'''Taeniopygia bichenovii, dacuando filogenéticamente denomináu Poephila bichenovii ye una especie d'ave paseriforme mesma d'Australia, de la familia Estrildidae.
Conócense dos subespecies del diamante de Bichenov: Taeniopygia bichenovii bichenovii y Taeniopygia bichenovii annulosa.
El llargor d'esta ave, dende'l picu a la punta de les plumes caudales, nun supera los 10 cm.
El color del so plumaxe, ensin ser de les brilloses tonalidaes que tienen otros estríldidos (Estrildidae), ye abondo prestosu a la vista. La cara, na zona de les mexelles, ye d'una cromía ablancazada, onde resalta'l negru de los sos güeyos. Dambes mexelles atópense encarcadas per una delgada llinia negra. La parte cimera de la cabeza, el llombu y l'estremu superior esternu de les nales son d'un pardu claru. Les nales rematen nun tonu castañu escuru con una multiplicidá de pequeños llurdios blancos. El pechu, debaxo del collar negru qu'enmarca la cara (antes descritu), ye de color marfileño, separáu del abdome, apenes más escuru, por una nueva delgada llinia negra. Les plumes de la cola son d'un marrón bien escuro.
Les diferencies sexuales ente especímenes del diamante de Bichenov nun son clares al güeyu inespertu. Polo xeneral, les llinies del plumaxe de los machos presenten una demarcación muncho más nítida que nel casu de les femes.
Otra diferencia ente los sexos ye que, al igual que n'otros estríldidos, como'l diamante mandarín, solo los individuos de xéneru masculín practiquen el cantar.
Trátase d'una especie d'un calter por demás pacíficu, tantu con otros diamantes de Bichenov, como con otres aves que comparten el so hábitat. Esta conducta, común mientres tol intre del añu, solamente vese afeutada en periodu de cortexu, reproducción y crianza de pichones, onde la pareya de padres nun va tolerar que naide s'avere a la so niarada.
Pol so calter pacíficu y la sobria y delicada guapura del so plumaxe, el diamante de Bichenov ye una mascota bastante frecuente nes cases de los amantes de les aves, anque, obviamente, escarez de la popularidá que sí tienen otres especies, como'l canariu, el xilgueru y el ruiseñor.
Acepten el caltenimientu dientro de xaules d'amenorgaes dimensiones, siendo conveniente caltenelos en grupos compuestos por pareyes, ensin llegar a atarraquitar a los individuos.
Tamién resulta prudente caltenelos, mientres el iviernu, n'ambientes internos, yá que, anque toleren abondo bien el clima fríu, tratar d'una especie propia de climes tropicales y subtropicales.
Como otros estríldidos (diamante mandarín, diamante de Gould, manón, padda), críen con facilidá en cautiverio.
Dáu'l cambéu de calter, enantes mentáu, qu'estos páxaros tienen mientres la etapa de reproducción, puesta y crianza, volviéndose agresivos, ye recomendable dixebrar al casal (o pareya) nuna xaula al marxe del restu d'aves del criador.
Tien De aprovíse-yos d'un nial caxa d'ente diez y quince centímetros per llau, al empar que se-yos suministra abondosu material col qu'acondicionar el nial (resulta, a tal fin, apoderáu'l segáu y el pelo d'animales).
La fema va faer una puesta con una media que va bazcuyar ente los cuatro y cinco güevos. Los mesmos van ser guaraos por dambos padres por un ralu de dos selmanes, al cabu de les cualos van nacer los pitucos, dafechu pelaos y ciegos.
Nesti periodu, ye importante que'l criador añeda a la dieta habitual de los proxenitores (amiestu de granes pa l'alimentación d'aves exótiques, algamadera en cualquier tienda de mascotes), una bona ración d'alimentu vivo (que se llogra nos mesmos puestos de vienta).
L'emplume definitivu de les críes producir a partir de la tercer selmana de vida. La llibrea carauterística de los adultos algamar al cumplir los trés meses.
Kothe, Hans W. El Nuevu Llibru de los Páxaros Exóticos: Diamante Mandarín y Otros Pinzones Reales Susaeta Ediciones, ISBN 84-305-3287-0
Blackwell, Chris El Diamante Mandarin. Avicultura Menor ISBN 84-85725-42-5
Guardia Herrero, Alberto de la; Verhoef-Verhallen, Esther J. J. Enciclopedia De Los Páxaros Domésticos Editorial Libsa, ISBN 84-662-1031-8.
'''Taeniopygia bichenovii, dacuando filogenéticamente denomináu Poephila bichenovii ye una especie d'ave paseriforme mesma d'Australia, de la familia Estrildidae.
Conócense dos subespecies del diamante de Bichenov: Taeniopygia bichenovii bichenovii y Taeniopygia bichenovii annulosa.
