Els coanoflagel·lats (Choanoflagellates) són un grup de protozous flagel·lats considerats els éssers morfològicament més semblants animals. Els últims ancestres unicel·lulars dels animals es creu que eren molt semblants als moderns coanoflagel·lats.
Cada coanoflagel·lat té un sol flagel, envoltat per un anell ple d'actina anomenat microvil·li, formant un collar cònic cilíndric. El flagel desplaça l'aigua a través del collar capturant petites partícules d'aliment amb el microvil·lis que són ingerits. Els flagels també permeten nedar a les cèl·lules de manera semblant a com ho fan els espermatozous. Molts coanoflagel·lats construeixen envoltoris en forma de cistella anomenats lorica que està format de silici.
La majoria de coanoflagel·lats són sèssils amb un tall oposat al flagel. Un cert nombre d'espècies, com les del gènere Proterospongia són colonials, normalment prenent la forma de bosses de cèl·lules subjectades per un sol punt, però sovint formant partícules planscòniques amb aparença de raïm amb cada cèl·lula de la colònia flagel·lada.
Els coanòcits (també conegudes com a cèl·lules del collar) dels porífers tenen la mateixa estructura bàsica dels coanoflagel·lats. Es troben ocasionalment en altres grups d'animals com els platihelmints. Aquestes relacions fan dels coanoflagel·lats uns candidats plausibles com a avantpassats representatius del regne animal.
Els coanoflagel·lats (Choanoflagellates) són un grup de protozous flagel·lats considerats els éssers morfològicament més semblants animals. Els últims ancestres unicel·lulars dels animals es creu que eren molt semblants als moderns coanoflagel·lats.
Cada coanoflagel·lat té un sol flagel, envoltat per un anell ple d'actina anomenat microvil·li, formant un collar cònic cilíndric. El flagel desplaça l'aigua a través del collar capturant petites partícules d'aliment amb el microvil·lis que són ingerits. Els flagels també permeten nedar a les cèl·lules de manera semblant a com ho fan els espermatozous. Molts coanoflagel·lats construeixen envoltoris en forma de cistella anomenats lorica que està format de silici.
La majoria de coanoflagel·lats són sèssils amb un tall oposat al flagel. Un cert nombre d'espècies, com les del gènere Proterospongia són colonials, normalment prenent la forma de bosses de cèl·lules subjectades per un sol punt, però sovint formant partícules planscòniques amb aparença de raïm amb cada cèl·lula de la colònia flagel·lada.
Els coanòcits (també conegudes com a cèl·lules del collar) dels porífers tenen la mateixa estructura bàsica dels coanoflagel·lats. Es troben ocasionalment en altres grups d'animals com els platihelmints. Aquestes relacions fan dels coanoflagel·lats uns candidats plausibles com a avantpassats representatius del regne animal.