinalidae familian sailkatua dago.
Punakardinaali, aikaisemmalta nimeltään kardinaali[2] (Cardinalis cardinalis) on yli 20 senttimetrin pituinen varpuslintu. Se on yleinen Meksikossa ja Yhdysvalloissa. Lintu on höyhenpeitteeltään räikeän tulipunainen, mutta kaula on yönmusta. Päässään sillä on tuuhea tupsu. Se käyttää ravinnokseen siemeniä, hedelmiä ja jätteitä. Punakardinaalilla on noin 20 alalajia.
Punakardinaali, aikaisemmalta nimeltään kardinaali (Cardinalis cardinalis) on yli 20 senttimetrin pituinen varpuslintu. Se on yleinen Meksikossa ja Yhdysvalloissa. Lintu on höyhenpeitteeltään räikeän tulipunainen, mutta kaula on yönmusta. Päässään sillä on tuuhea tupsu. Se käyttää ravinnokseen siemeniä, hedelmiä ja jätteitä. Punakardinaalilla on noin 20 alalajia.
Cardinalis cardinalis
Le Cardinal rouge (Cardinalis cardinalis) est une espèce de passereaux de la famille des Cardinalidae. Il doit son nom à la couleur rouge du plumage du mâle qui rappelle les vêtements rouges des cardinaux. Il est présent au sud du Canada, dans l’est des États-Unis (du Maine au Texas), au Mexique, et au nord du Guatemala et du Belize. Il fréquente les bois, les jardins et les marais.
Le Cardinal rouge est un oiseau chanteur de taille moyenne avec une huppe caractéristique sur la tête et un masque facial noir chez le mâle et gris chez la femelle. Cette espèce présente un dimorphisme sexuel marqué au niveau du plumage : le mâle est rouge vif tandis que la femelle est d’un brun rougeâtre terne. Le Cardinal rouge est principalement granivore mais se nourrit également d’insectes et de fruits. Le mâle est territorial et défend son territoire par le chant. Pendant la parade nuptiale, le mâle nourrit la femelle bec à bec. La femelle pond de deux à quatre fois par année et trois à quatre œufs sont pondus par couvée.
Le Cardinal rouge était autrefois prisé comme animal de compagnie mais sa vente est maintenant interdite aux États-Unis et au Canada grâce à la convention concernant les oiseaux migrateurs de 1918.
Le mâle est d’un rouge cramoisi vif avec un masque facial noir qui s’étend jusqu’en haut de la poitrine[1]. La couleur est plus terne sur le dos et les ailes[2].
La couleur du plumage des mâles est produite par des pigments caroténoïdes du régime alimentaire[3]. La coloration est produite à la fois par des pigments rouges et des pigments caroténoïdes[4]. Les mâles Cardinal rouge peuvent métaboliser les pigments caroténoïdes pour que la pigmentation des plumes soit d’une couleur différente de celle du pigment ingéré. Lorsqu’ils sont nourris exclusivement de pigments caroténoïdes jaunes, le plumage des mâles devient rouge pâle plutôt que jaune[4]. Une étude a montré que les mâles dont la couleur rouge est plus vive ont un territoire présentant une végétation plus dense, se nourrissent mieux et ont un meilleur succès reproducteur[5].
La femelle est d’un brun teinté de gris et d'olivâtre, avec une faible teinte rougeâtre sur les ailes, la huppe et les rectrices[6]. Le masque facial de la femelle va du gris au noir et est moins bien défini que chez le mâle.
Le Cardinal rouge femelle peut être confondue avec la femelle du Cardinal pyrrhuloxia, mais cette dernière a un bec jaune, dont la forme n'est pas conique mais rappelle plutôt celle du bec de perroquet, et ne possède pas de masque sombre.
Chez cette espèce, mâle et femelles ont les pattes et les doigts d’un brun rosâtre foncé. Leur iris est brun[7]. Ils possèdent une huppe érectile proéminente et un bec fort, en forme de cône, de couleur corail[2].
Le Cardinal rouge adulte est un oiseau de taille moyenne qui mesure 20 à 23 centimètres de long avec une envergure de 25 à 31 cm. Il pèse environ 45 grammes. Le mâle est légèrement plus grand que la femelle[8].
Son tarse mesure environ 28 mm, et l'arête dorsale de sa mandibule supérieure 12,6 cm en moyenne[9].
Les jeunes individus mâles et femelles montrent des coloris similaires à la femelle adulte, mais le bec est gris à noir au lieu de rouge-orangé, et les teintes rouges sont moins visibles. Ils ont les parties supérieures brunes et le dessous d’un brun rougeâtre avec la huppe, le front, les ailes et la queue de couleur brique[7]. Le plumage juvénile est conservé jusqu’à l’automne, période de la mue et de l'acquisition du plumage adulte chez cette espèce[10].
Le Cardinal rouge est principalement granivore mais il se nourrit également d’insectes et de fruits. Son régime alimentaire consiste à 90 % de graines, de céréales et de fruits. Il se nourrit surtout en sautillant au sol parmi les arbres ou les arbustes. Il consomme des coléoptères, des cigales, des sauterelles, des escargots, des fruits sauvages et des baies, du maïs et de l’avoine, des graines de tournesol, les fleurs et l’écorce des ormes. Il boit également de la sève d’érable qui s’écoule des trous percés par les pics, ce qui est considéré comme un exemple de commensalisme[11]. Pendant l’été, il préfère les graines qui s’écalent facilement, mais il est moins sélectif en hiver lorsque la nourriture est plus rare. Les jeunes sont nourris presque exclusivement d’insectes[12].
Le mâle a un comportement territorial ; il marque son territoire par un fort sifflement clair chanté à la cime d’un arbre ou à un autre endroit élevé où il chasse les autres mâles. Quand un mâle voit son reflet sur une surface réfléchissante, il pourra passer des heures à combattre l'intrus imaginaire[5].
Le chant n’est pas inné mais acquis, ce qui a pour conséquence des chants qui varient selon la région. Il est mélodieux et rappelle celui du rossignol. Le cri d'appel est bref et aigu. Le Cardinal rouge sait déterminer le sexe d’un autre individu par son chant[13]. Les couples appariés se déplacent souvent ensemble[14].
Les deux sexes chantent des notes claires et sifflées, répétées plusieurs fois puis variées[15]. Le Cardinal rouge possède un cri d’alarme caractéristique, soit un court 'chip' métallique. Ce cri, souvent donné lorsque des prédateurs approchent du nid, alerte la femelle et les oisillons[7]. Dans certains cas, le Cardinal rouge émet une série de cris, dont le volume et la fréquence augmentent en fonction de la menace[7].
Les couples appariés chantent quelquefois ensemble avant de nicher. Pendant la parada nuptiale, le mâle récolte parfois de la nourriture qu’il présente à la femelle, la nourrissant bec à bec[15]. Si l'accouplement est fructueux, le mâle peut continuer de nourrir la femelle pendant l’incubation.
La femelle construit un nid en forme de coupe de 1 à 3 mètres du sol dans un lieu bien camouflé, comme un arbuste dense ou un arbre. Le nid en forme de coupe est constitué de brindilles minces, de bandes d’écorce, d'aiguilles de conifère, de tiges flexibles et de petites racines, et l’intérieur est recouvert de feuilles mortes, d’herbes ou d’autres fibres végétales[9],[16]. Les œufs sont pondus 1-6 jours après la construction du nid. La femelle pond 3-4 œufs et la ponte a lieu deux à quatre fois par année[16]. Les œufs sont blancs avec des teintes verte, bleue ou brune et sont marqués de taches lavande, grise ou brune. Ces taches sont plus importantes près de l’extrémité la plus large de l’œuf[17]. Les dimensions de ces œufs sont de 22,4 à 27,9 mm x 16,9 à 19,6 mm[5]. La coquille est lisse et légèrement lustrée[16]. En général, c'est la femelle qui couve les œufs, bien qu'à de rares occasions, le mâle puisse couver pendant de courtes périodes. L’incubation dure 12-13 jours[16]. À la naissance, les oisillons sont nidicoles, possèdent un rare duvet gris, et pèsent 3,5 g en moyenne[18] ; ils quittent le nid 10 ou 11 jours après l’éclosion. Le mâle s’occupe de nourrir les oisillons d’une couvée pendant que la femelle s'occupe de l'incubation de la couvée suivante[11].
