Double Barred Finch

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como ^NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu o de la SEO.

'''Taeniopygia bichenovii, dacuando filogenéticamente denomináu Poephila bichenovii ye una especie d'ave paseriforme mesma d'Australia, de la familia Estrildidae.

Conócense dos subespecies del diamante de Bichenov: Taeniopygia bichenovii bichenovii y Taeniopygia bichenovii annulosa.

Carauterístiques físiques

El llargor d'esta ave, dende'l picu a la punta de les plumes caudales, nun supera los 10 cm.

El color del so plumaxe, ensin ser de les brilloses tonalidaes que tienen otros estríldidos (Estrildidae), ye abondo prestosu a la vista. La cara, na zona de les mexelles, ye d'una cromía ablancazada, onde resalta'l negru de los sos güeyos. Dambes mexelles atópense encarcadas per una delgada llinia negra. La parte cimera de la cabeza, el llombu y l'estremu superior esternu de les nales son d'un pardu claru. Les nales rematen nun tonu castañu escuru con una multiplicidá de pequeños llurdios blancos. El pechu, debaxo del collar negru qu'enmarca la cara (antes descritu), ye de color marfileño, separáu del abdome, apenes más escuru, por una nueva delgada llinia negra. Les plumes de la cola son d'un marrón bien escuro.

Dimorfismu sexual

Les diferencies sexuales ente especímenes del diamante de Bichenov nun son clares al güeyu inespertu. Polo xeneral, les llinies del plumaxe de los machos presenten una demarcación muncho más nítida que nel casu de les femes.

Otra diferencia ente los sexos ye que, al igual que n'otros estríldidos, como'l diamante mandarín, solo los individuos de xéneru masculín practiquen el cantar.

Calter

Trátase d'una especie d'un calter por demás pacíficu, tantu con otros diamantes de Bichenov, como con otres aves que comparten el so hábitat. Esta conducta, común mientres tol intre del añu, solamente vese afeutada en periodu de cortexu, reproducción y crianza de pichones, onde la pareya de padres nun va tolerar que naide s'avere a la so niarada.

El diamante de Bichenov como mascota

Pol so calter pacíficu y la sobria y delicada guapura del so plumaxe, el diamante de Bichenov ye una mascota bastante frecuente nes cases de los amantes de les aves, anque, obviamente, escarez de la popularidá que sí tienen otres especies, como'l canariu, el xilgueru y el ruiseñor.

Acepten el caltenimientu dientro de xaules d'amenorgaes dimensiones, siendo conveniente caltenelos en grupos compuestos por pareyes, ensin llegar a atarraquitar a los individuos.

Tamién resulta prudente caltenelos, mientres el iviernu, n'ambientes internos, yá que, anque toleren abondo bien el clima fríu, tratar d'una especie propia de climes tropicales y subtropicales.

Cría

Como otros estríldidos (diamante mandarín, diamante de Gould, manón, padda), críen con facilidá en cautiverio.

Dáu'l cambéu de calter, enantes mentáu, qu'estos páxaros tienen mientres la etapa de reproducción, puesta y crianza, volviéndose agresivos, ye recomendable dixebrar al casal (o pareya) nuna xaula al marxe del restu d'aves del criador.

Tien De aprovíse-yos d'un nial caxa d'ente diez y quince centímetros per llau, al empar que se-yos suministra abondosu material col qu'acondicionar el nial (resulta, a tal fin, apoderáu'l segáu y el pelo d'animales).

La fema va faer una puesta con una media que va bazcuyar ente los cuatro y cinco güevos. Los mesmos van ser guaraos por dambos padres por un ralu de dos selmanes, al cabu de les cualos van nacer los pitucos, dafechu pelaos y ciegos.

Nesti periodu, ye importante que'l criador añeda a la dieta habitual de los proxenitores (amiestu de granes pa l'alimentación d'aves exótiques, algamadera en cualquier tienda de mascotes), una bona ración d'alimentu vivo (que se llogra nos mesmos puestos de vienta).

L'emplume definitivu de les críes producir a partir de la tercer selmana de vida. La llibrea carauterística de los adultos algamar al cumplir los trés meses.

