nomes no trilho de navegação
Els perlòdids (Perlodidae) constitueixen una família d'insectes pertanyent a l'ordre dels plecòpters.[1]
Es reprodueixen a raó d'una generació per any. En general, els adults emergeixen a partir de l'abril fins al juny. Moltes espècies tenen una diapausa durant els mesos càlids i això els permet de viure en ambients hostils com rierols que només tenen aigua de forma temporal.[4]
Com els pèrlids, són també depredadors actius de petits invertebrats, encara que menys agressius que aquells. També mengen matèria vegetal, especialment quan són joves.[2][4]
Viuen des dels petits rierols fins als grans rius de fons rocallosos i d'aigües netes amb sediments, plantes vasculars i detritus de les zones neàrtica, paleàrtica i indomalaia. Es troben a sota de les roques i també entre la matèria orgànica car hi troben moltes preses.[3][5][4]
Té una alta proporció de gèneres amb una única o unes poques espècies.
En general, són una mica més resistents al dèficit d'oxigen que els pèrlids i poden viure perfectament en cursos fluvials amb poca o escassa turbulència, però són igualment molt sensibles a la contaminació i reben la puntuació màxima com a indicadors de la qualitat de l'aigua.[2]
Els perlòdids (Perlodidae) constitueixen una família d'insectes pertanyent a l'ordre dels plecòpters.
The Perlodidae, also known as the perlodid stoneflies, stripetails, or springflies, are a family of stoneflies.
The family Perlodidae is composed of at least 50 genera and over 350 species, with the fossil records extending at least from the Triassic. The majority of perlodid stoneflies are univoltine - one generation occurs per year. Usually, adults emerge from April to June. Many species have an egg diapause during the warmer months; this allows them to inhabit otherwise unfriendly environments like temporary seeps or streams. Larvae have flattened bodies, often with patterns on their heads and thoraces, long tails, and divergent hind wing pads. Unlike the similar common stoneflies, perlodid larvae do not have branching gills on their thoraces. The perlodids are found throughout North America.
The Perlodidae are generally lotic and lentic erosional. These habitats are flowing streams or pools that contain sediments, vascular plants, and detritus. They are most often found in cool, clear streams with rocky bottoms. They are found under rocks and in coarse particulate organic matter where many prey are to be found. The larvae are generally considered to be clingers as can be seen by their wide stance for gripping substrates.
The perlodid larvae are mostly predators that engulf their prey, although a few species are scrapers and collector-gatherers. They will eat a variety of small invertebrates, but they are also known to eat plant matter, especially when young.
These 57 genera belong to the family Perlodidae:[1][2]
Yugus nymph 
Helopicus subvarians nymph The Perlodidae, also known as the perlodid stoneflies, stripetails, or springflies, are a family of stoneflies.
Perlodidae es una familia de plecópteros que se compone aproximadamente de 30 géneros y unas 103 especies.
Isoperlinae Frison 1942
Perlodinae Klapálek 1909
sous famille indéterminée
Perlodidae es una familia de plecópteros que se compone aproximadamente de 30 géneros y unas 103 especies.
Kollakeviklased (Perlodidae) on kevikuliste seltsi kuuluv putukate sugukond.
Eestis on vähemalt kuus liiki:
Les Perlodidae sont une famille d'insectes plécoptères dont on connaît 53 genres et plus de 300 espèces. C'est un taxon polluo-sensible dont la présence témoigne d'une bonne qualité de l'eau[1] nécessaire au développement des larves.
Sous-famille Isoperlinae Frison 1942
Sous-famille Perlodinae Klapálek 1909
sous-famille indéterminée
Les Perlodidae sont une famille d'insectes plécoptères dont on connaît 53 genres et plus de 300 espèces. C'est un taxon polluo-sensible dont la présence témoigne d'une bonne qualité de l'eau nécessaire au développement des larves.
Perlodidae er en av familiegruppene av steinfluer. De er tilknyttet et liv i vann som nymfer (larve), de voksne tar nesten ikke til seg føde og lever ikke så lenge. Steinfluer finnes bare i nærheten av ferskvann. Selv om de voksne har fire vinger er de ikke særlige dyktige flygere og finnes sjeldent langt fra stedet de levde som nymfe.
De fleste artene lever i kjøligere områder og finnes på den nordlige halvkule. De mangler på de kaldeste stedene som Arktis.
Kroppen er brun eller mer gul på farge og mellom 8 og 50 millimeter lang. Artene i denne gruppen har to lange haletråder (cerci). De fire vingene har samme form, men bakvingene er noe mindre enn framvingene. Vingespennet er mellom 10 og 50 millimeter.
Nymfene er ganske flat og vanligvis lys på farge ofte med et mørkere mønster. De har to haletråder og kraftige bein.
Om våren og utover forsommeren finnes de voksne. De sitter ofte på en trestamme, i vegetasjonen eller en stein. Parringen skjer i vegetasjonen ikke langt fra vannet. Hunnen legger eggene i bekker, om våren, eller tidlig om forsommeren.
Perlodidae har nymfestadiet i rennende vann, ofte med sterk strøm. Både i mindre og større bekker. Nymfen kryper rundt på bunnen og lever som unge, av organisk materiale, som alger eller råtnende planter. Eldre nymfer lever også som rovdyr. De voksne spiser lite og dør vanligvis kort tid etter parring og eggleggning.
Perlodidae har ufullstendig forvandling, overgang fra nyklekt larve til det voksne kjønnsmodne insektet går gradvis gjennom flere nymfestadier. Nymfene kan bruke flere år på utviklingen, og noen arter kan ha mer enn 10 hudskifter. Utviklingen er ett år.
Perlodidae er en av familiegruppene av steinfluer. De er tilknyttet et liv i vann som nymfer (larve), de voksne tar nesten ikke til seg føde og lever ikke så lenge. Steinfluer finnes bare i nærheten av ferskvann. Selv om de voksne har fire vinger er de ikke særlige dyktige flygere og finnes sjeldent langt fra stedet de levde som nymfe.
De fleste artene lever i kjøligere områder og finnes på den nordlige halvkule. De mangler på de kaldeste stedene som Arktis.
Веснянковые (лат. Perlodidae) — семейство насекомых из отряда веснянок. Описано более ста видов.
В длину эти веснянки могут быть от 8 до 50 мм. Тело у большинства тёмное, с чётким жёлтым рисунком на голове и переднеспинке. Переднеспинка с параллельными боковыми сторонами или даже немного сужена по направлению вперёд. Задние крылья с большим анальным полем и с 4—10 анальными жилками или их ветвями.[1]