Les jeunes atteignent la maturité sexuelle à environ un an[18]. Le plus vieux Cardinal rouge bagué par des chercheurs et ayant vécu en liberté est une femelle qui a vécu pendant au moins 15 ans et 9 mois[19]. Un individu gardé en captivité a atteint l’âge de 28,5 ans. Le taux de survie annuel des adultes est estimé entre 60 et 65 %[20], bien que, tout comme chez les autres passereaux, la mortalité élevée des jeunes réduise l'espérance de vie de l’espèce à environ 1 an.
Le Cardinal rouge est la proie d’une grande variété de prédateurs indigènes et introduits comme le chat domestique, l’Épervier de Cooper, la Pie-grièche grise, la Pie-grièche migratrice, l’Écureuil gris, le Hibou moyen-duc et le Petit-duc maculé. Les prédateurs des oisillons et des œufs incluent les serpents Lampropeltis triangulum et Coluber constrictor, le Geai bleu, l’Écureuil fauve, l’Écureuil roux et le Tamia rayé[8].
Il se retrouve dans les bois, les jardins, les zones arbustives et les marais[21]. On peut aussi le trouver dans les haies, les fourrés et les lisières de forêts, et même dans les zones urbanisées[5], les milieux cultivés et les zones semi-désertiques.
Le Cardinal rouge est abondant à l’est des États-Unis du Maine au Texas. Au Canada, il est présent en Ontario, au Québec, au Nouveau-Brunswick et en Nouvelle-Écosse. Son aire de répartition s’étend à l’ouest au niveau de la frontière États-Unis-Mexique et vers le sud au Mexique jusqu’à l’isthme de Tehuantepec, au nord du Guatemala et au nord du Belize. Il a été introduit aux Bermudes en 1700 ainsi qu’à Hawaï et dans le sud de la Californie.
Le Cardinal rouge est occasionnellement un migrateur partiel : il est en principe résident permanent sur toute son aire de répartition mais, pour éviter les phénomènes météorologiques extrêmes ou la famine, il peut lui arriver de migrer[15]. Il n'est cependant pas rare de voir, au Canada ou au nord des États-Unis, ces oiseaux autour des mangeoires au cœur de l'hiver, même par temps de neige[22].
Le Cardinal rouge est une des trois espèce d'oiseaux du genre Cardinalis ; il est inclus dans la sous-famille des Cardinalinae, qui est constituée de passereaux de l'Amérique du Nord et du Sud.
Le Cardinal rouge était l’une des nombreuses espèces décrites par Linné au XVIIIe siècle dans Systema Naturae[23]. À l’origine, cette espèce était placée dans le genre Loxia, qui inclut les becs-croisés. En 1838, il a été placé dans le genre Cardinalis sous le nom scientifique Cardinalis virginianus, ce qui se traduit par « Cardinal de Virginie ». En 1918, l'espèce est renommée Richmondena cardinalis en l’honneur de Charles Wallace Richmond, un ornithologue américain[24]. En 1983, le nom scientifique fut changé de nouveau en Cardinalis cardinalis[7].
D'après Alan P. Peterson, cette espèce est constituée des 19 sous-espèces suivantes :
Les noms vernaculaire et scientifique du Cardinal rouge réfèrent tous deux aux vêtements rouges des cardinaux catholiques[25].
Le Cardinal rouge fréquente les zones résidentielles dans son aire de répartition. Il est attiré par les mangeoires qui contiennent des graines de tournesol et de carthame. Bien que l’utilisation de mangeoires soit sujet à la controverse[26],[27], l’augmentation du nombre de postes d’alimentation semble avoir été bénéfique à l’espèce.
Le Cardinal rouge est placé sur la liste des espèces de préoccupation mineure de l’UICN. Son aire de répartition globale est estimée à 5 800 000 kilomètres carrés et sa population totale est estimée à environ 100 000 000 d’individus[21]. Les populations du Cardinal rouge semblent stables et sont loin d'avoir atteint le seuil pour être placées sur la liste des espèces vulnérables (c'est-à-dire une diminution de plus de 30 % en 10 ans ou trois générations)[28].
Le Cardinal rouge était autrefois prisé comme animal de compagnie en raison de ses couleurs vives et de son chant caractéristique[6]. Aux États-Unis et au Canada, la Loi sur la convention concernant les oiseaux migrateurs interdit maintenant sa vente comme oiseau de compagnie[29]. Il est illégal de capturer, de tuer ou de garder en captivité un Cardinal rouge, les infractions étant punies par une amende allant jusqu’à 15 000 dollars US et une peine de prison allant jusqu’à six mois[30].
Aux États-Unis, le Cardinal rouge est la mascotte de nombreuses équipes sportives. Dans les sports professionnels, c’est la mascotte des Cardinals de Saint-Louis, une équipe de baseball de la Ligue nationale et des Cardinals de l'Arizona de la National Football League.
En ce qui concerne les équipes collégiales, cet oiseau est la mascotte de plusieurs écoles dont l'Université de Louisville, l'Université d'État de New York de Plattsburgh, le Ball State University, l’Université d'État de l'Illinois, l'Université d'État de l'Iowa, la Catholic University of America et l'Université wesleyenne.
Le Cardinal rouge est également l’oiseau emblème de la Caroline du Nord, de la Virginie-Occidentale, de l’Ohio, de l’Illinois, de l’Indiana, du Kentucky et de la Virginie. Aucune autre espèce n’est l’emblème d’un plus grand nombre d’États[31].
Le Cardinal rouge est également la mascotte de la société de jeux vidéo polonaise CD Projekt RED[32].
Le Cardinal rouge est représenté sur le billet de 100 dollars des Bermudes datant du 1er janvier 2009[33].
Cardinalis cardinalis
Cardinal mâle en hiver (Dorval, Qc)Le Cardinal rouge (Cardinalis cardinalis) est une espèce de passereaux de la famille des Cardinalidae. Il doit son nom à la couleur rouge du plumage du mâle qui rappelle les vêtements rouges des cardinaux. Il est présent au sud du Canada, dans l’est des États-Unis (du Maine au Texas), au Mexique, et au nord du Guatemala et du Belize. Il fréquente les bois, les jardins et les marais.
Le Cardinal rouge est un oiseau chanteur de taille moyenne avec une huppe caractéristique sur la tête et un masque facial noir chez le mâle et gris chez la femelle. Cette espèce présente un dimorphisme sexuel marqué au niveau du plumage : le mâle est rouge vif tandis que la femelle est d’un brun rougeâtre terne. Le Cardinal rouge est principalement granivore mais se nourrit également d’insectes et de fruits. Le mâle est territorial et défend son territoire par le chant. Pendant la parade nuptiale, le mâle nourrit la femelle bec à bec. La femelle pond de deux à quatre fois par année et trois à quatre œufs sont pondus par couvée.
Le Cardinal rouge était autrefois prisé comme animal de compagnie mais sa vente est maintenant interdite aux États-Unis et au Canada grâce à la convention concernant les oiseaux migrateurs de 1918.
Il cardinale rosso, noto anche come cardinale della Virginia (Cardinalis cardinalis (Linnaeus, 1758)) è un uccello passeriforme della famiglia dei Cardinalidi[2].
