L'aranya blanca, l'aranya monja o el dragó (Trachinus draco) és un peix de la família dels traquínids molt perillós per als banyistes: el seu verí produeix insuficiència respiratòria i dolor.
Morfologia
- Talla: màxima de 45 cm, comuna entre 10 i 30 cm.
- Cos allargat i comprimit.
- Peduncle caudal curt.
-
Escates cicloides, disposades en files oblíqües sobre els flancs.
- Línia lateral rectilínia i que consta de 80 a 83 escates.
-
Cap petit i compacte; musell curt.
- Els ulls estan situats a prop del perfil dorsal; marge anterosuperior amb 2 o 3 espines.
-
Boca obliqua, no protràctil.
-
Dents petites sobre les mandíbules i el paladar.
- L'opercle presenta una gran espina que està connectada amb una glàndula verinosa; 15 branquispines sobre el braç inferior del primer arc branquial.
- Dues aletes dorsals; la primera, curta i espinosa que també connecten amb una glàndula verinosa, i la segona, més llarga, està formada per radis tous.
- L'aleta anal, llarga, amb espines i radis tous.
- Les pectorals, més o menys, arrodonides.
- Les ventrals, en posició jugular.
- L'aleta caudal, una mica escotada.
- Coloració del dors marró verdós amb taques fosques al cap.
- Flancs de color blanc groguenc, amb nombroses línies marrons, blaves i grogues oblíqües.
- Regió ventral blanca.
![src=]()
Exemplars d'aranya blanca.
Comportament
Espècie bentònica sobre fons de sorra i de fang, des de la línia de costa fins als 300 m, però sobretot, entre els 5 i 10 m.
Alimentació
S'alimenta de petits invertebrats, sobretot crustacis.
La reproducció té lloc entre primavera i estiu; la primera maduresa sexual es produeix quan tenen 3 anys.
Distribució geogràfica
S'estén arreu de la Mediterrània i de la Mar Negra. A l'Atlàntic Oriental, des de Noruega fins al Senegal, incloent-hi les illes Madeira i Canàries.
Espècie comercial de carn, relativament apreciada, que forma part de la morralla.
Pesca semiindustrial i artesanal. Es captura amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls, palangres de fons i línies de mà.
La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.
Referències
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 115.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
![src=]()
Il·lustració d'una aranya blanca de l'any
1898.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons (Galeria) Commons (Categoria) 
.jpg)
