dcsimg

Distribution in Egypt

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Mountainous Southern Sinai.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Global Distribution

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Europe, southwest and Central Asia.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Habitat

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Wet ground, field borders.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Life Expectancy

provided by Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Perennial.

license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Bibliotheca Alexandrina
author
BA Cultnat
provider
Bibliotheca Alexandrina

Distribution ( Spanish; Castilian )

provided by IABIN
Chile Central
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Universidad de Santiago de Chile
author
Pablo Gutierrez
partner site
IABIN

Salvia sclarea ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Salvia sclarea, clary, o clary sage, ye una planta yerbácea bienal o perenne de curtia vida, perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria de la rexón del Mediterraneu hasta'l centru d'Asia.

 src=
Flor
 src=
Ilustración
 src=
Vista de la planta

Descripción

Ye una planta yerbácea perenne de curtia vida qu'algama 1 m d'altor cuando ta en flor. Pel hibiernu, muérrese y vuelve ser una roseta basal. Les fueyes tienen una testura lanosaa y algamen los 10-20 cm de llargu y 6-12 cm d'anchu. La so flores apaecen en grupos de 2-6 nel tarmu, tienen 2.5-3.5 cm de llargu y son de color blancu, rosa o púrpura pálidu. Les bráctees de los tarmos florales tienen colores similares a les flores. Les glándules de los tarmos florales producen aceite esencial.[1]

Usos

Se destila un aceite esencial que contién el compuestu químicu arumosu esclareol. Esti alcuéntrase dacuando en tiendes especializaes y tiendes d'arumes. El so golor ye descritu como picante, que ye consideráu por dellos desagradable y bien curiosu pa otros.

Les granes tienen una capa mucilaginosa, polo que s'encamienta asitiar una grana nel güeyu d'una persona con un oxetu estrañu nella por que pudiera cumplir col oxetu y faer que sía bono de quitar. Esta práutica reparar por Nicholas Culpeper na so Complete Herbal (1653), quien se refirió a la planta como "güeyos claros".[2]

El destiláu d'aceite esencial utilízase llargamente en perfumería y como saborizante para moscatel, vermuts, vinos y llicores.[3] Tamién s'utiliza en aromaterapia pa solliviar l'ansiedá y el mieu, los problemes rellacionaos cola menstruación, como'l síndrome premenstrual y los calambres, y ayudando col velea.[4]

Anguaño ye cultiváu principalmente n'Inglaterra, Francia y el sur de Rusia pa la industria del arume.

Principios activos

L'aceite esencial ye ricu en linalool (10-20%) y en acetato de linalilo (45-75%) acompañaos de germacreno D y cariofileno.[5] Tamién ye una bona fonte d'acedu linolénico (omega-3).[6]

Usu melecinal

Utilízase como estomacal, anticatarral, antisudorífico, astrinxente, antiespasmódico, estimulante, emenagogo, antisépticu. En medicina popular pa trestornos gástricos, calambres, timpanitis, fories.[5]

Otros usos

De cutiu cultívase como una planta ornamental nos xardinos.

Taxonomía

Salvia sclarea describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 27. 1753.[7]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Salvia sclarea (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos:[8] 2n=22.[9]

Etimoloxía

Salvia: nome llatín de la "salvia", que procede del llatín salvus, que significa "salú" o salveo, que significa a "curar", aludiendo a les virtúes melecinales de les plantes d'esti xéneru.

sclarea: epítetu

Sinonimia
  • Sclarea vulgaris Mill., Gard. Dict. ed. 8: 1 (1768).
  • Aethiopis sclarea (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lyon, n.s., 17: 134 (1869).
  • Salvia haematodes Scop., Fl. Carniol., ed. 2, 1: 29 (1771), nom. illeg.
  • Salvia foetida Lam., Tabl. Encycl. 1: 69 (1791).
  • Salvia coarctata Vahl, Enum. Pl. 1: 253 (1804).
  • Salvia simsiana Schult., Mant. 1: 210 (1822).
  • Sclarea tingitana (Etl.) Raf., Fl. Tellur. 3: 94 (1837).
  • Salvia calostachya Gand., Fl. Lyon.: 171 (1875).
  • Salvia turkestanica Noter, Rev. Hort. 77: 502 (1905).
  • Salvia lucana Cavara & Grande, Bull. Orto Bot. Regia Univ. Napoli 3: 436 (1913).
  • Salvia pamirica Gand., Bull. Soc. Bot. France 60: 26 (1913).
  • Salvia altilabrosa Pan, Trab. Mus. Ci. Nat., Ser. Bot. 14: 33 (1918).[10]


Nome común

  • Castellanu: almaro, amardo, amaro, amero, esclarea, yerba de los güeyos, yerba de San Jorge, yerba de San Juan, madrona, maro, maro granadín anchu, maro vulgar, oripesa, orobal, oropesa, salvia, salvia romana, yerba de San Juan.[9]

Referencies

  1. Clebsch: the New Book of Salvias
  2. The Complete Herbal at Bibliomania, with link to entry for Clary, or More Properly Clear-Eye.
  3. (2003) The New Book of Salvias. Timber Press, 261. ISBN 978-0-88192-560-9.
  4. Kintzios, Spiridon Y. (2000). Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 20. ISBN 978-90-5823-005-8.
  5. 5,0 5,1 Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopecia de les Plantes Melecinales páxs. 856. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X.
  6. Nativ, Dudai et al. (xineru). COMPOSITIONS CONTAINING AS THE ACTIVE INGREDIENT COMPONANTES FROM SALVIA SCLAREA SEED. http://www.freepatentsonline.com/EP1662904B1.html. Consultáu 'l 27 de xunu de 2012.
  7. «Salvia sclarea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 8 d'avientu de 2012.
  8. Salvia sclarea L. Proves Revisión del xéneru Salvia L. sect. Aethiopis Benth. (Lamiaceae) nel Mediterraneu Occidental. Rosúa, J. L. & G. Blanca (1989) Collect. Bot. (Barcelona) 17(2): 205-236
  9. 9,0 9,1 «Salvia sclarea». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 15 d'abril de 2010.
  10. «Salvia sclarea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 15 d'abril de 2010.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Salvia sclarea: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Salvia sclarea

Salvia sclarea, clary, o clary sage, ye una planta yerbácea bienal o perenne de curtia vida, perteneciente a la familia de les lamiacees. Ye orixinaria de la rexón del Mediterraneu hasta'l centru d'Asia.

 src= Flor  src= Ilustración  src= Vista de la planta
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Müşk sürvəsi ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Müşk sürvəsi, Ənbər sürvə (lat. Salvia sclarea)[1] və ya Dağ küncütü [2] - adaçayı cinsinə aid bitki növü.[3]

İstinadlar

  1. Nurəddin Əliyev. Azərbaycanın dərman bitkiləri və fitoterapiya. Bakı, Elm, 1998.
  2. Şərqi Azərbaycan ostanının dərman bitkiləri
  3. Elşad Qurbanov. Ali bitkilərin sistematikası, Bakı, 2009.
Inula britannica.jpeg İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Müşk sürvəsi: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ

Müşk sürvəsi, Ənbər sürvə (lat. Salvia sclarea) və ya Dağ küncütü - adaçayı cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Salvia sclarea ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src=
Flor
 src=
Il·lustració
 src=
Vista de la planta

La sàlvia romana (Salvia sclarea) és una planta herbàcia biennal o perenne de curta vida, pertanyent a la família de les lamiàcies. És originària de la regió del Mediterrani fins al centre d'Àsia.

Descripció

Arriba a mesurar fins a 1 m d'alçada quan està en flor. A l'hivern, es mor i torna a ser una roseta basal. Les fulles tenen una textura llanosa i arriben als 10-20 cm de longitud i 6-12 cm d'ample. Les seves flors apareixen en grups de 2-6 a la tija, mesurant 2,5-3,5 cm de llarg i són de color blanc, rosa o porpra pàl·lid. Les bràctees de les tiges florals tenen colors similars a les flors. Les glàndules de les tiges florals produeixen olis essencials.[1]

Usos

Es destil·la el seu oli essencial que conté el compost químic aromàtic esclareol. Aquest es troba ocasionalment en botigues especialitzades i botigues de perfums. La seva olor és descrita com a picant, que és considerada per alguns desagradable i molt atractiu per a altres.

Les llavors tenen una capa mucilaginosa, de manera que a vegades s'ha fet servir col·locant una a l'ull d'una persona amb el propòsit de treure objectes estranys. Aquesta pràctica s'observa per Nicholas Culpeper al seu Complete Herbal (1653), qui es va referir a la planta com a "ulls clars".[2]

El destil·lat d'oli essencial s'utilitza àmpliament en perfumeria i com a saboritzant per a moscatell, vermuts, vins i licors.[3] També s'utilitza en aromateràpia per alleujar l'ansietat i la por, els problemes relacionats amb la menstruació, com el síndrome premenstrual i les rampes, i ajudant amb l'insomni.[4]

Avui dia és conreada principalment a Anglaterra, França i el sud de Rússia per a la indústria del perfum.

