Philanthus, abelles llop o caçadores d'abelles són vespes solitàries depredadores principalment d'abelles. Les femelles aultes excaven túnels dins la terra per a fer el niu mentre que els mascles marquen diversos objectes amb feromona per marcar el territori.
Les larves són carnívores i les femelles cacen abelles on hi ponen els ous i que serveixen d'aliment a les larves de les vespes. Els adults de les vespes recullen nèctar de les flors com a font energètica per a volar.
L'espècie europea predominant és P. triangulum, que és un plaga menor en l'apicultura. Altres espècies de Philanthus poden estar especialitzades en altres espècies d'abelles o poden ser generalistes o depredar altres tipus de Hymenoptera.
Paralitzen les seves preses però no les maten.
El túnel de Philanthus triangulum pot fer com a màxim 1 m de llarg.[1] Cada cel·la de cria acumula d'una a sis abelles mel·líferes.[1]
El gènere Philanthus conté unes 170 espècies
Philanthus, abelles llop o caçadores d'abelles són vespes solitàries depredadores principalment d'abelles. Les femelles aultes excaven túnels dins la terra per a fer el niu mentre que els mascles marquen diversos objectes amb feromona per marcar el territori.
Les larves són carnívores i les femelles cacen abelles on hi ponen els ous i que serveixen d'aliment a les larves de les vespes. Els adults de les vespes recullen nèctar de les flors com a font energètica per a volar.
L'espècie europea predominant és P. triangulum, que és un plaga menor en l'apicultura. Altres espècies de Philanthus poden estar especialitzades en altres espècies d'abelles o poden ser generalistes o depredar altres tipus de Hymenoptera.
Paralitzen les seves preses però no les maten.
El túnel de Philanthus triangulum pot fer com a màxim 1 m de llarg. Cada cel·la de cria acumula d'una a sis abelles mel·líferes.
Philanthus ist eine Gattung der Grabwespen (Spheciformes) aus der Familie Crabronidae. Die Gattung umfasst etwa 135 Arten. In der Paläarktis sind 28 Arten verbreitet,[1] in Europa kommen sieben Arten vor,[2] drei auch in Mitteleuropa.[1]
Die in Europa vorkommenden Arten sind durch die leicht eingebuchteten Innenränder der Facettenaugen charakterisiert. Bei den Weibchen ist ein gut entwickelter Tarsalkamm an den Vorderbeinen ausgebildet, sie haben kein Pygidialfeld.[1]
Die Weibchen legen ihre Nester in kleinen oder großen Gruppen in wärmebegünstigten Sandböden an. Dies an kahlen Stellen am Boden, in leicht geneigten oder steilen bis vertikalen Flächen. Am Ende einer 10 bis 100 Zentimeter langen Röhre werden eine bis mehrere Zellen angelegt. Die Brut wird mit verschiedenen Arten von Bienen versorgt. So gibt es einige Arten, wie etwa der Bienenwolf (Philanthus triangulum) die auf die Westliche Honigbiene (Apis mellifera) spezialisiert sind, andere wie der amerikanische Philanthus bicinctus jagen sogar Hummeln. Selten zählen auch Faltenwespen (Vespidae), Sphecidae, Schlupfwespen (Ichneumonidae), Brackwespen (Braconidae) oder Goldwespen (Chrysididae) zum Beutespektrum. Es gibt neben beutespezifischen Arten aber auch solche, die nicht spezifisch sind, so wurde bei Philanthus solivagus aus Kanada Beute bestehend aus 27 Arten von fünf Familien nachgewiesen.[1]
Philanthus ist eine Gattung der Grabwespen (Spheciformes) aus der Familie Crabronidae. Die Gattung umfasst etwa 135 Arten. In der Paläarktis sind 28 Arten verbreitet, in Europa kommen sieben Arten vor, drei auch in Mitteleuropa.