Misura fino a 25 cm di lunghezza (coda compresa) per 25–30 cm d'apertura alare, con un peso di 33-65 g[3]: queste dimensioni ne fanno un uccello piuttosto piccolo, ma il cardinale rosso è uno fra i rappresentanti di maggiori dimensioni della propria famiglia. I maschi, a parità d'età, sono più grandi della femmina di circa il 10%[4].
L'aspetto è massiccio e squadrato, con grossa testa sormontata da una caratteristica cresta erettile e lunga coda rettangolare.
Il maschio adulto è di un caratteristico rosso carminio uniforme su tutto il corpo, che diviene meno vivido sul dorso e sulle ali, assumendo una tonalità bruna che diviene più evidente durante il periodo invernale: è presente una mascherina nera attorno a occhi e becco, che si continua sul mento in una bavetta. La femmina è invece di colore grigio-brunastro, con sfumature rosse o rosate su ali, cresta e coda: anche nelle femmine è presente una mascherina, ma essa è solitamente appena accennata e di colore più chiaro rispetto al maschio. Il becco è tozzo, conico ed assai robusto, di colore rosso corallo in ambedue i sessi[5]: le zampe sono di color carnicino scuro e munite di quattro dita, tre rivolte in avanti ed uno rivolto all'indietro, mentre l'occhio è rotondo, piccolo e di colore bruno scuro[6].
Il colore rosso del piumaggio è ottenuto a partire dai carotenoidi presenti nella dieta[7], i quali vengono metabolizzati dall'animale per dare sempre colorazione rossa: maschi nutriti con carotenoidi dal pigmento giallo, infatti, non diventano gialli ma conservano la colorazione rossa del piumaggio, seppure in forma più sbiadita[8].
Si tratta di uccelli stanziali e diurni, attivi principalmente al mattino e al tramonto.
Sebbene durante l'inverno si riuniscano in gruppi anche di qualche decina di individui, durante il periodo caldo soprattutto i maschi sono fortemente territoriali: essi si posizionano sovente in zone sopraelevate (come un tetto o la cima di un albero) dalle quali emette un tipico fischio che serve a tenere lontani eventuali intrusi in un raggio che però è di pochi metri. Qualora i richiami non servano a questo scopo, il maschio non esita ad inseguire gli altri maschi che invadono il suo territorio e ad ingaggiare combattimenti a colpi di becco. Spesso i maschi di cardinale cercano di combattere anche con la propria immagine riflessa su una superficie lucida, come un vetro o uno specchio.
Ambedue i sessi hanno un canto alto, flautato e piuttosto elaborato, che vengono ripetuti diverse volte (generalmente tre) prima di essere cambiati[9][10]. In caso di pericolo, il cardinale rosso emette un pigolio metallico molto distintivo, che ha la funzione di avvertire e mettere in allerta gli altri esemplari (soprattutto la femmina in cova) e spesso si associa all'erezione della cresta: in alcuni casi, a questo verso si associa una serie di aspri cinguettii mentre l'uccello si dà alla fuga. Questo verso viene anche utilizzato in forma meno acuta dai due partner per localizzarsi l'un l'altro durante le ore serali.
Il canto del cardinale rosso viene appreso durante la crescita e può essere modificato dai singoli animali, col risultato che sono presenti variazioni regionali nella sua composizione: i singoli esemplari sono comunque sempre in grado di ottenere informazioni su sesso e dimensioni dell'uccello che canta, solo ascoltandone il verso[11].
Il cardinale rosso è un animale essenzialmente granivoro: più del 90% della dieta di questi uccelli è composto da semi di graminacee, granaglie, bacche e frutta. Questo uccello può nutrirsi anche di insetti ed altri invertebrati (specialmente nel periodo riproduttivo[12]), germogli d'olmo e della linfa d'acero che cola dai buchi lasciati dai picchi del genere Sphyrapicus (quest'ultimo è un caso di commensalismo)[13]. Quando il cibo è abbondante, i cardinali rossi tendono a nutrirsi di semi teneri dei quali possono facilmente avere ragione col forte becco: durante i mesi invernali, quando il cibo scarseggia, essi si dimostrano molto meno selettivi e mangiano anche semi di girasole e pinoli, affidandosi spesso alle mangiatoie poste dall'uomo per i piccoli uccelli. Il cibo viene cercato principalmente al suolo.
A dispetto del marcato dimorfismo sessuale, il cardinale rosso mostra insospettabili abitudini monogame, con le coppie che restano saldamente unite per tutta la vita, anche all'infuori del periodo riproduttivo[14].
Nell'imminenza della stagione riproduttiva (che comincia in primavera), il maschio corteggia la femmina ingaggiando con lei dei duetti canori e con offerte di cibo che le porge direttamente nel becco, e che può continuare anche dopo la deposizione delle uova. Il maschio può anche aiutare la femmina nella costruzione del nido, portandole rametti che essa provvede a rendere morbidi e pieghevoli col forte becco, intrecciandoli poi attorno al proprio corpo e calpestandoli con le zampe per far loro assumere la tipica forma a coppa.
Generalmente la femmina impiega dai 3 ai 9 giorni per ultimare il nido, che misura circa 15 cm di diametro per 10 di altezza e si compone di quattro strati:
Esso viene costruito in aree appartate nel folto dei cespugli o su un albero basso, generalmente fra uno e tre metri d'altezza[15]. Il nido non viene solitamente riutilizzato, pertanto ogni anno ne viene costruito uno nuovo.
La deposizione comincia fra 1 e 6 giorni dopo il termine della costruzione del nido. La femmina depone tipicamente 4 uova, a volte meno, molto raramente di più: le uova misurano circa 25 mm di lunghezza e 20 di larghezza e sono bianche con maculature grigio-brune su tutta la superficie, ma che si fanno più marcate in corrispondenza dell'estremo più largo[16]. È principalmente la femmina ad occuparsi della cova, sebbene essa possa essere sostituita dal maschio per brevi periodi di tempo: l'incubazione dura 12-13 giorni, ed i piccoli vengono nutriti da ambedue i genitori principalmente a base di insetti[17].
A soli 10-11 giorni dalla schiusa, i piccoli sono già pronti ad allontanarsi dal nido, sebbene non possano dirsi pienamente indipendenti fino alle 5 settimane di vita: dopo l'abbandono del nido è il maschio ad occuparsi di loro fino all'indipendenza, mentre la femmina si occupa di portare avanti un'altra nidiata. Una coppia di cardinali porta infatti avanti almeno due (e in anni particolarmente imiti dal punto di vista climatico fino a quattro) covate l'anno, con un tasso di sopravvivenza del 65%[18].
I giovani di ambedue i sessi mostrano colorazione molto simile alla femmina, dalla quale si differenziano per il becco di colore nerastro piuttosto che rosso: con la prima muta, che avviene in autunno, si ha l'eventuale cambiamento di colore del piumaggio[19].
Il cardinale rosso più anziano finora trovato in natura aveva un'età stimata in 15 anni e 9 mesi, mentre in cattività quest'animale sfiora i 28 anni e mezzo. Tuttavia, si pensa che in natura la maggior parte di questi uccelli a causa dei numerosi predatori difficilmente riesca a superare la prima stagione riproduttiva.
Il cardinale rosso ha aumentato considerevolmente il proprio areale negli ultimi due secoli, ed attualmente occupa un'area piuttosto vasta che si estende dal Québec a sud fino all'istmo di Tehuantepec lungo tutta la costa atlantica del Nord America, e spingendosi a est fino alle Grandi Pianure e lungo tutto il confine tra il Messico e gli Stati Uniti d'America fino alla penisola di Bassa California, con una popolazione allopatrica diffusa sul versante pacifico messicano, grossomodo fra gli Stati di Jalisco e Oaxaca. Il cardinale rosso è stato inoltre introdotto nelle Bermude, alle Hawaii ed in California.