Bibliografía

Kothe, Hans W. El Nuevu Llibru de los Páxaros Exóticos: Diamante Mandarín y Otros Pinzones Reales Susaeta Ediciones, ISBN 84-305-3287-0

Blackwell, Chris El Diamante Mandarin. Avicultura Menor ISBN 84-85725-42-5

Guardia Herrero, Alberto de la; Verhoef-Verhallen, Esther J. J. Enciclopedia De Los Páxaros Domésticos Editorial Libsa, ISBN 84-662-1031-8.

Ver tamién

• Estrildidae
• Diamante mandarín
• Cría del diamante mandarín
• Diamante de Gould

Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.

El diamant de Bicheno (Taeniopygia bichenovii, de vegades filogenèticament denominat Poephila bichenovii) és un ocell, de l'ordre dels passeriformes i la família dels estríldids, propi d'Austràlia.

Descripció

El color del seu plomatge, sense ser de les brillants tonalitats que posseeixen altres estríldids, és bastant agradable a la vista. La cara, a la zona de les galtes, on ressalta el negre dels seus ulls. Ambdues galtes es troben emmarcades per una prima línia negra. La part superior del cap, el llom i l'extrem superior extern de les ales són d'un marró clar. Les ales rematen en un to castany fosc amb una multiplicitat de petites taques blanques. El pit, sota el collaret negre que emmarca el rostre, és de color vori, separat de l'abdomen, amb prou feines més fosc, per una nova prima línia negra. Les plomes de la cua són d'un marró molt fosc.

Característiques físiques

La longitud d'aquesta au, des del bec a la punta de les plomes cabals, no supera els 10 cm.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diamant de Bicheno

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Pila gwellt dwyres (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: pilaon gwellt dwyres) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Poephila bichenovii; yr enw Saesneg arno yw Double-barred finch. Mae'n perthyn i deulu'r Cwyrbigau (Lladin: Estrildidae) sydd yn urdd y Passeriformes.^[1]

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn P. bichenovii, sef enw'r rhywogaeth.^[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Awstralia.

Teulu

Mae'r pila gwellt dwyres yn perthyn i deulu'r Cwyrbigau (Lladin: Estrildidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:

Rhestr Wicidata:

rhywogaeth enw tacson delwedd Cwyrbig adeingoch Estrilda rhodopyga Cwyrbig bochddu Estrilda erythronotos Cwyrbig coch Amandava amandava Cwyrbig Sinderela Estrilda thomensis Cwyrbig tingoch Estrilda charmosyna Llinos dân frown Lagonosticta nitidula Llinos ddu fronwinau Nigrita bicolor

Gweler hefyd

• Rhestr Goch yr IUCN

Cyfeiriadau

Taeniopygia bichenovii Taeniopygia generoko animalia da. Hegaztien barruko Estrildidae familian sailkatua dago.

Erreferentziak

• World Bird Names

Ikus, gainera

• Taeniopygia
• Estrildidae

Helmiseeprapeippo (Taeniopygia bichenovii)^[2] on loistopeippojen heimoon kuuluva varpuslintu.

Levinneisyys

Helmiseeprapeippoa tavataan Australian pohjois- ja itäosissa. Sitä on kuvattu yleiseksi tai paikallisesti yleiseksi. Lajin kannankehitys on vakaa, ja se on luokiteltu elinvoimaiseksi.^[1]

Lähteet

Vogels

Bichenows astrild (Poephila bichenovii, syn: Taeniopygia bichenovii) is een klein, maar door zijn uiterlijk, opvallend vogeltje behorend tot de familie van de prachtvinken (Estrildidae).

Kenmerken

Schedelkapje, nek en rug zijn grijs. Een apart wit gezichtje, omgeven door een zwarte lijn die loopt van de snavel boven het oog langs, om de wangen heen naar het onder de keel een nekband vormend. Keel en borst zijn wit met daartussen nog een zwarte band. De buik is grijsachtig wit. De vleugels zijn bruin-grijs met witte vlekjes. De romp en de staart zijn zwart. Het mannetje is praktisch gelijk aan het vrouwtje. De totale lengte van Bichenows astrild is 9–10 centimeter.

Verspreiding en leefgebied

Deze soort telt twee ondersoorten:

• T. b. annulosa: noordwestelijk en noordelijk Australië.
• T. b. bichenovii: oostelijk Australië.