Principis actius

L'oli essencial és ric en linalool (10-20%) i en acetat de linanil (45-75%) acompanyats de germacrè D i cariofilè.[5] També és una bona font d'àcid linolènic (omega-3).[6]

Ús medicinal

S'utilitza com estomacal, astringent, antiespasmòdic, estimulant, emmenagog, antisèptic i contra el refredat i la suor. En medicina popular per a trastorns gàstrics, rampes, timpanitis i diarrees.[5]

Altres usos

Sovint es cultiva com una planta ornamental als jardins.

Taxonomia

Salvia sclarea va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 27, l'any 1753.[7]

Citologia

Nombre de cromosomes de Salvia sclarea i tàxons infraespecífics: 2n = 22.[8][9]

Etimologia

  • Salvia: prové de la paraula llatina "salvus", que significa "salut", per les virtuts medicinals que tenen les plantes d'aquest gènere.
  • sclarea: epítet específic, del grec sklêros, σκληρός, "dur".

Sinonímia

  • Aethiopis sclarea (L.) Fourr.
  • Salvia altilabrosa Pan
  • Salvia calostachya Gand.
  • Salvia coarctata Vahl
  • Salvia foetida Lam.
  • Salvia haematodes Scop.
  • Salvia lucana Cavara & Grande
  • Salvia pamirica Gand.
  • Salvia sclarea var. calostachya (Gand.) Nyman
  • Salvia sclarea var. turkestanica (Noter) Mottet
  • Salvia simsiana Schult.
  • Salvia turkestanica Noter
  • Sclarea vulgaris Mill.[10]

Referències

  1. Clebsch: the New Book of Salvias
  2. The Complete Herbal at Bibliomania, with link to entry for Clary, or More Properly Clear-Eye.
  3. Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. The New Book of Salvias. Timber Press, 2003, p. 261. ISBN 978-0-88192-560-9.
  4. Kintzios, Spiridon E. Sage: The Genus Salvia. CRC Press, 2000, p. 20. ISBN 978-90-5823-005-8.
  5. 5,0 5,1 Dr. Berdonces I Serra. «Salvia sclarea». A: Gran Enciclopecia de las Plantas Medicinales. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X, p. 856.
  6. Nativ, Dudai et al. «COMPOSITIONS CONTAINING AS THE ACTIVE INGREDIENT COMPONANTES FROM SALVIA SCLAREA SEED». Falta indicar la publicació, gener 2010 [Consulta: 27 juny 2012].
  7. «Salvia sclarea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 desembre 2012].
  8. Salvia sclarea L. Proves Revisión del género Salvia L. sect. Aethiopis Benth. (Lamiaceae) en el Mediterráneo Occidental. Rosúa, J. L. & G. Blanca (1989) Collect. Bot. (Barcelona) 17(2): 205-236
  9. «Salvia sclarea». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. [Consulta: 15 abril 2010].
  10. «Salvia sclarea a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 1r agost 2017].

Bibliografia

  • Huxley, A; et al., (Eds). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan, 1992.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvia sclarea Modifica l'enllaç a Wikidata  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Salvia sclarea: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Flor  src= Il·lustració  src= Vista de la planta

La sàlvia romana (Salvia sclarea) és una planta herbàcia biennal o perenne de curta vida, pertanyent a la família de les lamiàcies. És originària de la regió del Mediterrani fins al centre d'Àsia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Clari ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Planhigyn blodeuol dyfrol yw Clari sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Lamiaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Salvia sclarea a'r enw Saesneg yw Clary.[1]

Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn tyfu mewn cynefinoedd oer a thymherus (neu gynnes) yn hemisffer y Gogledd a'r De fel y'i gilydd.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gerddi Kew; adalwyd 21 Ionawr 2015
Comin Wikimedia
Mae gan Gomin Wikimedia
gyfryngau sy'n berthnasol i:
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Clari: Brief Summary ( Welsh )

provided by wikipedia CY

Planhigyn blodeuol dyfrol yw Clari sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Lamiaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Salvia sclarea a'r enw Saesneg yw Clary.

Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn tyfu mewn cynefinoedd oer a thymherus (neu gynnes) yn hemisffer y Gogledd a'r De fel y'i gilydd.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CY

Broget salvie ( Danish )

provided by wikipedia DA

Broget salvie (Salvia sclarea) er en toårig plante med en vækst, som første år udelukkende består af en grundstillet bladroset, men andet år også af en stift opret, blomsterbærende stængel. Alle dele af planten indeholder en æterisk olie, som giver den en karakteristisk lugt, som begejstrer nogle, mens andre finder den afskyelig. Planten kaldes også muskatelsalvie eller skarlej.

Beskrivelse

Stænglen er firkantet og dækket af fine, grålige hår. Bladene i bladrosetten er stilkede og bredt ægformede, mens de er modsatte og siddende med aftagende bredde op langs det blomstrende skud. Bladranden er bugtet-tandet, og oversiden er grågrøn og stærkt rynket, mens undersiden er grå af fine hår.

Blomstringen sker i juni-juli, og den består dels af nogle hindeagtige, lyserøde højblade og dels de hvide, lyseblå eller lyst violette, uregelmæssige blomster. Blomsterne sidder i små bundter á 6-8 i store, åbne og endestillede toppe både på hovedskuddet og dets forgreninger. Frugterne er kapsler med nogle få, store frø.

Rodnettet er kraftigt og dybtgående.

Højde x bredde og årlig tilvækst: 1,00 x 0,40 m (100 x 20 cm/år). Bladrosetten er dog kun 0,20 x 0,20 m.

Hjemsted

Broget salvie er udbredt i Centralasien, Mellemøsten, Kaukasus, Lilleasien, Syd-, Sydøst- og Sydvesteuropa, hvor den er knyttet til lysåbne plantesamfundruderater og nyligt forstyrret jord.

På bakkeskråninger i det indre Normandiet, hvor jorden er tør og kalkholdig, findes arten sammen med bl.a. agernigella, bukketorn, engletrompet, fennikel, rude, voldtimian, druekortlæbe, duskhyacint, europæisk heliotrop, farvekrap, farvevajd, gul læbeløs, knoldfladbælg, kornridderspore, kostfuglemælk, lægesalvie, middelhavsprydløg, opiumvalmue og ægte isop[1]

Anvendelse

Den æteriske olie bruges meget i aromaterapi. Olien opleves af mange som blomsteragtigt-sødlig, mens andre fornemmer den som høagtig eller som svedlugt. Det påstås, at den virker euforiserende, kønsligt stimulerende og opstrammende. Af samme grund bruges den ofte i parfumeindustrien.

I det 17. århundrede fremstillede man alkoholiske drikke, der var tilsmagt med olie fra broget salvie for at fremme den berusende virkning fra alkoholen.

Endnu i dag anvendes olien som aromastof i mange tobakssorter.




Note

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Broget salvie: Brief Summary ( Danish )

provided by wikipedia DA

Broget salvie (Salvia sclarea) er en toårig plante med en vækst, som første år udelukkende består af en grundstillet bladroset, men andet år også af en stift opret, blomsterbærende stængel. Alle dele af planten indeholder en æterisk olie, som giver den en karakteristisk lugt, som begejstrer nogle, mens andre finder den afskyelig. Planten kaldes også muskatelsalvie eller skarlej.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Muskatellersalbei ( German )

provided by wikipedia DE

Der Muskatellersalbei (Salvia sclarea), auch Muskat-Salbei, Römischer Salbei, Scharlei, Scharlauch und Scharlachkraut genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Salbei (Salvia) in der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae). Die drüsig-klebrige Pflanze verströmt einen gewürzartigen Duft, worauf der deutsche Trivialname Bezug nimmt.

Merkmale

 src=
Blütenstand des Muskatellersalbeis

Der Muskatellersalbei ist eine immergrüne zweijährige bis ausdauernde krautige Pflanze mit pleiokormer Pfahlwurzel. Die Pflanze erreicht Wuchshöhen von 50 bis 110 Zentimetern. Im ersten Jahr wird die Blattrosette ausgebildet, im zweiten Jahr entwickelt sich der Blütenstand. Die Spreite der großen Laubblätter ist einfach und herzeiförmig gestaltet sowie grau behaart.[1] Die violett und rosafarbenen Tragblätter der Scheinquirle sind länger als der Kelch. Die Blütenstandsachsen sind mit einfachen Haaren und Drüsenhaaren (Muskatellergeruch) besetzt. Die zwittrigen Blüten sind zygomorph. Der Kelch ist breit herzförmig, am Rand kurz bewimpert, lila, weinrot oder weiß. Die Kelchzähne sind begrannt und stechend. Die Krone ist 20 bis 28 Millimeter lang, hellblau, rosa oder lila. Die Kronröhre hat innen auf der Bauchseite eine kleine Schuppe.

 src=
Junge Pflanze

Die Blütezeit reicht von Juni bis Juli.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 22.[2]

Vorkommen

Der Muskatellersalbei kommt vom Mittelmeerraum bis Zentralasien vor.[3] Er besiedelt Felshänge, Wälder, Felder und Wegränder bis in Höhenlagen von 2000 Meter.

Nutzung

Der Muskatellersalbei (früher auch Scharlach[4] und lateinisch Gallitrichum genannt[5]) wird selten als Zierpflanze in Staudenbeeten kultiviert. Er ist seit spätestens dem 9. Jahrhundert in Kultur, es gibt einige Sorten.

Er wird als Heilpflanze und Gewürz genutzt.

