Els onicòfors (Onycophora) constitueixen un fílum d'animals terrestres d'aspecte envellutat, semblants a les erugues, l'existència dels quals està registrada des del Cambrià. Estan estretament emparentats amb els artròpodes però els seus nombrosos parells d'apèndixs, els lobòpodes, no són realment articulats.
Presenten un cos allargat, cilíndric i sense segmentar, tot i ser metamèrics. El cap té un parell de tentacles força llargs i anellats a la base dels quals es troben els ulls. La boca s'obre anteriorment en posició ventral i al voltant es troben tot un seguit de lòbuls cutanis. Tenen un parell de papil·les bucals contràctils, una a cada costat de la boca, que segreguen un líquid enganxifós que utilitzen per a capturar els petits artròpodes dels que s'alimenten. Les potes acaben en dues urpes.
El fílum compta en l'actualitat exclusivament amb formes terrestres dividides en dues famílies:[1]
Els onicòfors es troben ja a fòssils del Cambrià, per exemple als sediments de Burgess Shale. La distribució actual és un reflex de la seva història evolutiva, ja que es troben a zones discontínues que corresponen a fragments del primitiu continent de Gondwana.
Habiten indrets foscs i humits, a la fusta en putrefacció, l'humus i sota les pedres.
Els onicòfors presenten diverses estratègies reproductives i poden ser:[2][3][1]
Les cries s'assemblen en a les formes adultes si bé sovint són de color blanc. No reben atenció parental i a vegades poden ser devorades per la mare.
Els onicòfors (Onycophora) constitueixen un fílum d'animals terrestres d'aspecte envellutat, semblants a les erugues, l'existència dels quals està registrada des del Cambrià. Estan estretament emparentats amb els artròpodes però els seus nombrosos parells d'apèndixs, els lobòpodes, no són realment articulats.