Het leefgebied bestaat uit half open bos, scrubland, vegetatie langs waterlopen, suikerrietvelden, onkruid langs wegen en ook in parken en tuinen.

Status

De grootte van de wereldpopulatie is niet gekwantificeerd. Men veronderstelt dat de soort in aantal stabiel is. Om deze redenen staat Bichenows astrild als niet bedreigd op de Rode Lijst van de IUCN.^[1]

Verzorging als kooivogel

De vogeltjes zijn vrij teer en ze moeten goed geacclimatiseerd worden. Ze moeten dan ook gehouden worden bij een temperatuur van ten minste 18 °C. Ze moeten gevoederd worden met fijn kanariezaad een gele gierst, graszaad en groenvoer. Daarbij moet vers drinkwater, grit en maagkiezel altijd ter beschikking staan.

Bronnen, noten en/of referenties

Ringastrild er en fugl i gruppen Taeniopygia i familien astrilder. Den er endemisk til Australia.

Underarter

Det er beskrevet to underarter av ringastrild^[2]:

• Taeniopygia bichenovii annulosa (Gould, 1840)
• Taeniopygia bichenovii bichenovii (Vigors & Horsfield, 1827)

Referanser

Eksterne lenker

• (en) ringastrild i Encyclopedia of Life
• (en) ringastrild i Global Biodiversity Information Facility
• (en) ringastrild hos NCBI
• (en) ringastrild hos ITIS
• (en) Kategori:Taeniopygia bichenovii – bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• (en) Taeniopygia bichenovii – galleri av bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• Taeniopygia bichenovii – detaljert informasjon på Wikispecies
• Taeniopygia bichenovii (ID 4DF9C4F66B8FB9C7). Avibase. Hentet ut 31. august 2013.
• Taeniopygia bichenovii (TSN 563275). Integrated Taxonomic Information System. Hentet ut 31. august 2013.
• Birdlife Species Factsheet: Taeniopygia bichenovii. Hentet ut 31. august 2013.
• Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson. 2013. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.8.. Hentet ut 31. august 2013.

Multimedia w Wikimedia Commons

Zeberka białolica, amadynka białolica, astryld kratoskrzydły (Taeniopygia bichenovii) – gatunek małego ptaka z rodziny astryldów (Estrildidae). Wyróżniono dwa podgatunki T. bichenovii^[4][2][5]:

• zeberka czarnorzytna (Taeniopygia bichenovii annulosa) – połnocno-zachodnia i północna Australia.
• zeberka białolica (Taeniopygia bichenovii bichenovii) – wschodnia Australia.

Długość ciała około 11 cm. Żywi się nasionami głównie traw i chwastów, jak również niewielkimi owadami i pająkami. Ptaki te żyją w małych stadach na sawannach porośniętych gęstymi zaroślami lub pojedynczymi drzewami, szczególnie licznie występują w okolicach wód, żyją przy ziemi, gdzie wyszukują nasion traw. Kuliste gniazda budują na ziemi w gęstej trawie lub na niewielkiej wysokości w zaroślach. Samce posiadają ciemniejsze skrzydła oraz ogon. Samica składa od 4 do 6 białych jaj, z których po 11 dniach wylęgają się młode. Po 22-25 dniach młode opuszczają gniazdo i są jeszcze przez 14 dni karmione przez rodziców. Gatunek ten jest znany jako ptak hodowlany. Został sprowadzony do Europy w 1870 r. Łatwo rozmnaża się w niewoli.

Przypisy

Bibliografia

1. Stanislav Chvapil: Ptaki ozdobne

Ringastrild^[3] (Taeniopygia bichenovii) är en tätting i familjen astrilder som enbart förekommer i Australien.^[4]

Utseende och läte

Ringastrilden är en 10-11 cm lång munialiknande fågel. Den har ett vitt ansikte inramat i svart, brun ovansida och strupe och vit undersida. Strupe och undersida är åtskilda av ytterligare ett svart band. Vingarna är tecknade i brunt och vitt. Könen är lika, men ungfågeln är mattare och brunare. Lätet är ett mjukt "tet" eller ett mer högljutt "peew", medan sången är ett mjukt flöjtande, något lik zebrafinken.^[5]