El diamant de Bicheno (Taeniopygia bichenovii, de vegades filogenèticament denominat Poephila bichenovii) és un ocell, de l'ordre dels passeriformes i la família dels estríldids, propi d'Austràlia.
El color del seu plomatge, sense ser de les brillants tonalitats que posseeixen altres estríldids, és bastant agradable a la vista. La cara, a la zona de les galtes, on ressalta el negre dels seus ulls. Ambdues galtes es troben emmarcades per una prima línia negra. La part superior del cap, el llom i l'extrem superior extern de les ales són d'un marró clar. Les ales rematen en un to castany fosc amb una multiplicitat de petites taques blanques. El pit, sota el collaret negre que emmarca el rostre, és de color vori, separat de l'abdomen, amb prou feines més fosc, per una nova prima línia negra. Les plomes de la cua són d'un marró molt fosc.
La longitud d'aquesta au, des del bec a la punta de les plomes cabals, no supera els 10 cm.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diamant de BichenoEl diamant de Bicheno (Taeniopygia bichenovii, de vegades filogenèticament denominat Poephila bichenovii) és un ocell, de l'ordre dels passeriformes i la família dels estríldids, propi d'Austràlia.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Pila gwellt dwyres (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: pilaon gwellt dwyres) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Poephila bichenovii; yr enw Saesneg arno yw Double-barred finch. Mae'n perthyn i deulu'r Cwyrbigau (Lladin: Estrildidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn P. bichenovii, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Awstralia.
Mae'r pila gwellt dwyres yn perthyn i deulu'r Cwyrbigau (Lladin: Estrildidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Cwyrbig adeingoch Estrilda rhodopyga Cwyrbig bochddu Estrilda erythronotos Cwyrbig coch Amandava amandava Cwyrbig Sinderela Estrilda thomensis Cwyrbig tingoch Estrilda charmosyna Llinos dân frown Lagonosticta nitidula Llinos ddu fronwinau Nigrita bicolorAderyn a rhywogaeth o adar yw Pila gwellt dwyres (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: pilaon gwellt dwyres) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Poephila bichenovii; yr enw Saesneg arno yw Double-barred finch. Mae'n perthyn i deulu'r Cwyrbigau (Lladin: Estrildidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn P. bichenovii, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Awstralia.
Taeniopygia bichenovii Taeniopygia generoko animalia da. Hegaztien barruko Estrildidae familian sailkatua dago.
Taeniopygia bichenovii Taeniopygia generoko animalia da. Hegaztien barruko Estrildidae familian sailkatua dago.
Helmiseeprapeippo (Taeniopygia bichenovii)[2] on loistopeippojen heimoon kuuluva varpuslintu.
Helmiseeprapeippoa tavataan Australian pohjois- ja itäosissa. Sitä on kuvattu yleiseksi tai paikallisesti yleiseksi. Lajin kannankehitys on vakaa, ja se on luokiteltu elinvoimaiseksi.[1]
Helmiseeprapeippo (Taeniopygia bichenovii) on loistopeippojen heimoon kuuluva varpuslintu.
Bichenows astrild (Poephila bichenovii, syn: Taeniopygia bichenovii) is een klein, maar door zijn uiterlijk, opvallend vogeltje behorend tot de familie van de prachtvinken (Estrildidae).
Schedelkapje, nek en rug zijn grijs. Een apart wit gezichtje, omgeven door een zwarte lijn die loopt van de snavel boven het oog langs, om de wangen heen naar het onder de keel een nekband vormend. Keel en borst zijn wit met daartussen nog een zwarte band. De buik is grijsachtig wit. De vleugels zijn bruin-grijs met witte vlekjes. De romp en de staart zijn zwart. Het mannetje is praktisch gelijk aan het vrouwtje. De totale lengte van Bichenows astrild is 9–10 centimeter.
Deze soort telt twee ondersoorten:
Het leefgebied bestaat uit half open bos, scrubland, vegetatie langs waterlopen, suikerrietvelden, onkruid langs wegen en ook in parken en tuinen.
De grootte van de wereldpopulatie is niet gekwantificeerd. Men veronderstelt dat de soort in aantal stabiel is. Om deze redenen staat Bichenows astrild als niet bedreigd op de Rode Lijst van de IUCN.[1]
De vogeltjes zijn vrij teer en ze moeten goed geacclimatiseerd worden. Ze moeten dan ook gehouden worden bij een temperatuur van ten minste 18 °C. Ze moeten gevoederd worden met fijn kanariezaad een gele gierst, graszaad en groenvoer. Daarbij moet vers drinkwater, grit en maagkiezel altijd ter beschikking staan.
Bronnen, noten en/of referentiesBichenows astrild (Poephila bichenovii, syn: Taeniopygia bichenovii) is een klein, maar door zijn uiterlijk, opvallend vogeltje behorend tot de familie van de prachtvinken (Estrildidae).