Es werden folgende Drogen genutzt:

Die Wirkung vom Muskateller-Salbei ähnelt in Einigem der des Echten Salbeis. Durch seinen Gehalt an Sclareol hat er auch hormonartige Wirkungen[7].

In der griechischen und römischen Antike wurde er bei Kopfschmerzen eingesetzt[1]. Blätter und Blüten können roh oder gegart gegessen werden. Die Blüten werden zur Aromatisierung von Wermutweinen verwendet, früher wurden sie auch anderen Weinen zugesetzt. Das Öl der Pflanze wird in der Parfüm- und Kosmetikindustrie verarbeitet[1]. Die Blüten des Muskatellersalbeis sind zugleich eine verhältnismäßig gute Bienenweide. Auf einer mit ihm bestandenen Fläche von einem Hektar kann sich pro Blühsaison ein Honigertrag von 107 bis 174 kg ergeben.[8] Die Blüten des Muskatellersalbeis locken auch sehr zuverlässig die größte in Deutschland vorkommende Einsiedlerbiene, die Große Holzbiene (Xylocopa violacea) an, wenn diese in der näheren Umgebung vorkommt. Aufgrund ihrer Körpergröße kann diese Wildbiene den raffinierten „Schlagbaum“-Bestäubungsmechanismus des Muskatellersalbeis bedienen und damit eine Fremdbestäubung sicherstellen.[9]

Belege

Literatur

  • Eckehart J. Jäger, Friedrich Ebel, Peter Hanelt, Gerd K. Müller (Hrsg.): Rothmaler Exkursionsflora von Deutschland. Band 5: Krautige Zier- und Nutzpflanzen. Spektrum Akademischer Verlag, Berlin Heidelberg 2008, ISBN 978-3-8274-0918-8.

Einzelnachweise

  1. a b c Botanischer Garten der Universität Erlangen-Nürnberg: Gewürzpflanzen im Freiland, zusammengestellt von Prof. Dr. A. Hohenester und Garteninspektor J. Stiglmayr, Seite 36
  2. Erich Oberdorfer: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. Unter Mitarbeit von Angelika Schwabe und Theo Müller. 8., stark überarbeitete und ergänzte Auflage. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2001, ISBN 3-8001-3131-5, S. 809.
  3. Rafaël Govaerts (Hrsg.): Salvia sclarea. In: World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) – The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, abgerufen am 21. Februar 2016.
  4. Vgl. Ute Obhof: Rezeptionszeugnisse des „Gart der Gesundheit“ von Johann Wonnecke in der Martinus-Bibliothek in Mainz – ein wegweisender Druck von Peter Schöffer. In: Medizinhistorische Mitteilungen. Zeitschrift für Wissenschaftsgeschichte und Fachprosaforschung. Band 36/37, 2017/2018, S. 25–38, hier: S. 36 („Gallitricum – scharlach“, „Gallitricum agreste – wilder scharlach“).
  5. Otto Zekert (Hrsg.): Dispensatorium pro pharmacopoeis Viennensibus in Austria 1570. Hrsg. vom österreichischen Apothekerverein und der Gesellschaft für Geschichte der Pharmazie. Deutscher Apotheker-Verlag Hans Hösel, Berlin 1938, S. 143.
  6. B. Schäfer, Chem. Unserer Zeit, 2011, 45, 374 – 388; doi:10.1002/ciuz.201100557.
  7. Wabner/ Beier: Aromatherapie (2. Aufl. 2012), S. 222
  8. Josef Lipp et al.: Handbuch der Bienenkunde - Der Honig. 3., neubearb. Aufl., Ulmer, Stuttgart 1994, ISBN 3-8001-7417-0, S. 38
  9. Paul Westrich: Blauschwarze Holzbiene und Muskatellersalbei. Abgerufen am 24. April 2021.

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Muskatellersalbei: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Der Muskatellersalbei (Salvia sclarea), auch Muskat-Salbei, Römischer Salbei, Scharlei, Scharlauch und Scharlachkraut genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Salbei (Salvia) in der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae). Die drüsig-klebrige Pflanze verströmt einen gewürzartigen Duft, worauf der deutsche Trivialname Bezug nimmt.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Марвак (мармарак) ( Tajik )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Salvia sclarea Uppsala
 src=
Salvia sclarea Sturm50

Марвак (форсӣ: مروک) гиёҳи бисёрсолаест, ки ҳамчун алафи бегона дар киштзору даштҳо мерӯяд ва низ дар баъзе кишварҳо чун гиёҳи шифобахш ва равғани эфирдиҳанда кишт мегардад, мармарак, кампиргулак.[1]

Пайвандҳои беруна

  1. Марвак
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Муаллифон ва муҳаррирони Wikipedia

Марвак (мармарак): Brief Summary ( Tajik )

provided by wikipedia emerging languages
 src= Salvia sclarea Uppsala  src= Salvia sclarea Sturm50

Марвак (форсӣ: مروک) гиёҳи бисёрсолаест, ки ҳамчун алафи бегона дар киштзору даштҳо мерӯяд ва низ дар баъзе кишварҳо чун гиёҳи шифобахш ва равғани эфирдиҳанда кишт мегардад, мармарак, кампиргулак.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Муаллифон ва муҳаррирони Wikipedia

Salvia sclarea

provided by wikipedia EN

Salvia sclarea, the clary or clary sage, is a biennial or short-lived herbaceous perennial in the genus Salvia.[1] It is native to the northern Mediterranean Basin, along with some areas in north Africa and Central Asia. The plant has a lengthy history as an herb, and is currently grown for its essential oil.[2]

Description

Salvia sclarea reaches 3 to 4 ft (0.91 to 1.22 m) in height, with thick square stems that are covered in hairs. The leaves are approximately 1 ft (0.30 m) long at the base, .5 ft (0.15 m) long higher on the plant. The upper leaf surface is rugose, and covered with glandular hairs. The flowers are in verticils, with 2-6 flowers in each verticil, and are held in large colorful bracts that range in color from pale mauve to lilac or white to pink with a pink mark on the edge. The lilac or pale blue corolla is approximately 1 in (2.5 cm), with the lips held wide open.[2] The cultivar S. sclarea 'Turkestanica' bears pink stems, petiolate leaves, and white, pink-flecked blossoms on spikes to 30 inches (76 cm) tall.[3]

History

Descriptions of medicinal use of the plant goes back to the writings of Theophrastus (4th century BCE), Dioscorides (1st century CE), and Pliny the Elder (1st century CE).[4]

Clary seeds have a mucilaginous coat, which is why some old herbals recommended placing a seed into the eye of someone with a foreign object in it so that it could adhere to the object and make it easy to remove. This practice is noted by Nicholas Culpeper in his Complete Herbal (1653), who referred to the plant as "clear-eye".[5]

It was used as an ingredient in wine and beer production. In 16th-century Germany elderflower infused clary was added to Rhine wines to make a more potent varietal known as Muscatel.[6]

Uses

Cultivated field in northeastern North Carolina

The distilled essential oil is used widely in perfumes and as a muscatel flavoring for vermouths, wines, and liqueurs.[2] It is also used in aromatherapy.[7]

In the United States, large scale production is concentrated in northeastern North Carolina in the counties surrounding Bertie County.[8]

It has been considered that sclareol contained in clary sage oil has estrogen-like effects and is effective for amenorrhea, menstrual irregularities, and hot flashes during menopause.

It has been confirmed in mice that sclareol has a small molecular weight and is absorbed transdermally[9].In an experiment in which sclareol was dissolved in jojoba oil and applied to mice, (1) it was detected in the blood 30 minutes after application and (2) higher concentrations of sclareol were detected in the liver but did not cause liver dysfunction.

Gallery

References

  1. ^ "Salvia sclarea (Clary Sage, Clear Eye, Europe Sage, Eyebright) | North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox". plants.ces.ncsu.edu. Retrieved 2022-05-20.
  2. ^ a b c Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. (2003). The New Book of Salvias. Timber Press. p. 261. ISBN 978-0-88192-560-9.
  3. ^ Mark Griffiths. Index of Garden Plants, 2nd American Edition. (Portland, Oregon: Timber Press, 1995; ISBN 0-88192-246-3).
  4. ^ Wagner, Charles; De Gezelle, Jillian; Komarnytsky, Slavko (2020-02-28). "Celtic Provenance in Traditional Herbal Medicine of Medieval Wales and Classical Antiquity". Frontiers in Pharmacology. 11: 105. doi:10.3389/fphar.2020.00105. ISSN 1663-9812. PMC 7058801. PMID 32184721.
  5. ^ The Complete Herbal at Bibliomania, with link to entry for Clary, or More Properly Clear-Eye.
  6. ^ Rodale's Illustrated Encyclopedia of Herbs
  7. ^ Kintzios, Spiridon E. (2000). Sage: The Genus Salvia. CRC Press. p. 20. ISBN 978-90-5823-005-8.
  8. ^ Leffingwell, John C.; Stallings, John W.; Sellers, Franklin O.; Lloyd, Robert A. & Kane Jr., Franklin C. (1974). "Clary Sage Production in the Southeastern United States". 6th International Congress of Essential Oils.
  9. ^ Matsumoto Y, Horikawa K. Transdermal Absorption of Sclareol, an Active Ingredient in Clary Sage Oil: A Complementary and Alternative Medicine for Menopausal Symptoms. Women. 2022; 2(3):304-312. https://doi.org/10.3390/women2030028
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Salvia sclarea: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Salvia sclarea, the clary or clary sage, is a biennial or short-lived herbaceous perennial in the genus Salvia. It is native to the northern Mediterranean Basin, along with some areas in north Africa and Central Asia. The plant has a lengthy history as an herb, and is currently grown for its essential oil.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Salvia sclarea ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La esclarea (Salvia sclarea) es una planta herbácea bienal o perenne de corta vida, perteneciente a la familia de las lamiáceas. Es originaria de la región del Mediterráneo hasta el centro de Asia.