Sebbene la specie venga conosciuta anche col nome di "cardinale della Virginia", essa non è particolarmente diffusa in questo Stato rispetto ad altri: si tratta piuttosto di una denominazione dovuta al fatto che in passato molti animali tipici degli stati atlantici del sud degli Stati Uniti venivano indicati come provenienti dalla Virginia (si pensi all'opossum della Virginia, o al colino della Virginia).
Abita preferibilmente le zone cespugliose, adattandosi a una vasta gamma di habitat: lo si può trovare infatti nelle aree paludose come in quelle semidesertiche. Convive senza problemi con l'uomo, beneficiando anzi del disboscamento e della costruzione di case con giardini, parchi pubblici e siepi, e probabilmente questo è alla base della recente e rapida espansione del suo areale.
Il cardinale rosso è una delle specie descritte da Linneo nel suo Systema Naturae: lo studioso denominò questa specie Loxia cardinalis, intendendone una parentela con i crocieri[20]. In seguito la specie venne riclassificata ed ascritta al genere Coccothraustes assieme ai frosoni, ma queste classificazioni si basavano unicamente su somiglianze morfologiche e nel 1838 si optò per la creazione del genere Cardinalis nell'ambito di una famiglia di uccelli endemica delle Americhe (per l'appunto i Cardinalidae), alla specie venne ascritta col nome di Cardinalis virginianus: nel 1918, il suo nome scientifico venne nuovamente cambiato in Richmondena cardinalis, in onore dell'ornitologo statunitense Charles Wallace Richmond[21], per poi cambiare nuovamente nel 1983, quando il cardinale rosso tornò ad essere classificato nel precedente genere, ma col nome di Cardinalis cardinalis.
Il cardinale rosso rappresenta la specie tipo del genere Cardinalis, che condivide con altre due specie (il cardinale del deserto ed il cardinale vermiglio) e che a sua volta dà il nome alla famiglia dei Cardinalidi, comprendente numerose specie diffuse nelle Americhe.
Il nome comune di questo animale, così come il nome scientifico, sono evidentemente dovuti alla colorazione rosso sgargiante del maschio, che ricorda per l'appunto la porpora dei cardinali[22].
Se ne riconoscono generalmente 19 sottospecie, differenti fra loro per le proporzioni di becco e coda, per le dimensioni o per l'intensità della colorazione e l'estensione della mascherina nera nei maschi ed in special modo nelle femmine[23]:
Il cardinale rosso occupa un areale molto esteso e nell'ambito del quale è assai ben rappresentato, anzi l'areale di questa specie negli ultimi due secoli si è ampliato verso est al seguito dell'uomo.
Per via della colorazione vivace e del bel canto, il cardinale rosso è da sempre stato molto ricercato come uccello da gabbia[24]. Grazie alla sua rusticità e frugalità esso ha esigenze molto simili agli uccelli nostrani, e può essere allevato anche in voliere all'aperto purché gli si fornisca lo spazio necessario per volare. In virtù della sua sedentarietà, soprattutto durante il periodo della cova è possibile addirittura tenerlo in libertà senza timore che esso si allontani.
Sebbene non si tratti di una specie migratrice, negli Stati Uniti e in Canada questo uccello è protetto dalla convenzione sugli uccelli migratori del 1918, che ne rende illegale l'uccisione e la cattura e la vendita non autorizzate[25][26].
Questo uccello è inoltre la mascotte di numerose squadre di varie discipline sportive sia a livello agonistico che di college:
Il cardinale rosso è inoltre l'uccello simbolo di sette stati degli USA, ossia Carolina del Nord, Illinois, Indiana, Kentucky, Ohio e Virginia Occidentale; fu vicino al diventarlo anche del Delaware, salvo poi essere sconfitto alle votazioni dalla locale razza di pollo, il Delaware Blue Hen.
Il cardinale rosso, noto anche come cardinale della Virginia (Cardinalis cardinalis (Linnaeus, 1758)) è un uccello passeriforme della famiglia dei Cardinalidi.
Cardinalis cardinalis species avium est generis Cardinalis, familiae Paridarum, ordinis Passeriformium. Habitat Americam septentrionalem, regionem orientalem Canadae et Civitatum Foederatarum Americae.
De rode kardinaal (Cardinalis cardinalis) is een vogel uit de familie kardinaalachtigen (Cardinalidae) uit de orde van zangvogels.
De vogel is 21 tot 23,5 cm lang en weegt 21 tot 52 gram, vrouwtjes zijn iets korter en minder zwaar dan mannetjes. Het verenkleed van het mannetje is helderrood met zwarte keel en rode snavel, het vrouwtje is olijfkleurig. De ondersoorten vertonen kleine verschillen in formaat en de intensiteit van het rood. C. c. superbus is het grootst en de ondersoort C. c. mariae is relatief licht. Ze hebben een luide, vloeiende, fluitende zang, die door beide seksen ten gehore wordt gebracht. Deze zang, vooral die van de ondersoorten in de Verenigde Staten, is uitgebreid bestudeerd. Ze hebben stevige snavels, geschikt om zaden mee te kraken.[2]
In Europa wordt hij wel als (dure) kooivogel gehouden.
Het vrouwtje bouwt het nest van halmen en hennepvezels, zowel in een dichte struik als ook in een spar. De 2 tot 3 eitjes, blauw-groen van kleur worden 11 tot 13 dagen bebroed en de jongen worden door beide ouders gevoerd. De ontwikkeling van de jongen gaat snel. Na 9 tot 11 dagen verlaten de dan nog spaarzaam gevederde jongen het nest. Na 19 dagen kunnen ze goed vliegen en na 38 tot 45 dagen zijn ze onafhankelijk van de ouders.[2]
De soort telt 19 ondersoorten:[3]
Het leefgebied bestaat uit lage dichte begroeiing in plantsoenen, tuinen, bossen en moerassen, overal waar struikgewas aan te treffen is. De ondersoort C. c. phillipsi komt vooral voor in kustgebieden met veel struikgewas. Vooral aan de noordrand van zijn verspreidingsgebied in de buurt van Ottawa is het een vogel van buitenwijken die rijk zijn aan bomen en heesters. Vanwege zijn vuurrode verenpak -althans van het mannetje- is hij onmiskenbaar en een graag geziene gast bij voederbakken in tuinen. In Mexico komt de vogel voor in berggebieden tot op 2000 m boven zeeniveau. De rode kardinaal is ingevoerd in Hawaï, ook daar komt de vogel voor tot op grote hoogte (2300 m soms op Mauna Kea op 4055 m).[2]
De grootte van de populatie is niet gekwantificeerd. Men veronderstelt dat de soort in aantal stabiel is. Om deze redenen staat de rode kardinaal als niet bedreigd op de Rode Lijst van de IUCN.[1]
Bronnen, noten en/of referentiesDe rode kardinaal (Cardinalis cardinalis) is een vogel uit de familie kardinaalachtigen (Cardinalidae) uit de orde van zangvogels.
Rødkardinal (Cardinalis cardinalis) er en spurvefugl i gruppen kardinaler som lever i Nord-Amerika.
Rødkardinal (Cardinalis cardinalis) er en spurvefugl i gruppen kardinaler som lever i Nord-Amerika.
Kardynał szkarłatny (Cardinalis cardinalis) − gatunek małego ptaka z rodziny kardynałów (Cardinalidae). Występuje na południu Ameryki Północnej, od południowych krańców Kanady po południowe obszary Stanów Zjednoczonych (Teksas), Meksyk oraz północne krańce Gwatemali i Belize. Spotykany również na Wielkiej Wyspie na Hawajach. Preferuje obszary zalesione, ogrody, zarośla i bagna.