Appendicula, commonly known as stream orchids or 牛齿兰属 (niu chi lan shu), is a genus of flowering plants in the family Orchidaceae. Orchids in this genus are epiphytic, lithophytic or rarely terrestrial plants herbs with many flat, often twisted leaves and small resupinate, white or greenish flowers. The sepals are free from each other but the lateral sepals and labellum are fused to the base of the column.[2][3][4]
The genus Appendicula was first formally described in 1825 by Carl Ludwig Blume who published the description in Bijdragen tot de flora van Nederlandsch Indië.[1][5] The name Appendicula is the diminutive form of the Latin word appendix meaning "appendage" or "addition", hence "little appendage",[6] referring to the "inward-facing appendages on the labellum".[4]
Orchids in the genus Appendicula occur from tropical and subtropical Asia to the western Pacific.[1]
The following is a list of species of Appendicula accepted by the World Checklist of Selected Plant Families as at January 2019:[1]
Appendicula, commonly known as stream orchids or 牛齿兰属 (niu chi lan shu), is a genus of flowering plants in the family Orchidaceae. Orchids in this genus are epiphytic, lithophytic or rarely terrestrial plants herbs with many flat, often twisted leaves and small resupinate, white or greenish flowers. The sepals are free from each other but the lateral sepals and labellum are fused to the base of the column.
The genus Appendicula was first formally described in 1825 by Carl Ludwig Blume who published the description in Bijdragen tot de flora van Nederlandsch Indië. The name Appendicula is the diminutive form of the Latin word appendix meaning "appendage" or "addition", hence "little appendage", referring to the "inward-facing appendages on the labellum".
Orchids in the genus Appendicula occur from tropical and subtropical Asia to the western Pacific.
Chilopogon es un género que tiene asignada dos especies de orquídeas epifitas muy cercanas al género Appendicula. Es originario de Papúa Nueva Guinea.[1]
Es una planta erecta o colgante que tiene reminiscencias de helecho con flores insignificantes que nacen en cortas inflorescencias.
El género fue descrito por Rudolf Schlechter y publicado en Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis, Beihefte 1: 325. 1912.[2]
El nombre botánico Chilopogon proviene de dos palabras griegas: cheilos = (labio) y pogon = (barba), por la forma y estructura del labelo de sus flores.
Chilopogon es un género que tiene asignada dos especies de orquídeas epifitas muy cercanas al género Appendicula. Es originario de Papúa Nueva Guinea.
Le genre Philanthus contient plus de 140 espèces de guêpes solitaires qui attaquent des abeilles et d'autres hyménoptères.
Le genre Philanthus contient plus de 140 espèces de guêpes solitaires qui attaquent des abeilles et d'autres hyménoptères.
Philanthus gibbosus (femelle)Genus Philanthus dikenal sebagai tawon pemburu lebah karena sifatnya yang predator dan memburu lebah sebagai mangsa. Tawon betina dewasa akan menggali terowongan di tanah untuk sarangnya, sementara tawon jantan akan menandai daerah sekitar sarangnya dengan feromon untuk mencegah tawon jantan lain datang mendekat. Larva tawon ini adalah karnivor, sehingga induknya harus memburu hewan vertebrata lainnya (dalam hal ini lebah) sebagai makanan bagi larvanya. Setelah dewasa, tawon ini mengonsumsi nektar dari bunga-bungaan.
Genus Philanthus memiliki sekitar 135 spesies,[1] diantaranya:[2][3]
Philanthus triangulum membawa lebah madu ke terowongan
Genus Philanthus dikenal sebagai tawon pemburu lebah karena sifatnya yang predator dan memburu lebah sebagai mangsa. Tawon betina dewasa akan menggali terowongan di tanah untuk sarangnya, sementara tawon jantan akan menandai daerah sekitar sarangnya dengan feromon untuk mencegah tawon jantan lain datang mendekat. Larva tawon ini adalah karnivor, sehingga induknya harus memburu hewan vertebrata lainnya (dalam hal ini lebah) sebagai makanan bagi larvanya. Setelah dewasa, tawon ini mengonsumsi nektar dari bunga-bungaan.
Philanthus is een geslacht van vliesvleugeligen uit de familie van de graafwespen (Crabronidae).
Philanthus is een geslacht van vliesvleugeligen uit de familie van de graafwespen (Crabronidae).
Chilopogon é um género botânico pertencente à família das orquídeas (Orchidaceae).[1]
Bivargar (Philanthus) är ett släkte av solitära rovlevande steklar av familjen Crabronidae. De flesta arter jagar bin, därav namnet. De vuxna honorna gräver botunnlar i marken, medan hanarna markerar grenar och andra föremål med feromoner för att markera sitt territorium gentemot andra hanar.