Utbredning och systematik

Ringastrild delas in i två underarter:^[4]

• Taeniopygia bichenovii annulosa – förekommer i norra Australien (Kimberley till Carpentariaviken, Northern Territory)
• Taeniopygia bichenovii bichenovii – förekommer i östra Australien (Kap Yorkhalvön till östra Victoria)

Vissa stavar istället det vetenskapliga artnamnet bichenoii.^[2]

Släktestillhörighet

Ringastrilden placeras vanligen i släktet Taeniopygia tillsammans med zebrafinken. Resultat från DNA-studier tyder dock på att den snarare är systerart till sävastrilden (Neochmia ruficauda) och dessa två i sin tur närmast släkt med plommonhättad astrild (Aidemosyne modesta).^[6] Dessa resultat har dock ännu inte lett till några taxonomiska förändringar.

Levnadssätt

Ringastrilden är en social, fröätande fågel som förekommer i torrt, savannliknande låglänt gräs- och busklandskap. Den bygger sitt bo i gräs, buskar eller låga träd, där den lägger fyra till sex ägg per kull.^[5]

Status och hot

Arten har ett stort utbredningsområde och en stor population med stabil utveckling och tros inte vara utsatt för något substantiellt hot.^[1] Utifrån dessa kriterier kategoriserar internationella naturvårdsunionen IUCN arten som livskraftig (LC).^[1] Världspopulationen har inte uppskattats men den beskrivs som vanlig eller lokalt vanlig.^[5]

Namn

Fågelns vetenskapliga artnamn hedrar James Ebenezer Bicheno (1785-1851), engelsk advokat, botaniker och Colonial Secretary för Tasmanien 1842-1851.^[7]

Noter

1. ^ [a b c] Birdlife International 2012 Taeniopygia bichenovii Från: IUCN 2015. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2015.4 www.iucnredlist.org. Läst 2016-02-01.
2. ^ [a b] Dickinson, E.C., J.V. Remsen Jr. & L. Christidis (Eds). 2013-2014. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 4th. Edition, Vol. 1, 2, Aves Press, Eastbourne, U.K.
3. ^ Sveriges ornitologiska förening (2017) Officiella listan över svenska namn på världens fågelarter, läst 2017-08-14
4. ^ [a b] Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood (2015) The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 2015 http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download, läst 2016-02-11
5. ^ [a b c] Clement, P., Harris, A. and Davis, J. 1999. Finches and sparrows. Christopher Helm, London.
6. ^ Hooper, D.M., and T.D. Price (2015), Rates of Karyotypic Evolution in Estrildid Finches Differ Between Island and Continental Clades, Evolution 69, 890-903.
7. ^ Jobling, J. A. (2016). Key to Scientific Names in Ornithology. Ur del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (red.) (2016). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Hämtad från www.hbw.com.

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör ringastrild.
  Bilder & media
• Wikispecies har information om Taeniopygia bichenovii.
  Artförteckning
• Bilder och filmer på Internet Bird Collection
• Läten på xeno-canto.org

Taeniopygia bichenovii là một loài chim trong họ Estrildidae.^[2]

Phân loài

• Taeniopygia bichenovii bichenovii
• Taeniopygia bichenovii annulosa

Hình ảnh

• 
• 
• 
• 

Chú thích

Tham khảo

• Dữ liệu liên quan tới Taeniopygia bichenovii tại Wikispecies

Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Taeniopygia bichenovii

二名法 Taeniopygia bichenovii
(Vigors and Horsfield, 1827)

雙斑草雀（學名：Taeniopygia bichenovii），屬於雀形目梅花雀科，分佈於澳洲東部及北部地區。身長10-11cm，主要以禾本科植物的種子為食。雙斑草雀與其他梅花雀科鳥類同樣有高度的社會性，雄鳥會通過"唱情歌"向雌鳥求偶。

亞種

共有兩個已知亞種：

• T. b. bichenovii
• T. b. annulosa

同屬鳥類

• 斑胸草雀

同科鳥類

• 斑文鳥
• 白腰文鳥
• 白喉文鳥
• 黑頭文鳥
• 十姊妹
• 文鳥
• 胡錦鳥

取自“https://zh.wikipedia.org/w/index.php?title=雙斑草雀&oldid=41771958”