Stosunkowo mały ptak śpiewający osiągający długość 21-23 cm. Zarówno samica, jak i samiec posiadają grzebień z piór umiejscowiony z tyłu głowy, który potrafią stroszyć. Pyszczek samca jest czarny, zaś samicy szary lub brązowy. Dymorfizm płciowy zaznacza się poprzez kolor ubarwienia ptaków. Samce są żywo czerwone, samice zaś blado czerwone, beżowe lub brązowawe. Kardynał szkarłatny odżywia się głównie nasionami, rzadziej owadami i owocami. Samce są bardzo terytorialne. Lęg odbywa się dwa do czterech razy w roku. Jednorazowo samica składa od trzech do czterech jaj. Gatunek ten był bardzo popularny jako zwierzę domowe, jednakże w Stanach Zjednoczonych od 1918 roku zabrania się trzymania go w niewoli.
Kardynał szkarłatny jest jednym z trzech gatunków rodzaju Cardinalis, zaliczanego się do rodziny Cardinalidae.
Jest jednym z wielu gatunków zwierząt opisanych przez Karola Linneusza już w XVIII wieku, w pracy Systema Naturae[3]. Początkowo opisany został jako przedstawiciel rodzaju Loxia, który obecnie obejmuje jedynie krzyżodzioby. W 1838 roku umieszczono go w rodzaju Cardinalis jako C. virginianus czyli „Wirginijski kardynał”. Siedemdziesiąt lat później, w roku 1918, przemianowano go na Richmondena cardinalis, honorując amerykańskiego ornitologa Charlesa W. Richmonda[4]. Jednakże w 1983 przywrócono do łask poprzednią nazwę, C. cardinalis. Zwyczajowa nazwa rodzajowa „kardynał” (ang. Cardinal) nawiązuje do kardynałów Kościoła Rzymskokatolickiego, w związku z kolorem upierzenia bliskim z kolorem szat i nakryć głów katolickich kardynałów[5]. Polska nazwa gatunkowa „szkarłatny”, odnosi się również do charakterystycznego ubarwienia tego gatunku, zaś angielska nazwa „Northern Cardinal” wskazuje miejsce występowania[5]. Wyróżniono kilkanaście podgatunków C. cardinalis[6][7][8][9]:
Kardynał szkarłatny jest średniej wielkości ptakiem śpiewającym osiągającym długość 21-23 cm i rozpiętość skrzydeł równą 25-31 cm. Waży około 45-50 gramów. Samiec jest nieznacznie większy od samicy[10].
Kolor upierzenia samców jest zależny od ilości karotenoidowego pigmentu zawartego w pożywieniu[11]. Ubarwienie wytwarzane jest zarówno dzięki żółtym jak i czerwonym karotenoidom występujących w komórkach chloroplastycznych i chromoforycznych spożywanych pokarmów roślinnych[12]. Samce posiadają zdolność metabolizowania karotenoidowych pigmentów, by wytworzyć kolor upierzenia odmienny od koloru spożywanych pigmentów. Podczas okresu głodu samce pomimo spożywania jedynie żółtego pigmentu, stają się bladoczerwone, nie żółte[12].
Kardynał szkarłatny występuje obficie w środkowo wschodniej części Stanów Zjednoczonych], na północy Kanady w prowincjach Ontario, Quebec i Nowa Szkocja. Rozpowszechniony jest również w Meksyku, na północy Gwatemali i Belize. W 1700 roku został wprowadzony na Bermudach, Hawajach oraz w południowej Kalifornii. Naturalnych środowiskiem występowania kardynała szkarłatnego są obszary zalesione, zarośla i bagna, choć preferuje również obszary zaludnione, np. parki i ogrody w miastach[13]. Ptaki te są bardzo terytorialne, lecz są w stanie migrować w celu uniknięcia ekstremalnych warunków pogodowych lub głodu, spowodowanego brakiem wystarczających ilości pożywienia na zamieszkiwanych przez nie obszarach[14][15].
Na kardynała szkarłatnego poluje szeroka gama rodzimych, północnoamerykańskich drapieżników, w tym: krogulec czarnołbisty, dzierzba siwa, dzierzba srokosz, wiewiórka szara, sowa uszata i syczoń krzykliwy. Na jaja i pisklęta poluje np. wąż królewski mleczny, Coluber constrictor, modrosójka błękitna, pręgowiec amerykański i Sciurus niger[10].
Dieta kardynała szkarłatnego składa się głównie (aż w 90 procentach) z nasion chwastów, ziaren zbóż i owoców. Jest to jeden z wielu gatunków ptaków pożywiających się blisko przy ziemi. Ptak ten podskakuje po ziemi w poszukiwaniu odpowiedniego pokarmu. Czasami, lecz rzadziej pożywia się na drzewach lub w zagajnikach. W skład jego diety wchodzą chrząszcze, cykady, koniki polne, ślimaki, dzikie owoce i jagody, zboże (gł. kukurydza i owies), nasiona słonecznika, kwiaty i kora wiązów oraz sok klonowy, pobierany za pomocą otworów wybitych przez dzięcioły z rodzaju Sphyrapicus (przykład komensalizmu)[16]. Podczas lata, ptaki te są wybredne w wybieraniu odpowiedniego pokarmu, preferując głównie nasiona i owoce. Zimą zwierzęta te są mniej wybiórcze, pożywiają się wszystkim co znajdą z powodu małej ilości pokarmu. Kardynał szkarłatny stosunkowo rzadko pożywiają się owadami, choć są one najważniejszym składnikiem diety piskląt[17].
Kardynał szkarłatny (Cardinalis cardinalis) − gatunek małego ptaka z rodziny kardynałów (Cardinalidae). Występuje na południu Ameryki Północnej, od południowych krańców Kanady po południowe obszary Stanów Zjednoczonych (Teksas), Meksyk oraz północne krańce Gwatemali i Belize. Spotykany również na Wielkiej Wyspie na Hawajach. Preferuje obszary zalesione, ogrody, zarośla i bagna.
Stosunkowo mały ptak śpiewający osiągający długość 21-23 cm. Zarówno samica, jak i samiec posiadają grzebień z piór umiejscowiony z tyłu głowy, który potrafią stroszyć. Pyszczek samca jest czarny, zaś samicy szary lub brązowy. Dymorfizm płciowy zaznacza się poprzez kolor ubarwienia ptaków. Samce są żywo czerwone, samice zaś blado czerwone, beżowe lub brązowawe. Kardynał szkarłatny odżywia się głównie nasionami, rzadziej owadami i owocami. Samce są bardzo terytorialne. Lęg odbywa się dwa do czterech razy w roku. Jednorazowo samica składa od trzech do czterech jaj. Gatunek ten był bardzo popularny jako zwierzę domowe, jednakże w Stanach Zjednoczonych od 1918 roku zabrania się trzymania go w niewoli.
O cardeal-do-norte (Cardinalis cardinalis) é uma ave passeriforme da família Cardinalidae, encontrada no América do Norte. Os machos de tais aves possuem plumagem inteiramente vermelha, remetendo à coloração vermelha da vestimenta dos cardeais católicos, com exceção da face e da garganta, que são negras.[1] No Brasil, as aves denominadas cardeais, como o cardeal-de-topete-vermelho (Paroaria coronata) e o cardeal-do-nordeste (Paroaria dominicana), pertencem à família dos fringilídeos.
O cardeal-do-norte (Cardinalis cardinalis) é uma ave passeriforme da família Cardinalidae, encontrada no América do Norte. Os machos de tais aves possuem plumagem inteiramente vermelha, remetendo à coloração vermelha da vestimenta dos cardeais católicos, com exceção da face e da garganta, que são negras. No Brasil, as aves denominadas cardeais, como o cardeal-de-topete-vermelho (Paroaria coronata) e o cardeal-do-nordeste (Paroaria dominicana), pertencem à família dos fringilídeos.