 src=
Flor
 src=
Ilustración
 src=
Vista de la planta

Descripción

La esclarea alcanza 1 m de altura cuando está en flor. En invierno, se muere y vuelve a ser una roseta basal. Las hojas tienen una textura lanosa y alcanzan los 10-20 cm de largo y 6-12 cm de ancho. Su flores aparecen en grupos de 2-6 en el tallo, tienen 2,5-3,5 cm de largo y son de color blanco, rosa o púrpura pálido. Las brácteas de los tallos florales tienen colores similares a las flores. Las glándulas de los tallos florales producen el aceite esencial.[1]

Usos

Se destila su aceite esencial que contiene el compuesto químico aromático esclareol. Éste se encuentra ocasionalmente en tiendas especializadas y tiendas de perfumes. Su olor es descrito como picante, que es considerado por algunos desagradable y muy atractivo para otros.

Las semillas tienen una capa mucilaginosa, por lo que a veces se ha usado colocando una en el ojo de una persona con el propósito de quitar objetos extraños. Esta práctica se observa por Nicholas Culpeper en su Complete Herbal (1653), quien se refirió a la planta como "ojos claros".[2]

El destilado de aceite esencial se utiliza ampliamente en perfumería y como saborizante para moscatel, vermuts, vinos y licores.[3]​ También se utiliza en aromaterapia para aliviar la ansiedad y el miedo, los problemas relacionados con la menstruación, como el síndrome premenstrual y los calambres, y ayudando con el insomnio.[4]

Hoy en día es cultivada principalmente en Inglaterra, Francia y el sur de Rusia para la industria del perfume.

Principios activos

El aceite esencial es rico en linalool (10-20%) y en acetato de linalilo (45-75%) acompañados de germacreno D y cariofileno.[5]

También es una buena fuente de ácido linolénico (omega-3).[6]

Uso medicinal

Se utiliza como estomacal, anticatarral, antisudorífico, astringente, antiespasmódico, estimulante, emenagogo, antiséptico. En medicina popular para trastornos gástricos, calambres, timpanitis, diarreas.[5]

Otros usos

A menudo se cultiva como una planta ornamental en los jardines.

Taxonomía

Salvia sclarea fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 27. 1753.[7]

Citología

Número de cromosomas de Salvia sclarea (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos:[8]​ 2n=22.[9]

Etimología

Ver: Salvia

sclarea: epíteto específico del griego sklêros , σκληρός, "duro".

Sinonimia
  • Sclarea vulgaris Mill., Gard. Dict. ed. 8: 1 (1768).
  • Aethiopis sclarea (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lyon, n.s., 17: 134 (1869).
  • Salvia haematodes Scop., Fl. Carniol., ed. 2, 1: 29 (1771), nom. illeg.
  • Salvia foetida Lam., Tabl. Encycl. 1: 69 (1791).
  • Salvia coarctata Vahl, Enum. Pl. 1: 253 (1804).
  • Salvia simsiana Schult., Mant. 1: 210 (1822).
  • Sclarea tingitana (Etl.) Raf., Fl. Tellur. 3: 94 (1837).
  • Salvia calostachya Gand., Fl. Lyon.: 171 (1875).
  • Salvia turkestanica Noter, Rev. Hort. 77: 502 (1905).
  • Salvia lucana Cavara & Grande, Bull. Orto Bot. Regia Univ. Napoli 3: 436 (1913).
  • Salvia pamirica Gand., Bull. Soc. Bot. France 60: 26 (1913).
  • Salvia altilabrosa Pan, Trab. Mus. Ci. Nat., Ser. Bot. 14: 33 (1918).[10]

Nombres comunes

  • Castellano: almaro, amardo, amaro,[11]​ amero, esclarea, hierba de los ojos, hierba de San Jorge, hierba de San Juan, madrona, maro, maro granadino ancho, maro vulgar, oripesa, orobal, oropesa, salvia, salvia romana, yerba de San Juan.[9]

Referencias

  1. Clebsch: the New Book of Salvias
  2. The Complete Herbal at Bibliomania, with link to entry for Clary, or More Properly Clear-Eye.
  3. Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. (2003). The New Book of Salvias. Timber Press. p. 261. ISBN 978-0-88192-560-9.
  4. Kintzios, Spiridon E. (2000). Sage: The Genus Salvia. CRC Press. p. 20. ISBN 978-90-5823-005-8.
  5. a b Dr. Berdonces I Serra. «Salvia sclarea». Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X. p. 856. Falta la |url= (ayuda)
  6. Nativ, Dudai et al. (enero de 2010). COMPOSITIONS CONTAINING AS THE ACTIVE INGREDIENT COMPONANTES FROM SALVIA SCLAREA SEED. Consultado el 27 de junio de 2012.
  7. «Salvia sclarea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 8 de diciembre de 2012.
  8. Salvia sclarea L. Proves Revisión del género Salvia L. sect. Aethiopis Benth. (Lamiaceae) en el Mediterráneo Occidental. Rosúa, J. L. & G. Blanca (1989) Collect. Bot. (Barcelona) 17(2): 205-236
  9. a b «Salvia sclarea». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 15 de abril de 2010.
  10. «Salvia sclarea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 15 de abril de 2010.
  11. «Salvia amaro ( salvia sclárea)». Vergel de las hadas. Consultado el 12 de mayo de 2021.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Salvia sclarea: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

La esclarea (Salvia sclarea) es una planta herbácea bienal o perenne de corta vida, perteneciente a la familia de las lamiáceas. Es originaria de la región del Mediterráneo hasta el centro de Asia.

 src= Flor  src= Ilustración  src= Vista de la planta
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Aindurrin ( Basque )

provided by wikipedia EU

Aindurrina (Salvia sclarea) Salvia generoaren belarra da, iparraldeko Mediterraneon, iparraldeko Afrikan eta erdialdeko Asian bizi dena. Sendabelarra ezaguna, bere olio esentziala lortzeko hazten dute.[1]

Erreferentziak

  1. Clebsch, Betsy; Barner, Carol D. (2003) The New Book of Salvias Timber Press 261 or. ISBN 978-0-88192-560-9.
Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Aindurrin: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Aindurrina (Salvia sclarea) Salvia generoaren belarra da, iparraldeko Mediterraneon, iparraldeko Afrikan eta erdialdeko Asian bizi dena. Sendabelarra ezaguna, bere olio esentziala lortzeko hazten dute.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Sauge sclarée ( French )

provided by wikipedia FR

Salvia sclarea

La sauge sclarée (Salvia sclarea L.) est une plante herbacée bisannuelle de la famille des Lamiacées, originaire du sud de l'Europe et d'Asie occidentale. Elle est cultivée pour ses feuilles et fleurs[1] utilisées pour leurs qualités aromatiques et médicinales.

On trouve aussi les appellations communes suivantes : "toute bonne", "sclarée", "orvale", "orviot".

Étymologie : mot "sclarée" vient du grec sklêros , σκληρός, "dur".

Description

La sauge sclarée est une plante herbacée bisannuelle ou vivace (de vie courte), très odorante, très velue, de 40-100 cm de hauteur dans la nature mais pouvant atteindre 1,60 m en culture. Les tiges quadrangulaires sont assez robustes, érigées, ramifiées. Elles portent dans la partie supérieure des poils glanduleux (contenant de l'huile essentielle) et sont pubescentes ailleurs.

Les feuilles sont grandes, opposées, de forme ovale, à base cordée, à marge serretée, crénelée, pubescentes-grisâtres. Le pétiole fait de 4 à 15 cm.

L'inflorescence terminale de la tige principale (et des rameaux secondaires) est une longue panicule de 30-60 cm de haut, visqueuse, portant sur ses rameaux des verticilles de 2 à 6 fleurs. Chaque verticille est sous-tendu par 2 bractées florales membraneuses, orbiculaires, d'abord d'un rose pâle veiné de mauve puis blanchâtre veiné de vert. La fleur de 3 cm de long comporte un calice pubescent à 13 nervures et dents épineuses et une corolle à lèvre inférieure blanche et lèvre supérieure falciforme (en forme de faux), bleu pâle à lilas. La floraison se fait en juin.

La plante est très décorative tant par son feuillage que par ses longues inflorescences aux couleurs rose et bleu pastel. C'est une plante typique de jardin de curé.

La variété "Turkestanica" possède des tiges roses et des fleurs en épis blanc rosé.

Distribution

La plante est originaire d'Asie occidentale (Turquie, Caucase, Syrie, Liban, Iran, Afghanistan, Pakistan) et d'Europe méridionale et centrale (Allemagne, Italie, France, Bulgarie, Grèce, ex-Yougoslavie, Espagne, Portugal).

