El ginestell,[1][2] gòdua catalana[3][2] o ginestell català[4] (Sarothamnus arboreus,[5] Sarothamnus catalaunicus[3][6] o Cytisus arboreus),[4] és un arbust de la família de les fabàcies propi de la màquia de la mediterrània occidental.[7]
Als Països Catalans només se'n troba la subespècie Sarothamnus arboreus catalaunicus, al nord-est del Principat, en contrades mediterrànies plujoses i sobre terreny silici.[5] Pel sud arriba a Collserola[6] i pel nord arriba a la Catalunya Nord.[3] Es fa en brolles[3] i boscs clars.[5]
És un arbust d'entre 1 i 3 metres d'alt, molt semblant a la gódua (Sarothamnus scoparius), que segons el criteri taxonòmic emprat és l'única altra espècie autòctona del mateix gènere,[5] però és més fullós, amb totes les fulles compostes i amb pecíol, mentre que la gódua té les fulles superiors simples i sèssils.[5][3] Té les branques una mica estriades, sense pilositat o gairebé.[5] Floreix de febrer a maig amb flors grogues d'uns 15 mm.[5]
El ginestell, gòdua catalana o ginestell català (Sarothamnus arboreus, Sarothamnus catalaunicus o Cytisus arboreus), és un arbust de la família de les fabàcies propi de la màquia de la mediterrània occidental.
Als Països Catalans només se'n troba la subespècie Sarothamnus arboreus catalaunicus, al nord-est del Principat, en contrades mediterrànies plujoses i sobre terreny silici. Pel sud arriba a Collserola i pel nord arriba a la Catalunya Nord. Es fa en brolles i boscs clars.
És un arbust d'entre 1 i 3 metres d'alt, molt semblant a la gódua (Sarothamnus scoparius), que segons el criteri taxonòmic emprat és l'única altra espècie autòctona del mateix gènere, però és més fullós, amb totes les fulles compostes i amb pecíol, mentre que la gódua té les fulles superiors simples i sèssils. Té les branques una mica estriades, sense pilositat o gairebé. Floreix de febrer a maig amb flors grogues d'uns 15 mm.
Cytisus arboreus es un arbusto de la familia de las fabáceas.
El escobón (Cytisus arboreus) es un arbusto que puede adquirir bastante altura ( 4 metros o más). Tronco a veces bien definido, más o menos tortuoso que se agrieta longitudinalmente. Las ramas son listadas y las hojas trifoliadas con largo pedúnculo. Las flores pueden aparecer en grupos de tres, y son de color amarillo. Cáliz campanular, verde primero, y más tarde pardo grisáceo, bilabiado. Las legumbres son pelosas (con pelos blanquecinos). Florece en primavera. Fructificación: al final de la primavera.
Matorrales de bosques esclerófilos sobre suelos silíceos. En alcornocales aclarados. Necesita suelos húmedos.
Zonas costeras mediterráneas de la península ibérica, costa suratlántica, Portugal, Cataluña, Andalucía, Extremadura, noroeste de África. Endemismo ibero-mauritano. Vive en casi toda el área mediterránea de Marruecos, por el este aparece también en Argelia en el Atlas Telliano.
Cytisus arboreus fue descrita por (Desf.), DC. y publicado en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 154. 1825.[1]
Cytisus: nombre genérico que deriva de la palabra griaga: kutisus, un nombre griego de dos leguminosas, que verosímilmente son una alfafa Medicago arborea L. y un codeso Laburnum anagyroides Medik.[2]
arboreus: epíteto latino que significa "con forma de árbol".[3]
Cytisus arboreus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Fabaceae.
A autoridade científica da espécie é (Desf.) DC., tendo sido publicada em Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 154. 1825.[1]
Segundo a base de dados Tropicos tem as seguintes subespécies e variedades:[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]
Cytisus arboreus é uma espécie de planta com flor pertencente à família Fabaceae.
A autoridade científica da espécie é (Desf.) DC., tendo sido publicada em Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 154. 1825.
Cytisus arboreus là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (Desf.) DC. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
Cytisus arboreus là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (Desf.) DC. miêu tả khoa học đầu tiên.