Severni kardinal (znanstveno ime Cardinalis cardinalis) je ptica pevka, ki prebiva predvsem na območju vzhodnega dela Severne in Srednje Amerike, ki se razteza od juga Kanade, preko vzhoda ZDA do Mehike, Gvatemale in Belizeja.[1][2]
Samca prepoznamo po značilni živo rdeči barvi perja, ki je tudi ključna pri parjenju: živahnejša kot je barva, večji uspeh pri parjenju ima samec. Samice so obarvane svetlo rjavo in sivo.[3] Med parjenjem samec in samica visoko dvigneta glavo in jo med petjem pozibavata naprej in nazaj; samec pogosto hrani samico v pričetku paritvene sezone. Samci agresivno branijo svoje ozemlje, pogosto napadajo tudi lastno zrcalno sliko na oknih in ogledalih.[1][3]
V povprečju živijo do 15 let. V dolžino zraste do največ 23 cm, tehta do okoli 50 g.[3] Starši imajo navadno od 2 do 3 zaroda letno, redko 4, v posameznem zarodu samica znese do največ 5 belih, bledo modrih do zelenkasto belih jajc z rjavimi, vijoličnimi in sivimi pegami. Oba starša hranita mladiče. Ti zapustijo gnezdo 9 do 11 dni po izvalitvi.[1]
Kardinali naseljujejo gozdnate pokrajine, pa tudi predmestne vrtove, robne dele gozdov in celo močvirja; pogoj je izobilje gostega grmičevja, kjer radi spletejo gnezda.[1] So vsejedi, povečini se prehranjujejo s semeni, žuželkami in gozdnimi sadeži, občasno celo z manjšimi pajki, polži in stonogami.[1]
Severni kardinal je simbol kar sedmih zveznih držav ZDA, in sicer Illinoisa, Indiane, Kentuckyja, Severne Karoline, Ohia, Virginije, Zahodne Virginije. Je tudi del logotipa poljskega razvijalca videoiger CD Projekt, znanega npr. po seriji videoiger The Witcher.
Severni kardinal (znanstveno ime Cardinalis cardinalis) je ptica pevka, ki prebiva predvsem na območju vzhodnega dela Severne in Srednje Amerike, ki se razteza od juga Kanade, preko vzhoda ZDA do Mehike, Gvatemale in Belizeja.
Samca prepoznamo po značilni živo rdeči barvi perja, ki je tudi ključna pri parjenju: živahnejša kot je barva, večji uspeh pri parjenju ima samec. Samice so obarvane svetlo rjavo in sivo. Med parjenjem samec in samica visoko dvigneta glavo in jo med petjem pozibavata naprej in nazaj; samec pogosto hrani samico v pričetku paritvene sezone. Samci agresivno branijo svoje ozemlje, pogosto napadajo tudi lastno zrcalno sliko na oknih in ogledalih.
V povprečju živijo do 15 let. V dolžino zraste do največ 23 cm, tehta do okoli 50 g. Starši imajo navadno od 2 do 3 zaroda letno, redko 4, v posameznem zarodu samica znese do največ 5 belih, bledo modrih do zelenkasto belih jajc z rjavimi, vijoličnimi in sivimi pegami. Oba starša hranita mladiče. Ti zapustijo gnezdo 9 do 11 dni po izvalitvi.
Kardinali naseljujejo gozdnate pokrajine, pa tudi predmestne vrtove, robne dele gozdov in celo močvirja; pogoj je izobilje gostega grmičevja, kjer radi spletejo gnezda. So vsejedi, povečini se prehranjujejo s semeni, žuželkami in gozdnimi sadeži, občasno celo z manjšimi pajki, polži in stonogami.
Severni kardinal je simbol kar sedmih zveznih držav ZDA, in sicer Illinoisa, Indiane, Kentuckyja, Severne Karoline, Ohia, Virginije, Zahodne Virginije. Je tudi del logotipa poljskega razvijalca videoiger CD Projekt, znanega npr. po seriji videoiger The Witcher.
Röd kardinal[2] (Cardinalis cardinalis) är en välkänd nordamerikansk fågel i familjen kardinaler inom ordningen tättingar.[3] IUCN kategoriserar arten som livskraftig.[1]
Röd kardinal är en medelstor sångfågel. Kroppslängden är 21 centimeter. Den har en distinkt tofs på huvudet och ansiktet ser ut som en svart mask på hannen och grå på honan. Hannen är intensivt röd medan honan har en mer dämpad rödbrun ton. Fågeln sitter ofta hukad och med nedåtpekande stjärt.
Fågeln tenderar att sitta lågt i buskar och träd eller födosöka på eller nära marken, ofta i par. De är vanliga vid fågelmatningar. Röd kardinal äter främst frön, men också insekter och frukt. Hannen hävdar sitt revir med fågelsång. Under uppvaktningen matar hannen honan från näbb till näbb. Honan värper tre till fyra ägg, två till fyra gånger per år. En gång i tiden var denna fågel högt uppskattad som burfågel, men denna handel är nu förbjuden i USA genom en lag som infördes 1918.
Röd kardinal förekommer i östra Nordamerika samt i stora delar av Mexiko. Arten delas in i 18 underarter med följande utbredning:[3]
Svenskarna i Nya Sverige kallade arten rödfågel efter dess dåvarande amerikanska trivialnamn Red Bird.[4][5] Fågeln har fått sitt trivialnamn och vetenskapliga namn efter kardinalerna i katolska kyrkan som ofta klär sig i scharlakansröda färger. Den blodlika färgen ska symbolisera kardinalens vilja att dö för sin tro. Hela familjen kardinaler är uppkallad efter röd kardinal.
Röd kardinal (Cardinalis cardinalis) är en välkänd nordamerikansk fågel i familjen kardinaler inom ordningen tättingar. IUCN kategoriserar arten som livskraftig.
Bayağı kardinal kuşu (Cardinalis cardinalis), kardinal kuşugiller (Cardinalidae) familyasından ötücü bir kuş türü.
Kuzey Amerika'da Kayalık Dağların doğusunda bulunur. 20 cm uzunluğunda olan bu kuşların sivri bir tepeliği vardır. Erkeği parlak kızıl, dişisi ise çoğunlukla kahverengidir. Çiftler yıl boyunca bahçelerde ve açık ormanlarda öterler.
Ötücü kuşlar ile ilgili bu madde bir taslaktır. Madde içeriğini geliştirerek Vikipedi'ye katkıda bulunabilirsiniz.Кардина́л черв́оний (Cardinalis cardinalis L.) — птах ряду горобцеподібних, родини кардиналових, завбільшки з шпака; поширений у Північній Америці (в Сполучених Штатах і на півдні Канади). На півдні ареал заходить у Ґватемалу та Беліз, зустрічається також на Гаваях. Назва пташки походить від яскраво-червоного оперення самця, яке кольором нагадує червону мантію римо-католицьких кардиналів.
Птахи середніх розмірів, близько 21-23 см довжиною, вагою 45-50 г, з міцним червоним дзьобом та довгим хвостом. Оперення самиці має лише фрагменти яскраво-червоного забарвлення — на дзьобі, на чубчику та по краях окремих пер крил і хвоста. Загальний колір самиці бурувато-оливковий. Навколо дзьоба в обох є темна «борода».