Ringastrild er en fugl i gruppen Taeniopygia i familien astrilder. Den er endemisk til Australia.
Det er beskrevet to underarter av ringastrild[2]:
Zeberka białolica, amadynka białolica, astryld kratoskrzydły (Taeniopygia bichenovii) – gatunek małego ptaka z rodziny astryldów (Estrildidae). Wyróżniono dwa podgatunki T. bichenovii[4][2][5]:
Długość ciała około 11 cm. Żywi się nasionami głównie traw i chwastów, jak również niewielkimi owadami i pająkami. Ptaki te żyją w małych stadach na sawannach porośniętych gęstymi zaroślami lub pojedynczymi drzewami, szczególnie licznie występują w okolicach wód, żyją przy ziemi, gdzie wyszukują nasion traw. Kuliste gniazda budują na ziemi w gęstej trawie lub na niewielkiej wysokości w zaroślach. Samce posiadają ciemniejsze skrzydła oraz ogon. Samica składa od 4 do 6 białych jaj, z których po 11 dniach wylęgają się młode. Po 22-25 dniach młode opuszczają gniazdo i są jeszcze przez 14 dni karmione przez rodziców. Gatunek ten jest znany jako ptak hodowlany. Został sprowadzony do Europy w 1870 r. Łatwo rozmnaża się w niewoli.
Zeberka białolica, amadynka białolica, astryld kratoskrzydły (Taeniopygia bichenovii) – gatunek małego ptaka z rodziny astryldów (Estrildidae). Wyróżniono dwa podgatunki T. bichenovii:
zeberka czarnorzytna (Taeniopygia bichenovii annulosa) – połnocno-zachodnia i północna Australia. zeberka białolica (Taeniopygia bichenovii bichenovii) – wschodnia Australia.Długość ciała około 11 cm. Żywi się nasionami głównie traw i chwastów, jak również niewielkimi owadami i pająkami. Ptaki te żyją w małych stadach na sawannach porośniętych gęstymi zaroślami lub pojedynczymi drzewami, szczególnie licznie występują w okolicach wód, żyją przy ziemi, gdzie wyszukują nasion traw. Kuliste gniazda budują na ziemi w gęstej trawie lub na niewielkiej wysokości w zaroślach. Samce posiadają ciemniejsze skrzydła oraz ogon. Samica składa od 4 do 6 białych jaj, z których po 11 dniach wylęgają się młode. Po 22-25 dniach młode opuszczają gniazdo i są jeszcze przez 14 dni karmione przez rodziców. Gatunek ten jest znany jako ptak hodowlany. Został sprowadzony do Europy w 1870 r. Łatwo rozmnaża się w niewoli.
Ringastrild[3] (Taeniopygia bichenovii) är en tätting i familjen astrilder som enbart förekommer i Australien.[4]
Ringastrilden är en 10-11 cm lång munialiknande fågel. Den har ett vitt ansikte inramat i svart, brun ovansida och strupe och vit undersida. Strupe och undersida är åtskilda av ytterligare ett svart band. Vingarna är tecknade i brunt och vitt. Könen är lika, men ungfågeln är mattare och brunare. Lätet är ett mjukt "tet" eller ett mer högljutt "peew", medan sången är ett mjukt flöjtande, något lik zebrafinken.[5]
Ringastrild delas in i två underarter:[4]
Vissa stavar istället det vetenskapliga artnamnet bichenoii.[2]
Ringastrilden placeras vanligen i släktet Taeniopygia tillsammans med zebrafinken. Resultat från DNA-studier tyder dock på att den snarare är systerart till sävastrilden (Neochmia ruficauda) och dessa två i sin tur närmast släkt med plommonhättad astrild (Aidemosyne modesta).[6] Dessa resultat har dock ännu inte lett till några taxonomiska förändringar.
Ringastrilden är en social, fröätande fågel som förekommer i torrt, savannliknande låglänt gräs- och busklandskap. Den bygger sitt bo i gräs, buskar eller låga träd, där den lägger fyra till sex ägg per kull.[5]
Arten har ett stort utbredningsområde och en stor population med stabil utveckling och tros inte vara utsatt för något substantiellt hot.[1] Utifrån dessa kriterier kategoriserar internationella naturvårdsunionen IUCN arten som livskraftig (LC).[1] Världspopulationen har inte uppskattats men den beskrivs som vanlig eller lokalt vanlig.[5]
Fågelns vetenskapliga artnamn hedrar James Ebenezer Bicheno (1785-1851), engelsk advokat, botaniker och Colonial Secretary för Tasmanien 1842-1851.[7]
Ringastrild (Taeniopygia bichenovii) är en tätting i familjen astrilder som enbart förekommer i Australien.
Taeniopygia bichenovii là một loài chim trong họ Estrildidae.[2]
Taeniopygia bichenovii là một loài chim trong họ Estrildidae.