Largement cultivée dans les pays tempérés comme plante à la fois ornementale et médicinale, la sauge sclarée se ressème spontanément. Naturalisée dans de nombreuses régions d'Europe et d'Amérique, elle est même considérée comme plante envahissante aux États-Unis.

Propriétés

 src=
HE de sauge sclarée

L'huile essentielle tirée des feuilles possède des propriétés analgésiques, anti-inflammatoires, antioxydantes, antimicrobiennes et cytotoxiques. Elle est riche en Oméga-3 et comporte des monoterpènes, des sesquiterpènes et des diterpènes. Les composants principaux sont le linalol (42 %), l'alpha-terpineol (13 %), le géraniol (6 %), le myrcène (3 %) le sclaréol[2] 1,6 à 7 %. Le linalol est un des monoterpènes les plus utilisés par l'industrie de la parfumerie. Il possède des activités antinociceptives, anticonvulsifiantes et sédatives[3].

La racine de la sauge sclarée est connue pour accumuler des diterpénoïdes (ferruginol, salvipisone, aethiopinone). Ces composés manifestent des activités antibactériennes Gram-positives. La salvipisone développe la plus forte activité antibactérienne[4].

La plante est aussi riche en vitamine K (vitamine K1).

Culture

 src=
Récolte de la sauge sclarée dans les Alpes-de-Haute-Provence

Sa culture demande un sol frais, léger, légèrement calcaire (pH> 6.5) et une exposition ensoleillée. La multiplication se fait par semis au début du printemps en pépinière, suivi d'un repiquage en mai, ou bien par division de touffes. La récolte intervient au bout de 4 à 5 mois après la plantation.

Utilisation

 src=
Feuilles
 src=
Fleur

Les feuilles peuvent être utilisées, fraîches ou séchées, pour aromatiser les plats de viande : porc, veau, mouton, gibier, la charcuterie, les sauces...

Les grandes feuilles basales furent utilisées autrefois en Allemagne pour aromatiser le vin et lui donner un goût musqué. Elle a servi aussi en Angleterre à préparer de la bière comme substitut du houblon.

Sa culture de nos jours est essentiellement destinée à produire une huile essentielle utilisée dans la fabrication de vermouths, de liqueurs ou de parfums. Sa culture revêt une importance économique en France, en Hongrie et en Bulgarie.

Comme toutes les sauges, c'est aussi une plante mellifère, très attirante pour les abeilles charpentières (Xylocopa violacea) et les sphinx gazés.

Elle fait partie des plantes dont la culture est recommandée dans les domaines royaux par Charlemagne dans le capitulaire De Villis (fin du VIIIe ou début du IXe siècle).

Références

  1. Jardin des savoirs, jardin d'histoire, Mane, les Alpes de lumière, 1992, 148 p. (ISBN 978-2-906162-18-1 et 2-906162-18-3)
  2. l'aromathérapie exactement ,Franchomme P. Jollois R. Pénoel D. edt Roger Jollois 2001
  3. (en) Łukasz Kuźma, Danuta Kalemba, Marek Różalski, Barbara Różalska, Marzena Więckowska-Szakiel, Urszula Krajewska et Halina Wysokińska, « Chemical Composition and Biological Activities of Essential Oil from Salvia sclarea Plants Regenerated in vitro », Molecules, vol. 14,‎ 2009, p. 1438-1447
  4. (en) Ł. Kuzma, M. Rozalski, E. Walencka, B. Rozalska, H. Wysokinska, « Antimicrobial activity of diterpenoids from hairy roots of Salvia sclarea L.: Salvipisone as a potential anti-biofilm agent active against antibiotic resistant Staphylococci », Phytomedicine, vol. 14,‎ 2007, p. 31-35

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Sauge sclarée: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Salvia sclarea

La sauge sclarée (Salvia sclarea L.) est une plante herbacée bisannuelle de la famille des Lamiacées, originaire du sud de l'Europe et d'Asie occidentale. Elle est cultivée pour ses feuilles et fleurs utilisées pour leurs qualités aromatiques et médicinales.

On trouve aussi les appellations communes suivantes : "toute bonne", "sclarée", "orvale", "orviot".

Étymologie : mot "sclarée" vient du grec sklêros , σκληρός, "dur".

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Mušotowa želbija ( Upper Sorbian )

provided by wikipedia HSB

Mušotowa želbija (Salvia sclarea) je rostlina ze swójby cycawkowych rostlinow (Lamiaceae).

Wopisanje

Mušotowa želbija je dwulětna rostlina, kotraž docpěwa wysokosć wot 1 m.

Somotowe łopjena su wutrobojte.

Kćěje w lěće. Nazeleń běłe kćenja su rołkojte a steja w dołhich, nakónčnych kłosaach. Wone často su purpur přeběžane.

Stejnišćo

Rozšěrjenje

Rostlina je w južnej Europje a Syriskej domjaca.

Wužiwanje

Warianta

Warianta Salvia sclarea var. turkestanica ma čerwjene stołpiki a běłe, róžojće blakate kćenja.

Nóžki

  1. Pawoł Völkel: Prawopisny słownik hornjoserbskeje rěče. Hornjoserbsko-němski słownik. Ludowe nakładnistwo Domowina, Budyšin 2005, ISBN 3-7420-1920-1, str. 672.
  2. W internetowym słowniku: Salbei

Žórła

  • Botanica, Einjährige und mehrjährige Pflanzen, Über 2000 Pflanzenporträts, ISBN 978-3-8331-4469-1, strona 769 (němsce)
  • Brankačk, Jurij: Wobrazowy słownik hornjoserbskich rostlinskich mjenow na CD ROM. Rěčny centrum WITAJ, wudaće za serbske šule. Budyšin 2005.
  • Kubát, K. (Hlavní editor): Klíč ke květeně České republiky. Academia, Praha (2002)
  • Lajnert, Jan: Rostlinske mjena. Serbske. Němske. Łaćanske. Rjadowane po přirodnym systemje. Volk und Wissen Volkseigener Verlag Berlin (1954)
  • Rězak, Filip: Němsko-serbski wšowědny słownik hornjołužiskeje rěče. Donnerhak, Budyšin (1920)

Eksterne wotkazy

Commons
Hlej wotpowědne dataje we Wikimedia Commons:
Mušotowa želbija
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia HSB

Mušotowa želbija: Brief Summary ( Upper Sorbian )

provided by wikipedia HSB

Mušotowa želbija (Salvia sclarea) je rostlina ze swójby cycawkowych rostlinow (Lamiaceae).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia HSB

Salvia sclarea ( Indonesian )

provided by wikipedia ID

Salvia sclarea adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Lamiaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Lamiales. Spesies Salvia sclarea sendiri merupakan bagian dari genus Salvia.[1] Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh L..

Referensi

  1. ^ The Plant List (2010). "Salvia viscosa". Diakses tanggal 14 Juni 2019.




 src= Artikel bertopik tumbuhan ini adalah sebuah rintisan. Anda dapat membantu Wikipedia dengan mengembangkannya.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Penulis dan editor Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ID

Salvia sclarea: Brief Summary ( Indonesian )

provided by wikipedia ID

Salvia sclarea adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Lamiaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Lamiales. Spesies Salvia sclarea sendiri merupakan bagian dari genus Salvia. Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh L..

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Penulis dan editor Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ID

Salvia sclarea ( Italian )

provided by wikipedia IT

La salvia moscatella (nome scientifico Salvia sclarea L., 1753) è una piccola pianta perenne erbacea aromatica dai delicati fiori labiati appartenente alla famiglia delle Lamiaceae.[1]

Etimologia

Il nome generico (Salvia) deriva dal latino "salvus" ( = salvare, sicuro, bene, sano) un nome antico per questo gruppo di piante dalle presunte proprietà medicinali.[2][3][4] L'epiteto specifico (sclarea = chiaro) deriva dal latino medievale, già usato per questa pianta.[5]

Il nome scientifico della specie è stato definito da Linneo (1707 – 1778), conosciuto anche come Carl von Linné, biologo e scrittore svedese considerato il padre della moderna classificazione scientifica degli organismi viventi, nella pubblicazione "Species Plantarum - 1: 27. 1753"[6] del 1753.[7]

Descrizione

 src=
Descrizione delle parti della pianta
 src=
Il portamento
 src=
Le foglie
 src=
Infiorescenza
 src=
I fiori

L'altezza di queste piante varia da 5 a 11 dm. La forma biologica è emicriptofita bienne (H bienn), ossia in generale sono piante erbacee con gemme svernanti al livello del suolo e protette dalla lettiera o dalla neve e si distinguono dalle altre per il ciclo vitale biennale.[4][8][9][10][11]

Radici

Le radici sono secondarie da rizoma (il rizoma può essere molto grosso e ramificato).

Fusto

La parte aerea del fusto è eretta ingrossata; la superficie è ricoperta da peli crespi lunghi 1 – 2 mm. I fusti sono a sezione quadrangolare (a causa della presenza di fasci di collenchima posti nei quattro vertici). Diametro del fusto: 5 – 9 mm

Foglie

Le foglie del primo anno (il ciclo biologico della pianta è biennale) sono raggruppate alla base e forma una rosetta; sono picciolate con una grande lamina a forma largamente lanceolata. Sono inoltre ricoperte da uno strato uniforme di peluria e appaiono vellutate. Le foglie cauline sono minori (lunghe 5 – 12 cm), i bordi sono irregolarmente dentati. Lunghezza del picciolo delle foglie basali: 2 – 7 cm. Dimensioni delle foglie basali: larghezza 4 – 12 cm; lunghezza 18 cm.