Liksom hos andra "grävsteklar"[1] är larverna karnivora, vilket tvingar honorna att jaga andra evertebrater (i det aktuella fallet bin) på vilka hon lägger sina ägg så att larverna har tillgång till föda när de kläcks ur äggen. De vuxna bivargarna livnär sig på nektar.
Den vanligaste europeiska arten, bivarg (P. triangulum) är specialist på honungsbin, vilket gör den till ett (ganska harmlöst) skadedjur för biodlare. Andra arter av Philanthus kan vara specialister på andra arter, eller generalister som tar många arter bin (och även andra steklar).[2][3]
De sticker sina byten på något membranöst ställe, mellan sterniterna på kroppens undersida (ventralsida), så att giftet snabbt paralyserar de större viljestyrda musklerna utan att döda bytet. Bytet kan försöka sticka tillbaka, men det är fasthållet på ett sådant sätt att endast välbepansrade delar av bivargen är åtkomliga.
Bivargens huvudtunnel kan vara så mycket som en meter lång och den första delen sluttar neråt i ungefär 30° varefter den planar ut. Upp till 34 sidotunnlar som slutar i en yngelkammare kan grävas från huvudtunneln. Varje yngelkammare kan innehålla upp till sex honungsbin.[3]
Släktet Philanthus innehåller ungefär 135 arter,[4] innefattande bland andra:[5][6]
Bivargar (Philanthus) är ett släkte av solitära rovlevande steklar av familjen Crabronidae. De flesta arter jagar bin, därav namnet. De vuxna honorna gräver botunnlar i marken, medan hanarna markerar grenar och andra föremål med feromoner för att markera sitt territorium gentemot andra hanar.
Liksom hos andra "grävsteklar" är larverna karnivora, vilket tvingar honorna att jaga andra evertebrater (i det aktuella fallet bin) på vilka hon lägger sina ägg så att larverna har tillgång till föda när de kläcks ur äggen. De vuxna bivargarna livnär sig på nektar.
Den vanligaste europeiska arten, bivarg (P. triangulum) är specialist på honungsbin, vilket gör den till ett (ganska harmlöst) skadedjur för biodlare. Andra arter av Philanthus kan vara specialister på andra arter, eller generalister som tar många arter bin (och även andra steklar).
De sticker sina byten på något membranöst ställe, mellan sterniterna på kroppens undersida (ventralsida), så att giftet snabbt paralyserar de större viljestyrda musklerna utan att döda bytet. Bytet kan försöka sticka tillbaka, men det är fasthållet på ett sådant sätt att endast välbepansrade delar av bivargen är åtkomliga.
Bivargens huvudtunnel kan vara så mycket som en meter lång och den första delen sluttar neråt i ungefär 30° varefter den planar ut. Upp till 34 sidotunnlar som slutar i en yngelkammare kan grävas från huvudtunneln. Varje yngelkammare kan innehålla upp till sex honungsbin.
Пчелиные волки[1][2], или филанты[2], или пчелоеды[3] (Philanthus) — род песочных ос из подсемейства Philanthinae (триба Philanthini).
Повсеместно, кроме Австралии и Южной Америки. В Палеарктике 35 видов, в Казахстане 10 видов.[4] Для фауны СССР указывалось около 13 видов.[5]
Стройные осы с чёрным телом, на котором развит жёлтый рисунок. На внутреннем крае глаза небольшая вырезка. На последнем тергите брюшка пигидальное поле отсутствует. Гнездятся в земле, самки роют довольно глубокие норки (до 85 см). Ловят пчёл, которых используют как корм для личинок. Пчелиный волк (Philanthus triangulum) вредит пчеловодству.[5]
Более 130 современных видов.[6] Относится к трибе Philanthini.
Среди видов фауны Европы:[7][8]
Известно 2 ископаемых вида из олигоцена Северного полушария.[9]
Пчелиные волки, или филанты, или пчелоеды (Philanthus) — род песочных ос из подсемейства Philanthinae (триба Philanthini).