nomes no trilho de navegação
El moreu (Vicia narbonensis) és una espècie del gènere de la veça (Vicia) que es cultiva, a petita escala i en els mateixos llocs on es conreen els erbs, pel seu gra per al consum d'animals. En castellà rep el nom comú de faves boges (habas locas) i també d'alberjón. A Espanya es cultiva només a algunes zones de Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia.[1] L'epítet específic del seu nom científic prové de la ciutat de Narbona. Als Països Catalans (especialment a Catalunya, amb alguna citació al País Valencià i a Mallorca) es troba de forma localitzada, segurament com restes d'antics conreus.[2] La seva distribució general és latemediterrània (a la conca del Mediterrani i més enllà).
Té el circell de les fulles superiors ramificat;flors d'un rosa purpuri, amb les ales de la flor més fosques;llegum bru o negrós a la maturitat, de 3 a 7 x 1-1,5 cm, glabrescent denticulato-tuberculat i de vegades pilós a les sutures; llavors (de 4 a 8) de 0,5 cm, subgluboses. És una planta anual erecta, més o menys pubescent, de 20 a 50 cm d'alt. Fulles compostes amb folíols de 2-5 x 1-4 cm. Floreix de maig a juny. A Catalunya es troba en contrades litorals des del nivell del mar als 300 metres d'altitud.
El moreu (Vicia narbonensis) és una espècie del gènere de la veça (Vicia) que es cultiva, a petita escala i en els mateixos llocs on es conreen els erbs, pel seu gra per al consum d'animals. En castellà rep el nom comú de faves boges (habas locas) i també d'alberjón. A Espanya es cultiva només a algunes zones de Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. L'epítet específic del seu nom científic prové de la ciutat de Narbona. Als Països Catalans (especialment a Catalunya, amb alguna citació al País Valencià i a Mallorca) es troba de forma localitzada, segurament com restes d'antics conreus. La seva distribució general és latemediterrània (a la conca del Mediterrani i més enllà).
.jpg)