Infiorescenza

Le infiorescenze, ampie con rami eretto-patenti, sono ascellari e formate da verticillastri sovrapposti e distanziati di 4 - 6 fiori sottesi da brattee membranose e violacee lunghe 2 – 3 cm (più lunghe della corolla).

Fiore

I fiori sono ermafroditi, zigomorfi, tetraciclici (con i quattro verticilli fondamentali delle Angiosperme: calicecorollaandroceogineceo) e pentameri (ogni verticillo ha 5 elementi). Lunghezza dei fiori: 15 – 30 mm.

  • Formula fiorale. Per la famiglia di queste piante viene indicata la seguente formula fiorale:
X, K (5), [C (2+3), A 2+2] G (2), supero, 4 nucule[10]
  • Calice: il calice è un tubo ispido (gamosepalo - i sepali sono 5 e sono concresciuti) e zigomorfo (le fauci terminano in modo bilabiato con dei denti spinulosi: tre nella parte superiore e due in quella inferiore). Il calice è percorso da alcune nervature longitudinali. Lunghezza del tubo: 7 mm. Lunghezza dei denti: 3 – 5 mm.
  • Corolla: la corolla è un tubo terminante in modo bilabiato (corolla gamopetala formata da 5 petali con struttura 2/3 e zigomorfa). Il labbro superiore è simile ad un cappuccio allungato e ricurvo (è convesso verso l'alto); il labbro inferiore è formato da tre lobi (quello centrale è più grande di tutti ed è concavo). La gola interna è provvista di una anello di peli per evitare l'intrusione di insetti troppo piccoli e non graditi.[4] Il colore è rosa o lillacino. Lunghezza della corolla: 15 – 20 mm.
  • Androceo: gli stami sono ridotti a due (il paio posteriore è vestigiale o assente), tutti fertili e con filamenti paralleli (non convergenti); sono inoltre inclusi (al massimo sporgono le antere) e sono avvicinati alla parte superiore della corolla. Il tessuto connettivo tra le teche in queste specie è molto sviluppato e le antere sono del tipo a bilanciere con un meccanismo adatto all'impollinazione incrociata ("meccanismo a leva"[12]). I granuli pollinici sono del tipo tricolpato o esacolpato.
  • Gineceo: l'ovario è supero (o semi-infero) formato da due carpelli saldati (ovario bicarpellare) ed è 4-loculare per la presenza di falsi setti divisori all'interno dei due carpelli. La placentazione è assile. Gli ovuli sono 4 (uno per ogni presunto loculo), hanno un tegumento e sono tenuinucellati (con la nocella, stadio primordiale dell'ovulo, ridotta a poche cellule).[13]. Lo stilo inserito alla base dell'ovario (stilo ginobasico) è del tipo filiforme e più lungo degli stami (in genere sporge dalla corolla). Lo stigma è bifido. Il nettario è un disco (a 4 lobi) alla base e intorno all'ovario più sviluppato anteriormente e ricco di nettare.
  • Fioritura: da giugno a luglio.

Frutti

Il frutto è un tetrachenio (composto da quattro nucule). La forma è più o meno ovoidale (o più o meno trigona). I semi, di colore marrone scuro, sono sprovvisti di endosperma e sono piccolissimi (in un grammo ne stanno oltre 200).[4]

Riproduzione

  • Impollinazione: l'impollinazione avviene tramite insetti tipo ditteri e imenotteri, raramente lepidotteri (impollinazione entomogama) oppure uccelli.[14]
  • Riproduzione: la fecondazione avviene fondamentalmente tramite l'impollinazione dei fiori (vedi sopra).
  • Dispersione: i semi cadendo a terra (dopo essere stati trasportati per alcuni metri dal vento – disseminazione anemocora) sono successivamente dispersi soprattutto da insetti tipo formiche (disseminazione mirmecoria).

Distribuzione e habitat

 src=
Distribuzione della pianta
(Distribuzione regionale[15] – Distribuzione alpina[16])

Fitosociologia

Dal punto di vista fitosociologico alpino la specie di questa voce appartiene alla seguente comunità vegetale:[16]

  • Formazione: delle comunità a emicriptofite e camefite delle praterie rase magre secche;
  • Classe: Lygeo-Stipetea
  • Ordine: Brachypodietalia phoenicoidis
  • Alleanza: Brachypodion phoenicoidis

Tassonomia

La famiglia di appartenenza della specie (Lamiaceae), molto numerosa con circa 250 generi e quasi 7000 specie[10], ha il principale centro di differenziazione nel bacino del Mediterraneo e sono piante per lo più xerofile (in Brasile sono presenti anche specie arboree). Per la presenza di sostanze aromatiche, molte specie di questa famiglia sono usate in cucina come condimento, in profumeria, liquoreria e farmacia. La famiglia è suddivisa in 7 sottofamiglie: il genere Salvia è descritto nella tribù Mentheae (sottotribù Salviinae) appartenente alla sottofamiglia Nepetoideae.[8][18] Nelle classificazioni più vecchie la famiglia Lamiaceae viene chiamata Labiatae.

Il numero cromosomico di S. sclarea è: 2n = 22.[19]

Filogenesi

 src=
Meccanismo a leva

Il genere Salvia è molto grande e comprende oltre 1000 specie distribuite in cinque centri di diversità tra l'America, l'Africa e l'Eurasia. Secondo gli ultimi studi filogenetici sulle regioni nucleari e cloroplastiche del DNA il genere Salvia non è monofiletico ed è suddiviso in 3 grandi cladi.[12] La specie S. sclarea si trova nel sottoclade "B" del primo clade insieme ad altre specie come Salvia aethiopis L. e Salvia canariensis L. (il primo clade contiene la comunissima Salvia officinalis L.). Questo sottoclade ("B") è caratterizzato dall'aborto totale della teca posteriore e la relativa fusione del connettivo. Si crea così il classico "meccanismo a leva" della Salvia dove l'impollinatore è costretto ad attivare la leva per accedere al nettare facilitando in questo modo il trasferimento del polline sulla parte superiore del'insetto (o uccello) pronubo.[20]

Variabilità

Questa specie è moderatamente variabile. Il carattere più soggetto a variazione sono le brattee che a volte si presentano colorate di verde e consistenza fogliacea.[9]

Sinonimi

Questa entità ha avuto nel tempo diverse nomenclature. L'elenco seguente indica alcuni tra i sinonimi più frequenti:[1]

  • Aethiopis sclarea (L.) Fourr.
  • Salvia altilabrosa Pan
  • Salvia calostachya Gand.
  • Salvia coarctata Vahl
  • Salvia foetida Lam.
  • Salvia haematodes Scop.
  • Salvia lucana Cavara & Grande
  • Salvia pamirica Gand.
  • Salvia sclarea var. calostachya (Gand.) Nyman
  • Salvia sclarea var. turkestanica (Noter) Mottet
  • Salvia simsiana Schult.
  • Salvia turkestanica Noter
  • Sclarea vulgaris Mill.

Usi

Medicina

La Salvia sclarea dimostra buone proprietà tonico-stimolanti nei confronti dell'apparato digerente, antispasmodiche e antisteriche, battericide e contro l'eccessiva sudorazione, regola il flusso mestruale, migliora lo stato del cuoio capelluto, evidenzia proprietà afrodisiache e ipotensive.[21] I semi della sclarea hanno un rivestimento mucillaginoso, i vecchi erboristi suggerivano di disporre un seme nell'occhio di qualcuno che avesse un corpo estraneo in esso, in modo da aderire all'oggetto e renderne facile la rimozione.

Alimentazione

La sua coltura al giorno d'oggi è principalmente destinata a produrre un olio essenziale utilizzato nella fabbricazione di vermuth, di liquori o di profumi.
Come tutte le salvie, è anche una pianta mellifera, molto attraente per le api.
È stato usata anche per aromatizzare il vino, per intensificare l'aroma di Moscato, per dare vitalità all'organismo, curare la depressione, regolare il sistema nervoso Nelle birre inglesi, la sclarea è stata usata come aroma prima che l'uso del luppolo divenisse comune.
Le foglie possono essere utilizzate, fresche o essiccate, per aromatizzare i piatti di carne: maiale, vitello, pecora, selvaggina, le salse. Le foglie inoltre sono state utilizzate come verdura.

Industria

È stata usata anche per aromatizzare alcuni prodotti del tabacco.

Giardinaggio

La pianta è abbastanza decorativa sia per il suo fogliame che per i suoi fiori.

Coltivazione

Predilige un suolo fresco, leggero, leggermente calcareo ed un'esposizione piena di sole.
Moltiplicazione con semina all'inizio della primavera in vivaio, seguito da un reimpianto in maggio, o con divisione di ciuffi. Il raccolto avviene dopo 4-5 mesi la piantagione.
Originaria del Mediterraneo, viene coltivata dall'Italia alla Siria fino in Russia. Tale pianta viene coltivata sin dall'epoca romana. In Italia la coltivazione è principalmente concentrata in Piemonte (per la produzione del vermut e altri liquori fra i quali il Fernet Branca) e nelle regioni meridionali.