Червоні кардинали віддають перевагу густим чагарникам та переліскам, однак для пошуків їжі часто відвідують годівнички на подвір'ях і в парках, все ж стараючись триматись поблизу гущавин. Птахи формують пару на все життя, перебуваючи цілий рік разом і перегукуючись м'яким делікатним пересвистуванням.[1]
Цікавим є звичай самця годувати самичку під час залицяння. Також, самець частіше виконує пошук поживи на землі, пізніше прикликаючи самицю до знахідок. Тривалість життя червоного кардинала оцінюють у 15,75 року, що досить багато для птахів.[2]
Кардина́л черв́оний (Cardinalis cardinalis L.) — птах ряду горобцеподібних, родини кардиналових, завбільшки з шпака; поширений у Північній Америці (в Сполучених Штатах і на півдні Канади). На півдні ареал заходить у Ґватемалу та Беліз, зустрічається також на Гаваях. Назва пташки походить від яскраво-червоного оперення самця, яке кольором нагадує червону мантію римо-католицьких кардиналів.
Птахи середніх розмірів, близько 21-23 см довжиною, вагою 45-50 г, з міцним червоним дзьобом та довгим хвостом. Оперення самиці має лише фрагменти яскраво-червоного забарвлення — на дзьобі, на чубчику та по краях окремих пер крил і хвоста. Загальний колір самиці бурувато-оливковий. Навколо дзьоба в обох є темна «борода».
Червоні кардинали віддають перевагу густим чагарникам та переліскам, однак для пошуків їжі часто відвідують годівнички на подвір'ях і в парках, все ж стараючись триматись поблизу гущавин. Птахи формують пару на все життя, перебуваючи цілий рік разом і перегукуючись м'яким делікатним пересвистуванням.
Цікавим є звичай самця годувати самичку під час залицяння. Також, самець частіше виконує пошук поживи на землі, пізніше прикликаючи самицю до знахідок. Тривалість життя червоного кардинала оцінюють у 15,75 року, що досить багато для птахів.
Cardinalis cardinalis là một loài chim trong họ Cardinalidae.[2] Loài chim này có thể được tìm thấy ở miền nam Canada, qua phía đông Hoa Kỳ từ Maine đến Texas và phía Nam đến Mexico. Chúng được tìm thấy trong rừng cây, vườn hoa, cây bụi, và đầm lầy.
Loài chim biết hót này có kích thước trung bình với chiều dài cơ thể 21 cm. Chúng có một chóp đặc biệt trên đầu và một mặt nạ trên khuôn mặt có màu đen ở chim trống và màu xám ở chim mái. Chim trống có màu đỏ rực rỡ, trong khi chim mái có ô liu hơi đỏ mờ. Chúng chủ yếu ăn hạt nhưng cũng ăn côn trùng và trái cây. Chim trống có tính chiếm lãnh thổ, đánh dấu ra khỏi lãnh thổ của mình bằng giọng hót. Trong thời gian tán tỉnh, chim trống mới hạt cho chim mái. Tổ có 3-4 quả trứng. Loài này đã là loài vật nuôi được ưa chuộng nhưng đã bị cấm ở Hoa Kỳ theo Đạo luật hiệp ước chim di cư năm 1918.
Cardinalis cardinalis là một loài chim trong họ Cardinalidae. Loài chim này có thể được tìm thấy ở miền nam Canada, qua phía đông Hoa Kỳ từ Maine đến Texas và phía Nam đến Mexico. Chúng được tìm thấy trong rừng cây, vườn hoa, cây bụi, và đầm lầy.
Loài chim biết hót này có kích thước trung bình với chiều dài cơ thể 21 cm. Chúng có một chóp đặc biệt trên đầu và một mặt nạ trên khuôn mặt có màu đen ở chim trống và màu xám ở chim mái. Chim trống có màu đỏ rực rỡ, trong khi chim mái có ô liu hơi đỏ mờ. Chúng chủ yếu ăn hạt nhưng cũng ăn côn trùng và trái cây. Chim trống có tính chiếm lãnh thổ, đánh dấu ra khỏi lãnh thổ của mình bằng giọng hót. Trong thời gian tán tỉnh, chim trống mới hạt cho chim mái. Tổ có 3-4 quả trứng. Loài này đã là loài vật nuôi được ưa chuộng nhưng đã bị cấm ở Hoa Kỳ theo Đạo luật hiệp ước chim di cư năm 1918.
Cardinalis cardinalis Linnaeus, 1758
Ареал Охранный статусКрасный кардинал[1], или виргинский кардинал[1] (лат. Cardinalis cardinalis) — вид птиц из семейства кардиналовых (Cardinalidae). В семи штатах США избран официальным символом (Вирджиния, Западная Вирджиния, Иллинойс, Индиана, Кентукки, Огайо и Северная Каролина). Красная птица с хохолком.
Красный кардинал — птица средних размеров. Длина — 20—23 см. Размах крыльев достигает 25—31 см. Взрослый кардинал весит около 45 г. Самец немного крупнее самки. Окраска самца ярко-малиновая, с чёрной «маской» на лице. В окраске самки преобладают серовато-коричневые тона, с красноватыми перьями на крыльях, груди и хохолке, с менее выраженной «маской» чем у самца. Клюв крепкий, конусовидной формы. Молодые особи по окраске похожи на взрослую самку. Ноги тёмно-розового-коричневого цвета. Зрачки коричневого цвета.
Красный кардинал обитает преимущественно в восточных штатах США, а также в юго-восточной Канаде и Мексике. На юг распространён до северной Гватемалы. В 1700 году был завезён на Бермудские острова, где успешно прижился, акклиматизирован также на Гавайских островах и в южной Калифорнии.
Населяет леса различного типа, сады, парки, заросли кустарников. Тяготеет к антропогенным ландшафтам, встречается даже в парках крупных городов, например в Вашингтоне.
Песня самца - набор очень красивых звонких трелей, отдалённо напоминающих песню соловья, за что его часто называют виргинским соловьём. Самки тоже поют, но их песня тише и не такая разнообразная. При испуге птицы издают резкий чирикающий крик, между собой переговариваются тихим чириканьем.
Красные кардиналы питаются в основном семенами и плодами растений, а также жуками, цикадами, кузнечиками, улитками и корой и листьями вяза. Птенцов кормят почти исключительно насекомыми.
Пары у виргинского кардинала образуются на всю жизнь и остаются вместе даже вне периода размножения. Красный кардинал принадлежит к территориальным птицам, самец не позволяет другим кардиналам проникать на занятую им территорию и громким пением предупреждает их о том, что место занято. Гнездо строит самка. Оно чашеобразное, довольно плотное, располагается на кусте или невысоком дереве. Яйца имеют зеленоватый или синеватый оттенок с серыми или коричневыми пятнами. Полная кладка содержит 3 - 4 яйца. Насиживание длится 12 - 13 дней. Насиживает только самка, а самец кормит её и иногда подменяет. Птенцы вылетают из гнезда очень быстро, и докармливает их самец, а самка приступает к следующей кладке. В год бывает 2 - 3 выводка.
Продолжительность жизни красного кардинала в природе - 10 - 15 лет, в неволе - до 28 лет.
Выделяют множество подвидов:
Красный кардинал, или виргинский кардинал (лат. Cardinalis cardinalis) — вид птиц из семейства кардиналовых (Cardinalidae). В семи штатах США избран официальным символом (Вирджиния, Западная Вирджиния, Иллинойс, Индиана, Кентукки, Огайо и Северная Каролина). Красная птица с хохолком.
