Gluvia dorsalis és una espècie d'aràcnid de l'ordre Solifugae ("esgarrapes camell") de la família Daesiidae. Se'ls pot trobar en zones àrides de la Península Ibèrica (Espanya i Portugal).
El seu cos mesuren uns 3 cm de longitud. Són de color vermellós amb l'abdomen més fosc i posseeixen quatre parells de potes i dos pedipalps molt desenvolupats; els seus quelícers són també molt grans, de tipus tijera. Tenen un parell d'ulls simples dorsals.[1]
Gluvia dorsalis es troba a les terres baixes de tota la Península Ibèrica, preferint hàbitats oberts, com a prades o similars, amb poca pluja d'estiu. L'espècie és activa en la superfície des de maig fins a principis de novembre. És un depredador nocturn, alimentant-se principalment de formigues i aranyes. No obstant això, sota condicions de laboratori, els espècimens capturen i consumeixen una varietat d'artròpodes. G. dorsalis sembla amagar-se en els caus subterranis només quan muda, hiberna o posa ous. La reproducció es produeix a principis de l'estiu, i les femelles usualment produeixen un únic paquet d'ous que conté, en mitjana, 84 ous, i mor poc després. G. dorsalis és una espècie biennal (viu 2 anys).[2]
Gluvia dorsalis és una espècie d'aràcnid de l'ordre Solifugae ("esgarrapes camell") de la família Daesiidae. Se'ls pot trobar en zones àrides de la Península Ibèrica (Espanya i Portugal).