Altre notizie

La salvia moscatella in altre lingue è chiamata nei seguenti modi:

  • (DE) Muskateller-Salbei
  • (FR) Sauge sclarée
  • (EN) Clary

Note

  1. ^ a b The Plant List, http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-183819 Titolo mancante per url url (aiuto). URL consultato il 20 agosto 2017.
  2. ^ David Gledhill 2008, pag. 339.
  3. ^ Botanical names, su calflora.net. URL consultato il 18 luglio 2017.
  4. ^ a b c d Motta 1960, Vol. 3 - pag. 620.
  5. ^ David Gledhill 2008, pag. 345.
  6. ^ BHL - Biodiversity Heritage Library, su biodiversitylibrary.org. URL consultato il 20 agosto 2017.
  7. ^ The International Plant Names Index, su ipni.org. URL consultato il 20 agosto 2017.
  8. ^ a b Kadereit 2004, pag. 235.
  9. ^ a b Pignatti, vol. 2 – pag. 504.
  10. ^ a b c Judd, pag. 504.
  11. ^ Strasburger, pag. 850.
  12. ^ a b Moein et al. 2016.
  13. ^ Musmarra 1996.
  14. ^ Pignatti, vol. 2 – pag. 437.
  15. ^ Conti et al. 2005, pag. 158.
  16. ^ a b c d Aeschimann et al. 2004, Vol. 2 - pag. 162.
  17. ^ EURO MED - PlantBase, su ww2.bgbm.org. URL consultato il 20 agosto 2017.
  18. ^ Olmstead 2012.
  19. ^ Tropicos Database, su tropicos.org. URL consultato il 20 agosto 2017.
  20. ^ Walker et al. 2007.
  21. ^ "Aromaterapia", di Sheila Lavery, Gruppo Editoriale Armenia, Milano, 1997, pag.28-29

Bibliografia

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Salvia sclarea: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

La salvia moscatella (nome scientifico Salvia sclarea L., 1753) è una piccola pianta perenne erbacea aromatica dai delicati fiori labiati appartenente alla famiglia delle Lamiaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Scharlei ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Scharlei (Salvia sclarea), ook wel muskaatsalie, is een tweejarige plant uit de lipbloemenfamilie (Labiatae oftewel Lamiaceae). Het is een behaarde kruidachtige plant die inheems is in Zuid-Europa en Zuidwest-Azië. In Nederland en België wordt de plant gekweekt als tuinplant. De plant verspreidt een sterke muskusachtige geur die zowel als zweetachtig als als hooiachtig omschreven wordt. De complexe geur wordt voornamelijk veroorzaakt door het terpeen sclareol.

De tweejarige winterharde plant ontwikkelt in het eerste jaar een bladrozet met brede eironde groengrijze bladeren, die een lengte van maximaal 20 cm hebben. In het tweede jaar groeit hieruit een bloeistengel van 50-110 cm. De stengelbladen zijn kleiner dan de rozetbladen en tegenoverstaand geplaatst. De lipbloemen staan in schijnkransen rond de stengel en zijn 20-28 millimeter lang. De bloemen zijn lichtblauw, roze of lila en gaan vergezeld van grotere schutbladen. Deze kunnen variëren van wit tot wijnrood of lila. Scharlei bloeit in juni en juli.

Gebruik

Scharlei is al zeker sinds de negende eeuw in cultuur. In de Capitulare de villis vel curtis imperii, een verordening (capitulare) die Karel de Grote waarschijnlijk in 812 liet uitgaan, en de inrichting van de kroondomeinen moest regelen, staat scharlei namelijk vermeld als sclareiam.

De etherische olie die uit scharlei gewonnen kan worden, wordt gebruikt in de parfumindustrie. De bladeren worden als aroma toegevoegd aan allerhande voedingsmiddelen.

In Duitsland wordt aan sommige (inferieure) wijnen scharlei toegevoegd om de wijn het karakter van muskadellenwijn te geven. Hier dankt de plant ook haar Duitse naam aan: Muskatellersalbei. Voordat hop in gebruik kwam om bier op smaak te brengen, werd vaak scharlei gebruikt; het kon een van de kruiden in het gruit zijn. Ook bij de bereiding van vermout kan scharlei toegevoegd worden. Uit Frankrijk is het gebruik van scharlei om vleesgerechten op smaak te brengen bekend.

 src=
Scharlei in Jacob Sturm's Flora uit 1796
Wikimedia Commons Mediabestanden die bij dit onderwerp horen, zijn te vinden op de pagina Salvia sclarea op Wikimedia Commons.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Scharlei: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Scharlei (Salvia sclarea), ook wel muskaatsalie, is een tweejarige plant uit de lipbloemenfamilie (Labiatae oftewel Lamiaceae). Het is een behaarde kruidachtige plant die inheems is in Zuid-Europa en Zuidwest-Azië. In Nederland en België wordt de plant gekweekt als tuinplant. De plant verspreidt een sterke muskusachtige geur die zowel als zweetachtig als als hooiachtig omschreven wordt. De complexe geur wordt voornamelijk veroorzaakt door het terpeen sclareol.

De tweejarige winterharde plant ontwikkelt in het eerste jaar een bladrozet met brede eironde groengrijze bladeren, die een lengte van maximaal 20 cm hebben. In het tweede jaar groeit hieruit een bloeistengel van 50-110 cm. De stengelbladen zijn kleiner dan de rozetbladen en tegenoverstaand geplaatst. De lipbloemen staan in schijnkransen rond de stengel en zijn 20-28 millimeter lang. De bloemen zijn lichtblauw, roze of lila en gaan vergezeld van grotere schutbladen. Deze kunnen variëren van wit tot wijnrood of lila. Scharlei bloeit in juni en juli.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Szałwia muszkatołowa ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src=
Kwiaty

Szałwia muszkatołowa (Salvia sclarea) – gatunek rośliny z rodziny jasnotowatych. Występuje w Europie Południowej i Środkowej oraz w Azji Zachodniej i Środkowej po Pakistan[2]. Uprawiany po środkową Europę, także w Ameryce Północnej, gdzie w cieplejszych rejonach dziczeje.

Morfologia

Pokrój
Roślina zielna, dwuletnia lub bylina.
Łodyga
Ogruczolona, osiąga wysokość do 1 m. Aromatyczna, o zapachu przypominającym gałkę muszkatołową, stąd też pochodzi nazwa rośliny.
Liście
Owalne, pomarszczone, brzegiem nierówno ząbkowane lub wcinane.
Kwiaty
Wyrastają w nibyokółkach na szczytach pędów. Są dosyć duże, osiągają długość do 3 cm. Korona jasnofioletowa, różowa lub jasnoniebieska. Mają 2 pręciki i 1 słupek.

Zastosowanie

 src=
Liście

Uprawa

Nadaje się na rabaty. W Polsce jest uprawiana jako roślina dwuletnia. Strefy mrozoodporności 5-10. Najlepiej rośnie na przepuszczalnej i żyznej glebie, w pełnym słońcu. Rozmnaża się przez wysiew nasion[3].

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2010-03-31].
  2. Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2011-01-02].
  3. Geoff Burnie i inni: Botanica. Rośliny ogrodowe. Könemann, 2005. ISBN 3-8331-1916-0.

Bibliografia

  1. Zbigniew Podbielkowski: Słownik roślin użytkowych. Warszawa: PWRiL, 1989. ISBN 83-09-00256-4.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Szałwia muszkatołowa: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src= Kwiaty

Szałwia muszkatołowa (Salvia sclarea) – gatunek rośliny z rodziny jasnotowatych. Występuje w Europie Południowej i Środkowej oraz w Azji Zachodniej i Środkowej po Pakistan. Uprawiany po środkową Europę, także w Ameryce Północnej, gdzie w cieplejszych rejonach dziczeje.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Salvia sclarea ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Salvia sclarea é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae.

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 27. 1753.[1]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.

Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.

Protecção

Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.

Referências

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 7 de Outubro de 2014 http://www.tropicos.org/Name/17600309>

Bibliografia

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Salvia sclarea: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Salvia sclarea é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae.

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 27. 1753.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Muskatellsalvia ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Muskatellsalvia (Salvia sclarea L.) är en ört i familjen kransblommiga växter.

Beskrivning

 src=
Vippa

Muskatellsalvia är en tvåårig kortlivad ört, men den är självsående, och kan då på sätt och vis betraktas som perenn.

Den blir 90 till 120 cm hög. Blommar kring midsommar, men först under sitt andra år. Blommorna är ljust lila i kraftiga vippor med violetta foderblad. De stora håriga och rynkiga bladen sitter på en fyrkantig stjälk.

Storleken på pollenkornen är 50 … 100 μm.

Habitat

Muskatellsalvia är vildväxande i centrala och södra Europa och vidare österut till Centralasien och Pakistan.

Biotop

Wiki letter w.svg
Detta stubb-avsnitt behöver utökas. (2019-04-27)

Etymologi

  • Släktenamnet Salvia är avlett av latin salvare, som betyder rädda, frälsa, och syftar på den urgamla användning och goda rykte släktet har som medicinalväxter.

Användning

Muskatellsalvia används som doftväxt i trädgårdar. Muskatellolja utvinns genom ångdestillation av blomsande toppkott och blad. Används inom parfymindustrin och för smaksättning av vermouth och likörer. Muskatellolja används även inom aromterapi.

