Kali colubrina és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.
Kali fa referència a una de les deesses principals de l'hinduisme (Kali), mentre que colubrina deriva del mot llatí colŭbra (colobra) en referència a les nombroses dents corbades que presenta a totes dues mandíbules i que li fan assemblar-se a les serps de la família Colubridae.[6]
El cos, allargat i comprimit lateralment, fa 17,1 cm de llargària màxima. Línia lateral no interrompuda. Mandíbules corbades i d'igual llargada o la inferior un xic més allargada que la superior. Quan es troba tancada, la boca presenta un forat ample entre totes dues mandíbules. Ulls petits i situats a la mateixa distància entre el musell i l'extrem de la mandíbula superior. Costelles febles, primes i curtes. Aleta anal estesa fins a la cavitat abdominal per 5 vèrtebres. Cap i cos completament recoberts per petits melanòfors subcutanis grisos i marrons. Peritoneu negre. Conducte gastrointestinal blanc.[7][3][8]
És un peix marí, batipelàgic (entre 1.000 i 2.270 m de fondària, normalment entre 1.300 i 1.800)[3] i de clima subtropical, el qual viu a l'Atlàntic occidental (88°45’W-38°19’W, 27°48’N i 19°50’S), l'Atlàntic Nord (el golf de Mèxic, l'estret de Florida, les illes Bahames i Surinam),[5] l'Atlàntic Sud (el Brasil),[3] la conca Indo-Pacífica (Indonèsia),[7] el Pacífic Sud occidental (Nova Zelanda) i la Placa del Pacífic entre 127°36’E i 169°07’E, 19°14’N i 39°49’S.[4][8][9]
És inofensiu per als humans[8] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (28 de 100).[10]
Kali colubrina és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.
Kali colubrina Kali generoko animalia da. Arrainen barruko Chiasmodontidae familian sailkatzen da.
Kali colubrina Kali generoko animalia da. Arrainen barruko Chiasmodontidae familian sailkatzen da.
Kali colubrina is een straalvinnige vissensoort uit de familie van chiasmodontiden (Chiasmodontidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 2008 door Melo.
Bronnen, noten en/of referenties