北美紅雀(學名Cardinalis cardinalis)是北美洲紅鳥屬下的一種鳥類。它們分佈在南加拿大,經美國東部緬因州至德克薩斯州,南下至墨西哥,也有分佈在夏威夷的大島及瓦胡島。它們棲息在林地、花園、叢林及沼澤。
北美紅雀的體型呈中等大小,長約21厘米。頭上有明顯的冠,雄鳥及雌鳥的面部分別呈黑色及灰色。雄鳥呈鮮紅色,雌鳥則呈暗紅褐色。它們主要吃穀物,也會吃昆蟲及果實。雄鳥是地盤性的,會以歌聲來定界。雄鳥示愛時會用喙餵雌鳥吃種子。它們每次會生3-4顆蛋,每年會生2-4次。
北美紅雀屬於紅鳥科下的紅鳥屬。它們最初是由卡爾·林奈[2],並被分類到交嘴雀屬中。於1838年,它們才被分類到紅鳥屬,且名為Cardinalis virginianus。於1983年,其學名改為Cardinalis cardinalis。[3]
北美紅雀的學名意義是天主教會的樞機,因樞機有著明顯的紅袍及帽子。[4]
北美紅雀呈中等大小,體長20-23厘米,翼展25-31厘米,重45克。[5]雄鳥呈鮮紅色,面部呈黑色,一直伸延至上胸。背部及雙翼最為沉色。[6]雌鳥呈灰棕色,雙翼、冠及尾羽上有紅彩。[7]雌鳥面部呈灰至黑色,但不怎麼明顯。它們都有明顯隆起的冠,喙是鮮珊瑚色,呈圓錐狀及很強壯。[6]幼鳥的顏色像成年的雌鳥,到了冬天就會換羽成為成鳥。[8]幼鳥上身褐色,下身紅褐色,胸部、前額、雙翼及尾巴呈磚紅色。[3]腳部呈深粉紅褐色。虹膜呈褐色。[3]雄鳥主羽的顏色是來自所吃的類胡蘿蔔素紅色及黃色色素。[9][10]雄鳥具有代謝類胡蘿蔔素色素來製造主羽色彩。當只吃具黃色色素的食物時,它們會變得較為淡紅色,而非黃色。[10]
在美國東部的緬因州至德克薩斯州,及加拿大安大略省、魁北克省及新斯科舍,北美紅雀的數量很是豐富。它們的分佈地延伸至美墨邊境及南經墨西哥至北瓜地馬拉及伯利茲的特萬特佩克地峽。於1700年代,它們被引進到百慕達。它們也有被引入到加利福尼亞州南部及夏威夷。其天然的棲息地包括林地、花園、叢林及沼澤。[1]它們是留鳥,但也會因極端的天氣及食物供應而作出遷徙。[11]
北美紅雀是地盤性的。雄鳥會在樹頂或其他高處以清晰的歌聲來保護地盤,並會追逐進入地盤內的其他雄鳥。不過,它們很多是會將自己的倒影看為入侵的雄鳥,並與之打鬥。交配後的夫婦會一起出入。[12]
不同地區的北美紅雀的叫聲也有不同。單憑其叫聲,就能輕易分辨其性別。[13]北美紅雀有很特別的警報聲,就是一下很短的金屬聲。這警報聲就可以提醒雌鳥及雛鳥有掠食者接近鳥巢。[3]當危害越大時,它們警報聲的頻率及聲浪也會加大。[3]雄鳥及雌鳥也會用此聲音來確定對方的位置。
北美紅雀是多種北美洲原生掠食者的獵物,包括雞鷹、獃頭伯勞、灰伯勞、灰松鼠、長耳鴞及東美角鴞。牛奶蛇、美洲黑游蛇、冠藍鴉、狐松鼠及東美花鼠也會掠食它們的雛鳥及鳥蛋。[5]
北美紅雀主要吃野草、農作物及果實。它們會在地上尋找食物。它們也會吃甲蟲、草蜢、蝸牛、野生果實及草莓、玉米及燕麥、向日葵種子、榆樹的樹皮及花卉,並會喝楓樹的樹汁。[14]於夏天,它們會選擇吃容易找到的種子。它們及其雛鳥也會吃昆蟲。[15]
交配的雄鳥及雌鳥在築巢前有時會一起唱歌。雄鳥會尋找食物來餵雌鳥作為示愛的行為。[11]當交配成功,雄鳥會繼續餵雌鳥直至孵蛋。
雄鳥有時會帶築巢的物料給雌鳥,讓雌鳥築巢。雌鳥會用喙分開樹枝,用身體來彎曲樹枝及以腳來造成杯狀。鳥巢有四層:底層為粗糙的樹枝,其上以樹葉覆蓋,樹皮圍邊,最後再鋪上草、莖、小根及針葉等。[16]一般需要3-9日才能完成鳥巢。鳥巢高5-8厘米,10厘米闊,內徑8厘米。它們只會使用鳥巢一次。雌鳥會在叢林中或1-3米的樹上築巢。在完成鳥巢後的1-6天就會生蛋。鳥蛋是白色的,有綠色、藍色或褐色色彩,並有薰衣草色、灰色或褐色的斑點。[17]蛋殼光滑及稍有光澤。[16]雌鳥每次會生3-4隻蛋。鳥蛋約有2厘米大小。[17]一般會由雌鳥負責孵蛋,雄鳥很少及只會孵很短的時間。孵化期為12-13日。[16]雛鳥到了10-11日大就會換羽。每年會生育2-3次。[16]當雌鳥生產或孵化另一胎時,雄鳥就會負責餵養上一胎的雛鳥。[14]
野生北美紅雀的壽命最少有15.75歲,而飼養的一般可以活到28.5歲。成年北美紅雀每年存活率為60-65%。[18]不過,由於雛鳥的高死亡率,它們的平均壽命只約有1年。
北美紅雀被國際自然保護聯盟列為無危。估計全球的分佈地有580萬平方公里,全球數量為1億隻,保持穩定。[1]由於其鮮艷的顏色及獨特的歌聲,它們曾被作為寵物。[7]在美國,它們受到《1918年候鳥條約》(Migratory Bird Treaty Act of 1918)的保護,禁止作為籠鳥將其出售。[19]它們在加拿大也受到保護。[20]
北美紅雀是美國七個州的州鳥。[21]
此外,知名手機遊戲憤怒的小鳥的紅鳥亦是以北美紅雀為原型設計的。[22]
北美紅雀(學名Cardinalis cardinalis)是北美洲紅鳥屬下的一種鳥類。它們分佈在南加拿大,經美國東部緬因州至德克薩斯州,南下至墨西哥,也有分佈在夏威夷的大島及瓦胡島。它們棲息在林地、花園、叢林及沼澤。
北美紅雀的體型呈中等大小,長約21厘米。頭上有明顯的冠,雄鳥及雌鳥的面部分別呈黑色及灰色。雄鳥呈鮮紅色,雌鳥則呈暗紅褐色。它們主要吃穀物,也會吃昆蟲及果實。雄鳥是地盤性的,會以歌聲來定界。雄鳥示愛時會用喙餵雌鳥吃種子。它們每次會生3-4顆蛋,每年會生2-4次。
ショウジョウコウカンチョウ(猩々紅冠鳥、学名:Cardinalis cardinalis)は、スズメ目ショウジョウコウカンチョウ科に分類される鳥類の一種。
全長約21㎝。体重約50g。 オスは光沢のある赤色、メスは体が褐色で、冠羽と翼、尾羽は赤みがかっている。 オスは成熟すると共に赤みが増していく。
アメリカ合衆国の疎林、低木地など。
この鳥の学名および英名のカーディナルは、カトリック用語の枢機卿(すうききょう:Cardinalis)に由来している。
枢機卿は真紅の衣をまとうことから、ヨーロッパ諸語では「カーディナル(枢機卿)」は「赤」の代名詞となっているところからの所以である。
メジャーリーグのセントルイス・カージナルスならびにNFLのアリゾナ・カージナルスのチーム名は、ユニフォームの色として選んだこの鳥の名に由来している。
アメリカ合衆国では冬期には、都市公園などでも見られる。米国民に最も愛されている野鳥のひとつ。ハワイでは移入されたものが増加している。
アメリカ合衆国の北部などで見られている。