Muskatelloljans egenskaper [1]

I doften ingår bl a linalol, C10H18O och tujon. En tujonfri variant finns i handeln.

Förvaring: Mörkt, svalt, lufttätt.

CAS-nummer 8016-63-5.

Pris i detaljhandeln 60 … 135 kr för 10 ml. Dyrare om den framställts från ekologisk odling.

Bilder

Referenser

  1. ^ Shenet, Muskatellsalviaessens
Rödklöver.png Denna växtartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Muskatellsalvia: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Muskatellsalvia (Salvia sclarea L.) är en ört i familjen kransblommiga växter.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Шавлія мускатна ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Загальні відомості

Стебло червонувате, висотою близько 60 сантиметрів, листя великі, серцеподібні. Вважається, що батьківщина рослини Європа. У дикому вигляді зустрічається в Іспанії, Італії, Румунії, Франції, на Кавказі, в Середній Азії, Казахстані, Причорномор'ї.

Квітки в кільцях, прицвітки рожеві, віночки світлі, голубуваті, завдовжки 2-2,5 см. Цвіте в червні та липні. Виділення нектару інтенсивне, бджоли і джмелі охоче збирають нектар. Із квітів добувають цінну ефірну олію, яку використовують в парфумерії, для ароматизації вин, кулінарії. Листя використовується в медицині для полоскання.[1]

Див. також

Література

Примітки

  1. Алексєєнко Ф. М.; Бабич І. А.; Дмитренко Л. І.; Мегедь О. Г.; Нестероводський В. А.; Савченко Я. М. (1966). У Кузьміна М. Ф.; Радько М. К. Виробнича енциклопедія бджільництва (українською). Київ «Урожай». с. 477.


Plantenschat1898 269 129 Akkermunt.—Mentha arvensis.jpg Це незавершена стаття про Глухокропивові.
Ви можете допомогти проекту, виправивши або дописавши її.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Salvia sclarea ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Salvia sclarea là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Salvia sclarea. Truy cập ngày 5 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết về tông hoa môi Mentheae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Salvia sclarea: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Salvia sclarea là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Шалфей мускатный ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
 src=
Масло мускатного шалфея

В надземной части растения содержится эфирное масло (масло мускатного шалфея), выход его из соцветий 0,1—0,3 % (на сырую массу). Эфирное масло представляет собой бесцветную или слегка желтоватую жидкость с очень своеобразным приятным запахом, напоминающим запах амбры, апельсина и бергамота. Главной составной частью эфирного масла являются сложные эфиры (50—77 %), среди которых ведущее место занимает линалилацетат. Кроме того, в масле содержатся линалоол, линалилфорнисат, α- и β-пинен, камфен, мирцен, лимонен, β-оцимен, n-цимол, аллооцимен, свободные органические кислотымуравьиная, уксусная и др.; обнаружены также сесквитерпеновые, ди- и тритерпеновые углеводороды.

В плодах содержится до 31 % (на абсолютно сухую массу) быстровысыхающего жирного масла, основным компонентом которого является линолевая кислота; по качеству масло близко тунговому маслу. В корнях содержатся кумарины. В соцветиях и листьях имеются ароматические смолы, органические кислоты (муравьиная, уксусная), сапонины, флавоноиды.

Растение обладает антибактериальными свойствами, содержит фитонциды. Кумарины из корней обладают противоопухолевым действием.

Значение и применение

В пищевой промышленности эфирное масло шалфея мускатного используется при изготовлении ликёроводочных и кондитерских изделий для придания им аромата муската. В табачной промышленности оно применяется для ароматизации дорогих сортов табака.

Отходы после отгонки эфирного масла содержат значительное количество склареола, который может использоваться для синтеза душистых веществ с запахом амбры.

Высыхающее жирное масло используется для получения олифы высокого качества для анфлеража и закрепления эфирных масел.

Масло шалфея мускатного относится к афродизиакам. Будучи антистрессом, помогает решать проблемы сексуального характера, повышает детородную функцию как мужчин, так и женщин.

Применение в кулинарии

Свежие и сухие соцветия и листья употребляются в качестве приправы для кулинарных изделий, для отдушки сыра, чая и других продуктов.

В некоторых странах из цветков получают ароматный хмельной напиток. В Мексике, Чили из корней и молодых стеблей готовят ароматные прохладительные напитки, их размалывают на муку для кондитерских изделий, надземную часть растения добавляют к пиву и вину для придания им мускатного запаха.

Применение в медицине

Богатая эфирным маслом надземная часть в период цветения используется в медицине для ванн и аппликаций при полиартрите, остеомиелите, деформирующем артрозе, трофических язвах.

Остающееся после извлечения масла сырьё употребляют для лечебных противоревматических ванн.

В народной медицине растение использовали при мочекаменной болезни, ревматизме, тахикардии, отвар надземной части на молоке применяли как противокашлевое, а также ароматическое и улучшающее пищеварение средства.

Согревающее и расслабляющее действие масла шалфея мускатного ослабляет нервное напряжение, что очень важно при лихорадочном и паническом состоянии. Улучшает концентрацию, память, стимулирует мозговую деятельность. Повышает креативность и пробуждает интуицию.

Клинические испытания показали эффективность мази, содержащей 5—20 % экстрактов шалфея мускатного, при лечении псориаза.

Классификация

Таксономия

Вид Шалфей мускатный входит в род Шалфей (Salvia) подсемейства Котовниковые (Nepetoideae) семейства Яснотковые (Lamiaceae) порядка Ясноткоцветные (Lamiales).


ещё 21 семейство (согласно Системе APG II) ещё 110—130 родов порядок Ясноткоцветные подсемейство Котовниковые вид Шалфей мускатный отдел Цветковые, или Покрытосеменные семейство Яснотковые род Шалфей ещё 44 порядка цветковых растений
(согласно Системе APG II) ещё 7 подсемейств
(согласно Системе APG II) ещё 700—900 видов

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. По данным сайта GRIN (см. карточку растения).
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Шалфей мускатный: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
 src= Масло мускатного шалфея

В надземной части растения содержится эфирное масло (масло мускатного шалфея), выход его из соцветий 0,1—0,3 % (на сырую массу). Эфирное масло представляет собой бесцветную или слегка желтоватую жидкость с очень своеобразным приятным запахом, напоминающим запах амбры, апельсина и бергамота. Главной составной частью эфирного масла являются сложные эфиры (50—77 %), среди которых ведущее место занимает линалилацетат. Кроме того, в масле содержатся линалоол, линалилфорнисат, α- и β-пинен, камфен, мирцен, лимонен, β-оцимен, n-цимол, аллооцимен, свободные органические кислотымуравьиная, уксусная и др.; обнаружены также сесквитерпеновые, ди- и тритерпеновые углеводороды.

В плодах содержится до 31 % (на абсолютно сухую массу) быстровысыхающего жирного масла, основным компонентом которого является линолевая кислота; по качеству масло близко тунговому маслу. В корнях содержатся кумарины. В соцветиях и листьях имеются ароматические смолы, органические кислоты (муравьиная, уксусная), сапонины, флавоноиды.

Растение обладает антибактериальными свойствами, содержит фитонциды. Кумарины из корней обладают противоопухолевым действием.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

クラリセージ ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語
クラリセージ Salvia sclarea3.jpg
クラリセージ
分類 : 植物界 Plantae : 被子植物門 Magnoliophyta : 双子葉植物綱 Magnoliopsida : シソ目 Lamiales : シソ科 Lamiaceae : アキギリ属 Salvia : クラリセージ S. sclarea 学名 Salvia sclarea L. 和名 オニサルビア 英名 clary
clary sage

クラリセージ(英:clary sage, 学名:Salvia sclarea)はシソ科アキギリ属の一種で2年草のハーブ。別名オニサルビア民間療法として種子がよくの疾患に用いられてきたため、「奇麗な目」として知られてきた。鋸歯のある葉は観賞用にもなる。 セージ(ヤクヨウサルビア)とは同属別種。ヨーロッパから中央アジアにかけての地域が原産地。

クラリセージの効能[編集]

アロマテラピーで香りを吸入することで気分を穏やかにし、幸福感を起こさせるといわれる。 抗痙攣性があり、消化器疾患、たとえば腸内ガス消化不良などに用いられる。強壮作用と鎮静作用も認められ、神経疲労、月経痛月経前の障害を軽減する。また、エストロゲン刺激作用があり、無月経、月経不順、更年期障害のほてりにも有効。にも効果があるという。

精油[編集]

70%までがエステル類。酢酸リナリルリナロールジチルペンタンニンを含有する。ただし、精油を内服しないこと。妊娠中使用禁止。(セージ類は流産や奇形を引き起こす可能性があると言われる)

 src= ウィキメディア・コモンズには、クラリセージに関連するメディアがあります。 執筆の途中です この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めていますプロジェクト:植物Portal:植物)。
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語

クラリセージ: Brief Summary ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語

クラリセージ(英:clary sage, 学名:Salvia sclarea)はシソ科アキギリ属の一種で2年草のハーブ。別名オニサルビア。民間療法として種子がよくの疾患に用いられてきたため、「奇麗な目」として知られてきた。鋸歯のある葉は観賞用にもなる。 セージ(ヤクヨウサルビア)とは同属別種。ヨーロッパから中央アジアにかけての地域が原産地。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語