El licaó (Lycaon pictus) és un cànid endèmic del continent africà, que habita normalment a les sabanes. El nom científic Lycaon pictus significa "llop pintat", ja que una de les característiques de l'espècie és que no hi hagi dos exemplars amb el mateix patró de taques que tenen al pelatge. Està en perill d'extinció. N'hi ha una població d'entre 3.000 i 5.500 exemplars en llibertat i uns 700 en captivitat.
Els licaons cacen en canilles. La presa preferida n'és l'impala i altres ungulats de mida mitjana. Hom en destaca la resistència i que siguin uns caçadors astuts. Se'ls ha observats caçant en relleus rostos i escarpats o, fins i tot, bloquejant les vies de fugida de les preses. La mida reduïda els fa sensibles als atacs d'altres grans carnívors, com ara lleons i hienes.
Té un complex sistema social de caràcter matriarcal. Sovint regurgiten l'aliment per a altres membres de la canilla, com ara els que no han pogut anar a caçar perquè s'han quedat tenint cura dels cadells.
Habita principalment en tot l'Àfrica subsahariana, exceptuant-ne les selves tropicals i els deserts més àrids. Actualment, ha desaparegut de moltes zones, però encara sobreviu a Botswana, el Camerun, la República Centreafricana, el Txad, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Namíbia, el Senegal, Sud-àfrica, el Sudan, el Sudan del Sud, Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe.
El licaó (Lycaon pictus) és un cànid endèmic del continent africà, que habita normalment a les sabanes. El nom científic Lycaon pictus significa "llop pintat", ja que una de les característiques de l'espècie és que no hi hagi dos exemplars amb el mateix patró de taques que tenen al pelatge. Està en perill d'extinció. N'hi ha una població d'entre 3.000 i 5.500 exemplars en llibertat i uns 700 en captivitat.
Els licaons cacen en canilles. La presa preferida n'és l'impala i altres ungulats de mida mitjana. Hom en destaca la resistència i que siguin uns caçadors astuts. Se'ls ha observats caçant en relleus rostos i escarpats o, fins i tot, bloquejant les vies de fugida de les preses. La mida reduïda els fa sensibles als atacs d'altres grans carnívors, com ara lleons i hienes.
Té un complex sistema social de caràcter matriarcal. Sovint regurgiten l'aliment per a altres membres de la canilla, com ara els que no han pogut anar a caçar perquè s'han quedat tenint cura dels cadells.
